Editorial
Ara fa un any ens van demanar de votar una vegada més, perquè deien que no teníem majoria legitimada per a la independència, ens van dir que seria el vot de la nostra vida, i que necessitàvem 18 mesos per arribar a la independència, perquè havíem de fer un procés constituent, que ningú entenia a la practica com es desenvoluparia, i sobretot perquè s’havien de construir estructures d’estat, perquè sembla que 2 anys enrere quan ens van dir que les estaven construint, no se’n van sortir, o no ho van fer.
Ara fa un any els vam donar de nou una victòria aclaparadora però immediatament els guanyadors es van apressar a dir que no havíem guanyat, perquè no havíem superat el 50%, el mateix missatge que donaven les forces unionistes, i van centrar el problema en el càrrec d’una persona, que una mica més ens porta a noves eleccions.
Ara fa un any vam decidir oblidar que el govern i els partits que li donaven suport no tant sols no havien posat les bases de la hisenda pròpia, sinó que ni havien desplegat les migrades competències que els atorgava l’estatut, i que mentre deien que en algun moment caldrà tancar caixes, s’havien dedicat i es dediquen avui encara, a intentar minimitzar, i si fos possible anular, la campanya de sobirania fiscal sorgida des de la societat civil, que era l’única iniciativa que realment neguitejava a l’estat, al govern i que despertava l’interès dels mitjans econòmics internacionals, i que podria donar força real al govern català.
Ara fa un any vam decidir oblidar que aquells que parlen de desobediència pacífica, van decidir anul·lar qualsevol conat d’aquesta, i donar un missatge en sentit contrari, quan des del govern de Catalunya es va decidir sancionar, sense raó, com han demostrat les sentències judicials, i el posterior canvi de la llei de tràfic gràcies al PP de Rajoy, la campanya contra els peatges #novullpagar, protegint a unes concessionàries, paradigma d’economia extractiva, i de greuge contra Catalunya, davant la desídia i la por a intervenir dels partits d’esquerra i dels sindicats.
Ara fa un any també vam decidir oblidar el fet que aquells que de sempre demanàvem un referèndum vinculant, vam haver de veure com els partits havien transigit a fer del 9-N una consult sense cap vinculació legal ni garantia jurídica ( repetició de les consultes populars sorgides a Arenys de Munt), deixant el terreny parcialment cremat, per alleujament de l’estat espanyol. Un referèndum que ara volen repetir de manera vinculant, com fa anys que molts demanem.
Ara fa un any vam decidir que calia passar pàgina d’un Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que teòricament estava format entitats civils, econòmiques, sindicals i empresarials, per decidir com enfocar el procés, però on ja estava tot precuinat i on mai ens vam convidar a participar, malgrat estar-hi apuntats formalment.
I ara pensem que cal seguir endavant, que cal anar tots junts, però també que cal que el gruix de la societat sigui absolutament exigent amb l‘acció de partits i govern i estigui amatent i critiqui sense por de trencar res, si realment els terminis establerts no es compleixen. Perquè ara és ja el moment en el que la nostra classe política estigui a l’alçada de la societat civil, i entengui que ja ha arribat l’hora que el poble català triï el seu futur, sense por a les amenaces que venen de fora, sense més dilacions, i amb el suport i la participació de tots els actors de la societat civil i que aquests politics facin la feina per a la que els seus electors els van escollir.
araomai.home.blog 