Josep Maria Bellmunt
Des que s’ha conegut que el l’ex-President Jordi Pujol va confessar públicament que tenia diners sense regularitzar a l’exterior, la maquinaria de l’estat espanyol ha iniciat una campanya de desprestigi contra el procés independentista català, intentant presentar i vincular a Jordi Pujol, pràcticament com el líder del moviment, per atemorir, desmotivar, i mostrar a una part de la societat catalana que dóna suport a la independència i a la consulta del 9-N, que independentisme i corrupció són el mateix.
D’entrada alguns podríem riure per l’acudit, però aquesta sistemàtica campanya espanyola, sembla que ha calat parcialment, només cal veure les declaracions de la Presidenta d’Òmnium, i s’han assumit amb pena i resignació, i a vegades amb autoinculpació col·lectiva, les mot hàbils tesis de la propaganda espanyola.
En lloc de reaccionar de forma desacomplexada, i recordar que Jordi Pujol, com ell mateix ha reconegut, era el principal defensor de no trencar amb Espanya i un declarat enemic de l’independentisme, fins que fa poc va virar, de forma molt moderada, i sempre amb “un però”, cap al camp “sobiranista i de l’estat propi”, costa dir independència, (perquè ara no veig altra opció, perquè moralment no m’hi puc oposar, etc..), les persones que tenen la responsabilitat de dirigir el procés a Catalunya, no han contestat de forma prou contundent, i han deixat tota la iniciativa a l’estat, en que està sent el millor atac frontal a l’independentisme des d’Espanya.
Que des de CDC hi hagin problemes per desmarcar-se de Pujol, és molt entenedor, era el seu President i es precisa un procés de transició, però que des de la resta de partits i des del moviment social la resposta sigui callar, no sembla en absolut una bona tàctica. S’ha de reaccionar amb més habilitat, primer per reduir l’afer Pujol al que és, un tema judicial personal o familiar, i sense fer llenya de l’arbre caigut, però i el que més important, per recordar que, de forma continuada, Jordi Pujol no ha estat, ni abans ni ara, una persona lligada al moviment per la independència de Catalunya, sinó tot el contrari, i per fer això l’hemeroteca, molt recent en ocasions, ens assorteix de sobrats arguments.
Però Espanya, reaccionant amb rapidesa, està sabent capgirar una situació que li podria anar a la contra, i ha trobat una eina eficaç contra l’independentisme, que sembla que ha decidit parlar poc, quan el que hauria de fer davant la reacció de l’estat, és usar-ho al seu favor per treure’n un profit enorme, presentant el procés d’independència com de renovació de estructures i formes de fer caducades lligades al funcionament de l’estat espanyol, sense deixar, com està passant, la iniciativa a l’estat i/o als nous moviments alternatius d’arrel espanyola, que estan capitalitzant tots els rèdits que dóna el cas. Reaccionem.
Des d’Ara o Mai, l’entitat de la que formo part, entenem que la tasca de tots plegats es desvincular l’independentisme de qualsevol personalisme, i recordar que és en la voluntat popular on resideix el veritable lideratge del procés.
Aquí us deixo alguns enllaços per reflexionar. N’hi ha molts més.
6 d’octubre del2002 Jordi Pujol a ABC: “El sueño de un nacionalista no es necesariamente la independencia“.
5 de maig del 2004. Centre d’Estudis Jordi Pujol: És un país quasi sobirà. Escòcia no sabem fins on anirà. En aquests moments no acaba d’anar bé, perquè així com nosaltres, malgrat que estem descontents amb algunes coses i demanem un nou Estatut, de fet creiem que amb l’Estatut d’Autonomia actual hem progressat, però els escocesos estan decepcionats amb la seva autonomia.
22 de novembre del 1986: ABC: En 1984, mientras algunos medios le presentaban como un delincuente, ABC le eligió “El español del año”. El señor Pujol mantuvo serenamente su postura en favor de Cataluña dentro de España.
19 de maig del 2009. Al 324.cat: L’expresident Pujol es desmarca de l’associació independentista Sobirania i Justícia.
10 de juny del 1979: Frase de Jordi Pujol en un Ple al Parlament de Catalunya: “Cal canviar no ja quaranta anys, sinó cinc-cents anys de la història d’Espanya”
9 de novembre del 1992 Jordi Pujol al VII Congrés de les Joventuts Nacionalistes de Convergència: Europa Occidental no veurà més independències. El meu objectiu no és la independència sinó aconseguir més autonomia per Catalunya, més prestigi i més poder i consciència nacional.
17 de juny del 2010. Entrevista de Miquel Calçada a Jordi Pujol a TV3 : Aquest procés es extremadament difícil. Jo li veig grans inconvenients i li veig difícil viabilitat física, i de molts tipus. Quan Calçada li va preguntar si seria indelicat preguntar-li que votaria en un suposat referèndum per la independència, Pujol li contesta: Sí, seria indelicat, no me la faci.
araomai.home.blog 
Es pot resumir d’una manera molt clara:
El Jordi Pujol obsessionat per encaixar Catalunya a Espanya, feia corrupció
El Jordi Pujol actual, que dóna suport a la independència, fa regeneració i es denúncia a si mateix d’una cosa que havia fet quan era unionista.
M'agradaM'agrada
La resposta contundent que mereix l’escàndol d’en Pujol no és la que suggereixes, que em sembla equivocada. Fer grans esforços -com s’estan fent- per a explicar que aquest cas és el d’uns particulars, que rebutgem la corrupció que hi hagi pogut haver, i que no són representatius de l’independentisme, és fer riure als nostres adversaris. Perquè la impressió que es transmet és que han fet sang i nosaltres despistem desesperadament. Com si ens haguéssin desenmascarat.
La resposta que cal donar és doble:
1) Posar el crit al cel perquè un govern i un estat suposadament democràtics han fet servir les eines de l’estat i els diners públics, no per a investigar un cas més entre d’altres, tractant-los a tots de la mateixa manera, sinó que han pres la iniciativa d’investigar persones específiques, pel seu perfil polític, per a destruir-les políticament i interferir en la política d’un territori. A més a més han fet servir diners públics (o extorsió al banc segons una altra versió menys creïble) per a subornar gent, fent-li cometre il·legalitats i causar danys a la seva empresa, als clients d’aquesta, i als països amics on treballen. Això és un abús de poder antidemocràtic i sens dubte il·legal.
2) La Generalitat ha de posar en marxa una investigació policial (i els partits catalans poden posar en marxa investigacions particulars recorrent a agències de detectius) que determini si hi ha suficients indicis, com sembla que n’hi ha, de l’actuació irregular de l’estat espanyol (CNI, cossos de policia i/o Guàrdia Civil, etc.) per a posar una denúncia davant la Justícia, i una altra davant la comunitat internacional (UE, ONU, etc.). Cal buscar els testimonis, que hi són (la premsa andorrana recull que circulava la informació de que agents espanyols feia dos anys que oferien diners a emleats de banca a canvi de dades sobre catalans relacionats amb el sobiranisme català, i segurament sobre els Pujol més concretament). Si cal comprar els testimonis com ha fet Espanya, doncs es fa, perquè en aquest cas anem darrera d’un delicte que no és d’un particular sinó d’un govern i els seus cossos de seguretat, contra Catalunya. No es tracta d’atacar un adversari polític determinat, sinó de defensar el nostre país d’una agressió antidemocràtica.
M'agradaM'agrada