CiU Cervelló (UDC) evita que el municipi s’adhereixi a l’AMI

Avui s’ha conegut que el grup de CiU de Cervelló, així consten a l’Ajuntament, s’ha abstingut en la votació per adherir el municipi a l’AM, i ha permès que PSC (5) i Ciudadanos (1) evitessin que els vots favorables d’ERC(4) i Podemos (1) fessin possible que el municipi s’adherís al’AMI

Els dos regidors, que són algunes fonts són d’Unió, Jesús Arévalo i Bravo i Marian Herrera i Fernández, han incomplert el compromís adquirit prèviament pel grup de CiU a les eleccions de votar favorablement a aquesta proposta.

Les bases d’Unió es rebel·len contra la direcció. L’Anoia el primer exemple

Els càrrecs electes que Unió Democràtica de Catalunya té a la comarca de l’Anoia ja s’han posicionat clarament a favor de la independència, i per seguir el full de ruta sobiranista conjuntament amb Convergència Democràtica de Catalunya, amb el lideratge del President de la Generalitat, Artur Mas, segons han fet públic en un comunicat.

Els 4 alcaldes de que Unió disposa a la comarca – Xavier Boquete a Masquefa, Jaume Riba a La Torre de Claramunt, Raül Parramon a Vallbona d’Anoia, i Miquel Archela a Rubió -, a més de quasi tots els regidors democristians dels municipis d’Igualada, Piera, Jorba, Sant Martí de Tous, Rubió, la Torre de Claramunt, Vallbona i Masquefa, donen suport a aquest posicionament. L’única que es manté al costat de les tesis de Duran i Lleida i Espadaler, és la regidora dels Hostalets de Pierola, Natividad Escala.

El No a la pregunta plantejada per la direcció va guanyar entre els militants d’Unió de la comarca per un sol vot (42 del no i 41 del si).

Xavier Boquete, alcalde de Masquefa i president d’Unió a la comarca d’Anoia, considera l’actual situació insostenible i reclama la celebració d’un congrés per debatre el rumb que pren el partit. En la reunió de dijous al vespre, Unió de l’Anoia també va decidir que els quatre representants al Consell Comarcal (Xavier Boquete, que es postula com a president, Rosa Plassa, regidora d’Igualada, Raül Perramon, alcalde de Vallbona d’Anoia, i Jaume Riba, alcalde de la Torre de Claramunt).

El líder del sector independentista d’Unió, Antoni Castellà, ha afirmat en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, que molts militants, que fins i tot van votar “Sí”, se senten enganyats.

Tot el procés a Unió dels darreres mesos ha estat una gran mentida, ha sentenciat Castellà, que va reclamar que en el Consell Nacional d’aquest dissabte es convoqui una assemblea general en un termini de 15 dies per sotmetre a votació com es presenta Unió el 27-S, encara que opina que això no passarà, i per això es preparen com col·lectiu per donar suport i entrar si cal a la llista d’Artur Mas, en nom d’Unió.

Unió en números. Qui controlarà la força del quart partit de Catalunya?

Sempre s’ha dit que Unió té gairebé més càrrecs que militants, i encara que potser no s’arriba aquest extrem, el trencament de la federació de CiU deixa a Unió, amb 4.000 militants i amb múltiples càrrecs electes.

Encara que Ramon Espadaler va dir que no donava per trencada la federació, Convergència ja l’ha donat avui dijous per liquidada, i de fet les paraules del ja ex- conseller de Governació s’han d’interpretar en clau interna per poder seguir controlant aquesta formidable força que Unió ha aconseguit a l’ombra de CDC, i evitar que molts militants i càrrecs del sector independentista escapin al seu control ja sigui amb una escissió interna o senzillament com tot sembla anunciar passant-se directament a les files de Convergència, o desobeint a la direcció.

Veiem quina és la magnitud de la força que queda a disposició del partit que encara lidera oficialment Duran als grups parlamentaris, a les diputacions, als consells comarcals i sobretot als ajuntaments, que converteixen de facto a Unió de facto i en conjunt en la quarta força de Catalunya darrera CDC i ERC i PSC, en alguns àmbits la tercera .

Parlament de Catalunya: La formació democristiana té 16 dels 50 diputats al Parlament, cinc o sis d’aquests són clarament del sector sobiranista.

Madrid: Al Congrés Unió té 6 diputats dels 16 del grup parlamentari de CiU i al Senat en té tres dels 13 senadors de la federació.

Ajuntaments: CiU va obtenir 3.324 regidors a les eleccions del 24-M, encara que no disposem dels números exactes, Unió hauria aconseguit més o menys una quarta part, d’acord amb la quota pactada, és a dir un 800 regidors, potser una mica menys ( 600-700?), perquè en alguns pobles la federació ja no va anar plegada. Unió ha aconseguit alcaldes a ciutats com Platja d’Aro, Hostalric, Anglesola o la Pobla de Mafumet, entre d’altres

Diputacions: Fins a les passades eleccions municipals, Unió ha tingut la presidència de la Diputació de Girona (Joan Giraut nou alcalde de Platja d’Aro), amb 4 diputats, i les vicepresidències de la Diputacions de Barcelona ( 6 diputats), de Lleida ( 4 diputats) i de Tarragona (4 diputats). Ara amb el resultat de les noves eleccions municipals calia reelegir aquests càrrecs, CDC té la paella pel mànec, però no absolutament, perquè per exemple a Girona dels 14 diputats de CiU que conformen majoria absoluta 4 són d’Unió que aspira de nou a la presidència, sense aquests 4 diputats CDC perd la majoria. Per això des de Convergència ja han dit que no imposaran la seva majoria, i malgrat la separació negociaran la nova quota d’Unió.

Consells comarcals: Una situació molt similar a la de les diputacions. Però si UDC no dóna suport a CDC l’antiga federació podria perdre la majoria a llocs com el Penedès l’Anoia o el Garraf

Parlament Europeu: Un eurodiputat.

No és d’estranyar que, com ja van anticipar fa mesos, Duran maniobrés per retardar la pregunta esperant els centenars de regidors que ha obtingut a les municipals. L’herència d’Unió està en joc, i pot ser clau per prendre decisions a ajuntaments, diputacions i consells.

Duran perd el control del partit després de la sortida dels consellers d’Unió del govern

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha decidit abandonar el govern però no trencar la federació amb CDC, segons ha comunicat aquest aquesta tarda el secretari general d’UDC, Ramon Espadaler, en la roda de premsa posterior al Comitè de Govern del partit. Espadaler també ha assegurat que la ruptura de la federació no s’ha plantejat en cap moment

Espadaler ha dit que volen garantir l’estabilitat parlamentària, i considera que aquesta és la resposta més “coherent” després de “l’ultimàtum” que els ha posat CDC els darrers tres dies demanant que Unió es posicionés immediatament a favor de la independència si volien anar en coalició el proper 27-S.

Per 16 vots a favor, 10 en contra i dues abstencions, s’ha decidit que Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí deixin l’executiu català.

Però l’equip de Duran ja no controla el partit, i així el sector independentista d’UDC ja ha avisat que ells no deixaran el Govern si no són destituïts.

El seu portaveu, Antoni Castellà, ha acusat la cúpula del partit de fer xantatge al president de la Generalitat, Artur Mas, i ha dit que troba molt greu el fet que comitè d’Unió hagi aprovat la sortida del Govern, i que s’ha interpretar com una forma de pressionar Mas perquè abandoni la seva aposta independentista. Els independentistes, que han parlat després d’Espadaler, i que no ho han pogut fer des del mateix faristol del partit que ho ha fet el ja ex-conseller, se’ls hi ha impedit, han reclamat un congrés extraordinari per definir si el partit aposta o no per la independència, i també per definir si continuaran al costat de CDC en les eleccions del 27-S.

Si Unió aprova la pregunta de la direcció trencarà amb el full de ruta del procés

Unió, amb centenars de regidors i el 27-S potser amb un grapat de diputats guanyats al costat de CDC, podria convertir-se en el veritable fre del procés, encara més que ara, i obligaria a Convergència a prendre decisions sobre la federació si es vol seguir el full de ruta pactat.

El comitè de govern d’Unió va aprovar per 17 vots a favor i 9 en contra, una pregunta la per la consulta interna del 14 de juny, impossible llarga, amb 6 punts, i plena de matisos, i en que el vot a favor significa no fer res sense el permís de l’estat espanyol.

El sector de Duran, autor del text, no va acceptar cap esmena al redactat-

Aquesta és la pregunta

“Voleu que UDC continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d’acord amb els següents criteris?

Sobirania: sense renunciar ni posar límits a l’aspiració de plena sobirania per a Catalunya.

Democràcia: prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica, de manera que cadascuna d’elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania.

Diàleg: gestionant el procés des del diàleg entre el Govern de Catalunya i el de l’Estat. Un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la UE.

Seguretat jurídica: garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent tant una eventual DUI com l’obertura d’un procés constituent al marge de la legalitat.

Europa: descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la UE.

Cohesió: vetllant en tot moment per la cohesió social i territorial de la nostra nació”.

Sí No

D’aquesta manera un sí suposa un rebuig explícit a una possible Declaració Unilateral d’Independència, però també suposa no fer res si no és té la legalitat espanyola al costat, la qual acata absolutament.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, ha assegurat que la pregunta plantejada per la consulta interna del 14-J és “clara i explícita

El mateix Espadaler ha dit després a ‘Els matins’ de TV3, que la direcció hauria de fer “un pas enrere” en el cas que la militància no aprovi la proposta, i que això es resoldria amb la convocatòria d’un congrés”.

Membres del sector més sobiranista d’Unió ja han expressat aquest matí el seu malestar per la pregunta. El president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, Joan Rigol, ja ha dit que votarà no a la pregunta, “perquè posa la legalitat en mans de l’estat espanyol i si no ens dóna permís quedem absolutament blocats”.

Antoni Castellà, secretari d’Universitats que s’ha mostrat obertament independentista també ha mostrat el seu rebuig. En declaracions a RAC-1, Castellà ha afirmat que “la pregunta no respon al mandat del consell nacional del febrer de fer una pregunta amb una resposta clara sobre el procés plebiscitari del 27-S. Estem fent una pregunta trampa que posarà en mans del govern espanyol de torn el que decidim, és anar enrere fins el procés previ al dret de decidir. Ho trobo molt greu, ha sentenciat Castellà, que ha dit, com Rigol, que també votarà no.

Unió amenaça a CDC

Les paraules de Duran són més que una velada amenaça de boicotejar el full de ruta de CDC i d’ERC, data de les eleccions incosa, i haurien de fer reflexionar a Convergència (també a ERC), sobre la possibilitat de tirar endavant cap procés independentista amb ells. De moment a molts pobles, com Roses, Argentona o La Bisbal d’Empordà, i d’altres, els militants locals de CDC han rebutjat pactar amb Unió,

(EFE) El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat aquest dijous que CDC no pot esperar “purament l’adhesió” d’Unió de cara al 27-S, i ha insistit que UDC escollirà el seu propi full de ruta. “El que no es pot pretendre, que no sé si és el cas de les paraules del president [de la Generalitat], és purament l’adhesió”, ha indicat Duran a la premsa en sortir d’una reunió amb el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker.

Duran ha assegurat que les adhesions en política “ja s’han acabat”, en ser preguntat per les declaracions de Mas en les quals afirmava que “previsiblement” les eleccions catalanes se celebraran el 27 de setembre. “Unió sempre ha estat públicament partidària d’acabar la legislatura”, ha dit el polític català, que ha aclarit que això “no és notícia” perquè “no és res nou”.

“Mas és qui té la facultat de dir quan convoca eleccions. Ho va fer amb Esquerra. Però el nostre calendari ideal, crec que pensant en Convergència i pensant en Catalunya, sincerament, hauria estat el 2016”, ha subratllat. Segons l’opinió de Duran, “vénen temps d’incertesa política a Catalunya i a Espanya. Molta incertesa política, molta inestabilitat”, per la qual cosa ha considerat que “guanyar un mes d’estabilitat és guanyar molt, guanyar sis mesos és guanyar moltíssim”.

“Nosaltres anirem o no a les eleccions en funció que siguem capaços tant Convergència com Unió d’anar junts, no depèn només d’Unió Democràtica, com ahir més o menys donava a entendre el president Mas, depèn de Convergència i d’Unió”, ha emfatitzat, i ha afegit que “Unió no decidirà sumar-se o no al full de ruta de Convergència i Esquerra”, sinó que “votarà un propi full de ruta i després està disposat a negociar-lo”.

El sector independentista d’UDC intenta tornar a plantar cara a Duran

De nou veus independentistes a Unió, però recordem que fins ara Duran ha controlat el partit amb mà de ferro i sense massa problemes, Vila d’Abadal ja va haver de marxar,

El primer tinent d’alcalde a Igualada, Josep Miserachs, d’Unió ha afirmat avui que “han de mostrar obertament que som un partit a favor de la independència. O som fidels a Manuel Carrasco i Formiguera, o som fidels a Anton Cañellas, sentencia Miserachs en unes declaracions que recull Nació Digital.

Miserachs, que diu no voler entrar a debatre el paper de Duran, advoca per continuar junts amb CDC, i amb un perfil descaradament nacional, perquè amb Convergència “no ens ha de diferenciar el fet nacional, sinó el que a Unió som socialcristians, i hem d’accentuar aquest perfil que és el nostre know-how, tota la resta són tacticismes”.

També recorda que en un moment com l’actual la gent vol claredat i no coses difuses, adverteix a la militància què el partit s’haurà de definir i que no pot ser l’antídot de l’independentisme.

Miserachs planteja un debat, de portes endins, entre el que representen dues figures històriques dels democratacristians, el sobiranisme de Manuel Carrasco i Formiguera, conseller de la Generalitat Republicana, i mort pel franquisme al crit de: “Jesús, Jesús, visca Catalunya lliure, i de l’altra el pacte amb Espanya, que representava Anton Cañellas, diputat el 1978, que advocava perquè Unió fos el referent català de la UCD d’Adolfo Suárez.

Nervis a Unió. En un dur comunicat el partit de Duran s’encara amb CDC

Els nervis a Unió són cada vegada més visibles.

Avui han enviat un comunicat signat pels diputats i senadors d’Unió a Madrid, el que es fan dures acusacions contra CDC, i es dona suport explícit a les tesis de Duran.

Al text es pot llegir: “Les diputades, els diputats i els senadors d’Unió Democràtica de Catalunya a les Corts Generals lamentem profundament i considerem gravíssimes les reiterades declaracions de quadres de Convergència Democràtica de Catalunya que qüestionen el paper del portaveu de CiU a Madrid, Josep A. Duran i Lleida. Volem expressar també el nostre suport a la seva persona i a la seva tasca a Madrid i alhora demanem als dirigents de CiU respecte envers la federació, la seva pluralitat i els seus dirigents”,

El text també assenyala que: “La dinàmica encetada per aquest grup de persones només vol provocar una separació irreversible que, sens dubte, seria negativa per a Unió i també, i molt, per a CDC i, sobretot, per a Catalunya”.

Cal recordar que en les darreres hores diferents alts càrrecs de Convergència, com l’alcaldessa de Figueres, o l’alcalde de Mataró, han donat a entendre sense massa matisos que Duran és un obstacle en el camí cap a la independència.

L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va declarar al diari “Ara” que “Unió no és un obstacle per a la independència de Catalunya, però que Duran sí que ho podria ser”. Per la seva part l’alcalde de Mataró, Joan Mora, en declaracions a La Xarxa, es va mostrar a favor de que Duran no estigui present en les pròximes eleccions si no comparteix el full de ruta cap a la independència. “Trobo a faltar una mica de contundència al Congrés i això és perquè Duran ha dit que aquest procés no ho veu, que no se sent independentista i se sent incòmode, i aquesta és una situació que haurem de corregir”, va sentenciar Mora.

Duran pretén aconseguir centenars de regidors per aigualir una victòria independentista a les municipals

Aquesta és, si més no, la lectura que es pot fer de de les intencions de la direcció d’Unió sobre el full de ruta del partit. CiU va aconseguir a les darreres eleccions municipals 3.860 regidors, més o menys una quarta part d’aquests són d’Unió, és a dir prop de 1.000. Duran vol mantenir aquesta força per seguir pressionant contra la independència des dels consistoris.

La consulta d’Unió per a que els seus militants es pronunciïn sobre el “full de ruta” a seguir en el procés sobiranista, no se celebrarà fins a després de les eleccions municipals del 24 de maig, concretament el dia escollit pot ser el 14 de juny,

Aquesta és, segons diferents fonts, la voluntat de Duran i de la direcció del partit, així mateix la proposta a votar tampoc no es farà publica fins després de les eleccions municipals. Aquesta proposta no serà només sobre la independència amb resposta afirmativa o negativa, sinó que serà una proposta per decidir quins han de ser els passos a seguir després de les eleccions autonòmiques.

El secretari general d’Unió i conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ja va assegurar fa uns dies que el “tempo” d’Unió el marcarà el partit, sempre sent curosos amb les cites electorals que tenim per davant”, tota una declaració d’intencions de quina pot ser la tàctica del sector antiindependentista que lidera i controla absolutament el partit, no definir-se contra la independència fins haver aconseguit centenars de regidors de la mà de CDC, per després girar-los contra les propostes netament independentistes que puguin sorgir, o a les que es pugui donar suport des dels ajuntaments, que a ningú se li escapa que poden ser la clau de volta que faci moure el país cap a la independència.

Ara ja només queda una pregunta, davant de fets tan evidents, com reaccionarà CDC, i si permetrà que una minoria segueixi marcant el ritme del procés

Junqueras assenyala directament a Unió com a culpable de que no hi hagi full de ruta

(ACN) El president de la Generalitat, Artur Mas, i el d’ERC, Oriol Junqueras, es van reunir recentment segons ha explicat aquest dimarts el líder republicà en una entrevista a RAC-1. Junqueras no ha especificat el dia ni el contingut de la trobada, però sí ha indicat que es van trobar a finals de la setmana passada.

Segons ell, les posicions entre ERC i CDC pel full de ruta sobiranista són coincidents i el podrien signar “ara mateix” si no fos perquè UDC ha decidit ajornar la decisió. “He sentit a Unió que deia que no podia signar cap full de ruta abans de les municipals perquè han convocat una consulta interna”, ha recordat. Junqueras ha explicat que la confiança en Mas seguirà mentre el procés avanci.

La darrera trobada de Mas i Junqueras de la que s’havia tingut constància públicament havia estat la del passat 14 de gener, quan van pactar l’avançament electoral del 27 de setembre. Des d’aleshores, CiU i ERC es van posar d’acord per aprovar els pressupostos de la Generalitat -que inclouen el compromís de creació de les principals estructures d’estat- i s’ha continuat treballant per consensuar un únic full de ruta sobiranista.

El president d’Esquerra ha defensat sempre els avantatges de pactar de forma ràpida el full de ruta per aportar certeses a la ciutadania al voltant de què passarà a partir del 27-S si guanyen les forces independentistes. De fet, Junqueras s’ha mostrat convençut que l’acord es podria signar “ja”, almenys entre ERC i CDC. “ERC el podria signar d’aquí a cinc minuts”, ha subratllat. Segons ell, si no s’ha signat encara l’acord és perquè UDC ha decidit ajornar la seva decisió fins després de les eleccions municipals. “Estic segur que hi ha un acord que podria ser signat ara mateix. Però també em sembla que he sentit a Unió que no podia signar cap full fins després de les municipals perquè ha convocat un procés intern per decidir si el signa o no el signa i amb quines condicions el signa”, ha indicat.

En tot cas, l’opinió d’ERC sobre el full de ruta no canvia: “la voluntat és signar-lo el més aviat possible”. Els republicans també hi voldrien sumar la CUP i d’altres partits extraparlamentaris que s’han manifestat obertament a favor del procés sobiranista.

Tot i les desavinences públiques entre Mas i Junqueras, el líder republicà ha garantit que hi ha coincidència entre ells dos pel que fa als grans temes i ha indicat que la confiança es mantindrà sempre que el procés sobiranista “avanci”.