Els càrrecs electes que Unió Democràtica de Catalunya té a la comarca de l’Anoia ja s’han posicionat clarament a favor de la independència, i per seguir el full de ruta sobiranista conjuntament amb Convergència Democràtica de Catalunya, amb el lideratge del President de la Generalitat, Artur Mas, segons han fet públic en un comunicat.

Els 4 alcaldes de que Unió disposa a la comarca – Xavier Boquete a Masquefa, Jaume Riba a La Torre de Claramunt, Raül Parramon a Vallbona d’Anoia, i Miquel Archela a Rubió -, a més de quasi tots els regidors democristians  dels municipis d’Igualada, Piera, Jorba, Sant Martí de Tous, Rubió, la Torre de Claramunt, Vallbona i Masquefa, donen suport a aquest posicionament. L’única que es manté al costat de les tesis de Duran i Lleida i Espadaler, és la regidora dels Hostalets de Pierola, Natividad Escala.

El No a la pregunta plantejada per la direcció va guanyar entre els militants d’Unió de la comarca per un sol vot (42 del no i 41 del si).

Xavier Boquete, alcalde de Masquefa i president d’Unió a la comarca d’Anoia, considera l’actual situació insostenible i reclama la celebració d’un congrés per debatre el rumb que pren el partit. En la reunió de dijous al vespre, Unió de l’Anoia també va decidir que els quatre representants al Consell Comarcal (Xavier Boquete, que es postula com a president, Rosa Plassa, regidora d’Igualada, Raül Perramon, alcalde de Vallbona d’Anoia, i Jaume Riba, alcalde de la Torre de Claramunt).

El líder del sector independentista d’Unió, Antoni Castellà, ha afirmat en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, que molts militants, que fins i tot van votar “Sí”, se senten enganyats.

Tot el procés a Unió dels darreres mesos ha estat una gran mentida, ha sentenciat Castellà, que va reclamar que en el Consell Nacional d’aquest dissabte es convoqui una assemblea general en un termini de 15 dies per sotmetre a votació com es presenta Unió el 27-S, encara que opina que això no passarà, i per això es preparen com col·lectiu per donar suport i entrar si cal a la llista d’Artur Mas, en nom d’Unió.

Sempre s’ha dit que Unió té gairebé més càrrecs que militants, i encara que potser no s’arriba aquest extrem, el  trencament de la federació de CiU deixa a Unió, amb 4.000 militants i amb múltiples càrrecs electes.

Encara que Ramon Espadaler va dir que no donava per trencada la federació, Convergència ja l’ha donat avui dijous per liquidada, i de fet les paraules del ja ex- conseller de Governació s’han d’interpretar en clau interna per poder seguir controlant aquesta formidable força que Unió ha aconseguit a l’ombra de CDC, i evitar que molts militants i càrrecs del sector independentista escapin al seu control ja sigui amb una escissió interna o senzillament com tot sembla anunciar passant-se directament a les files de Convergència, o desobeint a la direcció.

Veiem quina és la magnitud de la força que queda a disposició del partit que encara lidera oficialment Duran als grups parlamentaris, a les diputacions, als consells comarcals i sobretot als ajuntaments, que converteixen de facto a Unió de facto i en conjunt en la quarta força de Catalunya darrera CDC i ERC i PSC, en alguns àmbits la tercera .

Parlament de Catalunya: La formació democristiana té 16 dels 50 diputats al Parlament, cinc o sis d’aquests són clarament del sector sobiranista.

Madrid: Al Congrés Unió té 6 diputats dels 16 del grup parlamentari de CiU i al Senat en té tres dels 13 senadors de la federació.

Ajuntaments: CiU va obtenir 3.324 regidors a les eleccions del 24-M, encara que no disposem dels números exactes, Unió hauria aconseguit més o menys una quarta part, d’acord amb la quota pactada, és a dir un 800 regidors, potser una mica menys ( 600-700?), perquè en alguns pobles la federació ja no va anar plegada. Unió ha aconseguit alcaldes a ciutats com Platja d’Aro, Hostalric, Anglesola o la Pobla de Mafumet, entre d’altres

Diputacions: Fins a les passades eleccions municipals, Unió ha tingut la presidència de la Diputació de Girona (Joan Giraut nou alcalde de Platja d’Aro), amb 4 diputats, i les vicepresidències de la Diputacions de Barcelona ( 6 diputats), de  Lleida ( 4 diputats) i de  Tarragona (4 diputats). Ara amb el resultat de les noves eleccions municipals calia reelegir aquests càrrecs, CDC té la paella pel mànec, però no absolutament, perquè per exemple a Girona dels 14 diputats de CiU que conformen  majoria absoluta 4 són d’Unió que aspira de nou a la presidència, sense aquests 4 diputats CDC perd la majoria. Per això des de Convergència ja han dit que no imposaran la seva majoria, i malgrat la separació negociaran la nova quota d’Unió.

Consells comarcals: Una situació molt similar a la de les diputacions. Però si UDC no dóna suport a CDC l’antiga federació podria perdre la majoria a llocs com el Penedès l’Anoia o el Garraf

Parlament Europeu: Un eurodiputat.

No és d’estranyar que, com ja van anticipar fa mesos, Duran maniobrés per retardar la pregunta esperant els centenars de regidors que ha obtingut a les municipals. L’herència d’Unió està en joc, i pot ser clau per prendre decisions a ajuntaments, diputacions i consells.

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha decidit abandonar el govern però no trencar la federació amb CDC, segons ha comunicat aquest aquesta tarda el secretari general d’UDC, Ramon Espadaler, en la roda de premsa posterior al Comitè de Govern del partit. Espadaler també  ha assegurat que la ruptura de la federació no s’ha plantejat en cap moment

Espadaler ha dit que volen garantir l’estabilitat parlamentària, i considera que aquesta és la resposta més “coherent” després de “l’ultimàtum” que els ha posat CDC els darrers tres dies  demanant que Unió es posicionés immediatament a favor de la independència si volien anar en coalició el proper 27-S.

Per 16 vots a favor, 10 en contra i dues abstencions, s’ha decidit que Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí deixin l’executiu català.

Però l’equip de Duran ja no controla el partit, i així el sector independentista d’UDC ja ha avisat que ells no deixaran el Govern si no són destituïts.

El seu portaveu, Antoni Castellà, ha acusat la cúpula del partit de fer xantatge al president de la Generalitat, Artur Mas, i ha dit que troba molt greu el fet que comitè d’Unió hagi aprovat la sortida del Govern, i que s’ha interpretar com una forma de pressionar Mas perquè abandoni la seva aposta independentista. Els independentistes, que han parlat després d’Espadaler, i que no ho han pogut fer des del mateix faristol del partit que ho ha fet el ja ex-conseller, se’ls hi ha impedit, han reclamat un congrés extraordinari per definir si el partit aposta o no per la independència, i també per definir si continuaran al costat de CDC en les eleccions del 27-S.