El Departament d’Exteriors de la Generalitat en el punt de mira del TC

Europa Press. El Tribunal Constitucional (TC) espanyol haurà de dirimir els pròxims dies sobre el recurs que el govern espanyol contra el departament d’Exteriors de la Generalitat. La ponència del recurs li ha correspost al magistrat conservador Santiago Martínez Vares. El recurs demana la supressió tant del nom com de les funcions del departament que dirigeix el conseller Raül Romeva.

El 29 de juny de l’any passat, el tribunal de garanties va aixecar la suspensió sobre les activitats del departament. Tanmateix, va prohibir fer ús de la denominació original que era departament d’Afers Exteriors. En aquell moment, el govern va decidir canviar el nom de la conselleria per departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya.

El govern espanyol considera que, malgrat el canvi en la nomenclatura, el departament conserva les seves funcions de fer política exterior. Una competència exclusiva de l’estat espanyol, segons els advocats de l’executiu del PP.

El govern de Rajoy va presentar un recurs al tribunal de garanties amb el vistiplau del Consell d’Estat i l’Advocacia de l’Estat. En el recurs s’explicava que la Llei de l’Acció i el Servei Exterior obliga a les comunitats autònomes a coordinar-se amb l’executiu espanyol en qualsevol activitat internacional que vulguin desenvolupar ‘dins de les seves competències’. En aquest sentit, es remarcava que la Constitució espanyola contempla a l’article 149 que les competències d’Afers Exteriors són de l’estat.

Les pressions espanyoles haurien forçat la Comissió de Venècia a rebaixar les crítiques contra el TC

ACN. El govern espanyol va “forçar la rebaixa de les duríssimes crítiques” que els relators independents de la comissió de Venècia feien a la reforma del Tribunal Constitucional, segons ha pogut saber l’ACN de fonts coneixedores del procés de deliberació d’aquest organisme assessor del Consell d’Europa.

Tot i així, les “pressions d’Espanya no han aconseguit esborrar totalment el to crític de la comissió, que, segons aquestes fonts, considera una “excepció” l’atribució de poders de l’alt tribunal, cosa que l’equipara a països com Albània o Armènia, i critica mesures com la potestat del TC per suspendre autoritats i treballadors públics.

Amb la reforma del TC Espanya s’equipara al “model seguit en països com Albània, Armènia, Moldàvia i Ucraïna”. Per això la Comissió demana que es reconsideri l’atribució d’aquests nous poders al TC espanyol per generar la percepció que és un “àrbitre neutral”. Segons aquestes fonts el Consell d’Europa “observa amb preocupació la situació d’Espanya”, que té “el dubtós honor d’aparèixer com a punt d’un ordre del dia que inclou, també, el greu cas de Turquia i Hongria, o la situació a països com Armènia, Geòrgia, Kazakhstan o Moldàvia.

En les mesures concretes previstes en la reforma del tribunal la Comissió estableix que la majoria no plantegen problemes tot i que demana que “les decisions executives” es regulin “de manera més clara” i entre les que poden plantejar “clarament problemes” assenyala la reiteració de pagament de multes coercitives per part d’individus i la suspensió de les autoritats i treballadors públics que es negui a executar les decisions del tribunal.

La CUP critica que Junts Pel Sí incompleixi el mandat del 9-N presentant al·legacions al TC

El portaveu de la CUP al Parlament, Xevi Generó ha acusat JxSí d’incomplir el mandat del 9N i donar legitimitat al Tribunal Constitucional (TC).

En diferents missatges al seu compte de Twitter, Generó que és membre del secretariat nacional de la CUP ha criticat que s’estigui donant legitimitat al TC i incomplint el mandat del 9-N. “Ahir sentíem @JoanTarda dient que “no tenim por”, avui els seus companys al #Parlament recorren al TC. Prudència…? o @JuntsPelSi anant a recórrer al mateix tribunal que inhabilita, encausa electes i suspèn lleis

La declaració del 9-N establia que les institucions catalanes no se supeditarien a les decisions de les institucions estatals, i especialment al TC.

El TC suspèn la decisió del Parlament i amenaça amb la via penal

El Tribunal Constitucional ha decidit per unanimitat suspendre la resolució del Parlament de Catalunya que marcava l’inici del procés constituent i el seu full de ruta cap a la independència, admetent a tràmit l’incident d’execució presentat pel Govern central, a través de l’advocacia de l’estat. La suspensió de la resolució del Parlament català del passat 27 de juliol és per un termini de cinc mesos.

El Ple del tribunal ha reunit d’urgència aquest migdia els seus onze components, i en una escassa hora i mitja hora ha decidit iniciar els tràmits per saber si es deriven faltes o delictes de l’actuació dels representants de les institucions catalanes implicades.

També ha acordat notificar personalment a Carme Forcadell i al president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i a la resta dels membres de la Taula de la Cambra i del Govern català, la seva eventual responsabilitat, fins i tot penal, si ignoren aquesta suspensió.

Segons informa el TC, en el seu pronunciament el Ple admet l’incident i dóna trasllat al Ministeri Fiscal i al Parlament de Catalunya de la petició de nul·litat feta per l’Advocacia de l’Estat respecte a la resolució del Parlament de Catalunya.

A més acorda donar un termini de20 dies a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la mesa i al secretari general de la cambra per a que formulin les al·legacions que estimin convenients i informin quines actuacions van realitzar en relació a la interlocutòria emesa abans de la votació prohibint que la qüestió arribés al ple.

Explica el tribunal que suspendre la vigència i aplicació de la resolució del Parlament de Catalunya és conseqüència automàtica de la invocació per part del Govern de l’article 161.2 de la Constitució, que estableix que “el Govern podrà impugnar davant del Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes i afegeix que la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos.

ERC ja ha contestat a la resolució del TC. En declaracions a Catalunya Ràdio, Joan Tardà ha dit que el fet més important és que “nosaltres ens mantindrem fidels al Parlament de Catalunya. Si cal desacatar, desacatarem“. El diputat d’ERC ha afirmat que el TC ha optat de manera desvergonyida per la via autoritària, per la via de la violència judicial, i ha argumentat que “els independentistes han de tenir-ho molt present i preveure totes les possibilitats”.

La CUP també ha respost, i en paraules de la seva diputada, Mireia Vehí, ha dit que malgrat les decisions preses a Madrid se seguirà amb el desplegament del Procés Constituent i no acataran la resolució del tribunal.

El govern espanyol exigeix al TC obrir via penal contra Forcadell i impedir votar al Parlament a favor del procés constituent

El consell de ministres en funcions ha aprovat avui divendres demanar al Tribunal Constitucional (TC) que exigeixi responsabilitats penals a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per l’acord del Parlament que va aprovar les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.

La vicepresidenta espanyola, Sáenz de Santamaria, ha opinat que Carme Forcadell ha pogut cometre un delicte per l’incompliment de les sentències i resolucions del mateix TC, i que només afecta la presidenta del Parlament perquè és ella qui lidera la institució, i ha confirmat que el Govern havia presentat un incident d’execució davant el TC, en el qual se li demana que informi a la Fiscalia perquè aquesta pugui actuar contra Carme Forcadell, a qui l’executiu acusa de incórrer en un delicte de desobediència a les decisions del TC. Així, la via penal queda oberta.

L’executiu espanyol també reclama al TC que anul·li la resolució del Parlament i que la suspengui amb caràcter immediat. També vol que el tribunal requereixi a Forcadell i la resta de membres de la Mesa del Parlament perquè s’abstinguin de complir la resolució votada en seu parlamentària, així com que és prohibeixi votar o tramitar qualsevol nova iniciativa basada en aquesta resolució.

El Consell de Ministres també reclama que es prohibeixi al president, Carles Puigdemont, i altres membres del Govern, impulsar cap iniciativa a favor del procés constituent i que els adverteixi de que les responsabilitats penals en què podrien incórrer consisteixen en una sanció d’entre 3.000 i 30.000 euros i la suspensió de les seves funcions.

El TC tomba una altra llei catalana: Ara la del “fracking”

$frack$ El Tribunal Constitucional ha tombat una altra llei catalana, ara la que prohibia el fracking. El ple del TC ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat que el govern espanyol va presentar contra la Llei 2/2014 del Parlament de Catalunya de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i que, entre altres, prohibeix la pràctica del ‘fracking’ a Catalunya i l’establiment de superfícies comercials de més de 800 metres quadrats dins de les trames urbanes.

La sentència anul·la l’article 167.1 que prohibia la fracturació hidràulica com a tècnica per a l’exploració, investigació i explotació de jaciments hidrocarburs, argumentant que envaeixen les competències de l’Estat. La llei prohibia aquesta tècnica d’extracció de gas i petroli del subsòl si afectava el medi ambient, el paisatge o les condicions socioeconòmiques d’una zona, entre altres possibilitats.

El TC també anul·la la disposició transitòria 8a que prohibia la implantació d’establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 metres quadrats dins de les “trames urbanes consolidades argumentant que la llei catalana “no exterioritza cap motiu per limitar tan fortament la implantació d’establiments comercials de més de 800 m2” i, per tant, la norma contradiu “frontalment” el que estableix la Llei espanyola 17/2009 sobre el lliure accés a les activitats de servei.

El TC va suspendre la llei catalana el novembre del 2014, però va aixecar provisionalment la suspensió el març del 2015.

El TC tombà el decret de pobresa energètica del govern català

El Tribunal Constitucional ha anul·lat la part del decret de pobresa energètica que garanteix el subministrament d’electricitat i gas a les famílies vulnerables que no puguin pagar les factures. El TC considera que el Govern no té competències per decidir si s’ha de tallar o no el subministrament i per això ho considera “inconstitucional”. La sentència considera que la norma catalana envaeix les competències de l’Estat, que per llei ha optat per “la protecció del consumidor vulnerable mitjançant un sistema de bonificació a través del finançament de part del preu de subministrament d’electricitat i gas i no mitjançant l’establiment de prohibicions de desconnexió del subministrament”.

La CUP critica el canvi de nom de la Conselleria d’Exteriors

El portaveu de la CUP Albert Botran ha afirmat aquest dimarts que la seva formació no comparteix la decisió del Govern de canviar el nom de la Conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència pel d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.

Botran que ha dit i ha demanat l’executiu català “no deixar-se condicionar per amenaces”. “Davant la pressió de l’Estat no es pot anar enrere sinó endavant, i no deixar-se condicionar.

“Posats a canviar el nom de la conselleria d’Exteriors, li haurien d’haver posat el nom de Cancelleria, com molts països criden al ministeri d’Exteriors”, una proposta que a CUP hauria realitzat durant les negociacions amb Junts pel Sí, per a que l’ocupés Artur Mas.

El representant de la CUP ha expressat així la seva decepció pel canvi de nom del departament que dirigeix Raül Romeva, que ha aprovat aquest dimarts el govern català.

Carles Puigdemont al Parlament: “Gràcies, TC, amb tu va començar tot”

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha afirmat aquest dimecres a la sessió de control al Parlament que “el Govern continuarà fent acció exterior” i que Raül Romeva “seguirà sent conseller”, en resposta a una pregunta de Xavier García Albiol, que li ha preguntat si l’executiu acataria la suspensió de les competències de la conselleria d’exteriors que va decidir ahir el Tribunal Constitucional (TC) en resposta a un recurs del govern espanyol

Pugdemont ha estat contundent: “El PP marxarà del govern tal com va arribar: amb un recurs al TC. No hi renunciarem de cap manera. A altres territoris ningú els ho impedeix. Contra els qui volen posar fronteres i barreres, nosaltres diem justament el contrari: per ajudar la gent i a les empreses, per ajudar als refugiats i per lluitar contra el canvi climàtic cal alçar les barreres que vostès els volen imposar. El Govern exercirà al màxim la responsabilitat que té encomanada, ha apuntat Puigdemont.

Com deia un futbolista: “Gràcies, TC, amb tu va començar tot”, ha sentenciat irònicament el president català, parafrasejant Gerard Piqué.

El TC suspèn les competències de la conselleria d’Exteriors

El Tribunal Constitucional espanyol ha decidit deixar en suspensió durant cinc mesos les atribucions del departament d’exteriors del govern català, després d’admetre a tràmit el recurs del govern espanyol contra les competències de la conselleria d’Afers Exteriors.

El govern espanyol ha plantejat davant del TC un conflicte de competències, adduint que la Generalitat no té atribucions per crear un departament de representació exterior.

El Tribunal Constitucional han explicat que hi ha hagut una addició a l’ordre del dia del ple per afegir-hi el recurs del govern espanyol, i finalment s’ha aprovat l’admissió a tràmit del recurs contra la Conselleria d’Exteriors.

Ara cal esperar quina serà la reacció de govern català, acatarà o desobeirà?