Aquest dissabte es va celebrar a la sala Pal·ladius de Pallejà l’Assemblea de Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

En l’acte de cloenda, i amb la sala plena a vessar es va celebrar una taula rodona per tancar l’acte amb 4 convidats, la degana d’Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, el vicepresident de l’Assemblea Nacional Jaume Marfany, la presidenta d’Ara o Mai i portaveu de Catalunya Diu Prou, Carme Teixidó, i la coordinadora a Catalunya de la International Comission of European Citizens (ICEC),  Anna Arqué. El debat va estar moderat  per Roger San Millán, secretari d’Organització de SI, i va girar inicialment al voltant de tres punts: La necessitat de convocar eleccions, la llista unitària, i la DUI.

Marfany va encetar la roda d’intervencions sobre la les eleccions, dient que parlava en nom del full de ruta de l’Assemblea, i  va defensar la necessitat d’eleccions per seguir endavant .

Anna Arqué i Carme Teixidó han afirmat que la no realització d’un 9N com s’havia demanat, ens abocava a les eleccions, i que calia fer-les abans de les municipals. Elisenda Paluzie també va coincidir en aquesta necessitat, després de recordar que el 9N va ser una performance més de la que no podem treure conclusions, perquè ni teníem cens, ni era oficial, ni hi havia prou punts de votació, etc…

En la relació a la candidatura unitària es van manifestar ja importants discrepàncies entre Marfany i la resta de convidades. El vicepresident de l’ANC va defensar una llista unitària, amb candidatura( no va especificar si més d’una) amb personalitats de la societat civil, però va rebre la rèplica de les altres tres convidades.

Anna Arqué es va preguntar si calia realment confeccionar una llista unitària, i si amb aquest mètode no es deixaven els flancs descoberts per altres opcions espanyolistes.

Carme Teixidó va dir que malgrat que des d’Ara o Mai sempre s’havia defensat la unitat independentista, ara el mes important no era si anaven junts o separats sinó el programa que es portaria, i va advertir Marfany que s’havien de respectar les dinàmiques dels partits i no afavorir la voluntat d’un de concret ( en clara referència a CiU), i que des d’Ara o Mai es dóna suport per igual a tots els partits independentistes si es presenten a les eleccions, i que l’important és que s’havia de votar independència sí o no, el que va arrencar els primers aplaudiments del  públic. També va dir que no importava massa qui anés a les llistes, sempre i quan aquestes servissin de debò pel que vol el poble. Per la seva part Elisenda Paluzie va preguntat en veu alta: “Unitat per a fer què? Unitat vàcua preludi de derrota” va dir la Degana d’Economia de la UB, i tampoc es va mostrar especialment favorable a una llista unitària.

EL tercer tema va estar el més polèmic: La DUI. Marfany va dir que sí, que calia fer una DUI, després de les eleccions, i que després es seguiria el Llibre Blanc del Consell Assessor per a la  Transició Nacional (CATN), per construir estructures d’estat, i va fer especial èmfasi amb la Hisenda Pròpia, el que va rebre resposta de Paluzie, que li va recordar que el Llibre Blanc no s’estava seguint, i que entre d’altres deia que el referèndum havia de tenir una pregunta i en va tenir dues, que també deia que no es podia fer un referèndum no oficial, i que en canvi s’ha acabat fent, el que va provocar de nou aplaudiments del públic. Marfany va contestar, que malgrat tot el Llibre seguia sent la referència i que molta gent hi havia treballat. Paluzie va recordar que de fet ella també hi havia col·laborat, i que no era partidària d’una DUI, sinó d’un referèndum i va explicar-ne el motiu. Una DUI sense control de les estructures no té cap sentit, més enllà de les declaracions d’independència que ja s’han fet, en canvi un referèndum et legitima per prendre el control del territori, de la Hisenda o de les fronteres.

Carme Teixidó va dir que ara tocava executar la independència, i que no importava massa el camí, però que aquells que no havien realitzat un referèndum oficial, molt menys farien una DUI.                                                    

Anna Arqué també li va contestar que malgrat que ara havíem cremat una mica l’opció amb el procés participatiu, la millor manera d’obtenir el reconeixement internacional era amb un referèndum oficial, i que una DUI no tenia la mateixa legitimitat. Però que malgrat tot, al final, a nivell internacional el que es valora és el que tu realment fas, i si nosaltres no passem de fer declaracions i seguim actuant com una autonomia de l’estat espanyol, no aconseguirem que ningú es prengui seriosament el que fem, i va recordar que malgrat que ara es diu que la Gran Bretanya va permetre votar a Escòcia, en realitat va ser la determinació dels escocesos el que ho ve fer possible, perquè inicialment tampoc ho volien permetre

Posteriorment la discussió va venir sobre el paper de la societat civil, Marfany va indicar que tothom encara havia de treballar molt, Teixidó va contestar que ja s’havia fet tot el possible, que només ens faltava fer la vertical per la Diagonal, al que Marfany li va respondre que la participació de la societat civil en les llistes era de vital importància. La resposta per part de Teixidó va ser que quan un té el cotxe espatllat el porta al mecànic , així mateix els polítics havien de fer la seva feina i portar-nos a la independència com demana la majoria de la població.

En relació a estructures d’estat, Paluzie va dir que cap país havia construït estructures paral·leles d’estat abans de ser independent, però que un del temes més importants, com és la Hisenda, ja es podia pagar a Catalunya, com feia ella, seguint la metodologia ideada per Ara o Mai i Catalunya Diu Prou. En relació a aquest tema, Teixidó va dir que no s’estava treballant en el tema de la Hisenda, i que una estructura que ja podia estar funcionant a partir de la sobirania fiscal, no s’estava construint, i que si no es feia es perquè no els hi donava la gana. Seguidament va tornar a alertar de vigilar a aquí fem costat amb una candidatura unitària, perquè no acabéssim embolicant ( fent costat) a qui no havia fet les coses com s’havien de fer.