La policia espanyola reté seguidors del Sant Andreu a Castelló per cridar “llibertat presos polítics”

Durant el partit d’anada de la segona eliminatòria de la fase d’ascens a Segona B que s’ha jugat a Castelló entre l’equip local i la Unió Esportiva Sant Andreu, la policia espanyola ha entrat a les grades on hi havia l’afeccció catalana, que havia desplegat cartolines grogues i que cridava llibertat presos polítics, i s’ha endut per la força arrossegant pel coll i per terra alguns seguidors del Sant Andreu, segons afirma en el seu compte de Twitter, Xavier Miralles, que també explica que el president de la Unió Esportiva Sant Andreu havia abandonat la llotja i havia anat a demanar explicacions i a preocupar se pels retinguts, acompanyat per l’advocat del club.

Segons ha explicat aquest seguidor algun agent policial ha dit al president que ho feien per intentar evitar que hi haguessin problemes entre aficionats. El president català hauria replicat que els únics que havien provocat els incidents eren ells, i els he recordat que hi ha una sentència que diu que una estelada no és un símbol d’odi, per tant allò és prevaricació”.

A la segona part el president i l’advocat han optat per quedar-se a la graderia amb els seguidors catalans.

Reportatge al Washington Post sobre els CDR als que defineix com associacions de veïns

Amb el títol de “Amb els líders de Catalunya a la presó, Espanya colpeja a les bases, “ el Washington Post dedica un reportatge als CDR, que defineix com associacions de veïns que han assumit un paper clau en el moviment d’independència de Catalunya, després que el seus líders hagin estat empresonats o hagin fugit del país.

Des de la repressió d’un referèndum no autoritzat sobre la independència a l’octubre, centenars d’autoproclamats Comitès per a la Defensa de la República porten a terme una campanya d’interrupció econòmica, bloqueig de carreteres i autopistes i captures temporals de peatges en desafiament del govern espanyol, , explica el rotatiu nord-americà.

El reportatge explica que els CDR, creats inicialment amb l’objectiu de salvaguardar els centres de votació on es va celebrar el referèndum d’independència de l’1-O, inclouen persones de totes les edats i àmbits de la vida, amb una xarxa de més de 300, logotips únics i pàgines de perfil separades a les plataformes de xarxes socials, sense tarifes, ni trucades, cap líder oficial, cap seu i que l’assistència a les reunions setmanals és opcional.

Tot i que els activistes diuen que no són violents, Espanya veu les seves activitats d’una manera diferent, diu el reportatge. El Washington recull que el govern espanyol considera accions com el sabotatge contra l’estat, i que el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha qualificat els CDR com “cèl·lules organitzades que poden causar danys, pertorbacions i trencar la normalitat”. “Si no molestem l’economia, ningú us escoltarà”, diu al diari una dona del CDR de 55 anys de l’Eixample barceloní, que es va a negar a donar el seu nom perquè temia ser arrestada.

El reportatge afirma que experts de seguretat diuen que aquestes activitats no s’haurien d’equiparar mai amb el terrorisme, i recull l’opinió de Sonia Andolz, investigadora política de conflictes i seguretat internacionals de la Universitat de Barcelona que afirma que perquè es consideri terrorisme es precisa tenir “una organització política que vulgui causar terror a la població civil”, com el cas d’ETA o els jihadistes islàmics.

Explica el cas de Tamara Carrasco que fou detinguda a partir d’un àudio publicat al diari El País en què parla vagament de plans per paralitzar el port de Barcelona, interrompre les línies de comunicació i bloquejar les vies del tren, en un context de vaga general i sense violència, també recull la detenció de sis homes que es van creure que eren membres de les CDR, sota les normes d’emergència imposades , i que van ser alliberats després d’un interrogatori i acusats de delictes de desordres públics per la seva participació en protestes a l’exterior del Parlament català al gener.

Manifest de suport als ajuntaments de Celrà, Viladamat i Berga

Des d’Ara o Mai iniciem una campanya de suport als ajuntaments que estan rebent represàlies de l’estat per defensar la voluntat expressada en les urnes pel poble català. En aquest moment la iniciativa és a favor dels Ajuntaments de Celrà, Viladamat i Berga, però és extensiva a qualsevol altre ajuntament que es posicioni en la mateixa línia.

Fem públic aquest manifest, i en un primer pas s’obre la campanya per entitats, per a decidir entre tots si cal realitzar altres accions. Per adherir-se a la campanya es pot contactar al correu info@araomai.cat

Manifest

Havent observat el posicionament de resistència dels ajuntaments de Celrà i Viladamat i Berga vers la persecució intolerable de l’Estat Espanyol.

Des d’Ara o Mai, volem mostrar públicament el nostre suport incondicional als representants d’aquests dos municipis, en la seva lluita.

Admirem la seva resposta valenta, la resistència mostrada, l’assertivitat en el seu gest, aquesta és la resposta que ha de tenir l’Estat Espanyol, i és per això, que hem decidit donar-los tot el suport, posant a la seva disposició, tot allò del que disposem i que els pugui fer servei.

Invitem amb aquesta manifestació pública a totes les entitats independentistes del País, a sumar-se en el suport a aquest dos exemples de resistència pacífica vers l’estat opressor.

Compteu amb nosaltres, compteu amb la majoria independentista que conformem el poble Català

Viurem lliures!!!

La Guàrdia Civil demana el permís d’armes als Miquelets

La repressió dels cossos policials espanyoles s’ha repetit una vegada més, quan avui la Guàrdia Civil ha demanat el permís d’armes als Miquelets que participaven en un acte a Olesa de Montserrat. La Festa era per commemorar el Consell de Guerra que va presidir Antoni Desvalls, al castell de la localitat, en un darrer intent per salvar Barcelona del setge de les tropes del Borbó Felip V.

Diferents assistents han captat les ridícules imatges dels policies espanyols mentre demanaven el permís, i les han penjat les imatges a les xarxes socials.

Tot plegat després de les acusacions del regidor del PP de Cardedeu contra els trabucaires de la localitat als que acusava de simular un afusellament davant de casa seva.

Allau de dimissions a “El Jueves” després de la retirada de la portada del rei

El Jueves torna a estar al centre d’un nou cas de possible censura relacionada amb la Casa Reial.

El dilluns 2 de juny, el setmanari va publicar a la seva web una portada de l’humorista gràfic, Manel Fontdevila, en què es podia veure al rei Juan Carlos passant amb unes tenalles, una corona plena de excrements i de mosques al príncep Felip, amb el títol de “El rei abdica”.

Però “El Jueves” va endarrerir sorprenentment la publicació (surt els dimecres) i finalment ha tret la revista avui dijous, però amb la portada que tenia prevista abans de que es conegués la notícia de l’abdicació, i que estava protagonitzada per Pablo Iglesias de Podemos.

Tot i aquesta estranya decisió la revista nega oficialment que hagi patit censura. Però segons publica avui El Confidencial Digital, Albert Monteys, penúltim director d’El Jueves, ha explicat que la direcció de RBA, el grup propietari, va decidir vetar-la malgrat que ja s’havien imprès 60.000 exemplars, que es van destruir. No només això sinó que RBA hauria prohibit que el Rei tornés a aparèixer en les pròximes setmanes a la portada de la revista.

Monteys, del consell de redacció de “El Jueves”, ha anunciat avui dijous des del seu compte de Twitter que ha abandonat la revista. També, ara segons eldiario.es, alguns treballadors de la revista confirmen que es van imprimir els 60.000 exemplars que posteriorment es van destruir.

Monteys diu desconèixer si el motiu de la retirada ha sigut una decisió de l’empresa, per no enemistar-se amb la Casa Reial, o de pressions d’aquesta. Però Monteys no ha estat l’únic que ha abandonat El Jueves, també ho ha fet Manel Fontdevila, dibuixant de portada, que ha assenyalat: “Així es mata una revista”.

També ha abandonat el diari Manuel Bartual, un altre dels dibuixants, així com Bernardo Alcazar que ha escrit en el seu blog: “En aquestes condicions, jo no em sento a gust quedant-me a la revista. La decisió de RBA ha estat absurda i va en contra de l’esperit d’El Jueves. Si la cosa no canvia, no li veig sentit a seguir. Em costa pensar en la decisió que estic prenent sense que em faci un nus a la gola, però així són les coses.

A hores d’ara el futur del El Jueves podria ser molt incert després de l’allau de dimissions i el veto de RBA.

Fan una crida oberta a la violència contra les persones amb estelades

Una pàgina de facebook crida obertament a la violència contra les persones i edificis que llueixin estelades.

Amb frases com “Un nou esport ha de començar properament a Catalunya. Endavant les Atxes¡¡¡” es pot llegir: “Una estelada una pedrada. Patriotes catalans actuem”.

Per la revetlla de Sant Joan una persona ja va denunciar a les xarxes socials que li havien cremat l’estelada , que va provocar un incendi a la finestra casa seva, amb risc per al seu fill.

Ara de forma oberta al Facebook grups espanyolistes continuen demanant amb total impunitat accions violentes i a apedregar cases i ciutadans catalans.

On és la Fiscalia?

Ferits a Girona en una manifestació contra els borbons

(ACN) La concentració antimonàrquica contra la presència del príncep d’Astúries a Girona va acabar amb enfrontaments entre els mossos i els manifestants. Sis d’ells, entre els quals hi ha el portaveu de la CUP a Girona, Jordi Navarro, han rebut cops de porra dels agents quan han intentat accedir a l’Auditori, on Felip de Borbó inaugurava el quart Fòrum Impulsa. La protesta, encapçalada per una pancarta amb el lema ‘Democràcia, socialisme, Països Catalans’, ha aplegat una quarantena de persones, entre els quals hi havia integrants de la CUP, Arran Gironès, la PAH i la CGT. La tensió ha esclatat quan els agents de la Brigada Mòbil han colpejat alguns manifestants per evitar que se saltessin el cordó policial.

“Volíem manifestar el nostre rebuig a la presència de Felip de Borbó amb una actitud democràtica i ens ho han impedit amb l’ús de la força”, es lamentava el portaveu de la CUP a Girona, Jordi Navarro, poc després d’acabar la protesta. La formació considera que el dispositiu de seguretat ha estat “excessiu” i ha anunciat que pensa denunciar les lesions per la via judicial.

La manifestació ha començat a les vuit del vespre des de la plaça Miquel de Palol, a prop de l’Auditori de Girona. En arribar a la rotonda de davant el Palau de Fires, però, les quaranta persones que hi caminaven aplegades amb pancartes on es podia llegir ‘Felip, per què tornes? T’has deixat la cartera’ s’han topat amb el cordó policial dels Mossos d’Esquadra que els han impedit el pas. Hi ha hagut empentes i tensió, sobretot a partir del moment en què els agents de la Brigada Mòbil han colpejat els manifestants amb les porres per fer-los anar enrere. Els cops han provocat varis contusionats, entre els quals hi havia el portaveu de la CUP i dos membres més i quatre persones de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Tots ells han anat a un CAP per rebre atenció mèdica. La pancarta que encapçalava la manifestació també ha quedat destrossada.

Entre els manifestants, hi havia la diputada de la CUP Isabel Vallet que ha assenyalat que “no és casual” que el príncep Felip visiti dues vegades en un mes la ciutat, en el que consideren una estratègia d’espanyolització recentralitzadora” per part d’una institució “decrèpita” i “non grata” com és la monarquia. També ha lamentat que el govern “faci declaracions patriòtiques per després posar els interessos en aquesta institució” i ha denunciat que el conseller Ramon Espadaler “protegeixi les oïdes de la monarquia abans que la ciutadania de Girona”. La formació també ha criticat que s’hagi destinat un desplegament que han valorat com a “desproporcionat” en un context de crisi i de retallades.

Durant la protesta, que ha durat una mitja hora, han expressat explícitament el seu rebuig a la monarquia. “No ens hem de deixar intimidar perquè estem lluitant per unes idees, en contra d’una monarquia borbònica corrupta i depravada que no fa res més que aprofitar-se del poble”, ha assenyalat el regidor de la CUP Jordi Navarro, que ja ha advertit que pensen continuar amb aquesta lluita “amb més força que mai” i exercint el seu dret a la llibertat d’expressió i manifestació.

Aquest any la CUP no ha rebut la invitació per assistir al IV Fòrum Impulsa que s’ha inaugurat avui tot i ser càrrecs electes, un gest que han valorat com a “antidemocràtic”. “L’any passat sí i vam entrar amb moltes traves per lliurar una carta a Felip de Borbó i demanar-li que no vingués més a Girona”. Amb tot, consideren que aquest esdeveniment és un acte “de glamur” que “no resol el context de crisi actual” i que calen altres mesures.

Aquesta és la segona visita que el príncep Felip fa a Girona aquest mes. A principis de juny ho va fer per assistir al primer congrés biennal de Seguretat Jurídica i Democràcia a Llatinoamèrica, organitzat per la UdG, que també es va fer a l’Auditori de Girona. Representants de la CUP i d’altres col·lectius com ara Arran Gironès van convocar dues concentracions en contra de la presència del monarca i el que consideraven les “elits” polítiques i econòmiques.

La primera es va fer al migdia i no hi va haver incidents, però la segona, que va aplegar unes seixanta persones a les vuit del vespre, va acabar amb dos manifestants ferits. La concentració havia començat a la plaça del Vi de la ciutat per després anar fins a l’Auditori on els esperava una forta presència policial. Allà, dos joves van superar unes tanques de seguretat dels Mossos d’Esquadra i els agents van intervenir. El resultat va ser un jove ferit amb un trau a l’ull després de rebre un cop de porra i un altre amb una contusió al cap. Tots dos van dir que ho denunciarien per la via penal i la CUP va expressar el seu suport i que es plantejava portar els fets al ple municipal.

Algunes de les “perles” de “Recuperar España”. Un estudi que vol reformar la Constitució negant el genocidi català

Amb el significatiu títol de “Recuperar España” un grup d’advocats de l’estat, magistrats del Suprem i juristes propers al PP, amb algun ex-ministre de l’UCD d’Adolfo Suárez, han elaborat un estudi de 163 pàgines, que proposa de reformar la Constitució per acabar amb els problemes “separatistes”.

L’estudi que ve patrocinat per “l’Aula Política del Instituto de Estudios de la Democracia, Universidad CEU San Pablo, està dividit en tres parts. Una introducció on expliquen l’evolució d’una Espanya on Catalunya s’hi ha integrat voluntàriament. Una segona part titulada: “Gravedad y previsible evolución del problema” on constaten que l’exemple català es contagia i que ara els catalans ens volem separar per aprofitar-nos dels beneficis que hem rebut d’Espanya, i una tercera: “Lo que pretendemos por que y como” on proposen reformar la Constitució article per article per evitar qualsevol vel·leïtat sobiranista, i on si cal legitimen l’ús de la força per portar a terme la reforma.

Crida l’atenció que entre els que diu que han col·laborat i que han anat a exposar els seus punts de vista, hi trobem Jose M. Aznar, Esperanza Aguirre, Mario Conde o José Bono, però també el portaveu del Govern català Francesc Homs.

Aquestes són alguns dels comentaris que es poden llegir en aquest estudi.

Catalunya i la Corona d’Aragó en general, van acceptar pacíficament l’establiment a Espanya de Felip V de Borbó, que va començar el seu regnat convocant Corts d’Aragó, de Catalunya i de València, jurant en elles els seus Furs i institucions, atorgant avantatges nous, i rebent dels representants autòctons l’acceptació del seu regnat, tot això a través de juraments de lleialtat recíproca (pàg. 29)

Quan al començament del segle XVIII els Borbons van privar a Catalunya de les seves institucions i fonts normatives pròpies, amb això els hi van suprimir alguns arcaismes feudals dels que no havien aconseguit lliurar-se encara com les duanes interiors amb la resta d’Espanya (pàg. 33)

Quan es produeix la Guerra de Successió, la Generalitat era una comissió permanent de les Corts catalanes, sense que pogués considerar-se com a òrgan representatiu de la nació, ni entendre com a institució democràtica (pàg. 33) – Estan parlant del segle XVIII, la Generalitat era molt més representativa que el poder absolut dels borbons.

Sense discutir la seva justificació, la veritat és que el 1975, el centralisme franquista havia deixat més obres i avenços a Catalunya que a la resta d’Espanya, per exemple en autopistes, molt per sobre de Madrid (pàg.35)

Però també s’ha de recalcar que hi ha moltes senyals acreditatives que no va existir, o almenys amb estabilitat o generalitat, una política franquista de prohibició de la llengua catalana. Perquè recorrent Barcelona es poden veure en edificis públics, plaques commemoratives en català instal·lades als anys 50, i és impensable que fos sense coneixement i consentiment de les autoritats (pàg. 40)

I en els últims trenta anys, la llengua que a Catalunya oficialment es margina, es desaconsella utilitzar, se sanciona o s’impedeix utilitzar, és la castellana.(pàg. 40)

La reivindicació sobre els Països Catalans des de València, Balears i Aragó, Catalunya ja la va practicar militarment durant la Guerra Civil i ara està cada dia en els mitjans de comunicació, acompanyada de manifestacions internes en aquestes regions volent unir-se a la independència catalana.(pàg. 51)

Darrere de la petició del Concert econòmic es troben dues idees. La primera la manifestada per Duran Lleida: la sobirania fiscal. La segona trencar el llaços econòmics amb Espanya, almenys en l’apartat d’ingressos. Això explica la insubmissió d’entitats locals que deixen d’ingressar l’impost a l’Estat i els paguen a l’Agència Tributària Catalana (ATC) (pàg 55)

El Sr Mas, líder del primer partit de Catalunya, ve al Parlament espanyol al novembre 2005 i proclama molt seriós que Espanya no és la seva Pàtria, encara que la Constitució digui el contrari,sense que ningú li reclami retirar aquestes paraules.(pàg.22)

Cal sumar a aquest repertori de causes bèl·liques el no menyspreable factor del contagi, que primer es va estendre a l’Espanya autonòmica, i que ara van augmentant les ànsies independentistes. Ja han començat les canàries i les gallegues.(pàg.51)

És immoral que territoris que s’han aprofitat dels sacrificis aranzelaris de tots per situar al capdavant d’Espanya, diguin, ara que ja no hi ha aranzels, que volen gaudir aïlladament la prosperitat assolida. (pàg 49)