El vídeo del primer acte de Junts pel Sí amb la presentació dels candidats de la societat civil

Ahir a les 19:30 al Parc de la Ciutadella de Barcelona la candidatura Junts pel Sí va fer la presentació conjunta dels candidats de la societat civil. Entre els convidats membres d’entitats com Quim Torra, nou president d’Òmnium o Jordi Sánchez de l’ANC, també la presidenta de la nostra entitat, Carme Teixidó.

Representants de partits com Josep Rull, Marta Rovira, Toni Comin o Josep Castellà, també estaven a l’acte sense participar.

Raül Romeva, Quim Torra, Carme TeixidóRaül Romeva, Quim Torra ( Òmnium) i Carme Teixidó ( Ara o Mai)

Aquest ha estat el primer acte públic de la candidatura, i va comptar amb breus parlaments d’alguns dels candidats, com Muriel, Casals, Eduardo Reyes, Lluís Llach, Germà Bel, Josep Maria Forné i Oriol Amat. El cap de llista, Raül Romeva, va cloure l’acte. Romeva va dir que si avui era aquí és “perquè molta gent hi ha deixat la pell i la continua deixant” Va recordar que el 9-N  va acabar amb una querella i que el 27-S serà el plebiscit que no vam poder fer, i que cal acabar la feina.

El número 1 de la coalició va agrair l’esforç de Mas i Junqueras per arribar a una entesa. “Volem guanyar un país per a tothom i recuperar la dignitat que ens han volgut manllevar, necessitem decidir si Catalunya és un subjecte polític” “Ens han apallissat de dalt a baix. Ens han apallissat amb lleis injustes regressives, amb multes milionaries simplement per exercir la llibertat d’expressió, amb querelles indecents per haver posat les urnes. No es un problema que no tinguem estat és que el tenim en contra, Necessitem sobirania, com d’Holanda o Dinamarca, per poder fer el canvi social que desitgem, va dir el número 1 de Junts pel Sí.

No estem sols: aquesta llista és una onada d’il·lusió col·lectiva. Europa i el món ens miren mentre el govern d’Espanya ens amenaça. Podem guanyar però no està guanyat, si aquesta llista es majoritària enviarem un missatge clar. Ho farem amb la força de les urnes. El govern d’Espanya sap que no podrà fer res amb un resultat massiu a les urnes. Guanyarem aquest estat que és possible. Ajudeu-me a explicar com. Amb un Junts, sí, guanyarem! va cloure Romeva el seu discurs.

 

La misteriosa enquesta d’Òmnium passa tota la pressió a la CUP

Enquesta Òmnium

Font d’ Òmnium haurien filtrat un estudi al diari Ara que faria guanyadora el 27-S a una llista unitària amb el suport de CDC, ERC i la CUP, que arribaria al 50% dels vots i obtindria una majoria sobrada al Parlament, de 75 escons enfront dels 35 dels partits unionistes, i dels 25 de formacions partidàries del dret a decidir, però no de la independència, és a dir ICV i UDC.

L’entitat reconeix el document,  però el declara d’ús intern. Fa mesos ja vam informar de la existència d’un estudi d’Òmniun en el mateix  sentit. El mateix?, no ho sembla, perquè llavors CiU no s’havia separat

Segons aquest estudi el sistema electoral beneficiaria aquesta llista, que sumaria més que les llistes separades o una llista tant sols de CDC i ERC, i que milloraria en 5 punts les opcions que aconseguirien els partits independentistes per separat. Això faria que la traducció en escons d’aquest  5% fos d’uns 8 diputats més, sobretot pels resultats obtinguts  a les demarcacions petites que serien espectaculars.

La condició CUP

Però perquè això sigui així la CUP hi juga un paper bàsic. Una llista independentista sense polítics, però sense el suport de la CUP, quedaria per sota de la suma de CDC i ERC per separat.

Si els partits independentistes ’es  presentessin per separat CDC tornaria a guanyar les eleccions amb 30 diputats, ERC seria segona força amb 25 diputats, i Catalunya en Comú i C’s compartirien el tercer lloc amb 21-22 escons, el PSC es quedaria amb 15, la CUP arribaria als 12, il PP amb 8 i UDC amb 2 serien els que obtindrien menys representació.

Una llista civil amb el suport de CDC i ERC, però sense la CUP és el pitjor escenari perquè la llista conjunta només aconseguiria 52 escons i la CUP 10, un total de 62

El que no s’entén de cap manera és perquè Òmnium no fa públic el document, perquè tothom el pugui consultar el document.

Primeres informacions sobre el document d’Òmnium que pot haver condicionat el procés

esteladesLluís Turró

Aquestes són les primeres notícies sobre el famòs informe d’Òmnium, que amb l’argument que ens falten vots (independentistes), hauria servit de base per a retrasar tot el procés, i del que tant s’ha parlat, però que no s’ha donat a conèixer

Compte amb les informacions falses

Ahir varem tenir reunió comarcal de l’ANC al Maresme. Es presenta el pla d’acció per aquest 2015 i tots volem saber què tenim per davant.

El pla d’acció va encapçalat per un informe respecte a la intenció de vot en un referèndum, els indecisos i el seu nombre. La font de l’informe és Òmnium. Mostra una classificació dels indecisos, separant-los fins i tot pel canal de televisió que miren, i dóna possibles metodologies per convence’ls. L’informe em va semblar si més no estrany. Us dic perquè, la intenció de vot pel “Sí” es valora en 1.9 milions de votants, però la resta de classificats no es valora. El nombre de votants del Sí és el nombre de votants del Sí/Sí el 9 de novembre.

Fer valoracions tenint una sola dada absoluta és fa fent estimació directa de les altres. Si tenim 100 persones i 60 són d’un gènere, la resta, 40, seran de l’altre. Així és fàcil. Com més segur és el nombre absolut conegut, més segur és el nombre estimat.

Quan Òmnium dóna valor absolut conegut a la xifra de votants de Sí, posa aquestes dues premisses “Tots els independentistes van votar” i “Tots van votar Sí/Sí”. La segona és difícilment rebatible. La primera, en canvi, deixa de tenir en compte factors difícils d’aplicar, però molt significatius. Alguns exemples de motius pels que tots els independentistes no van votar són:

  • Hi havia un terç de col·legis on votar, comparant amb un referèndum normal.
  • Molts col·legis eren instituts, que solen estar separats del nucli urbà.
  • Es votava per DNI. Així que:
    • Podies estar empadronat a Tossa i haver de votar a Matadepera.
    • El DNI caducat no servia.
  • Manca de motivació. La consulta es va classificar com “no definitiva” abans de fer-se.

Alguns factors castiguen a tots els votants, però donat que l’abstenció va ser més alta en els del “No”, castiguen proporcionalment més als del “Sí”. Entenem així que la dada absoluta 1.9 milions no és tan clara com sembla.

El document encara és més estrany al no donar valors pels votants del “No” i concloure que “No som prou per guanyar un referèndum si el féssim ara”.

Ni tan sols hi ha l’intent de validar la conclusió fent l’estimació inversa, es a dir, donant un nombre de votants del “No” i extraient les mateixes conclusions. L’informe és matusser i esbiaixat. Afecta directament a les bases introduint el desànim.

Sota una base tan feble, es construeix un pla d’acció de prop d’un any de durada, per convèncer indecisos i així guanyar un referèndum el 2016. S’abandona l’imperatiu del full de ruta ANC d’aconseguir el mandat popular aquestes plebiscitàries. Preguntat el ponent pel motiu doncs, d’aquestes eleccions, respon que són per “aconseguir una majoria independentista al Parlament”. La següent pregunta ja no la vol sentir: “com, si l’informe diu que no som prou?”

Mireu, que no som prou li he sentit a dir a moltes persones properes a Convergència. Darrerament això s’ha estès a l’ANC. Però la llum vermella no es va encendre fins que no li vaig sentir dir al vicepresident de l’Assemblea, Jaume Marfany. En Jaume va fent crides a anar en compte amb les informacions falses. Voldria, des d’una absoluta humilitat, que tingués també en compte la possibilitat de estar fent cas d’un informe més que dubtós. I no li demano que faci cas de les meves afirmacions. Però sí que demani dades, les contrasti amb persones imparcials i en tregui l’entrellat. Com ell mateix diu moltes vegades, el moment és molt important i únic.

Jo també estic preocupat per informacions falses. I els que veuen el tomb que pren el procés, juraria que també.

 

Muriel Casals diu que Òmnium acceptaria un ajornament del 9-N

casalsEn una entrevista feta aquest matí a Catalunya Ràdio, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha dit que acceptarien un ajornament de la consulta del 9-N si els representants polítics prenguessin aquesta decisió.

Concretament Casals ha dit: Si els nostres representants polítics decideixen alguna cosa diferent, nosaltres ens adaptarem a la decisió. En aquests moments, hi ha a l’horitzó una data i una pregunta, i aquesta és la informació amb la què juguem.

Aquestes declaracions on es juga amb la possibilitat de que la consulta no es realitzi a la data pactada, coincideixen amb l’enviament avui d’un correu als membres de l’Assemblea Nacional, signat per la mateixa Muriel Casals i per Carme Forcadell, presentant la campanya “Ara és l’hora”, que englobarà totes les activitats de la societat civil fins el 9 de Novembre, i que diu tenir com a principals objectius garantir que la consulta es farà i fer que el SÍ sigui àmpliament majoritari el 9 de Novembre.

En el correu es demana que la gent s’inscrigui per la V del 2014, que s’apuntin com a voluntaris, i finalment ajut econòmica.

Per aquesta campanya s’ha contractat l’empresa nord-americana Blue State Digital, que ja ha portat campanyes com les d’Obama o de la presidenta del Brasil Dilema Roussef , però que també assessora als unionistes escocesos de  Better Together.

 

 

Vídeo resum de la jornada castellera a Europa a l’Agència russa RT

L’agencia de notícies Ruptly TV, que pertany a la xarxa russa RT Televisió, amb seu a Berlín, ha publicat un vídeo amb el títol de “Spain, UK, Germany: Catalans build human towers for the right to decide”, en el que explica que milers d’independentistes catalans s’han reunit aquest diumenge a diferents capitals europees, com Barcelona, Londres o Berlín, per construir “castells”, les tradicionals torres humanes catalanes, per expressar el seu dret a votar en el referèndum per la independència del proper 9-N.