Milers de persones es concentren contra la judicialització del dret a decidir dels catalans

Milers de persones s’han concentrat a les places dels ajuntaments de Catalunya en suport als encausats per la consulta del 9-N, el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament en funcions Irene Rigau.

A Barcelona la plaça Sant Jaume s’ha omplert de gom a gom per denunciar la judicialització del la consulta del 9-N, amb representants de tots els partits que defensen el dret a decidir. Jordi Turull (CDC ), Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV), Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot), o consellers Francesc Homs, Meritxell Borràs i Neus Munté també regidors com el primer tinent d’alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello (Barcelona en Comú), Alfred Bosch (ERC) o Xavier Trias (CDC) .

També el presidents d’Òmnium, Quim Torra, i de l’ANC, Jordi Sànchez, l’expresident del Parlament i president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir , Joan Rigol, o els líders de CCOO i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha llegit el manifest i ha afirmat que “ens mostrem corresponsables amb la convocatòria del 9-N per rebutjar les querelles “antidemocràtiques”, presentades contra els dirigents del govern català durant el 9-N.

Tsipras s’inspira en el referèndum català

La pàgina web del govern grec d’Alexis Tsipras per promocionar el referèndum de Grècia és molt similar, i està inspirada en la web Catalonia Votes, que va posar en marxa l’abril del 2014 el Govern català per anar informant sobre la consulta del 9-N, i que segueix operativa informant ara sobre el 27-S.

Així la pàgina Referendum2015gov.gre, que informa en anglès i en grec dels esdeveniments i notícies relacionades amb la consulta grega, té un disseny gairebé idèntic amb els mateixos colors, 2 blaus, blanc i verd, i també disposa d’un marcador de compte enrere idèntic al de la pàgina catalana, i en la que mostren els dies, hores i minuts que resten perquè Grècia voti sobre la seva relació amb Europa.

La sentència del TC sobre el 9-N mostra que l’estat ja no controla els catalans

Declarar inconstitucional els actes d’un govern que han facilitat una consulta popular no vinculant, en la que han participat 2,4 milions de persones, 7 mesos després de dur-se a terme, només mostra la impotència de l’estat per controlar la voluntat dels catalans.

(ACN) El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat declarar inconstitucionals els actes de la Generalitat dirigits a preparar el procés de participació ciutadana del 9-N. Els magistrats consideren que es va vulnerar la competència exclusiva de l’Estat en la convocatòria de consultes que “afecten l’ordre constituït i el fonament de l’ordre constitucional”. Actuen en resposta al recurs que l’advocat de l’Estat va presentar contra el 9-N alternatiu, un text que també en va forçar la suspensió perquè reclamava l’aplicació de l’article 161.2 de la Constitució mentre no es resolia la sentència. Al febrer el TC també va declarar per unanimitat inconstitucional la consulta original.

La sentència que s’ha fet pública aquest dijous assegura que les actuacions que la Generalitat va posar en marxa després de la suspensió cautelar del decret de convocatòria de la consulta del 9-N, és a dir, els preparatius per al 9-N alternatiu, són “inconstitucionals en la seva totalitat i estan viciades d’incompetència”, perquè “la convocatòria de consultes que versen sobre qüestions que afecten l’ordre constituït i el finament de l’ordre constitucional no correspon a la comunitat autònoma”.

La sentència, de la que ha estat ponent la vicepresidenta del TC, Adela Asúa, assegura que malgrat que “no existeix un acte formal de la convocatòria” del 9-N alternatiu –el decret del 9-N original ja va ser declarat inconstitucional el 25 de febrer– cal entendre les actuacions “materials” vinculades al 9-N alternatiu “com un tot” i com a actes “imputables al Govern de la Generalitat de Catalunya”.

Els magistrats conclouen que la Generalitat va anar més enllà de les seves competències perquè “una comunitat autònoma no pot convocar ni fer actuacions formalitzades o no jurídicament que afavoreixin la convocatòria d’una consulta popular, encara que no sigui referendària, que desbordi l’àmbit de les competències pròpies i que resulten sostretes a la decisió dels poders constituïts”.

Resposta del President Artur Mas

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat en la compareixença que ha fet avui dijous a Palau que el 9-N no es pot “ni anul·lar ni esborrar. El 9-N hi és, va existir, figura en lletres majúscules, d’or, en la història democràtica d’aquest país”, ha apuntat Mas, que troba ara reforçat el caràcter plebiscitari del 27-S. És l’únic camí”, ha apuntat.

Per Mas el TC ens diu que la Generalitat no pot preguntar si volen un Estat per Catalunya i si volen que sigui independent. Ens ve a dir que la Generalitat no pot preguntar aquest tipus de qüestions i ens ve a dir que la ciutadania no es pot expressar sobre aquestes qüestions.

Per Mas la democràcia espanyola és de baixa intensitat, i l a conclusió és que la Constitució, s’ha convertit, 37 anys després de ser aprovada, en un cul-de-sac per les aspiracions d’una part molt important del poble de Catalunya. No només per els que estan a favor de tenir un estat, sinó també els que estan a favor del dret a decidir”, ha sentenciat el president català.

Les preguntes afecten a l’ordre constitucional

La sentència analitza el contingut de les dues preguntes que es van sotmetre al criteri dels ciutadans de Catalunya i conclou que “no hi ha dubte” que totes dues “plantegen una qüestió que afecta l’ordre constituït i també el fonament mateix de l’ordre constitucional”.

Segons els magistrats, les preguntes –”Vol que Catalunya es converteixi en un Estat”, i en cas afirmatiu, “Vol que aquest Estat sigui independent”– incideixen “sobre qüestions fonamentals que es van resoldre amb el procés constituent” i que, per tant, serien “sostretes a la decisió dels poders constituïts”.

Les preguntes, continuen, “pressuposen un reconeixement indirecte al poble de Catalunya d’unes atribucions que resulten contràries als articles 1.2 i 168 de la Constitució”.

L’única via a utilitzar és la reforma de la Constitució

En aquest marc asseguren que quan la consulta que es vol sotmetre al criteri dels ciutadans incideixi sobre aquestes “qüestions fonamentals” sobre l’estructura de l’Estat, “l’única via que es pot utilitzar és la de la reforma de la Constitució en els termes en què ella mateixa preveu”.

Els magistrats també sostenen que les actuacions de la Generalitat “estan relacionades” amb el decret de convocatòria del 9-N original, “que va ser suspès cautelarment i després declarat inconstitucional i nul”. Per aquest motiu conclouen que les preguntes del 9-N alternatiu “també desborden l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya”. Una “infracció constitucional” que “es projecta ineludiblement sobre el conjunt d’actuacions de la Generalitat de Catalunya preparatòries o vinculades amb la referida consulta”, perquè les preguntes són inseparables de la resta d’elements que integren el conjunt d’actuacions de la Generalitat impugnades”.

Per tot plegat, el tribunal declara que les actuacions de la Generalitat per fer realitat el 9-N són “inconstitucionals en la seva totalitat” perquè “no correspon a la comunitat autònoma la convocatòria de consultes relatives a qüestions que afecten l’ordre constituït i el fonament mateix de l’ordre constitucional”.

El govern espanyol culpa als organitzadors de l’atac feixista a un acte sobre 9N a Madrid

El Govern espanyol culpa a l’Ateneu de Madrid de l’atac feixista que va patir durant un acte sobre el 9N. Una vintena de feixistes van intentar boicotejar el debat organitzat per Espacio Público, sobre la consulta del 9N. Ara l’executiu de Rajoy culpa als organitzadors per “no establir cap control d’accés al públic”

Poc després de començar el debat, moderat pel periodista Enric Juliana, i amb la presència a la taula de Joan Tardà (ERC), Ferran Pedret (PSC), Joan Coscubiela (ICV), David Fernández (CUP), Gerardo Pisarello (guanyem) i Beatriz Rilova (Podemos), un grup de feixistes van intentar irrompre a la sala amb crits de “Viva Espanya” i preguntant al públic si volien “una nova Guerra Civil.

Com a conseqüència el grup parlamentari d’Amaiur, va preguntar al Govern per què no va evitar els incidents ja que el boicot de l’acte havia estava anunciat amb antelació per grups feixistes com Falange i Alianza Nacional, per les xarxes socials.

El Govern ha contestat dient que la responsabilitat d’aquest atac recau en els organitzadors de l’acte, és a dir l’Ateneu, perquè “no va establir cap control en l’accés del públic a la conferència”. “És increïble que culpin dels disturbis als organitzadors i no als que van anar a destrossar l’acte”, diu el diputat d’Amaiur Jon Iñarritu, que es trobava entre el públic, i ha afegit que tothom vam poder apreciar la conxorxa que hi havia entre policies i ultradretans. I encara que els govern diu que no són els mateixos que van atacar la Blanquerna les fotos denuncien el contrari, explica el diputat basc al diari Público.

Torres-Dulce es querellarà contra el President Mas després de la desobediència dels fiscals catalans

La negativa dels fiscals catalans a obeir la ordre de processar Artur Mas, ha portat al fiscal general de l’Estat a deixar la decisió en mans de la Junta de Fiscals.

El fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, presentarà la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas pel procés participatiu del 9-N a Catalunya. Aquesta és la decisió després que a junta de fiscals de Catalunya hagi decidit avui que no hi ha base jurídica per querellar-se contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per l’organització del 9-N.

Ara Torres-Dulce ha convocat una junta de fiscals de sala per al pròxim 19 de novembre després de rebre la comunicació de la Fiscalia Superior de Catalunya. La Junta de Fiscals de Sala qui haurà de prendre la decisió final..

La querella aniria dirigida contra el president Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i els consellers d’Interior i Educació de la Generalitat, per un delicte de desobediència.

Les reunions secretes de Moncloa amb Rigol per aturar el 9N. Història d’un fracàs

En la roda de premsa celebrada avui a La Moncloa, Rajoy ha qualificat la consulta catalana de propaganda política, però li ha atribuït la màxima gravetat al no haver-se fet cas de la prohibició del TC i haver estat organitzada pel govern català, i ha reiterat que mai permetrà un referèndum d’autodeterminació oficial a Catalunya. Però hi ha hagut un moment, en el torn de preguntes, en el que ha dubtat, ha estat quan ha hagut de sortir-se de les respostes que tenia preparades, al preguntar-li pels contactes previs al 9N entre representants del govern català i de l’espanyol.

El president espanyol s’ha vist obligat a confirmar que, efectivament hi havien hagut converses, i ha donat noms, l’assessor de la Presidència del Govern espanyol, Pedro Arriola, el socialista José Enrique Serrano i el President del Pacte Nacional per Dret a Decidir (PNDD), Joan Rigol.

L’objectiu d’aquestes trobades era intentar aturar la consulta, o si més no circumscriure-la a l’àmbit estrictament civil, i evitar en tot cas que la Generalitat liderés el procés.

Les informacions que han sortit en diferents mitjans els darrers dies, i les paraules d’avui del propi Rajoy, han deixat clar que el govern espanyol comptava amb Joan Rigol, i també amb Joana Ortega, com aliats per evitar la més mínima implicació de la Generalitat en la consulta.

Si repassem algunes declaracions del mes d’agost, veurem com el president del PNDD, es mostrava contrari a fer consulta sense l’aval del TC, declaracions que van ser immediatament subscrites per la vicepresidenta, i que ja indicaven que aquest era el camí triat per Moncloa.

Però la reacció sobretot de la societat civil, també de partits, rebutjant les declaracions de Rigol, ja van fer adonar-se als que pensaven que podrien bloquejar la consulta que això no seria així.

Llavor es va posar en marxa el segon pla, que tampoc va reeixir. En un darrer intent Rigol va apuntar, 8 dies abans del 9N, la possibilitat que si el Tribunal Constitucional suspenia la consulta, fos la societat la que n’assumís l’organització (i la responsabilitat). De nou hi van haver reaccions ràpides, i a la reunió del PNDD el divendres abans de la consulta, alguns partits i entitats es van conjurar per abandonar la trobada si es traspassava la línia vermella de que la responsabilitat del 9N passes a la societat civil.

Sembla que tota aquesta pressió, i la decisió final del President Mas, van portar el 9N fins al seu format final del passat diumenge.

Ara la Moncloa ha cremat Rigol i Ortega, i es troba sense aliats de pes al govern català o al seu entorn. Descartat Duran pel rebuig que provoca, queda Espadaler, però a l’igual que Ortega sembla que seran imputats per la Fiscalia. La resta de possibles aliats clars tenen poc pes, com és el cas del conseller Pelegrí, o del conseller Santi Vila, que també es va apuntar al carro de no fer la consulta si era il·legal, però que després es va despenjar declarant que calia sortir corrent de l’estat espanyol.

Sembla que a la Moncloa, i no especialment Rajoy, sinó sobretot entre alts càrrecs del PP, no cal dir ja en el PP català, hi ha molt malestar, i retrets al president espanyol, perquè tenien força esperances en tot aquest joc de bastidors, que els hi ha explotat a la cara, sobrepassats una vegada més per la força de l’independentisme, que els ha posat en evidència davant de tot el món, mostrant una Catalunya que ha fet cas omís del govern i dels tribunals espanyols.

El vídeo que mostra la forta intensitat dels atacs cibernètics a Catalunya el 9N

El passat 9N ja es va denunciar per les xarxes socials, un atac cibernètic a gran escala, com mai s’havia produït sobre territori català o estatal. Diferents pàgines web van ser atacades, des de la Gencat fins a la de l’Assemblea o Òmnium, etc, tal com ha reconegut avui en la seva compareixença el mateix president català, Artur Mas, que ha reconegut que fins van arribar a posar en perill serveis bàsics com sanitat o farmàcia o emergències.

El nivell d’atac va ser similar al que en ocassions pateixen els EUA, el país amb més atacs cibernètics del món. Avui un vídeo penjat a YouTube per Jordi Herrera permet veure l’evolució de l’atac informàtic. Segons s’explica el vídeo mostra l’evolució de paquets durant el 9N, els dies previs i els posteriors i on s’aprecia un augment espectacular el 9N. Les dades estan agregades per països, per això surt en el centre l’estat espanyol.

Segons els nostres serveis informàtics el tipus d’atac que van rebre les webs catalanes s’anomena DDoS (Distributed Denial Service), es tracta de demanar un servei a un servidor, encara que no el doni. I es fa milers de vegades per minuts i des de molts ordinadors, i així es col·lapsa i queda fora de servei. Es tracta d’un atac cibernètic criminal en tota regla, res a veure en quan es diu “ anem tots a entrar a la pàgina web de…”, es totalment diferent.

Habitualment aquests atacs venen de països com la Xina o Rússia, encara que en aquest cas sembla que van venir sobretot dels Estats Units.

Un dels atacs a l’Assemblea que es va analitzar provenia d’un servidor estàtic d’Ono localitzat a Madrid (això no indica res), i encara que només qui rep l’atac pro veure l’IP, en aquest cas al tractar-se d’un servidor estàtic ha de tenir un contracte a nom d’alguna persona o entitat.

Desmuntant la informació de l’ABC que denunciava que un elector havia votat tres vegades

Avui dimarts l’ ABC ha publicat una crònica on afirmava que “diversos electors” havien denunciat que ahir van votar en més d’una ocasió a la consulta del 9N

Per demostrar-ho publicava tres fotos d’un noi, amagant la seva cara, votant 3 vegades en diferents col·legis.

Segons la versió de l’ABC el noi va buscar carrers amb el mateix nom a diferents municipis, i els voluntaris el van deixar votar al no adonar-se que el carrer corresponia a un altre municipi.

Però ara fa unes hores el coordinador de sala de l’IES Joan Miró de Cornellà, Jordi Rosell, ha fet quatre piulades on assegura que “la persona que es veu dipositant el vot tres vegades anava acompanyada per dos amics que també es van registrar i ell va votar per ells, tal i com “feien els nens petits pels pares”, explica Rosell.

I dóna més detalls, la taula on va votar era la 1122Z, on havien de votar els cognoms de Martino o Murla”. També diu que “tindríem informació que l’individu de la foto, el seu cognom comença per C, en ser reconegut”. “Fi de la polèmica”, diu Rosell.

Bloomberg qualifica el 9N com un èxit i demana a Rajoy un referèndum oficial

“El vot a Catalunya va ser un èxit. Ara, negocieu”, aquest és el títol de l’editorial que el prestigiós portal de noticies econòmiques de la multinacional Bloomberg dedica al 9N.

L’article diu que que la votació ha posat les bases per a un acord polític sobre quina és la millor solució, i va mostrar la disposició dels catalans a escoltar els dos bàndols.

Per Bloomberg el govern espanyol va fer per primera vegada una elecció encertada al no interferir la votació de diumenge per la força i no enviar-hi la policia. I explica que la reacció del ministre de Justícia, Rafael Català, és la forma no adequada de respondre al problema, al qualificar d’esteril i inútil la consulta i voler iniciar accions legals en contra dels responsables.

També es recorda que la intransigència de Madrid només ha reforçat fins ara el sentiment independentista, i que Espanya només podrà evitar una escalada de la confrontació si Rajoy obre la porta a un referèndum oficial, que permeti un debat sobre les avantatges i desavantatges de la independència.

Comunicat de l’Agència Fitch sobre el 9N advertint Espanya que no fer res tindrà greus conseqüències

L’Agència d’avaluació de crèdit internacional, Fitch, que controla les dues principals empreses d’avaluació financera, Standard & Poor’s(S&P) i Moody’s, ha emès avui un inusual informe, en el que analitza els escenaris que s’obren per l’economia espanyola i catalana després de la consulta del 9N

Fitch afirma que és probable que el govern català utilitzi el resultat de la votació per demanar un referèndum formal, però reconeix que amb la ferotge oposició del govern central, el procés i els resultats són impredictibles, però adverteix Rajoy que no fer res crea incertesa i problemes a l’economia.

Per això preveu tres possible escenaris.

El primer seria que el governs espanyol i català negociïn més descentralització, i una fiscalitat com la País Basc i Navarra. Segons Fitch, l’impacte en el perfil del deute sobirà d’Espanya seria lleugerament positiu i no posaria en perill la seva estratègia fiscal a nivell de les administracions públiques, alhora que hi hauria un augment dels ingressos fiscals de Catalunya, ja que és un contribuent net al govern central.

El segon escenari seria el de la independència catalana, en aquest cas preveu conseqüències negatives per a la qualificació del deute sobirà d’Espanya. En aquest cas prefereix una separació pactada que una no pactada, encara que veu com en ambdós s’exacerben els riscos per a Espanya i Catalunya.

El tercer escenari, que preveu és una continuació de l’estancament i la incertesa actual. Aquesta tensió prolongada podria provocar sortides de dipòsits a curt termini, que afectarien especialment els bancs catalans, augmentaria el cost del finançament i es reduiran les inversions, com a mesura de protecció.

El comunicat està signat pels tres dels principals directius de l’Agència, Guilhem Costes, “Senior Director” , Michelles Napolitano, “Director Sovereigns”, i Jeremy Carter, “Managing Director”.