Unanimitat a la premsa internacional. Espanya rebutja fer un referèndum a Catalunya. Cal una resposta ràpida

La premsa internacional segueix mirant a Catalunya. Encara que sense el ressò de la Via Catalana, que tots van coincidir que va ser un èxit, ara molts mitjans de comunicació de tot el món publiquen la resposta de Rajoy a la carta de Mas, i la valoració també és unànime: Espanya es nega a fer un referèndum a Catalunya,

És el moment de respondre de forma contundent, sinó el món sencer no ens prendrà seriosament.

Aquests són alguns dels principals titulars

Al New York Times podem llegir: Espanya rebutja que els catalans votin per la independència- “Spain Bars Catalan Independence Vote”-.

I diu que el Primer ministre d’Espanya va rebutjar dissabte una petició del president català per aprovar un referèndum que permetria a la comunitat econòmicament més poderosa de l’estat decidir si s’ha de separar de la resta del país, i recorda Mariano Rajoy diu a Artur Mas , que “els llaços que ens uneixen no es poden desfer sense cost enorme”

L’australià Herald Sun titula: Espanya rebutja el referèndum per la independència de Catalunya “Spain rejects Catalonia referèndum” i constata que la resposta de Rajoy d’aquest dissabte rebutja oficialment la petició de Mas realitzada al juliol.

El britànic Daily Telegraph escriu titula un clar “Espanya rebutja el referèndum per a Catalunya”, ” Spain rejects Catalonia referèndum”.

Les Echos, el més important diari econòmic francès, titula: “Rajoy propose des discussions mais pas de vote sur la Catalogne”, i explica que el President espanyol, Mariano Rajoy va proposar dissabte va mantenir converses amb el govern de Catalunya, sense pronunciar-se sobre l’organització d’un referèndum d’autodeterminació.

El diari francès recorda que segons les enquestes, l’ independentisme ha crescut constantment en els últims anys a Catalunya, on una gran part de la població desafia la gestió de Madrid, sobretot en temes com els impostos i retallades en la despesa pública.

El nord-americà Washington Post diu: El President espanyol rebutja el referèndum sol·licitat pels independentistes de la rica regió de Catalunya. -Spain’s PM rejects referendum sought by separatists in wealthy Catalan region”-.

L’Agència Internacional de Notícies Reuters escriu ·Spain’s Rajoy offers Catalonia talks, but no independence vote”, i diu que Mariano Rajoy ha ofert mantenir converses amb Catalunya , però no va donar indicis de que permetria votar sobre la independència .

També podem llegir que augmenten les crides per a la independència d’Espanya a Catalunya, mentre Rajoy està embolicat en un escàndol de corrupció, i que Rajoy i Mas es van reunir en secret a l’agost però que s’han fet pocs avenços en no estar d’ acord en gran mesura en la naturalesa i l’abast de les converses .

A Al Jazeera el titular es aquest. El President del govern espanyol rebutja l’intent d’independència de Catalunya -“Spanish prime minister rejects bid for Catalonia’s independence”-.

La cadena de Qatar recorda que el rebuig es produeix tres dies després que uns 500.000 catalans van agafar-se de les mans per formar una cadena humana de 250 quilòmetres per pressionar per aconseguir la independència .

Primeres reaccions a la carta de Rajoy. ERC, CUP i les entitats socials criden a la mobilització per celebrar el referèndum el 2014 sí o sí

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat aquest dissabte que la carta del president del Govern, Mariano Rajoy, al de la Generalitat, Artur Mas, on no accepta una consulta sobre Catalunya, demostra que Catalunya ha de buscar el seu propi camí.

“Si el Govern espanyol ignora el clamor per poder votar, si s’empara en falses limitacions jurídiques per a dilatar-ho, caldrà trobar el nostre propi camí”, ha dit a través de la xarxa social Twitter.

La secretària general del partit, Marta Rovira, va reclamae el mateix dissabte -poc abans de publicar-se la carta- que el Govern espanyol “no s’amagui després de falsos debats jurídics”, i aquest diumenge ha dit al programa “El Suplement de Catalunya Ràdio”, que el seu partit farà tot allò que estigui a les seves mans perquè els ciutadans puguin votar el 2014, i que hi haurà una urna davant dels ciutadans sí o sí, hi haurà consulta sí o sí.

Per la seva part la CUP ha fet una crida a la desobediència a l’Estat per aconseguir la independència, en publicar-se la carta del president del Govern central, Mariano Rajoy, al de la Generalitat, Artur Mas, en què no accepta una consulta sobre Catalunya.

El membre del Secretariat Nacional de la CUP, Marc Sallas, ha lamentat que la carta no respon cap de les expectatives que té Catalunya, i ha afegit que “dins del marc constitucional que va sortir d’un règim franquista i creant un Estat seudodemocràtic, és impossible actuar per la via legal”.

Per aquesta raó, ha demanat a Generalitat, partits, agents socials i ciutadans que s’uneixin per “organitzar-se en comissions” i concretar com ha de dur-se a terme la desobediència a l’Estat, ja que ho considera l’única via per aconseguir la sobirania.

També aquest divendres, i coincidint amb el 4rt aniversari de la primera consulta per la independència a Arenys de Munt, els impulsors de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència, amb el suport d’entitats com Ara o Mai, Catalunya Diu Prou, Sobirania i Porgrés, European Partnership for Independence, i d’altres, que van portar la consulta sobre la independència a 554 municipis, i a votar a més d’un milió de persones, van convocar una assemblea oberta a la sala municipal de la població, amb l’objectiu de mobilitzar-se per poder celebrar un referèndum sobre la independència, encara que l’estat espanyol s’hi negui, com així s’ha constatat avui amb la carta de Rajoy, com màxim el setembre del 2014.

Lituània el segon estat que desafia a Espanya i reconeix el dret de Catalunya a l’autodeterminació

(ACN) El primer ministre de Lituània, Algirdas Butkevicius, defensa que cada país “ha de trobar el seu propi camí” i té “dret a l’autodeterminació”. Butkevicius, cap del govern de l’estat que actualment ostenta la presidència de torn de la Unió Europea, es mostra “molt content” que l’exemple de la Via Bàltica que el 1989 van fer Lituània, Letònia i Estònia ara “inspiri” els catalans. “Dono la benvinguda a totes les maneres pacífiques d’expressar la solidaritat dels pobles i l’autodeterminació”, sosté. Segons Butkevicius, però, s’ha de fer amb “bases legals”. Els propis lituans “van elaborar” un marc legal per proclamar el 1990 la independència de la Unió Soviètica.

Així, coincidint amb la presidència de torn lituana de la UE, Algirdas Butkevicius valora positivament l’èxit de la Via Catalana. “Estic molt content que l’exemple lituà inspiri gent a altres llocs”, defensa, afegint que la seva cadena humana “ara pertany a tota la humanitat” perquè va rebre el reconeixement de la UNESCO.

“Lituània va recuperar la seva independència d’una manera única. Es podria considerar com un model per a la humanitat per aconseguir la independència d’una manera pacífica”, destaca Butkevicius, líder del partit social demòcrata de Lituània. Preguntat específicament sobre la Via Catalana de l’Onze de Setembre, que va aplegar 1,6 milions de catalans, el primer ministre lituà destaca que “cada país ha de trobar el seu propi camí, i té el seu dret a l’autodeterminació”.

“Lituània es va alliberar d’un règim comunista que va durar des del final de la Segona Guerra Mundial. La situació avui a la Unió Europea és completament diferent”, destaca el cap de l’executiu lituà. “La UE és una unió democràtica d’estats que respecta els drets polítics i es basa en la voluntat lliure”, afegeix.

“D’acord amb bases legals”

“El camí cap a la independència de cada país s’ha de fer d’acord amb bases legals”, remarca el primer ministre, citant la importància d’utilitzar “la llei internacional” i les “provisions de la constitució”. “Quan aquest moviment va començar a Lituània, es va preparar una base legal, unes lleis per preparar el procés de restauració de la independència”, afirma recordant la proclamació d’independència lituana de la URSS i obrint així la porta a que Catalunya pugui trobar una manera en el marc de la llei per a fer la seva pròpia consulta. Butkevicius afirma que, en tot cas, el debat independentista s’ha de discutir “dins” de l’estat espanyol.

“Sigui quin sigui el camí que escullin els catalans, vull destacar els contactes empresarials que tenen amb els lituans”, recorda el cap de l’executiu de Vílnius. “Ja tenim inversions estrangeres de Catalunya a Lituània, i vull convidar altres emprenedors a establir aquesta cooperació econòmica amb Lituània”, afegeix.

“Pots ser petit, però tot i així pots marcar la diferència”, explica Butkevicius, remarcant el rol que poden exercir els països petits a nivell internacional. “No hi ha cap necessitat d’ensenyar múscul aquí, tot el que necessites són habilitats, un bon treball en grup, ser intel·ligent i demostrar que ets responsable”, destaca.

El primer estat disposat a reconèixer una Catalunya independent

(ACN)El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, defensa que la via catalana per la independència és “un missatge molt poderós” i és “necessari prestar-hi atenció”. En una entrevista a l’ACN, Dombrovskis assegura que el govern espanyol hauria de “mirar opcions” per respondre al clam independentista després que 1,6 milions de persones unissin les mans l’Onze de Setembre inspirant-se en la via bàltica del 1989. Preguntat sobre si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, el mandatari conservador respon: “Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?“. Dombrovskis afegeix que la via bàltica va ser decisiva per la independència perquè “va atraure l’atenció” del món. “Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda per un referèndum, val absolutament la pena prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho”, remarca Valdis Dombrovskis, que és el primer ministre que ha estat més temps al càrrec des de la recuperació de la independència letona, l’any 1991, i viatja habitualment a Brussel·les per participar en les cimeres de caps d’estat i de govern, on es reuneix amb els seus homòlegs, inclòs l’espanyol Mariano Rajoy.

Dombrovskis admet que és “molt difícil comentar els arguments legals de la Constitució” que utilitza l’executiu del PP per negar als catalans la celebració d’una consulta, però avisa que la Diada ha tornat a oferir un missatge “molt poderós”. “El que puc dir a aquestes alçades és que és un missatge molt poderós, una cosa que hem experimentat en el nostre propi passat”, destaca el primer ministre letó.

Les paraules del primer ministre letó són el primer suport internacional clar a la possibilitat de la creació d’un estat català, tot i l’oposició de la diplomàcia espanyola a que es debati el tema en els fòrums internacionals. Les grans mobilitzacions ciutadanes de la Diada d’aquest any i el passat, així com també l’esforç diplomàtic del Govern -que aquesta setmana ha publicat una desena d’articles a la premsa internacional- han situat la qüestió catalana sobre la taula dels caps d’estat i de govern.

Per Dombrovskis, la via bàltica en què l’Onze de Setembre es van inspirar els catalans va ser “certament una fita per recuperar la independència” perquè “va atraure l’atenció dels països occidentals”. “Van veure que estava passant alguna cosa seriosa i que Occident s’havia d’implicar més activament”, precisa.

Negociacions en marxa a la UE

De moment, però, res fa pensar en una intervenció de la Unió Europea en el procés de Catalunya, ni el d’Escòcia, que fins i tot ja té data pel referèndum. Això sí, segons el primer ministre letó, arran del cas escocès ja “s’està negociant” a Brussel·les què passarà si un territori d’un estat membre s’independitza.

“Encara no hi ha una decisió final i fins ara he d’admetre que no s’ha tractat el tema amb un sentit d’urgència”, reconeix Dombrovskis, que tot i així creu que “seria bo” que escocesos i catalans poguessin votar “com a mínim amb una indicació” del que passaria en el marc de la UE.

“Seria bo saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències. Ara bé, si la UE serà capaç de donar una resposta clara abans del referèndum, encara no està clar”, puntualitza.

Dombrovskis argumenta que Riga voldrà veure “l’opinió dels experts legals de les institucions de la UE” amb les “interpretacions” dels tractats sobre què passaria en cas d’independència. “El tema bàsic és marcar un escenari precís”, remarca el líder de Nova Era, que forma part del grup del Partit Popular al Parlament Europeu.

Reconeixement internacional

Però més enllà de l’encaix d’una Escòcia o una Catalunya independents a la UE, Dombrovskis no veu problemes en el reconeixement formal d’aquests hipotètics nous estats per part de Letònia. “Francament, per ara no tenim un posicionament oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant, per què no?”.

Segons Dombrovkis, aquest procés “legítim” seria idealment com el d’Escòcia, on “totes les parts estan d’acord i tiren endavant”. “Una declaració unilateral podria ser més complicada en aquest aspecte”, puntualitza, preguntat sobre aquesta possibilitat.

El New York Times contraposa el pacifisme de la Via Catalana amb la violència ultra a Madrid

El New York Times acaba un extens article sobre la Via Catalana contraposant el pacifisme català amb la violència a Madrid. Concretament escriu: “Mentre que el massiu acte va acabar pacíficament a Catalunya, un grup d’extremistes, utilitzant gasos lacrimògens, va atacar un centre cultural català a Madrid, a la tarda, deixant a cinc persones ferides lleus.

L’article titulat “Linking Hands, Catalans Press Case for Secession”, explica que la cadena de dimecres va recórrer 250 milles a través dels pobles dels Pirineus, prop de la frontera amb França, fins arribar als centres turístics al Mar Mediterrani .

L’article diu que centenars de milers de persones que onejaven banderes, es van donar la mà a tot Catalunya el dimecres, en una demostració de força popular que els líders catalans esperen donarà força a la regió econòmicament més poderosa d’Espanya, per a la secessió de la resta del l’estat .

També afirma que Artur Mas va dir en una reunió informativa amb corresponsals estrangers, que ” hi ha un full de ruta català que està perfectament establert i que estem seguint pas a pas”, tot el camí cap a la formació d’un nou estat. Aquest full de ruta “passa per les urnes “, va afegir Mas.

Recorda la importància de l’espoli econòmic i les retallades que ha hagut de fer el govern de Mas, que li han fet perdre suport electoral, i cita a Alfred Bosch, que diu que al contrari del que deien a Espanya o al món, en relació a que l’impuls independentista de l’any passat s’apagaria o canviaria, aquesta és una manera molt visual per mostrar que això està lluny de ser així.

Desenes de milers de persones a la manifestació de l’esquerra independentista i del bloc d’entitats demanant dia i data de la consulta

Després que un 1,5 milions de persones ocupessin tot Catalunya de nord a sud, amb la Via Catalana, encara van quedar forces perquè milers persones es manifestessin ahir pels carrers de Barcelona. en una manifestació conjunta de l’esquerra independentista i el bloc d’entitats, entre Plaça Urquinaona i Arc de Triomf I Passeig del Born.

La manifestació, que va començar a les 19:00 i que arribava fins a la Plaça Catalunya, estava articulada en dos blocs, un primer amb l’Esquerra Independentista amb el lema: Als Països Catalans per canviar-ho tot Independència, Socialisme i Feminisme, i un segon bloc encara més nombrós encapçalat pels representants de diverses entitats, com Catalunya Diu Prou, Sobirania i Progrés, FNEC, Ara o Mai, CADCI, EPI Centers, Intersindical, Fundació Catalunya Estat, entre d’altres, als que es va sumar Solidaritat Catalana, amb una pancarta que demanava data i referèndum, i també acompanyats per representants de moviments socials d’Escòcia, Flandes o el Tirol del Sud, i que encapçalaven Uriel Bertran, Josep Manel Ximenis, Carme Teixidó o Anna Arqué entre d’altres.

Al final dos parlament diferents, un per l’esquerra independentista al passeig del Born, on el diputat de la CUP-AE, David Fernàndez, ha cridat a la desobediència civil i de la lluita popular en el camí cap a la independència, i un altre pel bloc d’entitats, a Arc de Triomf, demanant al govern que concreti ja el dia de la consulta, i on es va recordar que l’autodeterminació no es demana, sinó que s’exerceix, i que es seguiran les mobilitzacions per pressionar les forces polítiques fins aconseguir que es convoqui el referèndum.