“Hacienda” també dirà SII

http://www.elpunt.catFoto: Lluís Romero (El Punt Avui)

Lluís Turró

Després de tres anys pagant a la Hisenda Catalana, usant el mètode de Sobirania Fiscal ideat per Catalunya Diu Prou (Ara o Mai), aquest any el meu gestor em diu que, amb les festes de Setmana Santa, s’ha fet impossible pagar abans del dia 15, així que liquidarà a Hacienda. Ja sé que reben els diners igualment, però que voleu que us digui, em va entrar mal de panxa.

Canvis per a no canviar

A principis d’any, Montoro anunciava que a partir de l’u de juliol hi hauria canvis en la manera com es liquida l’IVA trimestralment. No se n’ha sentit res més des de llavors, per tant tot quedarà igual. Sembla que liquidar, el que és liquidar, ens liquidaran igual.

Sí canviarà com declaren l’IVA les grans empreses (més de sis milions l’any), els grups d’IVA i els inscrits en el Registre de Devolució Mensual de l’IVA. El sistema ideat per Hacienda es diu “Suministro Inmediato de Información”, escurçant SII. Aquest SII d’Hacienda permetrà que els afectats deixin de presentar alguns models, com el resum anual d’IVA (390), per exemple. Per tal de gaudir d’aquests avantatges, queden en mans dels implantadors de sistemes informàtics necessaris per poder subministrar immediatament informació.

A tot l’estat, hauran d’usar obligatòriament el SII uns seixanta-tres mil contribuents, que representen un vuitanta per cent de la facturació empresarial.

Posant-ho fàcil?

Mireu, em peto de riure quan a la pàgina de l’Agència Tributària Espanyola anuncien el sistema com una renovació necessària després de trenta anys usant l’anterior sistema. Calia facilitar els tràmits. Facilitar què? I a qui? Per donar-vos una idea: si vols connectar amb l’Agència Tributària cal que ho facis usant un client Web Service amb el protocol SOAP. Tranquil, vol dir Simple Object Access Protocol. Així encara semblaràs més simple si no connectes.

Som l’any 2017 i qualsevol empresari pot moure milers d’euros entre comptes bancaris sense cap problema. Però el mateix empresari segueix no podent comunicar amb Hacienda sense vendre’s l’ànima al diable.

A tot això, ve la independència

Per l’u de juliol, Oriol Junqueras va anunciar la posada en marxa de la Hisenda Catalana. Ja sabeu, aquelles coses que quan les diuen se’t posa pell de gallina i t’estimes un piló per ser tan collonut i tan català.

Ara seriosament, heu rebut cap notificació respecte el que s’ha de fer? Tindrem un gran cartell que posi Hisenda Catalana mentre declarem a Hacienda usant el SII?

Es parla molt de ser rigorós i de fer les coses bé.

Llavors, per què anem de bòlit?

Bloomberg: La sobirania fiscal una arma decisiva per forçar la independència d’Espanya

Catalan Taxes BloombergAquesta és una traducció de l’article original que avui publica la influent i prestigiosa pàgina web de notícies financeres, Bloomberg, en relació a la campanya de sobirania fiscal, amb entrevistes a alguns dels integrants de la Plataforma Catalunya Diu Prou (Ara o Mai/CADCI), amb el títol “Catalan Tax Rebels Dig In for Battle to Escape From Spain”, i signat per Esteban Duarte.

Un metge, una dissenyadora gràfica i un advocat catalans, estan impulsant un mecanisme per al pagament d’impostos que podria donar al president, Artur Mas, una arma decisiva en la seva campanya per forçar la independència d’Espanya.

Com una forma de pressió per a un trencament, i abans de les eleccions autonòmiques al setembre, el grup (Catalunya Diu Prou) està animant els catalans a utilitzar una antiga fórmula legal per pagar els seus impostos a un compte de dipòsit controlat pel govern català. Això seria potencialment negar més de 8 bilions d’euros (900000000 de dòlars) a l’estat espanyol, que està legalment autoritzat a cobrar impostos directament a Catalunya, i a la major part de la resta de l’estat.

La tècnica permet als contribuents a complir les seves obligacions legals a l’estat, davant el govern català que transfereix els diners a Madrid. Si la disputa sobre la sobirania català es tornes desagradable, el govern regional podria llavors retenir els ingressos procedents d’Espanya, sense exposar als votants a represàlies legals o financeres del govern central.

“Els estem donant l’oportunitat de convertir dos milions de votants independentistes en dos milions de contribuents,” afirma l’advocat Daniel Laspra, en una entrevista. “Estem posant (metafòricament) una pistola sobre la taula.”

La solució fiscal és l’últim tret a la campanya de Catalunya per crear un nou estat independent a Europa. Després  de més de tres anys en que Mas ha evitat utilitzar l’iniciativa del grup (Catalunya Diu Prou) degut a que estava intentant apropar-se a buscar una negociació. Però això està canviant, i Mas comença a abraçar a la seva estratègia, ja que es desplaça a una posició més agressiva.

Desconnexió de Catalunya

Amb el primer ministre Mariano Rajoy contestant amb evasives a les seves peticions de converses, Mas ha cridat a votar el 27 de setembre, quan una aliança de partits independentistes catalans li preguntarà per aprovar un full de ruta cap a la independència, tot just unes setmanes abans que el país s’enfronti a una eleccions general. El Govern Català ja ha començat la creació d’institucions per executar el seu propi estat, perquè els engranatges estiguin a punt per posar-se en marxa els partidaris de la independència guanyen les eleccions.

Els plans de Mas per “desconnectar” Catalunya de l’estat espanyol plantegen el major desafiament a la integritat territorial de l’estat des de la guerra civil a la dècada del 1930 amb potencials ramificacions per als propietaris d ‘1 bilió d’€ del país (1,100,000,000,000$) de deute sobirà.

Els ingressos del govern(espanyol), es fan grans a partir dels 7,5 milions de catalans, que representen al voltant del 20 per cent de l’economia espanyola,  i que són fonamentals per a la capacitat de l’Estat per finançar les escoles i hospitals, pagar les pensions i també el seu deute. Catalunya transfereix 8,5 € mil milions a l’any a la resta d’Espanya, segons un estudi fet al juliol pel Ministeri de Pressupost espanyol. Això és l’equivalent al 25 per cent del pressupost estatal per al pagament d’interessos d’aquest any.

El control de les taxes

Quan s’acosta el vot decisiu, Mas està augmentant la plantilla de l’agència tributària catalana en un 50 per cent aquest any, incorporant 170 funcionaris, i el seu pressupost creixerà un 25 per cent fins a 43,9 milions d’euros. Al novembre, l’agència va crear un centre per rebre els pagaments dels catalans a través del seu lloc web.

El Govern regional també està creant el seu propi banc, que podria gestionar els comptes fiscals, i podria ser menys susceptible que un prestador comercial a la pressió del govern central per  lliurar els ingressos fiscals, va dir Laspra, l’advocat separatista. Prop de 80 municipis, 1.000 empreses i 2.000 persones utilitzen avui aquesta metodologia pel pagament d’impostos, segons estimacions del grup impulsor.

Com a següent etapa, una associació d’ajuntaments Independentistes, que abasta al voltant del 75 per cent dels municipis de la comunitat, està preparant una campanya per instar més alcaldes a utilitzar el mecanisme, d’acord amb un funcionari de premsa del grup.

L’aliat de Mas, l’independentista Oriol Junqueras, que lidera el segon grup més gran del Parlament, Esquerra Republicana, també està pressionant el president per adoptar oficialment la solució de dipòsit en garantia per compte. Junqueras va dir que vol que Mas munti la seva pròpia campanya per animar els votants a pagar els seus gravàmens al govern català.

Boston Tea Party

“Guanyar el control sobre els impostos és molt important per a la independència”, va dir aquesta setmana en una entrevista a Barcelona, Oriol Junqueras, que ja paga els seus impostos personals al govern català.

Un funcionari de premsa del Ministeri d’Hisenda espanyol va dir que no hi havia motiu de comentari, sempre que les persones estiguin operant dins de la llei. Si el govern català està duplicant estructures d’altres nivells de l’Estat, que doni una explicació dels costos addicionals, va afegir.

Laspra estava en una reunió d’organitzacions independentistes el 2010, amb els seus amics Carme Teixidó, que dirigeix ​​una empresa de disseny gràfic als afores de Barcelona, ​​i Josep Maria Bellmunt, un metge local, quan van tenir la idea.

A mesura que anaven discutint les estratègies de protesta, els amics es van inspirar en els revolucionaris nord-americans, que rebutjaven el dret de Gran Bretanya per gravar en la dècada de 1770, com és sabut el famós “dúmping “ (llençar al mar) d’un carregament de te al port de Boston, en el període previ a la Guerra de la Independència.

“Hem dit que com no ens accepten com a ciutadans catalans i no accepten el nostre estatus, deixarem de pagar”, va declarar Laspra. “Als EUA tot va començar amb els impostos.”

L’escàndol dels impostos de l’herència de la “Duquesa de Alba”

Palacio de Liria (Madrid)Un dels molts palaus de la Casa de Alba: El Palacio de Liria (Madrid)

El 90% del patrimoni de la Casa d’Alba, amb un valor estimat entre els 2.200 i 3.200 milions d’euros, està exempt del pagament d’impostos per la seva consideració de Patrimoni Històric i per la cessió d’obres d’art i antiguitats a la Fundació casa d’Alba.

Així ho va assenyalar el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) en una nota de premsa emesa arran de la mort de la duquessa d’Alba. Segons aquest comunicat la quantitat lliure d’impostos se situa entre els 2.065 i als 2.875 milions, dels quals tres quartes parts corresponen a l’exempció de béns integrants del patrimoni històric espanyol.

D’altra banda, expliquen que no tot el patrimoni de la Casa d’Alba tributa per igual, sinó que depèn de la comunitat autònoma en què resideixi el seu titular i en què s’ubiquen les propietats immobles.

Així, els impostos sobre els seus béns immobiliaris es liquiden en les autonomies on estan situats, mentre que la resta de béns, com les accions en empreses o dipòsits bancaris, tributen a la comunitat en la qual resideix l’hereu.

El president de la comunitat de Madrid, Ignacio González (PP), ja va presumir que la família de la duquessa d’Alba pagarà molt menys si declarés la seva herència a Madrid que a Andalusia. “De 43 milions d’impostos a 400.000 euros”. Ho va afirmar en una entrevista a Onda Cero, on va dir que que han de ser els hereus qui decideixin on liquidar l’impost de successions i donacions, i que si  la Junta d’Andalusia volgués reclamar  hauria d’acreditar que Cayetana Fitz-James Stuart va viure més temps, durant els seus últims cinc anys, a Sevilla que a Madrid.

La majoria dels fills i néts de la duquessa resideixen a Madrid, Comunitat en la que l’Impost de Successions i Donacions està bonificat al 99%.

D’aquesta manera, per un patrimoni estimat en 3.200 milions només es paga a Hisenda sis milions d’euros, fet que suposa un tipus efectiu del 0,2%. En el cas que les obres d’art i antiguitats no s’haguessin cedit a la Fundació, Gestha estima que la Casa d’Alba hauria de pagar 9,7 milions d’euros, mentre que si els seus castells i palaus no estiguessin catalogats com a béns del patrimoni històric, el desemborsament ascendiria a 57.800.000.

Després de la defunció de la duquessa d’Alba, els seus hereus hauran d’afegir a la declaració de l’Impost sobre Successions el valor dels béns i drets que els van ser donats ja el 2011 després del repartiment que va fer Cayetana d’Alba, reduint així la quota a pagar en la ja desemborsada per l’Impost sobre Donacions en 2011.

Les pensions només estan assegurades en una Catalunya independent. “L’efecte seu”.

efecte seuEn els darrers 15 anys (1995-2010), el saldo favorable entre el que han aportat els catalans a les prestacions socials, i el que han rebut, entre pensions i subsidi d’atur, dóna com a resultat la impressionant  xifra de 24.774 milions d’euros. Això suposa que cada català va aportar en aquests 15 anys al còmput total de les pensions dels espanyols 3.384 euros, molt més del que van rebre via pensions o subsidis d’atur. En canvi, en aquest període la resta de l’estat va patir un dèficit de 86.332.000 d’euros, el que suposa un saldo negatiu de 2.228 euros per persona.

Un informe de 636 pàgines elaborat por el “Instituto de Estudios Fiscales ( IEF ), organisme públic de l’estat dependent d’Hisenda, que només analitza dades de l’exercici 2011, i que mostra una àmplia documentació que serà utilitzada pel ministeri de Cristóbal Montoro per confeccionar les balances fiscals de cada comunitat, situen a Galícia ( 1.779 milions d’ euros ), Astúries ( -1.774.000 ), Castella i Lleó ( -1.707 milions ), Andalusia ( -1.184 milions ), i El País Basc ( -885 milions ) com les comunitats amb més  desfasament entre els ingressos que aporten els treballadors d’aquests territoris a la Seguretat Social, i el que reben els jubilats que hi viuen mitjançant pensions contributives, segons la documentació que es pot trobar a la pàgina l’Institut de Estudis fiscals , corresponent al 2011. Després segueixen El País Valencià  (- 470 milions) Aragó ( 414 milions de dèficit ), Cantàbria ( 399 milions ), Extremadura ( -349 milions ), Castella-la Manxa ( -162 milions de desfasament ) , Catalunya (- 51 milions ) i La Rioja ( -49 milions d’euros ) .

salaA l’informe confeccionat per l’IEF trobem  que al 2011, hi ha 4 autonomies que tenen un saldo positiu. Es tracta de Madrid ( 4.011.000 d’euros de superàvit ), Canàries ( 690 milions d’euros ), Balears ( 468 milions d’euros ) i Múrcia ( 167 milions ), però val a dir que la comunitat madrilenya  que va ingressar 17.293.000 milions mentre que en gastava en les pensions contributives 13.282.000, els experts consultats afirmen que aquesta enorme diferència és conseqüència de “l’efecte seu” , el que significa que  moltes empreses paguen als seus treballadors la Seguretat Social a Madrid, perquè és on hi ha la seu social malgrat que aquests empleats treballin i generin els ingressos en d’altres comunitats.

En el cas català l’efecte seu, que ja es va quantificar en l’estudi: “Els impostos d’una Catalunya Independent” realitzat per a Catalunya Diu Prou per les Dres. en Economia, Núria Bosch i Marta Espasa, expertes en Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, estava quantificat, per al 2010, en més de 8.000 euros, que es generaven a Catalunya i es pagaven en d’altres comunitats, majoritàriament a Madrid, diners que en una Catalunya independent es quedarien a l’estat català.