Josep Maria Bellmunt

La importància de la lluita que ha iniciat en Jaume Sastre està traspassant el seu àmbit inicial, i s’està convertint en un pols entre aquells que ignoren als pobles i imposen la seva prepotència, i els que no estan disposats a arronsar-se, i volen lluitar per a que es respectin els drets de les persones i dels col·lectius, més enllà dels gests simbòlics.

És així com cal entendre-la ,i per això té tanta importància, no només el resultat final, sinó fins a quin punt tots en hi implicarem, perquè serà un termòmetre de les nostres possibilitat de supervivència com a poble.

Avui es compleixen 15 dies de la vaga de fam del company Jaume Sastre, en les darreres hores el silenci mediàtic del que parlaven en l’article publicat fa 4 dies, s’ha a anat trencant, i ara el gest de dignitat d’en Jaume ja es àmpliament conegut i ha rebut el suport d’una gran majoria de polítics del món sobiranista, i de moltíssimes entitats, sindicats, associacions de les Illes, el Principat i d’algunes del País Valencià, i ha començat a arribar algun suport de fora de l’estat.

Cal lamentar, però, fins a dia d’avui  l’absència de suport explícit conegut d’Òmnium Cultural, estaria bé una menció a la vaga de fam en la publicitat de la seva campanya castellera a capitals europees, però sobretot dol especialment que l’Assemblea Nacional Catalana, a nivell nacional, i en un comportament difícil de justificar -quan cal el Secretariat Nacional fa comunicats d’urgència-, tampoc hi hagi donat encara suport.

Els suports estan bé i són necessaris per començar, però no poden quedar-se aquí, i s’ha d’anar més enllà, perquè al fer-ho també t’has fet responsable d’en Jaume i de la seva lluita.

Ara el que realment importa és que tots aquests suports i el gest de dignitat del Jaume, amb el conseqüent risc físic que comporta, no es quedin aquí sinó que passin a una segona fase,  i tothom actuï en conseqüència, cadascú en el seu àmbit.

Ha d’haver-hi col·laboració, per aconseguir que l’objectiu just, raonable i possible que busca el Jaume, amb el seu gran esforç, arribi a bon port, i aconseguir que es restableixi la normalitat que ens afecta a tots, perquè la lluita del Jaume és la nostra, la defensa de la llengua i de la dignitat de la comunicat educativa.

I com ho fem això? algú pot preguntar.

Els polítics, ara en campanya electoral, han de portar el tema al fòrum polític i demanar explicacions i responsabilitat a Bauzá, de per què es nega senzillament a parlar i a obrir negociacions, no amb el Jaume, no és un comportament aïllat, sinó amb la comunitat educativa de les Illes que ell representa, que és senzillament el que es demana, i en canvi permet que segueixi la vaga de fam.

I nosaltres hem de demanar als polítics que actuïn, que no es quedin en el gest, i que pressionin des de tots els llocs on tinguin accés al president de les Illes perquè negociï, i denunciar la gravetat i la irresponsabilitat de la seva conducta i la del partit que li dóna suport, i recordar que potser pot arribar a incórrer en responsabilitat penal, si es nega a escoltar a la seva gent. I també demanar a les grans entitats que es posicionin clarament.

El moment dels gests s’ha acabat, ara toca actuar, i Bauza i el PP han de sentir de polítics i no polítics la voluntat de no fer-nos enrere. Estem en el temps de diàleg i del respecte, i no de la imposició.