El rei espanyol condecora un feixista perseguit per la justícia internacional. El PSOE mira a un altre costat

L’ex-ministre franquista de Governació 1976-79) Rodolfo Martín Villa, ha estat avui condecorat pel rei espanyol Felipe VI en l’acte per a celebrar el quarantè aniversari de les primeres eleccions (1977) després del franquisme. Martín Villa també havia estat secretari general de l’Organización Sindical franquista (1969), governador civil de Barcelona i cap provincial del “Movimiento” (1974)

A Martín Villa se’l considera el màxim responsable de la massacre de la Vitòria del 1976, quan la policia franquista va obrir foc contra un grup de treballadors en vaga que s’havien tancat en una església del barri de Zaramaga, i en va assassinar cinc i 100 més van resultar ferits

Per aquest fet, la jutgessa María Servini va emetre una ordre internacional de cerca i captura contar ell per crims contra la humanitat que el govern espanyol mai ha volgut acatar

En el seu discurs, Felipe VI ha afirmat en clara referència la referèndum català que “fora de la llei” només hi ha “arbitrarietat, imposició, inseguretat i, en últim extrem, la negació mateixa de la llibertat i ha afirmat que la constitució és garant de la unitat d’Espanya. Els diputats de Podemos, i ERC i Bildu han fet boicot a l’acte i els del PDeCAT ha mostrat urnes un cop ha finalitzat el seu discurs.

Per la seva part el líder i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha evitat donar la seva opinió la medalla a Martín Villa quan se li ha preguntat.

Les declaracions de Saénz de Santamaria que han passat desapercebudes

Unes declaracions que recullen diferents mitjans, però a les que no s’ha donat cap importància de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, mostren fins a quin punt la normalització del passat franquista marca la vida política actual.

Aprofitant la conferència realitzada fa 2 dies a Barcelona, en la cerimònia de lliurament de les beques de La Caixa per universitaris, amb la presència del president català, Carles Puigdemont, el rei espanyol Felip de Borbón, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo o el president de la Fundació Bancària la Caixa, Isidre Fainé, Sáenz de Santamaria va voler contestar a la recent conferència del president català a Madrid amb aquestes paraules: “La democràcia té el poder per evitar aquest referèndum” i “quan Puigdemont parla d’Estat, parla de democràcia. Quan Puigdemont parla d’Estat, s’està parlant d’una decisió que van adoptar els espanyols en 1978 de deixar de ser una dictadura i un Estat autoritari, per ser un estat democràtic.

Potser algú li hauria de recordar a la vicepresidenta que no es vota per sortir d’una dictadura, igual que no es vota per entrar-hi, sinó que les dictadures cauen quan ja no es poden aguantar per la força.

El concepte de votar si es vol seguir sent una dictadura o que la dictadura et deixi votar amb les normes que t’imposa – en el cas de la Transició acceptar una monarquia, renunciar a l’autodeterminació, passa full dels crims del feixisme amb una llei d’amnistia feta a mida, no legalitzar d’entrada determinats partits perquè no es presentin a les primeres eleccions, cas d’ERC, i d’altres mesures -, no és massa democràtic. Quan cau una dictadura s’ha de reprendre la legalitat democràtica previa que l’havia precedit.

Dir als milions de represaliats pel franquisme i als seus familiars que vam votar si s’acaba la dictadura i ja està, sembla més aviat una burla cap aquells que van lluitar, i molts d’ells morir, per mantenir els valors democràtics que ella diu voler defensar.

La Justícia espanyola imputa al Barca al mateix temps que desestima detenir els ex-ministres franquistes acusats de crims

És inevitable fer un paral·lelisme, amb dues noticies que han aparegut gairebé al mateix temps, i sense voler que ningú eludeixi cap responsabilitat, si n’hi han,

Mentre es confirma el que ja vam avançar ahir, i el jutge de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, imputa al Futbol Club Barcelona, i al seu el president, Josep Maria Bartomeu, per un presumpte delicte contra la Hisenda pública pel fitxatge de Neymar, es coneix que el jutge, Eloy Velasco, titular del jutjat d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, ha decidit arxivar la petició de l’Associació Pro Drets Humans, i desestimar la detenció dels exministres franquistes, Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina.

Ara Bartomeu i un representant del club blaugrana hauran de comparèixer al jutjat el proper 13 de febrer, acusats d’haver comès un frau a Hisenda per valor de 2,8 milions d’euros el 2014, però els exministres feixistes, als que la Justícia argentina demana l’extradició al govern de Rajoy, podran seguir lliurement a l’estat espanyol i evitar comparèixer per les acusacions de crims comesos durant el franquisme davant la jutgessa argentina María Servini.

La Interpol demana la detenció de Martín Villa i Utrera Molina. Complirà Rajoy els tractats internacionals signats?

Espanya, l’estat que imputa als que permeten votar i conèixer el que volen els ciutadans, apel·lant als tribunals, es negarà complir legalitat internacional no lliurant a la Interpol a presumptes criminals?

La secció d’Interpol radicada a l’Argentina ha cursat una comunicació “molt urgent” a la seva oficina d’Interpol Madrid, sol·licitant la detenció preventiva amb la finalitat d’extradició de les vint persones investigades per la jutgessa María Servini per crims comesos durant el franquisme, entre els quals es troben els exministres franquistes, Rodolfo Martín Villa, que va ser diputat a les Corts franquistes des del 1961 i governador civil de Barcelona entre el 1974 i el 1976, i també diputat per la UCD d’Adolfo Suárez i pel PP, i també José Utrera Molina, sogre de Ruiz Gallardón, vinculat amb la sentència de mort de Salvador Puig Antich

En un escrit datat el 4 de novembre, la Interpol ha comunicat a la jutgessa argentina la petició de detenció enviada a l’estat espanyol, i demana a la magistrada, i també a les autoritats espanyoles, totes les dades personals possibles dels investigats, perquè totes les policies del món puguin identificar-los amb la màxima facilitat possible si sortissin de l’estat espanyol, per si calgués d’emetre una ordre de captura internacional, i evitar detenir persones amb el seu mateix nom.

Imatge @jordiborras

El director de la CCMA reconeix que TV3 i Catalunya Ràdio sobredimensionen Sociedad Civil Catalana. 11 entrevistes en 3 mesos

Avui durant la sessió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i davant de les queixes dels diputats del de PP i Ciutadans, Santi Rodríguez i Carlos Carrizosa, per unes declaracions de la Coordinadora de Cultura la Diputació de Barcelona, Marga Alòs, als Matins de TV3 en relació a “Sociedad Civil Catalana”, el president de la CCMA, Brauli Duart, en la seva rèplica, ha reconegut que “aquesta associació ha estat entrevistada fins a 11 vegades, a TV3 i Catalunya Ràdio”, quan tot just fa 3 mesos que s’ha creat, tot i que només té 72 socis fundadors i 350 col·laboradors, donant a entendre que els unionistes no es podien queixar.

Però potser sí que es poden queixar moltes associacions que treballen de valent, i que no disposen dels privilegis en minuts als mitjans públics, que si té l’associació unionista acabada de crear, i sense haver fet res.

La picaraballa s’ha iniciat perquè Marta Alòs, de CiU, va acusar de quinta columna a l’associació unionista, que té forts lligams amb l’extrema dreta (de fet alguns dels seus dirigents estan o han estat propers, o militen en associacions ultres espanyolistes) durant una tertúlia a TV3.

Els diputats de PP i C’s volien que es demanés disculpes a Societad Civil Catalana pel tractament rebut per part dels tertulians a TV3, a qui acusen de denigrar a l’associació unionista.

Duart ho ha rebutjat, i els ha dit que hi ha un bon nombre d’associacions a Catalunya amb aquestes xifres de militants, i s’ha preguntat a quantes se’ls hi ha donat aquesta cobertura? “no he trobat cap ni una” s’ha auto-respost Duart , que ha posat com exemple a Acció Cultural del País Valencià que amb 25.000 socis”, no va ser entrevistada per Canal 9 ni una vegada des del 1995.

Però també cal mirar al Principat i per quedar-nos a casa, val a dir que per exemple, Catalunya Diu Prou, que està assessorant més de 100 ajuntaments catalans i milers d’empreses i particulars que estan exercint la sobirania fiscal, no ha estat objecte de cap entrevista, només s’han recollit declaracions in situ durant les accions que ha realitzat. Tampoc en l’assessorament que va realitzar a milers de conductors de la campanya #novullpagar.

Des de l’Església es fa una crida a un nou “Alzamiento Nacional”

Ahir divendres, en un estat que s’anomena democràtic, es va commemorar l’alçament feixista del 18 de juliol del 1936 contra la Segona República des d’una seu religiosa.

Com ja es habitual en els darrers anys, a l’Església dels Jerónimos a Madrid es va retre homenatge a Franco i “als caiguts que van salvar Espanya”.

Però ahir el capellà no es va limitar a fer la missa i a lloar als feixistes – als que va qualificar d’ homes providencials enviats per Déu i de cristians exemplars que van alçar-se el 18 juliol 1936 per evitar un període fosc en què regnava una ideologia diabòlica i s’incendiaven – sinó que va afirmar que ara Espanya pateix una crisi espiritual, i va demanar als presents d’estar preparats davant la possibilitat de que hagin d’iniciar una nova croada per Déu i per Espanya, i per fer front a la situació actual.

La Conferència Episcopal permet amb tota normalitat la incitació a la violència i les crides a l’odi que es fan des de les seves seus.

Carta oberta a Societat Civil Catalana

Jordi Solé @jordinador

Us adreço unes sentides paraules des d’aquesta àgora en què s’ha convertit el món digital 2.0 per tal d’aclarir alguns punts respecte certes afirmacions i actes d’alguns dels dirigents de la vostra associació.

Confesso que em vaig quedar esmaperdut i totalment astorat en comprovar la diligència amb la qual van aconseguir cita amb el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

En primer lloc, voldria saber qui us atorga la representativitat per negociar qualsevol aspecte relacionat amb el futur de la nació catalana amb ambdós presidents. Suposo que el número d’associats o seguidors a les xarxes socials, no, perquè en teniu menys que alguns twitstars indepes nostrats! En democràcia, cal respectar la decisió majoritària dels pobles. Segons totes les enquestes, un 80% de la població del Principat vol votar en una consulta de forma lliure, directa, secreta i igual el proper 9 de novembre d’enguany la independència de Catalunya. Quin dret té la vostra associació a anar en contra de la voluntat majoritària de tot un poble? Amb quina potestat voleu controlar l’agenda política del nostre país per prohibir l’anhel de tota una nació? Penseu que la bona gent que va omplir la Via Catalana amb 2.000.000 de persones, aproximadament, estan abduïts? No hi ha cap manifestació massiva pel “federalisme espanyol”, però si per la independència.

Quin dret té el vicepresident de la seva entitat, Joaquim Coll, destacat membre del Partit dels Socialistes de Catalunya, a declarar que “Catalunya és un país políticament malalt” o que titlla la majoria independentista de casa nostra “d’anar drogada” o que considera que la consulta és “il·legal i il·legítima en termes democràtics” o que “considera que als mitjans públics catalans no hi ha pluralitat ideològica”. Un dirigent associatiu que cregui en l’honor professional i en la dignitat humana mai podria atacar d’aquesta manera tan barroera i fastigosa la decisió col·lectiva de tota una nació. En democràcia es pot discutir sobre tot, evidentment, però, davant de tot, respecte! Qui no en predica, no en pot demanar…

Una pregunta un pèl ingènua. Amb quina arrogància i menyspreu per les institucions del nostre país manlleveu la denominació Societat Civil Catalana, si sou quatre gats? Aquest sol fet ja porta la indignació de molts ciutadans de casa nostra a graus extrems. La societat civil de Catalunya ho poden ser, d’alguna forma per la seva rellevància, prestigi i interès social col·lectiu, l’Ateneu Barcelonès, l’Assemblea Nacional de Catalunya, Comissions Obreres de Catalunya, el Futbol Club Barcelona, Òmnium Cultural o el Cercle Català de. De cap manera ho pot pretendre ser un club privat d’amics amb interessos particulars ben evidents propers a la casta dirigent de l’elit extractiva sucursalista del poder espanyol preestablert i a qui molts d’ells els retro-alimenten les subvencions del BOE (o no?!).

Però si és que fins i tot el Club Super 3 podria auto-denominar-se societat civil catalana abans que vosaltres! Sabeu què penso? Que realment seguiu la pèrfida estratègia del pretès engany de plataformes populistes com Convivència Cívica Catalana que amb el seu nom “comercial” pretenen confondre la bona gent quan realment el que volen és atacar els drets i llibertats de Catalunya.

En segon lloc, voldria formular algunes humils preguntes sobre la responsabilitat social de la vostra associació envers el poble de Catalunya a qui dieu que defenseu d’alguna cosa pitjor que la mort.

On estàveu amagats el dia que un Tribunal Constitucional espanyol totalment polititzat i deslegitimitzat va perpetrar la ignominiosa sentència contra l’Estatut de Catalunya l’estiu del 2010? Perquè no vareu muntar l’associació aleshores per tal de pressionar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero a modificar la Constitució espanyola en sentit federal asimètric? Només us heu despertat ara quan veieu que, quan Catalunya marxa, molts de vosaltres podeu perdre el “xiringuito”?

On estàveu aquesta setmana que al país del costat ha començat la cursa de la inteligentsia ultra-espanyola per a veure qui la diu més grossa respecte la independència de Catalunya amb el “Manifiesto de los Libres e Iguales” (poli súper-dolent) i “Declaración Federal” (poli dolent per Catalunya però que intenta fer veure que va de bó).

On éreu quan es va proclamar aquell “Manifiesto Federalista” del 2012 que no tenia res del federalisme asimètric propugnat pel president Pasqual Maragall, per cert, del mateix partit socialista que el vostre Joaquim COLL? Perquè vosaltres, “intel·lectuals” amants de l’auto-bombo hauríeu de saber que no pot haver-hi un pacte federal si no és entre entitats polítiques amb igual estatus jurídic. És des de la independència plena que un es pot federar amb igualtat de condicions. Altra cosa seria la submissió que ja hem patit durant 300 anys. I per aquí no anirem més. Catalunya és històricament i per la voluntat del poble de Catalunya una nació! Per això nosaltres decidim. Després ja veurem si ens convé federar-nos amb Espanya, Andorra, França o ser un país lliure dins la UE.

Finalment, on restàveu amagats quan es va publicar el denigrant “Manifiesto por la Lengua Común” del 2008 i l’ignominiosament rancuniós “Manifiesto de los 2.300” que feria l’orgull i la dignitat de la bona part de la gent de Catalunya. No vaig veure a cap de vosaltres escrivint indignades proclames contra els atacs a la sensibilitat socioe-ducativa decidida per la voluntat de la majoria de ciutadans de la nostra terra. Estàveu fora de joc. Ja us anava bé!

Realment, fa feredat pensar que un conciutadà teu que et puguis trobar un matí al metro pugui tenir una idea tant radicalment oposada al sentit de la majoria de la població. Totes les idees i opinions són respectables fins que perden la legitimitat dins el magma auto-destructiu d’odi al contrari. Sap greu que siguin els de casa teva qui et denigrin més davant la caverna mediàtica ultra-espanyola, convertint-vos en tristament patètics quintacolumnistes de les forces d’ocupació. Sou els tontos útils del sistema constitucional espanyol.

En tot cas, la distància entre quedar bé i fer el ridícul en aquests termes és tan fina que potser alguns de vostès s’han transformat en aquell alegre follet del federalisme sorgit dels somnis més humits d’en Pere Navarro.

Atentament,

Un català indepe que va creure en una (il·lusa) solució federal

Apologia del feixisme i de Jose Antonio en un acte de l’Exèrcit de l’Aire

Durant “La Gala de Lliurament Premis Exèrcit de l’Aire 2014”, un dels ponents va elogiar públicament, qualificant-lo de “gran espanyol, al fundador de Falange Espanyola, José Antonio Primer de Rivera, davant dels principals alts càrrecs del ministeri de l’exèrcit com el ministre de Defensa, Pedro Morenés, l’almirall Fernando García Sánchez, cap de l’Estat Major de la Defensa, així com els caps d’Estat Major dels tres exèrcits, entre d’altres.

A l’acte que es va desenvolupar al Museu de l’Aire de “Cuatro Vientos “ a Madrid, i que commemorava el 75è aniversari de la fundació de l’Exercit aeri, hi va intervenir Carlos Valle Torralbo, president de la Fundación Infante d’Orleans, una de les entitats que va ser premiada “per la seva tasca en la difusió i foment de la cultura aeronàutica”.

En el vídeo que ha penjat el mateix Ejército del Aire a la seva pàgina es pot veure com al minut 52 i 15 segons es dóna la paraula a Valle, que inicia el seu discurs explicant que se li ha demanat de parlar en nom de tots els guardonats, i a continuació es pot escoltar com diu: “Guardant les distàncies, faig meves les paraules que un gran espanyol (sense citar el nom al·ludeix a José Antonio Primo de Rivera) que va dir en un acte públic tan llunyà i oblidat. Res d’un paràgraf de gràcies, només gràcies, com correspon al laconisme militar del nostre estil”.

L’acte públic al que es refereix Carlos Valle correspon al discurs fundacional del partit feixista, Falange Española, que es va celebrar el 29 d’octubre de 1933 al Teatre de la Comèdia de Madrid, on es posa de manifest el seu ideari feixista, en que es feien afirmacions com que “el sistema democràtic és el més ruïnós sistema de despesa d’energia”, advocava per la supressió dels partits polítics, i s’afirmava que la pàtria és una síntesi indivisible, i demanava un sistema autoritari al servei de la unitat de la pàtria, i es justificava l´ús de la violència pera aconseguir aquests fins, perquè no hi ha més dialèctica que els punys o les pistoles quan s’ofèn a la pàtria, entre d’altres incitacions a l’odi, segons l’ideari feixista.

Segurament ni el Ministeri ni cap dels guardonats, en nom del quals aquest home ha utilitzat per fer apologia del feixisme, diran res ni es queixaran, però en qualsevol altre país europeu el fiscal actuaria d’ofici i l’encausaria per incitació a l’odi i a la violència, però a l’estat espanyol no està penalitzat a dia d’avui l’apologia del feixisme.

Un dels fundadors de Sociedad Civil Catalana amb el grup assaltant de la Blanquerna

Van apareixent més proves de la clara relació dels portaveus de Sociedad Civil Catalana amb els grups feixistes de l’estat espanyol.

Ara fa 3 mesos, Javier Barraycoa, va ser el ponent d’una conferència al “Centro Social y Nacional de la Reconquista” a Castelló, que és la seu de Democracia Nacional, el partit al qual pertanyien alguns dels assaltants a la Llibreria Blanquerna, la delegació del govern català a Madrid, durant la Diada de l’11 de setembre del 2013. El títol de la conferència:“ Cataluña Hispana”. Las mentiras del separatismo catalán.

Durant l’acte es guarda un minut de silenci pels espanyols que van morir a Rússia lluitant al costat dels nazis: “Caidos por Dios y por España” diu el presentador. Barraycoa s’aixeca i fa també l’homenatge als que van lluitar amb les tropes de Hitler ( ho podeu veure al minut i trenta segons del vídeo).

Barraycoa, professor de la Universitat Abat Oliva, és autor de llibres com “Histories ocultas del nacionalismo catalana” o “Cataluña Hispana”, i forma part de grups carlistes i requetès.

Un altre dels portaveus, José Ramon Bosch i Codina, és un conegut ultradretà de Santpedor, que hauria tingut relació amb Falange, ex-militant del PP, prové d’una família amb estretes relacions amb el feixisme espanyol, el seu pare era la persona que pagava les misses en record Franco i José Antonio Primo de Rivera, i anava a les llistes electorals de Fuerza Nueva.

http://youtu.be/dWkn8s32G2U

Bosch també és fundador del grup anomenat Som a Temps, un dels col·lectius impulsors de Sociedad Civil Catalana, amb persones provinents dels sectors ultres del Carlisme (Comunión Tradicionalista Carlista), grup responsable de la matança de Montejurra, durant la Transició.

Aquests són els companys de viatge que ha triat el PSC, que va donar caràcter oficial a la presència de l’ex-delegat del govern socialista, Joan Grangel, a l’acte de presentació d’aquesta plataforma unionista

El PSC fa oficialment costat als ultres de Sociedad Civil Catalana

Javier Barraycoa, un dels portaveus de Sociedad Civil Catalana, vestit de carlí en un acte d’aquest grup lligat al franquisme.

Que el PSC vagi de forma oficial a un acte on una gran part dels portaveus i dels assistent pertanyin a la ultradreta i a grups de requetès i al carlisme més ranci, demostra fins a quin punt estan disposats a arribar per evitar que els catalans decideixin lliurement el seu futur. Per molt que Navarro digui que és normal anar actes d’altres entitats, que no se’n desmarqui després de les proves contundents que ho confirmen, això només es pot entendre com un suport implícit a aquest col·lectiu.

Avui el líder del PSC, Pere Navarro, ha assegurat que el diputat al Congrés i ex-delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, va assistir el passat Sant Jordi a l’acte de presentació de la plataforma Societat Civil Catalana en representació del partit, i no a títol individual, acte al que també van assistir dirigents de PP, Ciudadanos, UPyD i Vox, fet que va provocar la reacció d’Avancem, corrent crítica del PSC.

Jordi del Río, dirigent d’aquest corrent i membre de l’executiva del PSC , va reclamar a la Comissió de Garanties del partit que prengués en consideració l’assistència de Rangel , a fi de “dissipar qualsevol dubte amb relació a un possible tractament desigual sancionador ” , en referència a la suspensió del crític Fabian Mohedano dels seus càrrecs orgànics per assistir a un míting d’ERC.

En declaracions a Efe, Navarro ha explicat que Societat Civil Catalana va convidar el PSC a acudir a la presentació i , com en molts altres actes que es fan a Catalunya de diferents associacions, Rangel va ser delegat pel partit per assistir-hi.

Navarro ha considerat que l’assistència de Rangel va ser un cas “molt diferent ” a la de Mohedano el desembre passat a un míting del líder d’ERC, Oriol Junqueras. Rangel no va assistir a un acte d’un altre partit que també es presenta a les eleccions com a adversari del PSC, sinó que va assistir a un acte d’una entitat que no es presenta a eleccions, en què ens van convidar, com ens conviden moltes altres entitats, i ho va fer en representació del propi partit”, ha insistit Navarro.