L’estratègia espanyola per ofegar el poder financer d’un nou estat català

Que el Boletín Oficial del Registro Mercantil del passat 22 de desembre reculli que CaixaBanc ( La Caixa) deixa de ser dipositària de diferents fons de pensions, alguns sembla que relacionats amb personal de la Generalitat catalana i també dels de Gas Natural-Fenosa, que a partir d’ara passen a dependre de l’entitat Cecabank, amb seu fiscal a Madrid, és part del transvasament de fons dels plans de pensions de l’entitat catalana cap a l’espanyola, que es venen realitzant des del 2014 de forma continuada però progressiva, ja que les comissions de control de dels diferents plans d’ocupació havien d’aprovar cada una de les operacions de mobilització

Amb aquesta maniobra BBVA i Cecabank són ara les majors dipositàries de plans de pensions, darrera seu hi trobem Santander Securities Services, BNP, Paribas Securities Services, RBC Investor Services Espanya i Banc Sabadell.

Traspassar la custodia dels plans de pensions de molts treballadors catalans a una entitat amb seu a Madrid, és un apartat més en la tasca que des del 2010,i sobretot des de l’esclat del procés independentista, estan duent a terme el govern i els poders fàctics espanyols, primer per anul·lar el poder financer amb seu a Catalunya, i després per espanyolitzar i controlar el que en quedés. I en aquesta estratègia hi entrava la que es considera la primera entitat financera de l’estat, al costat del Santander, però més sanejada que aquest, La Caixa.

L’entitat que s’ha venut com la referència del sector financer de Catalunya va perdent progressivament la seva identitat catalana i a dia d’avui només conserva la denominació social.

L’estratègia del govern espanyol per desarticular el sistema de caixes d’estalvi catalanes va ser tot un èxit, amb la publicació al BOE, en plenes vacances del mes d’agost del 2010 del “Decreto-ley 5/2010, de 3 de agosto. Però aquest decret de fet modificava el text de la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya del Decret Legislatiu 1/2008, de 11 de març, i aprovat pel mateix Parlament de Catalunya i publicat al Diari Oficial de la Generalitat, amb el que la cambra catalana obria les portes a la pèrdua de control de les caixes catalanes

A l’apartat 4 de l’article 3 es podia llegir: “Les caixes d’estalvis podran desenvolupar el seu objecte propi com a entitat de crèdit a través d’una entitat bancària a la qual aportaran tot el seu negoci financer. Igualment podran aportar tots o part dels seus actius no financers adscrits al mateix”. El Govern català potser va pensar que seguiria controlant, malgrat això les Caixes, perquè en un altre article del decret s’afirmava que “el procés de transformació de les caixes d’estalvis sempre ha d’ésser controlat per un representant o una representant de la Generalitat, nomenat pel Govern, i que aquest representant ha d’actuar sota la dependència directa del Govern.

El mateix Parlament va posar en escac a les caixes i l’estat espanyol va fer el mat. La miopia i la incapacitat dels diferents governs catalans ens han portat fins aquí.

En relació a La Caixa, a les causes prèvies cal afegir la feina del president de l’entitat, Isidre Fainé, que ha mantingut silenci en el procés independentista, però que ha treballat també per facilitar una sortida progressiva i discreta de l’entitat financera de Catalunya. Quan La Caixa va traspassar la seva activitat financera amb la creació de Caixabank, la Generalitat havia perdut el control de la situació.

Quan La Caixa va crear Caixabanc i li va traspassar la seva activitat financera la Generalitat va perdre definitivament el control .

Les noves amenaces de la Banca Espanyola confirmen que el procés és una revolució social i democràtica

L’Associació Espanyola de Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) han fet públic un comunicat en el que intenten clarament influir en el resultat de les eleccions del 27-S, amenaçant i creant alarma entre els sectors més vulnerables, a l’afirmar que es replantejarien la seva implantació a Catalunya, amb el consegüent risc de reducció de l’oferta bancària l’exclusió financera i l’encariment i escassetat del crèdit si es pren qualsevol decisió política que trenqui la legalitat vigent.

El comunicat recorda específicament que Caixabank, Banc Santander, BBVA, Bankia, Banc Sabadell i Banc Popular formen part de les dues entitats

El document alerta sobre els riscs per a l’estabilitat financera que tindria aquesta decisió, que segons ells comportaria l’exclusió de la Unió Europea i de l’euro d’una part d’Espanya. Les dues agrupacions preveuen que l’exclusió de Catalunya de la zona euro, a conseqüència de la ruptura unilateral del marc constitucional vigent, comportaria que totes les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontessin greus problemes d’inseguretat jurídica.

Per això l’AEB i la CECA consideren que s’ha de preservar l’ordre constitucional i la pertinença a la zona euro del conjunt d’Espanya. Altrament, es posaria en greu risc l’objectiu de les entitats, que no és sinó protegir els seus dipositants i mantenir el flux de finançament a famílies, a pimes i als sectors productius i generadors d’ocupació del país

El comunicat acaba demanant diàleg als líders polítics per impulsar les reformes necessàries per continuar progressant en la consecució de més alts nivells de benestar i cohesió social per a tothom.

El president de La Caixa torna a menysprear a la majoria del seus clients donant suport a les tesis del PP

Ahir, durant la presentació de resultats de CaixaBank el 2013, el president de l’entitat , Isidre Fainé, va tornar a deixar clar ahir divendres, que està d’acord amb les tesis de l’estat espanyol i del PP-PSOE, i en contra de la voluntat de la gran majoria dels seus clients, que són catalans, al reiterar que per al debat sobiranista català és “necessari un gran acord per a Catalunya i per a Espanya ” i va dir que confia en la capacitat de diàleg dels líders polítics per segellar un pacte “dins de la llei”(espanyola es clar)

Fainé, va ser un dels empresaris que el passat 14 de gener va acompanyar Mariano Rajoy, en la seva visita a Washington, ja va fer una crida similar demanant un gran acord que ajudi a tots a sortir de la crisi.

“Recentment ja vaig dir que cal un gran acord per a Catalunya i per a Espanya. “Confio plenament en la capacitat de diàleg dels líders polítics i de buscar el millor per al conjunt de dels ciutadans dins del marc de la llei , i com aquestes coses es poden donar , no contemplo cap altra cosa” va concloure.

Vozpópuli afirma que Isidre Fainé ha advertit a Mas que ha d’aturar el procés sobiranista

Ara que el digital ja ho ha publicat, va sent l’hora que La Caixa expressi alguna opinió pública sobre el procés català, i si més no desmenteixi que interfereix per destruir-lo, o ho confirmi, per a que tots els catalans puguin actuar en conseqüència amb una entitat que si es confirma, es giraria d’esquena al seu país, i al mínim dret democràtic de decidir.

El Digital Vozpópuli sense citar les seves fonts, que diu són polítiques i de tota solvència, revela que el president de La Caixa, Isidre Fainé, va advertir al president de la Generalitat “que s’està equivocant”, i de la seva opinió contrària al procés sobiranista.

Segons Vozpópuli, les mateixes fonts expliquen que l’abril de l’any passat, Fainé i altres importants membres del món empresarial i financer català van veure amb bons ulls la possibilitat d’aconseguir un concert econòmic com el del País Basc, i esperaven que Rajoy cedís i acceptés millorar les condicions econòmiques de Catalunya, però la negativa de Rajoy ha fet canviar d’opinió aquests empresaris, i ara ha arribat el “President , t’estàs equivocant “, has d’aturar-ho.

I segueix explicant que l’opinió de Fainé ha fet efecte a la Generalitat, fins al punt que Mas hauria comentat que ja no es fia ni de la possibilitat de que Mariano Rajoy li ofereixi alguna iniciativa que li serveixi per poder trencar amb Oriol Junqueras i Esquerra, i se sent aillat, tampoc confia en Duran Lleida, i espera que el procés entri en “stand by”, al Congrés espanyol, en espera d’una posibilitat de reforma constitucional, i s’apagui com l’Estatut del 2006.