L’exèrcit espanyol “desembarca a l’Escala com un element d’animació”

Aquest matí els banyistes que hi havia a la cala Illa Mateua, de l’Escala, han pogut veure un exercici d’assalt a durant el qual 17 militars i 6 membres del Grup Especial d’Activitats Aquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil, s’han tirat a l’aigua i han fet ràpel carregats amb tot l’equip, incloent-hi armes d’assalt fins arribar a la costa instal·lacions del càmping Illa Mateua

Aquesta exhibició militar davant les costes es vol introduïr com un element més d’animació i per mostrar als clients “el nostre compromís amb les forces de seguretat i la cultura de la pau, ”en declaracions del propietari del càmping Illa Mateua i regidor a l’Ajuntament de l’Escala, Martí Guillem Sureda, de grup de CiU, que ha recalcat, segons informa el canal de notícies 324, que s’ha pogut realitzar per primera vegada gràcies “a l’excel·lent relació” que tenen amb els diferents cossos de seguretat.

El compte de Twitter de l’exèrcit publica una lloança al general colpista Millán Astray per felicitar Nadal

Ahir el compte de twitter oficial de l’exercit de terra espanyol va piular anit un missatge de suport Rafael Nadal, que uns dies abans havia mostrat el seu poc fair play, reprenent un aficionat que portava una estelada durant l’entrega de medalles del doble de tennis als Jocs de Rio. Ahir Nadal va perdre la medalla de bronze d’individuals contra el japonès, Kei Nishikori i el compte oficia de l’exèrcit de terra espanyol, com un aficionat més va piular un missatge de suport al tennista que deia: “La guerra no és trista, perquè aixeca les ànimes… perquè ens ensenya que fora de la bandera, res, ni tan sols la vida, importa. Gràcies Rafa”. Un missatge que lloa la bandera per sobre de la vida, no sembla massa adient, però el pitjor és que es tracta d’unes frases extretes d’un text publicat al diari d’ultradreta El Alcazar, i que va escriure Camilo José Cela el 1949 per lloar a un dels colpistes del 18 de juliol de 1936, el cap de la Legión, Millán Astray.

El compte de twitter de l’exèrcit ja ha esborrat el missatge i ha escrit que: “Demanem disculpes si hem ferit la vostra sensibilitat. Retirem el tuït”, argumentant que la seva intenció era felicitar en Rafael Nadal pel seu esforç, però no han explicat perquè van triar aquest text. El missatge ha provocat un for rebombori i molts usuaris ja han demanat responsabilitats als responsables dels ministeri de Defensa.

Els Mossos enxampen 4 militars espanyols robant estelades a Figueres

Els Mossos d’Esquadra van enxampar la matinada del 3 de desembre quatre militars de la base de Sant Climent Sescebes que suposadament haurien robat l’estelada de la Rambla de Figueres.

Els agents els van identificar quan es trobaven a la rotonda de la C-260 a Vilatenim, on hi ha una altra bandera, després que intentessin fugir. L’Ajuntament de Figueres ha anunciat que denunciarà els fets i que preveu tornar a fer onejar l’accidentada bandera recuperada passat el pont. Un grup de militars ja van robar-la pocs dies abans de les eleccions municipals, al mes de maig passat. Aleshores el Govern municipal també va presentar una demanda.

Els fets es van produir pels volts de les quatre de la matinada. Els Mossos van veure que l’estelada de la part alta de la Rambla ja no onejava al seu lloc i mentre feien la recerca, a la carretera C-260 a l’altura del quilòmetre 29, van veure dos cotxes aturats just a la rotonda on, casualment, hi havia una altra bandera.

Ens veure els agents de la comissaria de Figueres, els dos automòbils van fugir, però els policies van aconseguir interceptar un dels vehicles. A dins hi anaven quatre militars de la base, que van ser identificats. A l’interior del cotxe hi van trobar l’estelada presumptament sostreta i encara una segona, que estaria pendent d’identificar tot i que l’Ajuntament de Figueres també ha trobat a faltar en els darrers dies la que hi havia al passeig Lluís Companys. Es creu també que els militars tenien la intenció de robar la que hi ha a la rotonda de Vilatenim, però que l’aparició dels Mossos ho hauria evitat.

L’alcaldessa de la ciutat, Marta Felip, ja ha manifestat que tenen la intenció de denunciar els fets i que la previsió és tornar a instal·lar l’estelada -que van poder recuperar- passats aquests dies festius

L’Ajuntament de Manacor nega a Comandància General permís per celebrar el seu 300 aniversari

Les coses canvien i ràpid. Acte de dignitat de l’Ajuntament de Manacor negant permís per celebrar el 300 aniversari de la conquesta espanyola.

L’alcalde de Manacor ha denegat oficialment el permís a la Capitania General de Balears per a què es porti a terme en el seu municipi un concert per celebrar el 300 aniversari de la Capitania General de Balears.

En un escrit oficial que l’Ajuntament de Manacor ha adreçat a Rafael Baena Reyes, Cap de l’estat major de la Comandància General de Balears li fa saber l’alcalde explica que “la creació de la Capitania General de Balears és conseqüència del Decret de Nova Planta, en què, per dret de conquesta, les Illes Balears van perdre les seves institucions centenàries”.

També li recorda que l’Ajuntament va decidir en sessió plenària dur a terme actes en record dels fets succeïts fa 300 i de les conseqüències nefastes per al poble de Manacor, i que per aquest motiu no entra dins de les previsions del Consistori de celebrar la creació de la Capitania, per la qual cosa no sembla oportú realitzar aquest concert.

“El paper de les forces militars i policials espanyoles a les eleccions catalanes”

Els resultats del 24-M a Barcelona han permès visualitzar de forma clara el pes electoral de les forces militars i policials espanyoles al Principat de Catalunya. Es dóna el cas, que l’única secció electoral de la capital catalana on el PP va guanyar fou la núm. 108 al districte de Sant Martí amb un 35% de vots, més 19% per a C’s.

Caserna del Bruc

De forma similar, el millor resultat de Ciudadanos ha estat a la secció 52 del districte de Les Corts: Segona força amb 25% dels vots, seguida de nou pel PP amb 20%.

Quina és la particularitat d’aquests dos llocs? El primer és la secció electoral corresponent a la caserna de la Verneda de la policia espanyola. El segon, a la caserna del Bruc de l’exèrcit espanyol.

Caserma de la Verneda

Aquests resultats indiquen clarament que els cossos policials i militars espanyols a Catalunya, voten majoritàriament partits unionistes, tot consolidant el seu rol com a forces d’ocupació del Principat.

Si hom suma els aproximadament 10.000 efectius de la Guàrdia Civil i Policia Espanyola (CNP) als aproximadament 2.000 adscrits a la IV “Región Militar” catalana, i suposant que l’Estat no incrementi aquest nombre els propers mesos (i que aquests s’inscriguin efectivament al cens electoral català), ens trobem amb la situació que al voltant d’un 0.2% dels 5.5 milions d’electors/es catalans (unes 12.000 persones majors de 18 anys, similar a una població de la mida de Badia del Vallès) és conformat per forces policials-militars espanyoles obertament unionistes.

Aquestes dades no són negligibles si tenim en compte que la millor forma per legitimar internacionalment el resultat de les eleccions al Parlament del 27-S, que són el referèndum de-facto sobre la independència, és que els partits independentistes obtinguin majoria absoluta en nombre d’escons (més, idealment, el 50% + 1 del total de vots).

Els Mossos enxampen 3 militars espanyols que acabaven de robar una estelada a Figueres

Ahir a la matinada, pels volts de tres quarts de cinc, una patrulla dels Mossos d’Esquadra que feien tasques de control pel centre de Figueres, van aturar tres homes que van veure corrent per la Rambla de la ciutat i que entraven amb moltes presses dins d’un cotxe.

Els agents els van aturar i van comprovar que a dins del cotxe portaven una estelada que acabaven de sostreure. Els agents van comissar bandera, i elsvan identificar. Els tres individus detinguts són militars.

L’octubre de l’any passat un altre grup de militars, que era a prop del monestir de Sant Pere de Rodes, també van robar i trencar una altra estelada. En aquella ocasió els comandaments militars van demanar disculpes.

Ara, la pregunta és si l’alcaldessa, Marta Felip (CiU), denunciarà el furt.

La xarxa derrota a La Vanguardia que ara diu que publicarà l’article censurat de Sánchez Piñol

Comandaments de les tropes catalanes penjats a les muralles de Cambrils després de rendir-se de forma pactada a les tropes castellanes.

Ahir la notícia de que un article de Sánchez Piñol havia estat censurat pel diari La Vanguardia, al poc temps de ser publicat ( el van retirar de la seva edició digital) es va escampar de forma massiva per les xarxes

L’article amb el títol de “Sí al museu militar!”, va estar publicat a la pàgina web del diari només uns minuts, el dissabte al vespre, i després va ser retirat, i tampoc va aparèixer a l’edició en i en paper, però un internauta, @RafaelCubi, va tenir temps per penjar-ho a la seva pàgina. Immediatament es va escampar per la xarxa, que se’n va fer ressò de forma indignada. La pressió ha estat tan gran, que, avui, el director de La Vanguardia, Marius Carol, sembla que ha fet marxa enrere, quan ha afirmat a RAC1 que els articles es publiquen quan ell ho diu, i que aquesta setmana el diari publicarà l’escrit de Sánchez Piñol.

L’article de Sánchez Piñol és una crítica en to irònic i mordaç, a la iniciativa del tinent general, Ricardo Álvarez-Espejo, de fer un museu sobre l’Exèrcit espanyol a Barcelona. En el seu escrit Sánchez afirma que hi està d’acord, sempre i quan el pretès Museu Militar dediqués una galeria a les massacres que l’exèrcit espanyol ha comès històricament contra la població civil catalana, i cita l’exemple dels fets de Cambrils de 1640, quan les tropes castellanes, incomplint tots els pactes, van massacrar a més de set-cents cambrilencs.

També li recomana una secció amb el títol: “Bombes sobre Barcelona“, on es detallaran tots els bombardejos que l’exèrcit espanyol, i els seus aliats, han perpetrat històricament contra la capital catalana. Un altre apartat que caldria fer seria el dels malalts de psicopatia que s’han enfundat l’uniforme militar, i han recalat a Catalunya, com el francès, expusat del seu país, Charles de Espagnac (1775-1839), que va prohibir les barretines, els cabells llargs en els homes i les trenes en les dones, i que borratxo, ballava sota la forca dels cadàvers que havia manat penjar.

També diu que cal parlar dels governadors militars i la seva relació amb Catalunya, recordant la frase del general Espartero. “Cal bombardejar Barcelona cada 50 anys per mantenir-la a ratlla“, o el del capità general Juan Zapatero i Navas, denominat el Vampir per la seva afició als afusellaments indiscriminats.

També recomana una secció a la temàtica “La premsa militar i Catalunya“, i recorda que en ple segle XXI la jurisdicció militar espanyola pot demanar una pena de sis anys de presó per escriure una novel·la.

El Wahington Post es fa creus de que el cap de l’Exèrcit d’Espanya utilitzi la paraula metròpoli al parlar de Catalunya

“El cap de l’exèrcit espanyol fa foscos comentaris sobre la independència de Catalunya”, aquest es el títol de l’article que signa avui, Ishaan Tharoon, al Washington Post, i que es refereix a com el Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit espanyol, el general Jaime Domínguez Buj, va comparar la situació actual del procés sobiranista català amb la pèrdua de les colònies espanyoles, al 1898, durant la guerra amb els Estats Units. “Quan la metròpoli és feble el col·lapse arriba, va dir Domínguez.

Tharoon diu que amb la paraula metròpoli, Domínguez està utilitzant un terme popular entre els acadèmics per definir el centre del poder polític i colonial en un imperi. I per aclarir-ho als lectors, posa un enllaç a un article de la Universitat de Sydney titutal “Periphery and Metropole in the History “

Explica que la guerra espanyola amb els EUA, que va acabar el 1898 amb la pèrdua per part d’Espanya del seu domini sobre Cuba, Filipines i Guam, algunes de les seves últimes i preuades possessions imperials, va significar un cop traumàtic per al prestigi espanyol.

També es refereix a les paraules de Domínguez que va dir que el seu exèrcit “està disposat a intervenir en el país o a l’estranger, per anar a l’Afganistan o València”, i que aquests comentaris del cap de l’Exèrcit, han incomodat inclús al PP, que els ha qualificat com “difícils d’entendre”. Recorda que Catalunya és una comunitat del nord-est de l’estat, amb la seva pròpia llengua i identitat diferenciada, i es veu obligat a aclarir que mai ha estat formalment una colònia espanyola.

Detingut el tinent que va afirmar que l’Exèrcit mai intervindria a Catalunya

Em sento destrossat i humiliat. Acabo d’ingressar al Centre Disciplinari de Colmenar per a 30 dies i això és de forma preventiva, sense ser sancionat, explica el tinent de l’Exèrcit de Terra, Luis Gonzalo Segura, en el seu compte de Facebook.

Segons el tinent al·leguen que no havia acudit a dues citacions, però ell afirma que sempre ha assistit a totes les citacions, com va fer ahir dia 18 de novembre, i al·lega que en les dues ocasions que no fa fer-ho, en una va remetre un comunicat mèdic, i l’altra se li va comunicar el dia anterior per correu electrònic i no la vaig rebre fins a les 22 hores. Per tant, mai hi hagut prejudici a la justícia, conclou el tinent Gonzalo.

Per ell aquesta mesura vol evitar que es continuïn publicant notícies al blog del diari digital Público i que es deixi de promocionar el seu llibre “Un paso al frente”, en que denuncia la corrupció existent a es forces armades, a partir d’una obra de ficció però amb moltes semblances amb la realitat

El tinent Gonzalo ha criticat l’actitud dels alts comandaments de les Forces Armades, i de la situació de l’exèrcit, i havia demanat a la realització d’una auditoria externa, així com una externalització dels òrgans de control, i també millorar el tracte a la tropa.

Fa pocs dies va declarar a l’Agència Russa, Ria Novosti, que els militars espanyols es negarien a obeir una hipotètica ordre per intervenir a Catalunya.

La detenció de Gonzalo Segura pot ser el començament d’una campanya de desprestigi cap a la seva persona per intentar apartar-lo de l’Exèrcit.

El cap de l’Estat Major de Terra de l’Exèrcit reconeix de facto que Catalunya és una colònia

El cap de l’Estat Major de Terra, el general Jaime Domínguez, ha comparat el procés català amb la pèrdua de les colònies espanyoles, quan al ser preguntat pel procés sobiranista, ha afirmat que “quan la metròpoli es fa feble es produeix la caiguda” i que processos d’aquest tipus es produeixen “quan el poder central és feble “, com va passar quan Espanya va perdre les seves últimes colònies el 1898.

Aquestes declaracions les ha fet durant un esmorzar a Madrid organitzat per l’Institut de Qüestions Internacionals i Política Exterior, i davant d’una auditori de periodistes i amb l’exministre de Defensa Julián García Vargas, així com militars a la reserva i en actiu

Foto: Europa Press

Domínguez ha considerat que Espanya “assisteix a un procés que històricament es produeix sempre que el poder central és feble. Sense citar directament Rajoy, ha comparat la situació actual amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles al desastre del 98: “Quan la metròpoli es fa feble, es produeix la caiguda”, ha sentenciat.

Sobre la possible actuació de les forces armades, ha afirmat que els exèrcits han de “estar preparats per intervenir en la forma en què el Govern decideixi”, tant a l’interior com a l’exterior, però que “no són garants de res”, sinó que estan a les ordres del govern i són la “eina que per fer complir la llei i la Constitució”.

També ha dit que no considera que el procés català es pugui “arreglar amb l’ús de la força” o mitjançant l’actuació dels tribunals, sinó a través dels missatges que des del Govern s’envien als ciutadans, i que l’Estat ha de “guanyar-se les ments i els cors de tots els espanyols” perquè siguin conscients que “és millor seguir sent espanyol” de buscar la independència.