Francesc Macià i la qüestió catalana no eren gens desconeguts per la opinió pública nord-americana, i molt menys per New York Times, que ja havia dedicat desenes d’articles i notícies a la figura de Francesc Macià i a la lluita independentista catalana. Per això no és d’estranyar que la mort de Macià fos tractada àmpliament pel diari, i de fet es dediquessin diferents articles posteriorment a analitzar la situació catalana després de la mort de l’Avi.
Això és que publicava New York Times de l’enterrament de Macià.
Més d’un milió de catalans han retut un silenciós homenatge al “General Macià” ( no l’anomenen coronel), que amb el seu lideratge va aconseguir retornar a Catalunya alguns dels privilegis propis que fa dos segles els hi havia arrabassat la monarquia borbònica.
New York Times explica com el seguici del funeral, després d’abandonar el Palau Gòtic de la Generalitat, va arribar al cementiri de Montjuic, des d’on expliquen que s’albira tot Barcelona, que estava il·luminat per fogueres que havien estat enceses per una gran multitud que esperava allà des de primeres hores del matí, per protegir-se del fred, que recorden es poc habitual en aquesta part de la Mediterrània.
Es diu que van disparar-se quinze salves des del castell de Montjuic passades les cinc, quan el taüt va ser baixat al fons d’una senzilla tomba de pedra.
També recull les declaracions del president espanyol, Alcala Zamora, que va lloar Macià, encara que recorden que les aspiracions del coronel eren aconseguir un estat independent, i que això portava al conflicte amb Madrid.
Pel rotatiu nord-americà l’enterrament va ser l’espectacle més impressionant que mai s’hagi vist a Barcelona, i escriu que al fèretre embolcallat amb la bandera catalana el seguien més de 120 vehicles plens de corones, i que era tanta la gent que volia veure el seguici que no només els carrers estaven plens a vessar, sinó que també les teulades s’utilitzaven com a llocs per veure passar el fèretre de Macià.
Es fa esment que els fanals estaven encesos i coberts amb crepè per donar encara més solemnitat a l’acte, i que un nombrós contingent de tropes, en uniforme de gala, es trobaven a la processó, i també alineats als carres, mentre els avions volaven per sobre de la processó, i fa esment que va estar a punt de succeir un greu accident, quan el motor d’un dels avions va fallar, però que pilot va poder maniobrar l’aparell a través del port, i finalment va caure a l’aigua, evitant de fer-ho sobre la multitud, i que els ocupants van poder escapar amb ferides lleus
Segueix dient que Joan Casanovas, el President interí, va fer una breu oració fúnebre al costat de la tomba, i que es va referir al “General Macià” com a líder en l’hora de la rebel·lió, guia en el moment dels conflictes, i l’estadista que va saber reconstruir Catalunya en el dia del triomf.
Del president espanyol, Niceto Alcalà Zamora, es diu que va caminar tres hores en el seguici fúnebre, abandonant-lo a l’Arc del Triomf, on el cos va ser traslladat de la curenya a un cotxe fúnebre, i es fa l’observació que els funcionaris de la Generalitat van retirar ostentosament de la carrossa fúnebre, una creu que l’havia engalanat.