Proposta a somcats.cat per anar a votar amb l’estelada

Des de Ara o Mai hem iniciat una proposta per anar a votar amb una estelada el dia 24M, per respondre a la demanda de la junta electoral de retirar les estelades dels espais públics.
Aquí podeu consultar la proposta i votar-hi a favor, en contra, esmenar-la… ( cal donar-se d’alta prèviament)
Us deixem el text íntegre:

Benvolguts,

Des d’Ara o Mai us proposem iniciar una campanya per xarxes de forma coordinada i en resposta a la junta electoral central pel que fa a la retirada d’estelades dels edificis i administracions públiques.

És per aquest motiu que volem proposar que el proper 24 de maig anem tots a votar amb l’estelada posada. Com us sigui més còmode:

amb una samarreta estelada
amb l’estelada penjada al coll, supermans 😉
amb motius independentistes

Feu-vos una foto i pengeu-la al Twitter amb el hashtag #24MportaEstelada.

Fem del 24 de maig una reivindicació d’allò que portem tant temps demanant: la independència.

Carme Teixidó
Presidenta d’Ara o Mai

Duran diu que les eleccions no seran plebiscitàries i també carrega contra ERC

Potser seria bo que ERC aclareixi que ha pactat, però també amb qui?

El líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, afirma a la seva carta setmanal que les eleccions del proper 27 de setembre “no poden ser considerades com un plebiscit”.

Duran diu que no s’han de perdre energies sobre si seran plebiscitàries o no. I afegeix que si “anant en una llista unitària ja hi havia serioses objeccions a considerar el resultat com el d’un plebiscit, ara encara més”. El plebiscit requereix una resposta de vot directe a una proposta amb un sí o un no. I unes eleccions parlamentàries amb un sistema proporcional, corregit per la llei d’Hondt i amb circumscripcions que trenquen el principi d’una persona un vot, no poden ser considerades com un plebiscit, sentencia Duran

Duran carrega amb duresa contra ERC, i diu que “ell és dels que no ha oblidat l’acció de govern del tripartit. O és que no recordem les nostres justificades crítiques? es pregunta Duran.

I encara que diu que defensa l’acord de legislatura amb els republicans, sense matisos, això no vol dir que no sigui conscient de la seva complexitat, i afirma que el PSC va quedar escaldat de la col·laboració amb ERC.

En relació a l’acord de crear majories després de les municipals amb ERC, diu que quan encara no passaven cinc minuts, el candidat d’ERC a la ciutat de Barcelona ja es desmarcava de l’acord de Mas i Junqueras. I alerta: “compte amb la ingenuïtat”.

Duran, però, defensa que UDC es presenti amb CDC a les eleccions del 27 de setembre i mantinguin l’actual fórmula de la federació, tot i que diu que no “els hi fa cap por quedar despenjats”, i que encara que volen anar com CiU, fins ara no coneixen el format de candidatura que proposarà el president Artur Mas als partits.

Mentre Mas negociava allargar el procés, Felip Puig i Alemany sopaven amb jutges militars i polítics de PP i C’s

El govern i CDC, hauran de donar explicacions immediates del que és una burla als catalans, reunint-se a sopar amb aquells que ataquen el procés que ells diuen liderar.

Comandaments militars, alts directius d’Abertis, empresaris, jutges, polítics de Convergència, el PP o Ciudadanos, que poden tenir en comú?…, doncs bé una trobada en el Pub Kitty’s, al carrer Nau Santa Maria de Barcelona, propietat de l’ex-cap de protocol de la Generalitat en temps de Jordi Pujol, i actualment cap de relacions institucionals d’Abertis, Segi Loughney Castells, per parlar del procés independentista català

Una munió de persones contraries al procés independentista i al dret a decidir dels catalans, van compartir taula i copes amb el conseller Felip Puig i amb el president del Consell Assessor per a la Recuperació Econòmica (CAREC), del President Mas, Salvador Alemany, també president d’Abertis.

L’Inspector en cap de l’Exèrcit, el tinent general Ricardo Álvarez Espejo, el general de la Guardia Civil, Ángel Gozalo, i el Fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada, que ha signat la querella contra Artur Mas, el catedràtic d’Economia, Francesc Granell, l’ex-president de Nissan, Juan Echevarria, el president de FIATC, Joan Castells, el director d’Schneider Electric, Julio Rodríguez; la portaveu adjunta de Ciutadans, Carina Mejías; el primer secretari del PSC, Miquel Iceta o el portaveu del PP, Enric Millo, molts d’ells reconeguts enemics del dret a decidir dels catalans, eren alguns dels convidats, segons recull Economia Digital,

El sopar es va celebrar la setmana passada, i es va tractar de les repercussions que tindria la independència per l’economia. La filtració sembla que ha provocat malestar perquè alguns dels assistents volien una reunió secreta. De fet el local es va tancar al públic.

Primeres informacions sobre el document d’Òmnium que pot haver condicionat el procés

Lluís Turró

Aquestes són les primeres notícies sobre el famòs informe d’Òmnium, que amb l’argument que ens falten vots (independentistes), hauria servit de base per a retrasar tot el procés, i del que tant s’ha parlat, però que no s’ha donat a conèixer

Compte amb les informacions falses

Ahir varem tenir reunió comarcal de l’ANC al Maresme. Es presenta el pla d’acció per aquest 2015 i tots volem saber què tenim per davant.

El pla d’acció va encapçalat per un informe respecte a la intenció de vot en un referèndum, els indecisos i el seu nombre. La font de l’informe és Òmnium. Mostra una classificació dels indecisos, separant-los fins i tot pel canal de televisió que miren, i dóna possibles metodologies per convence’ls. L’informe em va semblar si més no estrany. Us dic perquè, la intenció de vot pel “Sí” es valora en 1.9 milions de votants, però la resta de classificats no es valora. El nombre de votants del Sí és el nombre de votants del Sí/Sí el 9 de novembre.

Fer valoracions tenint una sola dada absoluta és fa fent estimació directa de les altres. Si tenim 100 persones i 60 són d’un gènere, la resta, 40, seran de l’altre. Així és fàcil. Com més segur és el nombre absolut conegut, més segur és el nombre estimat.

Quan Òmnium dóna valor absolut conegut a la xifra de votants de Sí, posa aquestes dues premisses “Tots els independentistes van votar” i “Tots van votar Sí/Sí”. La segona és difícilment rebatible. La primera, en canvi, deixa de tenir en compte factors difícils d’aplicar, però molt significatius. Alguns exemples de motius pels que tots els independentistes no van votar són:

Hi havia un terç de col·legis on votar, comparant amb un referèndum normal.
Molts col·legis eren instituts, que solen estar separats del nucli urbà.
Es votava per DNI. Així que:
- Podies estar empadronat a Tossa i haver de votar a Matadepera.
- El DNI caducat no servia.
Manca de motivació. La consulta es va classificar com “no definitiva” abans de fer-se.

Alguns factors castiguen a tots els votants, però donat que l’abstenció va ser més alta en els del “No”, castiguen proporcionalment més als del “Sí”. Entenem així que la dada absoluta 1.9 milions no és tan clara com sembla.

El document encara és més estrany al no donar valors pels votants del “No” i concloure que “No som prou per guanyar un referèndum si el féssim ara”.

Ni tan sols hi ha l’intent de validar la conclusió fent l’estimació inversa, es a dir, donant un nombre de votants del “No” i extraient les mateixes conclusions. L’informe és matusser i esbiaixat. Afecta directament a les bases introduint el desànim.

Sota una base tan feble, es construeix un pla d’acció de prop d’un any de durada, per convèncer indecisos i així guanyar un referèndum el 2016. S’abandona l’imperatiu del full de ruta ANC d’aconseguir el mandat popular aquestes plebiscitàries. Preguntat el ponent pel motiu doncs, d’aquestes eleccions, respon que són per “aconseguir una majoria independentista al Parlament”. La següent pregunta ja no la vol sentir: “com, si l’informe diu que no som prou?”

Mireu, que no som prou li he sentit a dir a moltes persones properes a Convergència. Darrerament això s’ha estès a l’ANC. Però la llum vermella no es va encendre fins que no li vaig sentir dir al vicepresident de l’Assemblea, Jaume Marfany. En Jaume va fent crides a anar en compte amb les informacions falses. Voldria, des d’una absoluta humilitat, que tingués també en compte la possibilitat de estar fent cas d’un informe més que dubtós. I no li demano que faci cas de les meves afirmacions. Però sí que demani dades, les contrasti amb persones imparcials i en tregui l’entrellat. Com ell mateix diu moltes vegades, el moment és molt important i únic.

Jo també estic preocupat per informacions falses. I els que veuen el tomb que pren el procés, juraria que també.

Els crits d’eleccions o dimissió en la visita de Mas a Girona silenciats a la majoria de mitjans

Unes 200 persones van rebre ahir nit a Girona el president de la Generalitat, Artur Mas, amb crits d’independència però també ”eleccions o dimissió”, però la majoria de mitjans catalans van preferir obviar-ho i oblidar els crits de dimissió

A l’Ara podem llegir: Més de 200 persones reben Mas a Girona amb crits “d’eleccions i independència”, el mateix títol que repeteix Vilaweb, els dos recollint la nota de premsa de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el Diari de Girona també titula “unes 200 persones insten Mas a convocar eleccions immediates” i en el subtítol en lletra molt més petita, si que hi podem trobar: “El president és rebut a Girona per l’ANC amb crits d’independència o dimissió”. Tampoc la Vanguardia que recull la nota de premsa d’EFE, i que titula “Unas 200 personas convocadas por la ANC instan a Mas a avanzar elecciones en un acto en Girona”. El Punt Avui no fa cap referència a crits en el seu títol i només en el text hi podem llegir que “els crits d’independència, van acompanyar Artur Mas durant el breu recorregut que va fer”.

Inclús els mitjans espanyols com ABC tampoc recullen els crits contra Mas, “Mas, recibido entre gritos de elecciones e independència” titula aquest diari, així com d’altres mitjans espanyols.

Mas es va traslladar a a la capital gironina per inaugurar la nova biblioteca pública Carles Rahola de Girona. Anava acompanyat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i va ser rebut per l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, o el delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, entre d’altres.

Alguns mitjans recullen la foto del representant de l’ANC donant la mà a Mas, i entregant-li un escrit en que es defensa la necessitat d’arribar a un acord, però el vídeo de la CUP de Girona permet escoltar clarament els crits.

Marta Rovira: “Farem el que calgui”, i deixa entreveure que ERC potser acceptaria ajornar les eleccions

Sembla que ERC podria acceptar ajornar les eleccions. Això es pot deduir de les paraules de Marta Rovira que recullen avui alguns mitjans, com el diari Ara, que escriu: Marta Rovira ha “tirat” pilotes fora al ser preguntada si també acceptarien eleccions a la tardor o si aprovarien els pressupostos

La secretària general dels republicans, després de recordar que ERC ja ha acceptat totes i cada una de les condicions de la proposta de Mas, com deixar que “es quedi la millor llista i la més transversal”, ha afegit que “si hem de fer alguna cosa més, cal seure, parlar-ho i rubricar l’acord”.

Al ser preguntada per si això suposaria aprovar els pressupostos o bé ajornar les eleccions a la tardor, Rovira ha parlat de “gestos per ajudar, acords i votacions”, que ERC faria cap al Govern perquè Mas convoqui eleccions, ha dit la secretària general d’ERC.

Parlarem del que faci falta amb el Govern i l’acord arribarà, i ha afirmat que a ERC no troben arguments que expliquin que s’han demorar les eleccions més enllà de les municipals.

En relació a la reunió prevista per demà entre Mas, Forcadell, Casals i Vila d’Abadal i junqueras ha dit que servirà per “tancar els serrells i dubtes”.

Podemos traslladarà un “virrei” a Catalunya per dirigir la campanya electoral

Sembla la metàfora més apropiada per aquesta noticia.

Com ja s’intuïa, sense canvis, en els partits espanyols, Podemos no és cap excepció, ni tan sols allò de la “singularitat regional”. Segons RAC1, Pablo Iglesias té previst d’ enviar el seu home de confiança, Iñigo Errejón, a Barcelona per dirigir la campanya del partit espanyol a les plebiscitàries. Sembla que fins i tot es traslladaria a viure a Catalunya.

Malgrat que fa poc es van realitzar eleccions per triar la cúpula directiva de Podemos a Catalunya, sembla que Iglesias no es refia massa dels Marc Bertomeu, Gemma Ubasart, Gemma Galdón i companyia, i prefereix que sigui la central la que s’encarregui de tot plegat. Tota una declaració d’intencions.

Per què li diem eleccions quan es diu Independència?

Josep Maria Bellmunt.

Les darreres noticies sobre el procés de negociació per unes eleccions han pres un aire grotesc i surrealista, la pugna constant, la sensació de conflicte abans de començar res és ara el que ens trobem. El darrer punt de disputa és que el President de la Generalitat que demanava una llista unitària per fer eleccions, diu que acceptaria llistes separades, però sempre i quan els independents només vagin a la seva llista i no a la d’ERC, no diu res d’altres partits ( CUP, etc..). Avui mateix el coordinador general de CDC, Josep Rull, ha instat a ERC a deixar clar en la taula de negociació amb Artur Mas que ERC no inclourà independents a la seva llista electoral. Tot plegat decebedor, infantil, barroer.

Hi ha dites que diuen alguna cosa així com que quan has perdut el camí el millor és intentar tornar al punt de partida. Provem-ho. Bé, de fet tornar al punt de partida seria tornar al 2009 a l’esperit d’Arenys i de les consultes populars, és el començament de tot plegat, però per explicar el que ha passat des de llavors fins ara amb un mínim de garanties, l’article es faria molt i molt llarg, hi ha molt per dir, queda pendent, saltem uns anys i anem al 2012.

Després de la manifestació massiva del 11-S 2012, el president Mas pren el compromís de fer eleccions per poder consultar el poble català si vol un estat independent, amb l’argument que el partit que governa no tenia en el seu programa electoral cap altra reclamació que no fos el pacte fiscal. De fet la gent que va sortir al carrer no demanava eleccions, ni tampoc ben bé una consulta, sinó la independència, però a tothom, evidentment, li semblà que la millor forma és aquella en que tots els catalans puguin decidir votant-hi a favor o en contra. Calia fer eleccions per això?, bé, Mas va decidir que sí.

Després de fetes les eleccions, declaracions de sobirania, anades al Congrés, més declaracions, més manifestacions, cadenes, concentracions en forma de V, el país pintat de groc, tot tipus de merchandising “indepe”, i finalment es decideix, davant l’oposició coneguda des de feia anys de l’estat espanyol, de fer fa una consulta que amb el pas del temps es transforma en “un procés participatiu”, no oficial, ni vinculant. El resultat és de tots conegut. I ara resulta que hem de fer novament eleccions, per a poder construir estructures d’estat i per “ fer una consulta oficial”, que l’estat espanyol ens ha negat i ens negarà.

Cap estat que s’ha declarat independent ha construït estructures d’estat paral·leles, ésimpossible, sinó que s’ha fet càrrec de les que hi han en el seu territori (prèvia negociació), però resulta que una que avançava sola, com era la sobirania fiscal, ha estat frenada tot el que s’ha pogut pel mateix govern i els que li donen suport políticament, i en part socialment.

És per això que cal retornar al punt de partida, la demanda una part de la població, que sembla majoritària, segons els resultats electorals i del “procés participatiu”, és la d’un estat independent d’Espanya, no eleccions.

Tenir una majoria al Parlament favorable a la independència es necessari, ara ja li tenim, o potser no? (que dir dels diputats d’Unió federada amb CDC, tornaran a anar junts en les futures eleccions?).

Cal deixar clar que no ens importa massa qui vagi a les llistes, sinó que és el que faran. Per això l’obsessió gairebé malaltissa de construir llistes de “famosos”, no porta enlloc. Pot arribar a passar com en aquelles pel·lícules que ajunten molts actors coneguts, alguns al final de la seva carrera, però que l’argument no es bo, i que el resultat final del film és força dolent.

No ens deixem confondre, tornem al començament, i que tots els partits favorables a que Catalunya sigui un estat independent del regne d’Espanya, deixin clar que si disposen de la majoria parlamentària, ara o en el fútur, declararan la independència, i també quin és el seu full de ruta per arribar-hi. No hi ha més.

L’ANC podria presentar-se a les eleccions

En unes declaracions de la presidenta de l’ANC a Catalunya Ràdio, Carme Forcadell ha alertat del sentiment de desànim en la societat catalana pel que fa al procés i ha afirmat que aquest només es pot aturar amb la convocatòria d’eleccions anticipades.

Forcadell ha avisat que l’ANC actuarà si no s’arriba a un acord polític per convocar les eleccions de forma immediata. Sobre la possibilitat que l’entitat es presenti a uns comicis Forcadell ha dit que no veu res impossible, perquè “l’objectiu de l’Assemblea és aconseguir la independència de Catalunya” i ara estem en un moment perquè es prenguin decisions importants i si els partits polítics no les prenen “algú ho haurà de fer”, amb tot ha afegit que aquesta decisió l’haurà de prendre l’assemblea general de l’ANC .

També el diairi Avui, d’aquest diumenge, explica que l’Assemblea s’està plantejant la possbilitat de fer una consulta que inicialment era interna, però que podria ser oberta a tothom, per decidir el seu nou full de ruta, possiblement el 24 de gener. Es tractaria d’una consulta amb diverses preguntes per decidir la posició de l’entitat de cara a les eleccions, tant si hi ha acord per convocar-les, com si no hi és.

Publiquen un SMS de Mas a Junqueras on li diu que vol imposar el seu model

Imatge: http://www.elperiodico.com/

Després de la polèmica que ha desfermat la roda de premsa de Marta Rovira en la que deia que estaven d’acord a celebrar les eleccions al març i que donaven per bona la proposta de llistes feta per les entitats sobiranistes, respectant la independència de les personalitats, i que ha estat immediatament contestada pel govern, dient que ERC no ha acceptat cap de les alternatives de Mas perquè també volen independents a la seva llista, el sainet té continuïtat, i és que sempre ens sorprenen.

Fa pocs minuts El Periódico ha publicat un SMS de Mas a Junqueras on li diu que les seves conclusions són precipitades i que vol imposar el seu model.

El que no diu El Periódico es qui ha filtrat el missatge si ERC, CiU,o el govern, però la captura de pantalla sembla ser del telèfon receptor.

SMS

Oriol,

Gràcies per la resposta via SMS. Em sembla que la teva interpretació és precipitada, i per tant entenc el teu missatge com una expressió de la vostra posició però no com un acord. Perquè hi hagi acord hi ha d’haver una posició conjunta de les dues parts. I perquè sigui així la proposta que esmentes ha de ser fidel a la que es va fer a la reunió del 27 de desembre per part de les entitats sobiranistes. Recorda que la SEVA proposta era que si ERC insistia a presentar-se per separat i feia impossible una llista conjunta, com tu mateix has anat reiterant en tot moment, aleshores es podia fer una llista NOMÉS d’ERC i que a la transversal o conjunta hi anessin les persones que VOLGUESSIN de qualsevol partit i les independents que també VOLGUESSIN.

En el teu plantejament es recull el contrari, cosa que em fa pensar que segueixes simplement volent imposar el teu model de llistes separades sense més ni més. Recorda també que quan les entitats sobiranistes van fer la SEVA proposta en cap moment es va condicionar a una data. No em sembla correcte doncs presentar com un acord allò que no ho pot ser si es tergiversen greument els termes de la proposta inicial. Fixa’t que en el document que et vaig enviar, quan es parla de la proposta tercera, es diu literalment “els partits que no donessin suport o no s’integressin en la llista conjunta o transversal es presentarien AMB PERSONES DELS PROPIS PARTITS”. És el que varen proposar les entitats i que ara sembles ignorar. Fixa’t també que en el document de propostes que et vaig fer arribar NOMÉS hi ha data concreta en la proposta primera: convocatòria per abans de les municipals si hi ha llista conjunta amb vosaltres. Encara hi som a temps, només depèn de vosaltres perquè ja saps que les entitat sobiranistes hi estarien d’acord.

Dit tot això, i per desfer malentesos i assolir un acord REAL, et proposo que tornem a fer una trobada com la del 27 de desembre, aquesta propera setmana, a fi de recuperar els termes concrets de la proposta de les entitats que aquell dia no vas acceptar.

Molt cordialment,

A.Mas