Si Unió aprova la pregunta de la direcció trencarà amb el full de ruta del procés

Unió, amb centenars de regidors i el 27-S potser amb un grapat de diputats guanyats al costat de CDC, podria convertir-se en el veritable fre del procés, encara més que ara, i obligaria a Convergència a prendre decisions sobre la federació si es vol seguir el full de ruta pactat.

El comitè de govern d’Unió va aprovar per 17 vots a favor i 9 en contra, una pregunta la per la consulta interna del 14 de juny, impossible llarga, amb 6 punts, i plena de matisos, i en que el vot a favor significa no fer res sense el permís de l’estat espanyol.

El sector de Duran, autor del text, no va acceptar cap esmena al redactat-

Aquesta és la pregunta

“Voleu que UDC continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d’acord amb els següents criteris?

Sobirania: sense renunciar ni posar límits a l’aspiració de plena sobirania per a Catalunya.

Democràcia: prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica, de manera que cadascuna d’elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania.

Diàleg: gestionant el procés des del diàleg entre el Govern de Catalunya i el de l’Estat. Un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la UE.

Seguretat jurídica: garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent tant una eventual DUI com l’obertura d’un procés constituent al marge de la legalitat.

Europa: descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la UE.

Cohesió: vetllant en tot moment per la cohesió social i territorial de la nostra nació”.

Sí No

D’aquesta manera un sí suposa un rebuig explícit a una possible Declaració Unilateral d’Independència, però també suposa no fer res si no és té la legalitat espanyola al costat, la qual acata absolutament.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, ha assegurat que la pregunta plantejada per la consulta interna del 14-J és “clara i explícita

El mateix Espadaler ha dit després a ‘Els matins’ de TV3, que la direcció hauria de fer “un pas enrere” en el cas que la militància no aprovi la proposta, i que això es resoldria amb la convocatòria d’un congrés”.

Membres del sector més sobiranista d’Unió ja han expressat aquest matí el seu malestar per la pregunta. El president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, Joan Rigol, ja ha dit que votarà no a la pregunta, “perquè posa la legalitat en mans de l’estat espanyol i si no ens dóna permís quedem absolutament blocats”.

Antoni Castellà, secretari d’Universitats que s’ha mostrat obertament independentista també ha mostrat el seu rebuig. En declaracions a RAC-1, Castellà ha afirmat que “la pregunta no respon al mandat del consell nacional del febrer de fer una pregunta amb una resposta clara sobre el procés plebiscitari del 27-S. Estem fent una pregunta trampa que posarà en mans del govern espanyol de torn el que decidim, és anar enrere fins el procés previ al dret de decidir. Ho trobo molt greu, ha sentenciat Castellà, que ha dit, com Rigol, que també votarà no.

Les piulades de Construïm menystenint l’estratègia del President Mas encenen la polèmica, també a CiU

Duran i Lleida en la presentació de Construïm el 23 de novembre del 2014

Com es pot anar a les municipals o a qualsevol elecció amb partit que té de líder una persona que impulsa una plataforma que no només et qüestiona l’estratègia sinó que et menysté públicament?.

La plataforma Construïm, impulsada pel Josep Antoni Duran i Lleida, va fer ahir dues piulades a en las que carregava sense manies contra l’estratègia internacional del President de la Generalitat Artur Mas, concretament contra el seu viatge als EUA

En un primer tuït es podia llegir: “Si algú es pensa que els EUA i/o la UE forçaran a Espanya a negociar la DUI que viatgi una mica i s’assabenti el pa que es dóna”, el segon encara era més contundent i menystenia al mateix Artur Mas quan deia: “Realitat: l’últim viatge de Mas als EUA és la primera vegada que un president de la @gencat (Generalitat) no aconsegueix una foto amb cap càrrec important”.

Els tuïts van encendre la polèmica i va provocar reaccions. Per exemple Liz Castro (‏@lizcastro): “No sé què és pitjor: l’apunyalament a l’esquena o l’èmfasi en imatge sobre substància. Com us retrateu”, o el diputat de CiU al Congrés, Pere Macias (peremaciasiarau) que va respondre: “@Construim_info Mai construireu res amb aquest pèssim estil”. També un militant d’Unió , el secretari d’Universitats de la Generalitat , Antoni Castellà, va situar a Construïm com un adversari: “Com va dir un conseller en l’últim Consell Nacional d’Unió i la majoria vàrem aplaudir, definitivament Construïm són els nostres adversaris!”, va escriure Castellà.

Unió amenaça a CDC

Les paraules de Duran són més que una velada amenaça de boicotejar el full de ruta de CDC i d’ERC, data de les eleccions incosa, i haurien de fer reflexionar a Convergència (també a ERC), sobre la possibilitat de tirar endavant cap procés independentista amb ells. De moment a molts pobles, com Roses, Argentona o La Bisbal d’Empordà, i d’altres, els militants locals de CDC han rebutjat pactar amb Unió,

(EFE) El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat aquest dijous que CDC no pot esperar “purament l’adhesió” d’Unió de cara al 27-S, i ha insistit que UDC escollirà el seu propi full de ruta. “El que no es pot pretendre, que no sé si és el cas de les paraules del president [de la Generalitat], és purament l’adhesió”, ha indicat Duran a la premsa en sortir d’una reunió amb el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker.

Duran ha assegurat que les adhesions en política “ja s’han acabat”, en ser preguntat per les declaracions de Mas en les quals afirmava que “previsiblement” les eleccions catalanes se celebraran el 27 de setembre. “Unió sempre ha estat públicament partidària d’acabar la legislatura”, ha dit el polític català, que ha aclarit que això “no és notícia” perquè “no és res nou”.

“Mas és qui té la facultat de dir quan convoca eleccions. Ho va fer amb Esquerra. Però el nostre calendari ideal, crec que pensant en Convergència i pensant en Catalunya, sincerament, hauria estat el 2016”, ha subratllat. Segons l’opinió de Duran, “vénen temps d’incertesa política a Catalunya i a Espanya. Molta incertesa política, molta inestabilitat”, per la qual cosa ha considerat que “guanyar un mes d’estabilitat és guanyar molt, guanyar sis mesos és guanyar moltíssim”.

“Nosaltres anirem o no a les eleccions en funció que siguem capaços tant Convergència com Unió d’anar junts, no depèn només d’Unió Democràtica, com ahir més o menys donava a entendre el president Mas, depèn de Convergència i d’Unió”, ha emfatitzat, i ha afegit que “Unió no decidirà sumar-se o no al full de ruta de Convergència i Esquerra”, sinó que “votarà un propi full de ruta i després està disposat a negociar-lo”.

El sector independentista d’UDC intenta tornar a plantar cara a Duran

De nou veus independentistes a Unió, però recordem que fins ara Duran ha controlat el partit amb mà de ferro i sense massa problemes, Vila d’Abadal ja va haver de marxar,

El primer tinent d’alcalde a Igualada, Josep Miserachs, d’Unió ha afirmat avui que “han de mostrar obertament que som un partit a favor de la independència. O som fidels a Manuel Carrasco i Formiguera, o som fidels a Anton Cañellas, sentencia Miserachs en unes declaracions que recull Nació Digital.

Miserachs, que diu no voler entrar a debatre el paper de Duran, advoca per continuar junts amb CDC, i amb un perfil descaradament nacional, perquè amb Convergència “no ens ha de diferenciar el fet nacional, sinó el que a Unió som socialcristians, i hem d’accentuar aquest perfil que és el nostre know-how, tota la resta són tacticismes”.

També recorda que en un moment com l’actual la gent vol claredat i no coses difuses, adverteix a la militància què el partit s’haurà de definir i que no pot ser l’antídot de l’independentisme.

Miserachs planteja un debat, de portes endins, entre el que representen dues figures històriques dels democratacristians, el sobiranisme de Manuel Carrasco i Formiguera, conseller de la Generalitat Republicana, i mort pel franquisme al crit de: “Jesús, Jesús, visca Catalunya lliure, i de l’altra el pacte amb Espanya, que representava Anton Cañellas, diputat el 1978, que advocava perquè Unió fos el referent català de la UCD d’Adolfo Suárez.

Nervis a Unió. En un dur comunicat el partit de Duran s’encara amb CDC

Els nervis a Unió són cada vegada més visibles.

Avui han enviat un comunicat signat pels diputats i senadors d’Unió a Madrid, el que es fan dures acusacions contra CDC, i es dona suport explícit a les tesis de Duran.

Al text es pot llegir: “Les diputades, els diputats i els senadors d’Unió Democràtica de Catalunya a les Corts Generals lamentem profundament i considerem gravíssimes les reiterades declaracions de quadres de Convergència Democràtica de Catalunya que qüestionen el paper del portaveu de CiU a Madrid, Josep A. Duran i Lleida. Volem expressar també el nostre suport a la seva persona i a la seva tasca a Madrid i alhora demanem als dirigents de CiU respecte envers la federació, la seva pluralitat i els seus dirigents”,

El text també assenyala que: “La dinàmica encetada per aquest grup de persones només vol provocar una separació irreversible que, sens dubte, seria negativa per a Unió i també, i molt, per a CDC i, sobretot, per a Catalunya”.

Cal recordar que en les darreres hores diferents alts càrrecs de Convergència, com l’alcaldessa de Figueres, o l’alcalde de Mataró, han donat a entendre sense massa matisos que Duran és un obstacle en el camí cap a la independència.

L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va declarar al diari “Ara” que “Unió no és un obstacle per a la independència de Catalunya, però que Duran sí que ho podria ser”. Per la seva part l’alcalde de Mataró, Joan Mora, en declaracions a La Xarxa, es va mostrar a favor de que Duran no estigui present en les pròximes eleccions si no comparteix el full de ruta cap a la independència. “Trobo a faltar una mica de contundència al Congrés i això és perquè Duran ha dit que aquest procés no ho veu, que no se sent independentista i se sent incòmode, i aquesta és una situació que haurem de corregir”, va sentenciar Mora.

Duran pretén aconseguir centenars de regidors per aigualir una victòria independentista a les municipals

Aquesta és, si més no, la lectura que es pot fer de de les intencions de la direcció d’Unió sobre el full de ruta del partit. CiU va aconseguir a les darreres eleccions municipals 3.860 regidors, més o menys una quarta part d’aquests són d’Unió, és a dir prop de 1.000. Duran vol mantenir aquesta força per seguir pressionant contra la independència des dels consistoris.

La consulta d’Unió per a que els seus militants es pronunciïn sobre el “full de ruta” a seguir en el procés sobiranista, no se celebrarà fins a després de les eleccions municipals del 24 de maig, concretament el dia escollit pot ser el 14 de juny,

Aquesta és, segons diferents fonts, la voluntat de Duran i de la direcció del partit, així mateix la proposta a votar tampoc no es farà publica fins després de les eleccions municipals. Aquesta proposta no serà només sobre la independència amb resposta afirmativa o negativa, sinó que serà una proposta per decidir quins han de ser els passos a seguir després de les eleccions autonòmiques.

El secretari general d’Unió i conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ja va assegurar fa uns dies que el “tempo” d’Unió el marcarà el partit, sempre sent curosos amb les cites electorals que tenim per davant”, tota una declaració d’intencions de quina pot ser la tàctica del sector antiindependentista que lidera i controla absolutament el partit, no definir-se contra la independència fins haver aconseguit centenars de regidors de la mà de CDC, per després girar-los contra les propostes netament independentistes que puguin sorgir, o a les que es pugui donar suport des dels ajuntaments, que a ningú se li escapa que poden ser la clau de volta que faci moure el país cap a la independència.

Ara ja només queda una pregunta, davant de fets tan evidents, com reaccionarà CDC, i si permetrà que una minoria segueixi marcant el ritme del procés

Unió pretén amagar el seu full de ruta fins després de les eleccions municipals

En unes eleccions municipals fetes 4 mesos abans de les eleccions al Parlament del 27-S, que el President Mas i CDC qualifiquen com plebiscitàries, sembla un contrasentit que un dels partits de la Federació (CiU) no expliqui el seu full de ruta sobre el procés independentista català, coneixent que els ajuntaments poden ser una peça clau de tot el moviment.

El secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, ha dit que molt probablement posposaran la consulta interna en què els militants decidiran el posicionament del partit sobre el full de ruta sobiranista, per després de les eleccions municipals del maig. ”

El “tempo” d’Unió el marcarà el partit, sempre sent curosos amb les cites electorals que tenim per davant”, ha dit el conseller d’interior i secretari general d’Unió, en una entrevista a Catalunya Ràdio, en la que també ha afirmat que la proposta de full de ruta sortirà d’un document elaborat pel consell de govern d’Unió que després votaran els militants, i que en cap cas es decidirà cap proposta d’altres partits, en referència a CDC. També ha assegurat que si aquesta consulta interna pugues ser un element de distorsió en la gestió d’aquestes eleccions, es faria immediatament-

Espadaler ha recordat que ells es caracteritzen per la moderació i la prudència, i que encara que ningú pot dubtar de les bondats d’un estat propi, també hi ha tot un espai de transició que és el substantiu.

Duran carrega contra CDC per desmarcar-se d’Unió en una votació a Madrid

(ACN) El portaveu de CiU a Madrid i líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat aquest dimecres als passadissos del Congrés dels Diputats que se sent “desautoritzat” després que els diputats de CDC votessin “en contra del que es va decidir al seu dia” i -malgrat la seva ordre i del sentit del vot dels d’UDC- s’abstinguessin em la presa en consideració de la proposició de Llei contra el gihadisme. Segons Duran és un fet “greu” que no havia passat mai. “És la primera vegada que es desautoritza un portaveu, ja fos de CDC o d’UDC”, i per tant “ja veurem”, ha dit Duran, que ha afirmat que “no hi havia cap necessitat, motiu o excusa que sigui legítima per fer el que s’ha fet”.

Duran i Lleida ha fet aquestes manifestacions a la premsa després que aquest dimarts els diputats de CDC i els d’UDC votessin per primera per separat en una qüestió ordinària al Congrés dels Diputats. Fins ahir, sempre que ho havien fet havia estat en qüestions relacionades amb la moral, com per exemple la Llei de l’avortament, on el grup havia donat llibertat de vot.

El líder d’Unió ha assegurat que a la reunió del Comitè Executiu Nacional (CENF) de CiU s’havia acordat el vot a favor de la presa en consideració de la proposició de Llei, i que, per tant, CDC ha trencat deliberadament la disciplina de grup despenjant-se del sentit de vot marcat no només per ell, sinó per la Federació.

“Tan és així que el portaveu adjunt de CDC, Pere Macias, va trucar des de Colòmbia, on es troba per feina, per dir al senyor Jané (CDC)que havien de votar que sí, i per tant em sento desautoritzat jo i hauria de sentir-se desautoritzat el CENF”, ha dit.

Segons Duran, abordarà aquesta qüestió amb el president de CDC, de la Federació i de la Generalitat, Artur Mas, i no promourà accions disciplinàries contra els diputats de CDC que van votar em contra del criteri que havia marcat ell. “Sempre parlo amb el president”, ha dit.

Duran ha desmentit que ell tingués cap compromís personal amb el PP per votar a favor de la presa en consideració del projecte de Llei. “Això són ganes d’orientar la nostra posició cap a un determinat sentit”.

Ha admès que “el que hi va haver va ser un acostament tan del govern (espanyol) a través del seu portaveu, com de Pedro Sánchez per intentar sumar-nos al pacte antigihadista”, i “els vaig dir que no per la senzilla raó que ens conviden quan ja està cuinat”.

En tot cas, segons Duran, en aquella conversa els va transmetre també “que no es preocupessin que en terrorisme sempre hem estat contra el terrorisme i mai ho havíem utilitzat com una qüestió de partit, i per tant sense cap problema nosaltres permetríem que aquest pacte es pogués discutir”, ha explicat.

Això, ha dit, no significa que s’identifiqui UDC amb si està d’acord amb la pena de presó permanent revisable, perquè el fons de la qüestió s’ha d debatre encara a les Corts, i serà aleshores quan CiU haurà de marcar posició.

Duran es queixa que Unió no surt a TV3

El president del Comitè de Govern d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, ha fet avui una piulada on deixa entreveure la seva queixat cap a de TV3 per no haver-se fet ressò d’un acte del seu partit celebrat aquest passat dissabte.

Duran ha piulat traves del seu compte de Twitter: “Avui jornada municipal d’Unió a Girona amb Espadaler i Giraut presidint. Malgrat no veure-ho a TV3 o a 3/24, ho asseguro: s’ha fet”, ha escrit Duran.

I ha afegit en un altre tuït “amb tant temps dedicat a l’extraparlamentari Podemos no quedava espai. Com sempre, vaja!”.

Potser Duran hauria de repassar els minuts que a ell i a seu partit dedicant els telenotícies de TV3, i que vam publicar fa uns dies, i que mostren tot el contrari.

Duran diu que les eleccions no seran plebiscitàries i també carrega contra ERC

Potser seria bo que ERC aclareixi que ha pactat, però també amb qui?

El líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, afirma a la seva carta setmanal que les eleccions del proper 27 de setembre “no poden ser considerades com un plebiscit”.

Duran diu que no s’han de perdre energies sobre si seran plebiscitàries o no. I afegeix que si “anant en una llista unitària ja hi havia serioses objeccions a considerar el resultat com el d’un plebiscit, ara encara més”. El plebiscit requereix una resposta de vot directe a una proposta amb un sí o un no. I unes eleccions parlamentàries amb un sistema proporcional, corregit per la llei d’Hondt i amb circumscripcions que trenquen el principi d’una persona un vot, no poden ser considerades com un plebiscit, sentencia Duran

Duran carrega amb duresa contra ERC, i diu que “ell és dels que no ha oblidat l’acció de govern del tripartit. O és que no recordem les nostres justificades crítiques? es pregunta Duran.

I encara que diu que defensa l’acord de legislatura amb els republicans, sense matisos, això no vol dir que no sigui conscient de la seva complexitat, i afirma que el PSC va quedar escaldat de la col·laboració amb ERC.

En relació a l’acord de crear majories després de les municipals amb ERC, diu que quan encara no passaven cinc minuts, el candidat d’ERC a la ciutat de Barcelona ja es desmarcava de l’acord de Mas i Junqueras. I alerta: “compte amb la ingenuïtat”.

Duran, però, defensa que UDC es presenti amb CDC a les eleccions del 27 de setembre i mantinguin l’actual fórmula de la federació, tot i que diu que no “els hi fa cap por quedar despenjats”, i que encara que volen anar com CiU, fins ara no coneixen el format de candidatura que proposarà el president Artur Mas als partits.