Bárcenas acusa Rajoy i de Cospedal d’haver cobrat només l’any 2010 uns 25.000 euros en negre

Luis Bárcenas, l’ex-tresorer del PP, ha confirmat aquest dilluns que va lliurar diners en efectiu en concepte de sobresous al president del PP i actual president del Govern, Mariano Rajoy, i també a la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, durant 2008, 2009 i 2010 . Només durant l’any 2010 haurien rebut 25.000 euros cadascun, encara que Bárcenas reconeix que no té “rebut”.

En el cas de Cospedal, li va lliurar els diners en bitllets de 500 euros al seu despatx. Bárcenas no ha pogut aportar rebuts dels pagaments ja que, segons ha concretat, “ni als donants ni als receptors se’ls exigien “rebuts'”.

Barcenas ha denunciat també que un advocat pròxim a la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, li va oferir 500.000 euros a canvi de negar una comptabilitat en negre en el partit, de retirar la seva denúncia per acomiadament, i que ajudés a elaborar una coartada als constructors imputats per donacions irregulars. Barcenas també hauria dit que “algú proper” al PP li va oferir refer una nova comptabilitat manipulada. Segons hauria dit l’advocat li va transmetre que si confessava tot el que sabia, la seva dona aniria a presó, mentre que si guardava silenci hauria maniobres per treure del Ministeri de Justícia Alberto Ruiz Gallardón

Bárcenas ha admès l’autoria dels papers que reflecteixen una presumpta comptabilitat B del Partit Popular. L’imputat, ha aportat al magistrat nombrosa documentació, inclòs un pendrive, contra Gènova 13.

Els documents inclouen pagaments en B en el període 1990 i 2008. Entre els receptors, es trobaria el president del Govern, Mariano Rajoy.

Bárcenas sí que ha aportat el rebut pel cobrament en 2007 d’una comissió de 200.000 euros a canvi de l’adjudicació d’una contracta municipal a Toledo que va ser obtingut pel PP de Castella-la Manxa sent presidenta del mateix l’actual secretària general del partit, María Dolores de Cospedal.

Fonts presents en la declaració han assenyalat que el rebut hauria estat signat pel gerent del partit a Castella-la Manxa, càrrec que llavors ocupava José Ángel Cañas, a qui no ha nomenat davant del titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5.

Barcanes també hauria identificat al president de la constructora Obressin Duarte LAN (OHL), Juan Miguel Villar Mir, com l’empresari que volia donar 300.000 euros al partit poc abans de les eleccions de 2011, i que va recomanar a Villar Mir que es dirigís a l’actual president del Consell d’Estat, José Manuel Romay Becaria, a causa que ell ja havia estat substituït per aquest al capdavant de la tresoreria.

L’exercit espanyol amb un deute de 30.000 milions d’euros demana més diners a Hisenda

L’Exercit espanyol un pou sense fons, mentre Catalunya retalla despeses socials.

Com ja vam informar fa dos dies el Ministeri de Defensa havia incrementat en 582 milions d’euros el seu pressupost inicial, en només els primers 4 mesos de l’any.

Ara tenim noves informacions que indiquen que l’exercit espanyol està en bancarrota, i amb deute d’uns 30.000 milions d’euros fins al 2030. Defensa ja hauria demanat a Hisenda 1.000 milions d’euros més per pagar deutes en armes i planeja retallar 15.000 militars i 5.000 civils del seu personal

Encara que el ministre Morenés diu que Espanya és l’estat amb Luxemburg que menys gasta en Defensa (Luxemburg dedica el 0,5% del seu PIB a la despesa milita)r, la realitat és que Defensa va disposar en 2012 de 9.066.000 milions d’euros , un 50% més del previst inicialment (un 0,9% del PIB, que probablement arribi a l’1% quan s’incloguin les pensions militars)

Un crèdit extraordinari va aprovar 1.800 milions per pagar els deutes pendents dels grans programes de compra d’armament, iniciats en època de vaques grasses, fa pocs anys.

Despeses inexplicables com la construcció d’un submarí d’última generació, el S80, que va ser mal dissenyat i ara el seu pes li impedeix surar, o situacions paradoxals com la del portaavions Príncep d’Astúries, l’únic que posseeix Espanya i de només 25 anys d’antiguitat, que anirà al desballestament per la impossibilitat de mantenir-lo ni de modernitzar. Un altre vaixell d’aprovisionament s’ha prestat a Austràlia, amb la tripulació, perquè aquest país corri amb les despeses

Malgrat això el 2012 es van rebre i s’han de pagar 235 carros de combat Leopard, els 100 primers, cedits per Alemanya, aturadets a Saragossa, a l’espera de poder vendre’ls.

El ministre d’Industria veu la despesa en TV3 i Mossos com a culpable de la manca de beques menjador

José Manuel Soria, el ministre espanyol d’Industria, ha culpat aquest matÍ, en una entrevista a “El Programa de Ana Rosa” de Telecinco, els governs de les comunitats de la manca de beques menjador, i ha contraposat a aquestes ajudes a l’existència, per exemple, de televisions i policies autonòmiques pagades amb els fons dels territoris. en clara referència a Catalunya, respecte TV3 i els Mossos, i la manca de fons per abonar les beques menjador al país.

Soria ha afirmat que cal establir prioritats, i que és millor pagar beques menjador que tenir una televisió autonòmica, ha dit abans de recordar que els governs territorials “poden vendre la televisió autonòmica i no seguir utilitzant recursos públics” per a aquesta finalitat, i han de pensar si les seves televisions o policies autonòmiques són necessàries i imprescindibles. Jo entenc que no i ha afirmat abans d’assegurar que les comunitats autònomes tenen “marge de maniobra.

El mapa de la vergonya. El percentatge de treballadors públics a Europa i a Catalunya

El nord d’Itàlia i les regions del centre del Regne Unit, són les zones d’Europa amb menys treballadors públics, amb un percentatge entre el 10 i el 20%. Les segueixen Catalunya, Bèlgica (Flandes i Valònia), Suïssa, la regió al voltant de Frankfurt a Alemanya, el centre d’Itàlia i les zones més poblades de Suècia, Noruega, Finlàndia i Dinamarca. amb percentatges entre el 21 i el 29%.

Així es pot veure en un mapa realitzat per Oxford Economics que analitza l’ocupació de l’administració pública a les diferents zones europees l’any 2011.

Tot plegat indica que les zones més industrials són les que concentren menys funció pública, però és que Catalunya és una excepció dins de l’estat espanyol on regions com Castella-La Manxa i Extremadura tenen percentatges entre el 51 i el 70%, i la resta de comunitats entre el 39 i el 50%, excepte la Comunitat de Madrid, El País Basc i El País Valencià on trobem percentatges entre el 30 i el 38%.

Aquells que com el govern espanyol o des d’altres comunitats autònomes, acusen sense cap vergonya ni argument a Catalunya de malbaratar els recursos públics, haurien de veure aquest mapa, perquè en realitat són ells els que disposen d’una administració pública sobredimensionada en relació a la seva activitat i població, i en canvi insisteixen en aprimar encara més a l’administració catalana.

Catalunya ja ha realitzat un esforç impressionant acomiadant personal públic de serveis bàsics com la sanitat o l’educació, i ha retallat el sou de la resta i ha suprimit pagues dobles, i segurament ara Catalunya ja es trobaria al nivell de les zones amb treballadors públics per sota del 20%.

Oxford Economics és una de les més prestigioses empreses d’assessorament globals del món, amb escola de negocis a la Universitat d’Oxford, realitzant previsions i models econòmics, i proporcionant informes, previsions i eines analítiques a uns 190 països i més de 2.600 ciutats.

El TC anul·la la suspensió de l’impost català sobre els dipòsits bancaris

El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit anul·lar la suspensió sobre l’impost als dipòsits bancaris aprovat per la Generalitat de Catalunya. La suspensió es va acordar fa cinc mesos, quan el tribunal va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat plantejat pel govern espanyol contra el tribut català.

El govern català va aprovar la creació d’un impost sobre els dipòsits bancaris amb el que esperava ingressar 500 milions a l’any, però el govern espanyol va anunciar el seu recurs contra aquesta decisió al considerar que les autonomies no tenen capacitat per fixar un impost a aquests dipòsits.

A finals de desembre el govern espanyol va anunciar que el seu executiu havia aprovat una norma per la qual s’establia la seva capacitat per fixar un impost als dipòsits bancaris, de manera que no aquest d’imposava sobre els tributs autonòmics.

D’aquesta manera, el govern espanyol va recórrer davant el TC demanant la suspensió temporal de la mesura a l’espera que l’alt tribunal resolgui sobre el fons de l’assumpte. Ara aixeca aquella suspensió.