Es filtren els comptes de la candidatura olímpica Madrid 2012. Una festa sense control amb el Gürtel al centre

El portal web, Filtra.la, creat l’abril del 2014, promogut per Associated Whistle-Blowing Press (AWP) amb antics col·laboradors de Wikileaks, i dedicat, com aquesta organització, a la filtració de documents, però focalitzat a l’estat espanyol, ha publicat els moviments de dos dels comptes de la candidatura olímpica de Madrid 2012, que si es confirmen certs, mostrarien com l’Ajuntament d’Alberto Ruiz-Gallardón, va moure centenars de milions d’euros amb ingressos i despeses de tot tipus ( sous elevadíssims, esdeveniments, viatges etc..) amb una baix control i poca o nul·la fiscalització.

Amb la Fundación Madrid com a eix central de tot plegat, l’extensíssima documentació dels moviments bancaris dels comptes d’aquesta, que mostra la web, són sobretot d’entrades, a partir d’empreses que hi enviaven diners, i que es classificaven en categoria or, plata o bronze en funció de l’aportació. Entre aquestes totes les constructores relacionades amb la trama Gürtel i els papers de Bárcenas, com Coarsa, Licuas, Prointec o Ploder,Begar.

També hi trobem totes les grans constructores, con no, totes elles en categoria or, amb donacions d’un mínim de 90.000 euros anuals, com FCC (150.000 euros), Fundació Prasa, la filial de Sanyres ( 150.000 euros) Constructora Hispànica (90.000 euros) o Dragados ( 150.000euros).

Altres grups que hi trobem, entre els molts, són Exceltur ( un conglomerat del que formen part 25 grans empreses com les cadenes d’hotels Riu o Melia, Europcar, Palladium, Iberia..). També col·laboracions més modestes Barklay’s Bank o Patatas Marisa i moltíssims més. Un ingrés també de xecs per valor de 174.000 euros des de Xerox a la Fundación.

Destaquen traspassos elevats de diners, com els del 16 de març del 2005, de 351.096 i 300.000 euros, respectivament, des de la societat privada anònima Madrid 2012 SAU cap a la Fundación Madrid-.

Madrid 2012 SAU, era una societat creada per a la gestió de la candidatura madrilenya, i estava presidida per l’ex- jugador de voleibol, Feliciano Mayoral, que alhora era el conseller delegat de la Fundación, amb quasi 10.800 euros nets mensual de nòmina. Pagaments a la inversa com el 10 de juny del 2005, dues operacions de traspàs de 500.000 euros nets, és a dir 1 milio d’euros, de des de Fundación Madrid a Madrid SAU, el concepte: Pago Parcial S/FRAraccionado

Pagaments des de Madrid Fundación de 323.691,04 euros al equipo de Gestión Cultural a l’abril del 2005 o 123.601, 41 euros o 46.596,37 euros dels que no consta, al compte ,el motiu,

També podem veure a banda del sou de Mayoral, el d’altres directius de la Fundación, com Roberto López Pinacho, ex director general d’Esports de l’Ajuntament madrileny i de la pròpia Fundación Madrid, que va dimitir per conduir ebri i va ser recol·locat en un mes al Club de Campo Villa de Madrid, que cobrava entre 3 i 4.000 euros anuals, o el de l’actual director de Televisió Espanyola, José Ramón Diez, s’ocupava de l’àrea de Comunicació, amb sou de 7.300 euros al mes. El director financer era Alfonso Hernández ( 5.400 euros mensuals), Miguel de la Vila Polo, era el director de Promoció (5.500 euros nets per mes)-. Aquests quatre directius de la candidatura van rebre a més, una “aportació 2005 a pla de pensions”, segons els extractes bancaris de 4.000 euros al maig d’aquest any.

També trobem en l’extracte, al costat de López Pinachom al diputat d’Izquierda Unida a l’Assembla de Madrid, Antero Ruiz López, qui va cobrar sous d’entre 3.000 i 4.000 euros( un totals de prop de 34.000 euros entre gener i octubre de 2005).

La Candidatura madrilenya també va fitxar experts, alguns d’ells relacionats amb l’èxit de Barcelona 92, com Isidre Rageu, director logístic a Barcelona’92 o Alejandro Sansa, com assessor de relacions internacionals.

Un detall per entendre la magnitud dels moviments, la factura pagada amb targeta per un viatge de la delegació a Singapur, va pujar a 585.776 euros. En aquest mateix viatge, per exemple, consta que López Pinacho va rebre quasi 3.000 euros en dietes l’abril del 2005.

Els fills de Aguirre i Zaplana o ex novies, entre els 130 assessors designats a dit pel govern Rajoy

Per intentar tapar el cas Barcenas i tot el tema de la corrupció que afecta al PP, i també al PSOE, es va aprovar la llei de la transparència que el 2011 ja havia iniciat el govern Zapatero, però havia quedat aturada al Congrés. El BOE la va publicar el 10 de desembre del 2013.

Ara, però, el Govern s’ha vist obligat a publicar els noms i cognoms dels 130 assessors contractats com a personal eventual, que se sumen als funcionaris designats per a aquests llocs, a través del procediment de lliure designació.

En aquest llistat hi trobem per exemple a Maria Zaplana, filla de l’ex president valencià, Eduardo Zaplana, que assessora al gabinet del secretari d’estat de Turisme, del Ministeri d’Industria, Energia i Turisme, amb un sou de 62.000 euros anuals, o al fill d’Esperanza Aguirre, Álvaro Ramírez d’Haro, assessor del gabinet del secretari d’estat d’Economia, del Ministeri del mateix nom, amb un sou de 64.197 euros anuals.

Com assessor del secretari d’Estat de cultura, hi trobem el dissenyador gràfic Francisco Villar Vázquez, fill del cirurgià Francisco Villar García-Moreno, que va morir al 2011, i que era considerat la mà dreta de Mariano Rajoy durant tota la seva carrera política.

A Comunicació hi trobem Magis Iglesias, expresidenta de la Federación Asociacion Prensa Española (FAPE), Carmen Gamir, una periodista ex novia del president gallec Núñez-Feijoo, amb qui va trencar el 2012, Concha Martín ex directora d’Economia del diari El País, Daniel Benavides comentarista de futbol a ABC i Punto Radio i ara assessor del Consell Superior d’Esport.

També destaquen com assessores dues noies molt joves, Maria Tejo, que es va llicenciar el 2005 ex redactora al diari econòmic Expansión, i Raquel Valle, que el 2010 encara era becària del Consell Consultiu de la Generalitat Valenciana.

Al Ministeri de Sanitat tenen con assessora a Assumpció Oltra, ex diputada al Congrés, amb un currículum que no passa del COU i la selectivitat, i sense cap relació coneguda amb la Medicina.

Finalment ja arribem a l’exotisme amb “nobles” com l’empresari i directiu de múltiples empreses, Francisco de Assís Moreno i Landahl, marquès de Mortara, que era assessor del secretari d’Estat per a la Unió Europea fins a l’octubre de 2014, lloc que ara ocupa l Juan Ulloa Suelves, germà del president de Gómez Acebo & Pombo i també germà del marquès de Castro Serna, Álvaro d’Ulloa, un dels consellers de Bankia quan aquest va fer fallida el 2012, i actualment director gerent del Canal d’Isabel II a Madrid.

Organismes públics i entitats financeres compraven massivament entrades de la Formula 1 a València

La corrupció al voltant de la Formula a 1 a València no para de multiplicar-se a cada dia que passa, i podríem estar-ne només a l’inici.

Ara s’ha conegut que diferents empreses públiques van comprar de forma massiva d’entrades per assistir a la cursa de 2008. Aquestany s’han detectat compres massives d’entrades de fins a 5,8 milions d’euros. A la resta d’anys les compres més altes són de fins a 500.000 euros i més ocasionalment.

Per exemple, Fira de València, amb un deute públic de 500 milions d’euros, que va gastar-se’n 334.000, la Diputació de Castelló, que presidia Carlos Fabra, actualment a la presó, va comprar per valor de 113.000 euros, i la empresa pública Vaersa (curiosament dedicada al medi ambient), i que pertany a la Generalitat Valenciana, va abonar uns altres 8.900 euros per entrades, segons les dades a que ha tingut accés l’oposició socialista.

Es vergonyós també que la CAM ( Caja de Ahorros del Mediterráneo), va gastar més de 152.000 euros en entrades en diferents anys, fins i tot quan la caixa estava sent intervinguda pel Banc d’Espanya.

Però també crida l’atenció que diferents empreses amb contractes amb la Generalitat vagin comprar un gran nombre d’entrades, com Sedesa, implicada en el cas Gürtel, o Facsa, que va aportar 30.000 euros més, així com moltes constructores. Totes elles compraven paquets d’entrades, sempre pel mateix valor, 15.000 euros. Mercadona, sense contractes públics directes, va gastar-se fins a 822.000 euros en entrades.

El motiu era que Francisco Camps s’havia compromès a que la competició no costaria res valencians, per això es va demanar a organismes i empreses “de confiança” que ajudessin a maquillar la situació. Per això el 2008, amb només 78.000 espectadors, la recaptació va ser de 27 milions d’euros, però al 2009 la recaptació va caure fins als 6 milions.

Les dades procedeixen de la comptabilitat de Valmor Sports, SL, l’empresa que gestionava inicialment el circuit, amb l’ex-pilot Jorge Martínez Aspar al capdavant , que a través de l’empresa VOX 54 era soci de Valmor, i va cobrar només al 2008, 144.000 €. El primer director del circuit, Facundo García de la Cuadra, va cobrar 139.000 com a conseller delegat de Valmor, més altres 35.000 euros en despeses per a viatges i menjars, que es van pagar via Visa.

I és que la Formula 1 ha sigut un malson per les finances de la Generalitat valenciana. Al gener d’aquest any es va conèixer que va haver de desemborsar 16 milions d’euros, per no haver retransmès per Canal 9 el mundial de Fórmula 1 el 2012 i 2013, com s’estipulava en el contracte signat amb Mediapro, que tenia els drets per a l’estat espanyol, però a part queden els honoraris dels advocats que van portar el procés judicial a Londres pels drets de la Formula 1, amb l’organització de Bernie Ecclestone.

Tot va començar quan Urdangarín va convidar a Ecclestone per a que participés en un acte que va organitzar per a la Generalitat, que llavors presidia Francisco Camps, el València Summit, segons els correus que s’han conegut del cas Nóos.

Dos anys després, el 2006, es va començar a valorar la possibilitat de portar a València la Fórmula 1, i pel maig del 2007, just abans de les eleccions autonòmiques, es va signar un primer contracte per a que Camps pugues treure’n profit electoral. De fet Ecclestone condicionava la celebració a València de la competició a que el PP guanyés les eleccions autonòmiques.

Quan a l’estiu del 2011, va esclatar cas Gürtel , Camps va acordar en un sopar amb Ecclestone renovar el contracte, per un cost al voltant dels 18 milions d’euros anuals. Després de la dimissió de Camps , el seu successor, Alberto Fabra va posar fi a la Formula 1 a València.

Es destapa l’escàndol de la Feria de Abril de Catalunya. Subvencions i beneficis, transferències sense justificar….

La passada edició de La Feria d’Abril de Catalunya va facturar un total de 494.000 euros i va deixar un benefici net de 133.000 euros. És la primera edició en que es fa públic el balanç econòmic de l’esdeveniment, en els 43 anys d’història de la Fira, una situació increïble però certa. L’Ajuntament de Barcelona, amb 70.000 euros, ha estat aquest anys l’única Administració que ha subvencionat la celebració. Destaca també que un 10% dels beneficis, 13.000 euros, es repartiran entre les 25 entitats que hi van participar.

Tot pegat una situació que porta a la perplexitat, si hi han beneficis per què es subvenciona i no es retornen els diners, en lloc de repartir-los?

L’organització de la Feria depèn de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC) i de la Fundació FECAC. La fundació és titular del conveni amb l’ajuntament i la federació és propietària del nom.

Una auditoria interna demanada per la nova direcció, i que ha realitzat l’empresa Consultor Group, S.L, ha revelat ara presumptes irregularitats de l’anterior junta que presidia Garcia Prieto. Segons la documentació, entre 2008 i 2013 es van fer transferències “sense justificar” entre les dues entitats, de la Fundació FECAC a FECAC, per un import total de 447.567,70 euros. “No hi ha cap factura, contracte”, detalla l’estudi. L’auditoria també recull que hi ha factures per valor de 600.000 euros que “no s’han cobrat, però si s’han comptabilitzat en un compte corrent comptable”. Els auditors mostren la seva sorpresa perquè el concepte a totes les factures és el mateix: “Col·laboració en activitats de la Feria de Abril”, i no es dóna cap altre detall.

Una altra irregularitat arriba amb les factures a proveïdors, que són de quasi un milió d’euros, però que es “desconeix com s’han pagat”, encara que es preveu que si s’ha fet perquè cap proveïdor ha fet una reclamació pels diners d’aquestes factures.

L’auditoria també assenyala “l’estreta relació entre la Fundació de la FECAC i l’empresa Fasol Management. De la investigació interna es desprèn que aquesta empresa formalitzava els contractes amb les entitats que s’instal·laven a la Fira d’Abril, mentre que la Fundació cobrava els imports.

La fiscalia ja investiga per malversació de fons a Francisco García Prieto, que ha estat durant 27 anys president de la FECAC. Garcia Prieto que va renunciar al càrrec l’any passat, que sempre s’ha mostrat contrari a la independència de Catalunya,iva dir en una entrevista a Economia Digital, que “endollava als seus amics en càrrecs públics” amb el vistiplau de la Generalitat, primer de Jordi Pujol i després del tripartit, perquè tenia capacitat d’incidir en el comportament electoral dels immigrants andalusos a Catalunya.El 2010 per exemple la FECAC va rebre una subvenció de la Generalitat de 49.000 euros( ho trobareu a l’apartat Associacions)

Un fill de Garcia Prieto, que jugava al Club Futbol Caldes, va ser suspès pel Comitè de Competició per fer salutacions feixistes als seguidors de l’equip rival, quan va ser expulsat a d’un partit que va enfrontar el seu equip amb el Sant Feliu de Codines, el passat 24 de març del 2013.

La corrupció torna a Ciudadanos

Barcelona (ACN).- L’alcalde de Serranillos del Valle, Antonio Sánchez, és un dels detinguts en l’anomenada operació Púnica, i a través de la qual s’ha desarticulat una presumpta trama de corrupció política aquest dilluns. Sánchez és membre d’un partit independent, però a les passades eleccions europees va formar part de la llista de Ciutadans en el lloc número 22. C’s ha admès que el detingut formés part de la candidatura però remarca en un comunicat que “ni és afiliat ni té relació amb el partit”, destaca que anava a la llista com a “independent” i que la presència del detingut a la llista “va venir derivada de la relació de col·laboració en l’àmbit de partits independents de la serra de Madrid

El jutge Ruz fa responsable al PP, com a partit, de la trama Gürtel. Un nou dossier implicaria a Aznar

Quan els arbres no deixen veure el bosc

Una noticia que no ha rebut massa atenció mediàtica, i que ha estat hàbilment tapada pel “cas Jordi Pujol” (els diners a l’exterior no declarats per l’ex-president de la Generalitat), però que té una importància extraordinària, i que en molts països comportaria dimissions i eleccions anticipades, perquè assenyala al partit que governa l’estat espanyol, i no només als seus càrrecs, com a responsable directe d’una trama de corrupció.

El jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz ha tancat la primera etapa de les investigacions del cas Gürtel, amb la publicació de un “Auto Incoación Pieza Separada 1999-2005”( que han publicat ja alguns mitjans). El jutge i els fiscals del cas han decidit que el sumari es divideixi per èpoques i no per persones, i el que s’ha fet públic ara és la primera part, centrada en els fets que van succeir entre els anys 1999 i 2005.

En relació a l sumari del jutge Ruz, i deixant de banda les conclusions que afecten com a persones físiques a l’ex-tresorer del PP, Luís Bárcenas i d’altres càrrecs del PP o relacionats amb el partit ( dels 45 imputats, la meitat són del PP), Ruz aconsegueix assenyalar directament al “PP nacional” como responsable de tot el que va passar.

Concretament al final de l’acta el jutge escriu: Que es posi la present resolució en coneixement del Partido Popular, a l’objecte d’informar-li del seu dret a comparèixer en les actuacions com a possible partícip a títol lucratiu (article 122 del Codi Penal). Designant advocat i procurador que en tal condició el representi pel benefici que pugues haver obtingut de l’actuació atribuïda Luís Sepulveda i, a , entre d’altres, a Guillermo Ortega.

També avui alguns mitjans informen que Ana Garrido, la tècnica de l’Ajuntament de Boadilla del Monte, que va destapar el cas Gürtel, ha lliurat aquest matí al jutge un nou dossier que involucra directament a José María Aznar i altres càrrecs del PP, com el ministre Juan José Lucas, amb la trama de corrupció Gürtel.

Tot i que la imputació del partit no era possible, el jutge considera que de la forma de funcionament del PP, es pot concloure que el partit com a entitat és responsable del control del finançament de les campanyes electorals, no només estatals, sinó també a municipis i comunitats autònomes. Concretament Ruz afirma en el seu escrit de la Fiscalia Anticorrupció que: “Aquesta estructura opaca ( del PP) es nodriria, amb caràcter general, de donatius efectuats per persones relacionades amb entitats beneficiàries d’importants adjudicacions públiques”.

Els responsables de posar en pràctica aquesta forma d’actuar seriem el gerent, Luís Bárcenas, i el tresorer, Álvaro Lapuerta. Bárcenas s’hauria aprofitat d’aquest funcionament per incorporar al seu patrimoni recursos del Partit Popular, l’administració dels quals tenia encomanada.

Entre d’altres curiositats del sumari, hi trobem el possible apoderament de fons del PP ( a Bàrcenas i Lapuerta), “indiciariamente” no declarats a Hisenda, amb motiu de la “compra d’accions del mitjà ultra, Libertad Digital, presumptament decidida en el sí de la formació, a fí efecte de col·laborar en aquesta societat, amagant l’origen dels fons”

Cafèambllet denuncia que la sectorial de Sanitat de l’ANC dóna cobertura al lobby corrupte que vol privatització

En un vídeo adreçat directament a la Presidenta de l’Assemblea Nacional, Carme Forcadell, la revista Cafèambllet, dedicada a tractar sobre la corrupció a la sanitat catalana, denuncia que el document presentat per la sectorial de Sanitat de l’ANC dóna cobertura als lobbys de poder que volen privatitzar la sanitat.

Albano Dante Fachin, el periodista de Café amb Llet que ha gravat el missatge, afirma que el document el signaria amb els ulls tancats tota la dreta privatitzadora espanyola, perquè les 13 planes del document són una defensa de la privatització i opacitat del sistema sanitari

Albano li recorda que en la presentació del document Forcadell estava present en l’acte

I dóna dades concretes:el document proposa que els consorcis sanitaris de Catalunya quedin exclosos de la normativa europea SEC 95, demanda històrica dels empresaris que diu s’han enriquit amb aquesta mesura, i que 8 dies després del document CiU i PP van pactar-la.

Recorda que el document el va presentar ,Helena Ris, directora de la Unió Catalana d’hospitals, que aplega la patronal hospitalària, i que abans tenia com president Boi Ruiz.

Albano diu que un lobby de la sanitat privada fa servir el nom de l’ANC pels seus interessos, i que ja estan treballant per a que a la Catalunya del futur les màfies de la sanitat segueixin intactes, i guanyant més poder, que això es fa sota el paraigües de l’ANC, i que el document encara que és de la sectorial de Sanitat, el presenten amb el segell de l’ANC, i amb la presència de la seva presidenta,

Acaba demanant que l’ANC no doni cobertura als que defensen la privatització de la sanitat, i diu que queda a l’espera d’una resposta.

Breu explicació:

Cal llegir entre línies el document per entendre que cafèambllet dedueix que en el document de la sectorial de Sanitat de l’ANC es defensa, entre d’altres, que els consorcis realitzin la seva comptabilitat com si fossin una empresa privada, encara que estiguin en mans públiques – un cas paradigmàtic és el de l’Hospital Cínic, traspassat a la Generalitat el 2008 –

El segon tripartit va incloure els consorcis sanitaris en l’administració pública, segons va dir per adaptar-se a la normativa de la Unió Europea, coneguda com Secció 95, que és la que es cita en el vídeo.

El que defensa la patronal Hospitalària es tot el contrari, que els consorcis siguin tractats com “unitats productores de mercat”, adduint que els seus “ingressos per vendes superen el 50% dels costos de producció”, i que no s’hagin d’adaptar ni rendir comptes de la forma que es demana a la norma de la UE, i quedar així fora del control públic.

Eurodiputats com Rosa Diez, Willy Meyer, Elena Valenciano o Miguel Arias Cañete burlaven les seves obligacions fiscals amb una SICAV

Diversos eurodiputats espanyols participaven en un fons de pensions a Luxemburg administrat amb una SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable), una empresa d’inversió col·lectiva, per baixar el pagament d’impostos, a la pràctica entitats que busquen burlar les obligacions fiscals de les empreses.

Entre ells es trobaven l’eurodiputat d’IU i cap de llista a les últimes europees, Willy Meyer, que entre 2004 al 2009 va contribuir a aquest fons, així com la cap de llista del PSOE, Elena Valenciano, el cap de llista del Partit Popular i exministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, I també Rosa Díez, la líder d’UPyD, que ha reconegut que hi va participar en la seva època com a eurodiputada socialista.

De moment només l’ eurodiputat d’Esquerra Unida ha presentat aquest dimecres la seva dimissió, després de rebre peticions per fer-ho des de dintre de la seva formació.

La resta de partits han reaccionat de forma diferent davant la informació de Infolibre. El PP de moment calla, el PSOE traspassa la responsabilitat al Parlament Europeu i només IU s’ha donat de baixa del fons luxemburguès i ha acceptat la dimissió de Willy Meyer.

El filòsof Bernat Dedéu abandona El Punt Avui perquè el diari censura un article sobre un presumpte cas de corrupció

El filòsof Bernat Dedéu, tertulià habitual de programes de TV3 i articulista del Punt Avui, va anunciar el passat dia 15 d’abril, des del seu compte de Twitter, que abandonava la seva col·laboració amb el diari, perquè es va negar a publicar un article seu sobre un presumpte cas de corrupció, en relació al director de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE)

Dedéu, va explicar que acabava de de comunicar per correu al director del Punt Avui i al seu cap d’opinió, que no continuaria escrivint al seu diari per aquest motiu.

El filòsof qualifica de censura total, que es “volgué disfressar, com sempre, de prudència”, el fet que la direcció li demanes un temps de “descans”, i que ara “descansat, net, i polit, ha decidit que és millor és no escriure en un diari que no denuncia els lladres perquè són nostrats, de la terra.

També afirma que no vol fer-se la víctima ni vol protagonisme, i que continuarà llegint i fent costat al diari com un lector més, i que ben aviat obrirà un espai on els quatre bojos que el segueixen el podran llegir “en llibertat”.

En el seu article, titulat “El vals de la corrupció”, Dedéu denunciava com, Carles Coll, el director de l’OCE, s’ aprofita dels seus músics, pagant-los en negre o regatejant-los 1.200 euros bruts cada mes per fer 150 concerts anuals, escudant-se en la manca de subvencions, mentre ell cobrava 7.941,29 euros mensuals i els seus fills estaven també endollats al “tinglado”.

Dedeu recorda que l’orquestra ha rebut sucoses ajudes de fins a 200.000 euros anuals, i que ha tingut el suport d’administracions locals i comarcals, i que i que les ajudes de la Generalitat a l’orquestra van continuar fins enguany, tot i que la formació havia rebut quinze reclamacions de deute i nou embargaments de comptes corrents i d’estalvi entre el maig de 2011 i el setembre de 2013, i que només es va aturar quan Coll i membres de la Diputació de Girona, van reclamar un extra de 100.000 euros de subvenció, que fou refusada pel Departament de Cultura, perquè volia destinar-se a un compte corrent que Coll té embargat per impagament a la seguretat social.

Carles Coll va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Europeu a l’Ajuntament de Figueres l’abril del 2011, en presència de l’actual Conseller de Territori i Sostenibilitat i ex-alcalde de Figueres, Santi Vila. Aquí podeu veure el vídeo de l’acte

La fiança més alta mai demanada a un polític de l’estat espanyol

La jutgessa Alaya que investiga les irregularitat dels expedients d’ocupació ( ERE ), relacionats amb la Junta d’Andalusia, ha imposat la fiança de responsabilitat civil més alta que mai s’hagi demanat a l’estat espanyol. Una xifra de 29.568.129,20 euros, és la que ha demanat a l’exconsellera d’Economia i Hisenda de la Junta d’ Andalusia entre 1994 i 2004 i també ex-ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que es va fer “famosa” per la seva frase “antes partida que doblada”. Álvarez ja havia declarat en dues ocasions davant Alaya

L’expresident de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán i altres alts càrrecs socialistes sempre han mostrat la seva confiança en l’exconsellera i exministra

La reacció de la Junta d’Andalusia ha estat immediata i de sorpresa. El vicepresident de la Junta i conseller d’Administració Local i Relacions Institucionals, Diego Valderas, ha afirmat en una entrevista a Canal Sur, que “a qualsevol andalús li pot sembla exagerada la fiança civil, encara que ha mostrat el seu respecte a les decisions judicials. Cal recordar que l’expresident de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán i altres alts càrrecs socialistes sempre havien mostrat la seva absoluta confiança en l’exconsellera i exministre. També ha mostrat la seva preocupació en referència a que la jutgessa Alaya hagi assenyalat al Parlament com un lloc no desitjable , per situar-lo en termes suaus. M’ha semblat que va més enllà del que correspon a la relació que han de tenir el poder legislatiu, executiu i judicial, ha dit Valderas.