Segons cas conegut en pocs dies en que es nega la tramitació de documentació per un certificat d’empadronament escrit en català

Si ahir ens fèiem ressò d’una carta al Punt Avui, en la que un pare denunciava l’anul·lació per part de la Federació catalana de futbol d’unes llicències federatives, perquè el certificat d’empadronament estava escrit en català, avui hem conegut que a Mollerussa, la unitat mòbil encarregada d’expedir o renovar carnets d’identitat, va negar la seva tramitació als fills d’una parella de la localitat de Miralcamp, perquè la documentació presentada estava en català.

Segons recull el diari Segre, la família volia fer el carnet d’identitat als seus dos fills, d’1 i 3 anys, i van presentar el certificat de naixement del Registre Civil i el certificat d’empadronament municipal, escrits en català. Els funcionaris policials espanyols els van instar a presentar els documents escrits en castellà, o en les dues llengües. La parella que va haver de retornar amb la documentació en castellà, ha manifestat que troba “insòlit” que això hagi pogut passar.

Denuncien que la Federació Catalana de Futbol ha anul·lat unes llicències perquè un document estava escrit en català

Potser cal esbrinar si la nova regularització fiscal i legislativa de l’esport de l’estat espanyol que ha impulsat el ministre Wert, està al darrera d’aquest nou episodi de discriminació del català.

Una carta al Punt Avui, signada per Jordi Feliu, un veí de La Cellera de Ter, denuncia que la Federació Catalana de Futbol (FCF) ha anul·lat la llicència federativa de fins a 6 jugadors, entre ells els seus dos fills. El club els ha comunicat que la FCF ha negat el permís per a jugar, per no haver presentat el certificat conjunt d’empadronament en castellà.

En la carta que porta per títol, “Federació Catalana de Futbol quina vergonya”, aquesta pare explica que el document està presentat, però en català, i afegeix que els formalismes en que està redactat, noms i cognoms de persones que viuen conjuntament, són perfectament intel·ligibles en qualsevol llengua.

En la carta, que ha donat a conèixer per la xarxa el compte de twitter de La Cellera de Ter per la Independència (@LCTxInd), s’expressa el rebuig a doblegar-se a una subordinació lingüística que el sentit comú fa indigna. També s’afirma que construir estructures d’estat comença per situar en òrgans de direcció de les entitats a persones que representen el país amb mentalitat d’estat, i no a gestors submisos i legisladors implacables.

Actualitzat 12/03/15 a les 11:45. Encara no 24 hores després de publicar aquesta notícia hem conegut un nou cas a Mollerussa, on s’ha negat la tramitació, en aquest a un DNI per part de la policia espanyola, també per aportar el certificat d’empadronament i el registre de naixement, en català.

La Justícia francesa vol dissoldre el Comitè per a l’Autodeterminació de Catalunya Nord

Robert Casanovas, Me Codognes i Gérard Lenfant, responsables del Comitè per a l’Autodeterminació de Catalunya Nord, han informat que aquesta entitat podria ser dissolta per una resolució judicial, sota l’acusació “d’atemptar contra la integritat del territori nacional francès.

Ara fa poc més d’un any el comitè va ser creat a Perpinyà, i legalment registrat com associació, el 27 de gener de 2014, segons la llei de 1901, a la Prefectura dels Pirineus Orientals, i amb la seva publicació al butlletí oficial.

Aquesta associació estaria en el punt de mira de l’Estat, representat pel prefecte dels Pirineus Orientals, perquè vol organitzar una consulta popular d’autodeterminació a Catalunya del Nord, i per això, s’hauria procurat la llista de 300 mil votants del departament.

El comitè vol fer dues preguntes als votants. La primera és: Està a favor de la gran Catalunya, ajuntant la Catalunya Nord i la Catalunya Sud en un Estat independent i sobirà”? i la segona: “Està a favor que Catalunya Nord es converteix en un estat independent i sobirà?

Casanovas, Codognes i Lenfant, responsables del Comitè. Foto de L’Independant,

Els responsables opinen que aquest és un enfocament responsable, democràtic i transparent. També afirmen que no han dit que anessin a declarar la independència. Només és tracta d’una reflexió intel·lectual. No som una institució. L’interès era conèixer l’opinió dels ciutadans sobre el que està succeint a Catalunya, afirmen des del comitè.

Per aquesta dissolució l’estat francès argumenta que en els seus estatuts el Comitè formula consideracions, com que l’idioma català seria col·locat “sota la supervisió de la República Francesa del Departament dels Pirineus Orientals “o que” la dominació de la República Francesa a la Catalunya Nord, va conduir a un atur massiu, l’èxode dels joves, l’augment de la pobresa, la disminució dels nivells de vida i la destrucció del teixit econòmic. Per aquestes reflexions i per les qüestions plantejades en la consulta, es considera que hi ha un atac a la integritat del territori nacional.

El diari nord-català L’Independant, que recull la noticia, està realitzant una enquesta sobre si es creu que l’Estat francès té dret a intervenir contra el comitè per l’autodeterminació o no.

Joan Laporta es nega a declarar en espanyol al jutjat davant Mario Conde

(EFE) L’expresident del Barça, Joan Laporta, s’ha negat aquesta tarda a declarar en castellà davant el Jutjat de Primera Instància número 25 de Barcelona, on ha comparegut com a testimoni en el litigi que mantenen el club i l’empresa MCM per l’explotació publicitària de la façana de La Masia. El magistrat li ha demanat que parlés en aquesta idioma per deferència a Mario Conde, l’advocat de la part demandant i que és d’origen gallec.

“Després d’estar aquí esperant des de les nou del matí, crec que tinc tot el dret a declarar en català, que és la meva pròpia llengua i la del meu país”, ha dit Laporta.

El magistrat, Antonio Morales, ha retret a Laporta la seva actitud i li ha ofert la possibilitat de tornar demà o dijous per testificar amb un intèrpret.

“Ja li dic que dijous sóc de viatge”, li ha contestat Laporta, el qual ha tornat a expressar la seva indignació: “Em sembla una falta de respecte per als declarants que no hi hagi un intèrpret de català aquí i ara”.

El propi Mario Conde ha intervingut en el conflicte entre el jutge i el regidor de l’ajuntament de Barcelona: “Senyoria, jo acceptaria la traducció que em fes un altre lletrat”, ha suggerit.

“Vostè m’entendrà, perquè és un home intel·ligent i parlaré molt a poc a poc”, ha ofert Laporta a l’advocat de MCM. Però aquest li ha respost: “Vostè també és intel·ligent i no entén el gallec”.

Laporta finalment ha declarat en català, encara que ha estat advertit en un parell d’ocasions més pel jutge, per “no mantenir el degut respecte a aquest tribunal”, en no contestar de forma precisa allò que se li preguntava.

Pel que fa al contingut de la declaració, l’expresident de l’entitat blaugrana ha defensat l’acord signat al juny del 2010 amb MCM. Segons ell, es tractava d’“un contracte molt innovador d’explotació publicitària i molt interessant per als interessos del Barça”.

En aquest sentit, ha apuntat que la projecció de la publicitat a la façana de La Masia a través de díodes de llum podia servir de prova pilot per fer una cosa similar al futur Camp Nou.

No obstant això, l’actual junta blaugrana i MCM no es van posar d’acord per desenvolupar el projecte i l’empresa reclama ara al club esportiu una indemnització de 100 milions d’euros per incompliment de contracte

Escola Valenciana ofereix el seu servei de voluntariat lingüístic a Rita Barberà

(ACN) Escola Valenciana ha enviat aquest dilluns a l’Ajuntament de València les correccions lingüístiques a la polèmica intervenció de l’alcaldessa Rita Barberà durant la Crida de les Falles 2015. Segons que ha informat l’entitat a través d’una nota de premsa, ha ofert a l’alcaldessa el seu servei de voluntariat lingüístic en valencià. El mateix president, Vicent Moreno, s’ha mostrat disposat a buscar temps per a fer de voluntari seu ‘si li ve de gust i podrem practicar al balcó de l’Ajuntament de València ara que s’acosten les mascletades’. Moreno ha remarcat que és ‘fonamental’ que els representants polítics parlin en valencià a la societat, ‘perquè la nostra llengua cal normalitzar-la a tots els àmbits.

“Quan una persona s’esforça a parlar en una llengua que no domina, cal posar-li a l’abast tots els mecanismes possibles perquè la faci seua. És normal cometre errors quan algú està aprenent una llengua, el que no és normal és que una representant com Rita Barberà no s’hagi esforçat a parlar en valencià en 24 anys que duu al capdavant de l’Ajuntament de València i que quan intenta emprar la nostra llengua no demani ajuda a l’Oficina de promoció del valencià del seu consistori”, ha dit Vicent Moreno.

El president d’Escola Valenciana ha ofert el Voluntariat pel Valencià que impulsa l’entitat des de fa 10 anys i que compta amb centenars de ciutadans i ciutadanes de la ciutat de València, amb el suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

L’entitat ha recordat com al Voluntariat han participat el president de l’AVL, Ramon Ferrer o la portaveu del Consell i consellera d’Educació, Cultura, Maria José Català. Així mateix, Escola Valenciana va oferir l’any passat el Voluntariat pel Valencià al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra. L’entitat ha lamentat que encara no s’hagi posat en contacte amb l’oficina del Voluntariat ‘per a millorar la seva fluïdesa quan, de forma excepcional, llegeix algun discurs en valencià’.

Així mateix, enguany, a la presentació de la campanya ’10 anys parlant amb tu’, el president d’Escola Valenciana li va oferir també aquest servei a Lay Hoo Chan, la presidenta del València CF.

Des de l’entitat cívica s’ha volgut constatar que el discurs de l’alcaldessa de València ha suposat ‘una falta de respecte al món faller, a tantes i tantes comissions falleres que tenen en molta consideració el nostre màxim tret d’identitat’.

Escola Valenciana ha recordat que l’any passat va promoure el programa de Voluntariat entre les festes més significatives del País Valencià i va implicar colles de Magdalena, comissions de Falles i de les Fogueres per a fer parelles lingüístiques: ‘És per això que si l’alcaldessa de València desitja fer el Voluntariat pel Valencià amb un faller o una fallera tampoc hi haurà problema en trobar-li algú per a fer tàndem’, ha declarat Vicent Moreno.

La Generalitat acata i la colonització de les aules en espanyol va guanyant hores i centres

1900 Lleida: Baixada del Segre per protestar contra les amenaces del governador als mestres per ensenyar en català. Via Imatges.cat

El darrer ha estat el col·legi Santa Isabel, de Sant Cugat, i ja en són vuit els centres educatius catalans que fan el 25% de les hores lectives en espanyol, acatant les ordres, via sentència judicial, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que inicialment, a principis de l’any passat, era per a cinc centres.

Només que un sol alumne ho reclami, s’ha d’aplicar la mesura de la llengua espanyola, encara que la immensa majoria de la classe no ho desitgi. De moment el col·legi santcugateng, un centre religiós i concertat, ja ha comunicat als pares els canvis que hi haurà en el règim lingüístic dels cursos afectats, i dilluns presentarà la proposta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que actua com una veritable Inquisició lingüística, vetllant pels “bons costums idiomàtics dels centres catalans”.

La primera denúncia d’una família cap aquest centre data de l’any 2009, quan van matricular el seu primer fill, a partir de la qual el TSJC ha emès una interlocutòria de mesures cautelars, a la qual l’escola s’adapta canviant algunes matèries a llengua espanyola a P4 i 3er de Primària, aules on van els fills dels pares demandants, segons l’agència ACN.

Opendemocracy: Dura crítica contra la discriminació del català a Espanya i a la UE

A cada article i noticia que es publica la discriminació, de tot tipus, cap als catalans es va internacionalitzant i agafant força

En un article que signa, Alessio Colonnelli, a la web nordamericana de debat sobre politica internacional, OpenDemocracy, titulat “Spain’s Partido Popular’s snide attacks on Catalan” ( atacs deliberats del PP contra el català), s’explica que malgrat els 11,5 milions de persones que viuen als territoris de parla catalana, el català no és un dels 24 idiomes reconeguts a la UE, i en canvi si que ho són llengües minoritàries i poc parlades, com el gaèlic irlandès o el maltès,

I que això succeeix tot i que a la seva pàgina web oficial, la Comissió Europea diu que “manté la política que tots els ciutadans de la UE tenen dret a accedir a tots els documents de la Unió en el seu idioma, i rebre una resposta en la seva pròpia llengua “.

EL motiu de tot això explica Colonelli, és que la classe política espanyola ha demanat a la UE que el català-valencià, que són el mateix idioma, no sigui inclòs, i només hi consti l’espanyol. També refereix com el govern de Madrid vol fer veure que són llengües diferents.

I fa la comparació amb el gaèlic a Irlanda, que és un orgull per al país, mentre el català a Espanya és una cosa de la que es voldria amb molt de gust prescindir, com un parent vergonyós, amb el que no et vols veure relacionat, com un esquelet a l’armari.

Recorda com al 1981 dues bombes van esclatar a la casa de l’escriptor Joan Fuster, que defensava la unitat de la llengua, però que ningú no va ser acusat, i com ara mateix el ministre d’Educació, José Ignacio Wert intenta evitar l’aprenentatge del català a Catalunya, el País Valencià i les Illes, intentant fragmentar la força de l’idioma, i que res semblant passa en cap altre país de la UE a ta escala, perquè estem parlant de milions de persones, sense que la UE faci res.

Compara l’espanyol amb una planta sana i pròspera en sòl nodrit, que treballa per crear un continu de perspectives lingüístiques i sensibilitats, però en el cas de català-valencià diu que s’està injectant arsènic en el seu sòl.

Tampoc oblida la censura i el sabotatge a TV3 al País Valencià , i com el 1983 amb una idea innovadora, i gràcies a antenes repetidores del canal privat amb seu a Barcelona, va anar augmentant gradualment la seva extensió fora de Catalunya a les zones de parla catalana. Tot un èxit, diu, fins a 2007, quan la Comunitat Valenciana governada pel PP va prohibir TV3.

Google News deixa en ridícul Espanya. El cas català a la xarxa

Josep Maria Bellmunt

La nova reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual que va impulsar l’Associació d’Editorsde Diaris Espanyols (AEDE), amb la “valuosa” col·laboració del ministre Wert ( aquest home espatlla tot el que toca), i que va propiciar l’anomenada “taxa Google”, que preveu un dret de compensació econòmica als editors de notícies per part dels agregadors que indexin els seus continguts, ha provocat que la matinada d’aquest dimarts, Google News Espanya hagi tancat el seu servei, i les publicacions de l’estat espanyol deixaran d’estar incloses en el cercador.

D’aquesta forma l’estat espanyol torna a liderar un desastre, al convertir-se en el primer què tanca aquest servei. El fet que la taxa sigui irrenunciable impedeix cap futura negociació entre cada editor i Google per separat, si no es cancel·la prèviament la llei. I és que a partir d’ara no només es clausura el servei estatal, sinó que s’eliminen els mitjans de comunicació espanyols(El País, El Mundo…) de la indexació de Google News en tots els altres països on hi hagi l’agregador de notícies.

Una vegada més Espanya tria el tret al peu, i com en el cas de Catalunya en lloc d’afavorir a la mà que li dóna de menjar, la destrueix. Que és sinó Google?, una font voluntària gratuïta i constant de visites( cal recordar que no estan obligats a ser-hi). I que ha fet Google davant les exigències espanyoles. Res més que respondre: Si he de pagar per donar-te un servei que a tu també t’afavoreix, em retiro.

I ja han arribat els plors, ahir l’AEDE ( que al febrer va qualificar la llei com “la més important que ha donat un Govern d’Espanya per a la protecció de la premsa”) esperava una resposta de les autoritats espanyoles i comunitàries de la competència a una “sol·licitud per protegir de manera eficaç els drets dels ciutadans i de les empreses”, i reconeixia que donada la posició dominant de Google al mercat europeu, el tancament tindria un impacte negatiu en els ciutadans i les empreses espanyoles”. Si l’estat espanyol no tenia prou força per enfrontar-se amb Google hauria d’haver negociat a nivell europeu potser. Ja s’ho faran….

I el català?

I això portarà a molts a pensar: I el mitjans catalans, també queda anul·lats? Maleït Wert. Tranquils, no, en absolut, no ens afecta, i sabeu el per què?

El motiu és que Google News només indexa mitjans de comunicació escrits en espanyol. Els escrits en català no poden desaparèixer, perquè senzillament ja no hi eren. Llavors lamentablement és com si no existíssim.

Tot això ens ha de portar a reflexionar. Com pot ser que en ple segle XXI i essent un dels idiomes més presents a la xarxa, malgrat el nombre de parlants relativament reduït, ens estem quedant fora de tot, sense moltes aplicacions en català, sense estar indexats, sense.…, i la nostra forta i real incidència a la xarxa queda diluïda, i el món digital en català és inexistent a l’exterior.

Podem anomenar-ho discriminació, però segurament el problema real és diu manca de poder de decisió i voluntat política real, senzillament no som un estat, i cap altra estat poderós vetlla per nosaltres.

Aquesta sí que és també una eina d’estat, perquè si t’ignoren, no existeixes, i en el món actual, no podem permetre’ns aquest peatge.

I malauradament els nostres successius governs catalans, com en molts d’altres temes ( Hisenda, referèndum) no han fet res, o molt poc. No s’ha treballat, amb temps, estratègia, insistència, ni amb incentius. I al final la societat civil sense mitjans , ha hagut de fer el que ha pogut, amb campanyes pel Twitter o el Linkedln en català, mentre les administracions s’ho miraven.

O ens posem les piles o quedarem fora definitivament i costarà retrobar el camí.

Insubmissió. Una nova marxa de pares i docents per protestar contra Rigau per trencar la seva promesa i aplicar la llei Wert

L’Assemblea Groga de Catalunya torna a sortir al carrer per defensar l’escola pública en català, i per denunciar la decisió de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, d’aplicar la llei Wert (la LOMCE).

L’organització ha redactat un nou manifest i ja ha tramitat al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en defensa de l’escola pública Es preveu que el setembre ja es comencin a recollir les signatures

Àlex Rosa, un dels portaveus de l’Assemblea Groga ha dit que: “Als polítics no els importa el model educatiu , que despleguen decret rere decret en contra de l’escola pública, i que estem perdent democràcia i qualitat”, i ha explicat que la iniciativa va agafar força després que la consellera faltes a la seva promesa i afirmar que s’havia d’aplicar la LOMCE per “imperatiu legal”, quan havia dit que no acataria la sentència espanyola.

“Això no és el que ens havia promès” diuen des de l’Assemblea, per això demanem a tots els docents i centres s’uneixin a la xarxa d’escoles insubmises per practicar la desobediència i la insubmissió a la LOMCE”, ha afirmat Rosa, que també ha dit que “després de tres anys de lluita encara no ens escolten ni ens fan cas, per això, fem aquesta marxa per crear lligams entre docents, famílies de tot Catalunya, i enfortir-nos i lluitar col·lectivament contra tot el que estem patint”.

La marxa, que durarà vuit dies, recorrerà les comarques del Gironès, la Selva i el Maresme fins arribar a Barcelona, on està prevista una gran manifestació. L’any passat ja es va fer un “escrache” davant de la casa de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. Aquest any, la marxa tindrà el suport del docent mallorquí, Jaume Sastre, que va realitzar una vaga de fam en defensa de l’escola pública catalana a les Illes. Sastre ha recordat que marxes com aquestes serveixen per reforçar l’ànim dels docents i la col·laboració entre pares i alumnes, però sobretot per enviar un missatge “clar i contundent” als polítics: “Els polítics passen i els mestres queden, exigim ésser escoltats i no pot ser que cada canvi de legislatura signifiqui un canvi del model educatiu”, ha sentenciat Sastre.

En una nova mesura colonial, l’estat podria retenir a Catalunya el cost de l’educació en espanyol

Mentre a la Generalitat encara li fa por la sobirania fiscal, l’estat no en té prou amb l’espoli fiscal continuat, sinó que tira pel dret, i si es confirma la informació, decidirà cobrar-se per endavant els capricis d’unes poques famílies a Catalunya.

Segons informa avui el diari El Mundo, que diu ha tingut accés al decret que regularà l’ensenyament en espanyol a les famílies que no vulguin immersió lingüística, l’estat preveu abonar per endavant el preu de l’escolarització a col·legis privats, així com també els costos de transport i del menjador, i posteriorment, de forma trimestral, Hisenda ho deduirà del finançament autonòmic a la Generalitat de Catalunya.

Segons el diari madrileny Catalunya haurà de començar a pagar al setembre aquesta nova mesura colonial de la metròpoli espanyola.

De facto, malgrat totes les declaracions de la ministra Rigau i la seva adhesió a les manifestacions per defensar la immersió, la Generalitat ja va començar a posar en pràctica la nova mesura per escolaritzar en espanyol la darrera setmana del passat curs escolar.

Segons la mateixa font, el text del decret que ja hauria estat revisat pel Consell d’Estat, dóna totes les facilitats, eliminant al màxim els tràmits, i detallant els passos que han de seguir els pares que vulguin evitar l’ensenyament en català-

S’hi podran acollir aquells que no tingui garantit un sistema en què es donin diverses assignatures en espanyol, o un col·legi públic o concertat en què l’espanyol sigui llengua vehicular.

El Mundo diu que “per recordar qui mana a Catalunya“, es manté la disposició que diu que el reial decret es dicta a l’empara de la regla primera de l’article 149.1 de la Constitució, que atribueix a l’estat la competència per establir les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.