El New York Times es fa ressò de la Patum de Berga, i remarca que traspua independentisme català. Com ha passat amb d’altres símbols i expressions culturals la pulsió independentista ha imbuït la Patum, explica el diari.
Pel rotatiu novaiorquès el festival també ha arribat a simbolitzar les lluites polítiques i socials entre la dreta i l’esquerra, l’església i l’estat i ara entre el govern espanyol de Madrid i els independentistes catalans.
El diari ressalta que per primera vegada cap representant de l’ Església Catòlica ni de l’ exèrcit espanyol va acompanyar a l’alcaldessa de la CUP, Montserrat Venturós al balcó de l’Ajuntament. L’alcaldessa no els va convidar, i tampoc va anar a la missa catòlica que dóna el tret de sortida a l’últim dia de festa.
El diari ha parlat amb l’alcaldessa que justifica la decisió de reduir els vincles de la Patum amb l’Església en el context d’una societat secular que va afeblint els llaços amb el catolicisme.
“Que les coses sempre s’hagin fet d’una manera determinada, no vol dir que mai s’hagin d’adaptar a la forma en què vivim i sentim, en un país laic. “Al segle XXI, no veig cap necessitat per mantenir el mateix paper de l’Església en aquesta festa” , va afirmar Venturós.
El desafiament de l’alcaldessa ha arribat més enllà de la Patum, diu el diari, perquè a l’abril es va negar a comparèixer en una cort espanyola després d’haver estat acusada de fer onejar l’estelada al balcó de l’ajuntament durant les eleccions.
“No aniré a un judici polititzat pels polítics a Madrid, quan estic ara ajudant a construir un nou país”. “Sóc aquí per respondre a la voluntat de la meva pròpia gent.”, va declarar l’alcaldessa al diari.
L’article recorda que la Patum data del segle XIV, i que el seu document oficial més antic és del 1621, però que tot i així segueix evolucionant, i que aquest any la música de Bruce Springsteen ha format part de la banda sonora de la festa.



