Un nou referèndum d’autodeterminació apareix a Europa, mentre el govern espanyol tanca els ulls

Les Illes Fèroe, un arxipèlag autònom danès situat a l’Atlàntic Nord, va anunciar aquest dissabte, 11 de febrer, l’organització el 25 de d’abril del 2018, d’un referèndum sobre una nova Constitució que els dóna el dret a la lliure determinació.

Aquest territori format per 18 illes principals, amb una extensió 1.399 km² i que compta amb uns 50 000 habitants, està situat entre Islàndia i Escòcia. És un territori autònom des del 1948, però els afers exteriors i la defensa segueixen sent responsabilitat de Dinamarca.

“La Constitució de les Illes Fèroe definirà la nostra identitat com a nació i els nostres drets i deures fonamentals com a poble, inclòs el dret a la lliure determinació”, va dir en un comunicat el primer ministre Aksel Johannesen.

El projecte de Constitució també estableix que “el poble de les Illes Fèroe haurà de ser consultat per referèndum en temes d’aprofundiment de la seva la independència o la integració a Dinamarca “, va dir el cap de govern. El poble feroès també serà consultat en relació a la seva pertinença a organitzacions supranacionals com la Unió Europea”, de la qual actualment no en forma part, encara que Dinamarca sí que n’és membre. Tot i així les Fèroe tenen representació davant la Unió Europea a Brussel·les, així com davant el Consell Nòrdic a Copenhaguen.

Malgrat que Aksel Johannesen, el cap de govern és del el Partit Social Demòcrata, partidari de seguit amb la unió amb Dinamarca, és la persona que lidera el referèndum . El seu partit forma coalició altres dos partits, el Repúblicà, d’esquerra i independentista, i el Partit de Progrés, de tendència liberal i també a favor de la independència.

L’economia de les illes depèn en gran mesura de la pesca, el que representa el 95% de les exportacions, però també d’una subvenció del voltant de 650 milions de corones daneses (uns 68 milions de dòlars ) que arriben de Copenhaguen.

Que opinen els partits del RUI?

La proposta de referèndum unilateral d’independència (RUI) que va introduir la CUP durant la fallida negociació dels pressupostos del govern català, ha fet posicionar als representants dels partits catalans.

La secretària general d’ERC, Marta Rovira no veu ara “una majoria política ni social” al voltant de la RUI. “Però si es produeix, serem els primers d’agafar-lo”, va dir ahir en un acte polític a Blanes. Rovira va dir que una consulta pactada amb l’Estat no és viable i que sempre han estat sempre pel referèndum, tant si és pactat, que com si és unilateral, però que de moment no hi veiem una majoria política ni social.

Gabriel Rufián, el cap de llista d’ERC a les eleccions del Congrés, ha dit que per Esquerra no serà que es rebutgi la RUI, però ha declarat que no consta per ara al full de ruta.

El cap de llista de Podemos a Catalunya, Xavier Domènech , ha menystingut la idea de fer un RUI. El RUI és allò que el senyor Artur Mas va convocar pel 9-N amb una ploma estilogràfica escollida especialment per a l’ocasió, que ha acabat al Museu d’Història de Catalunya. Per Domènech el RUI es UN procés participatiu que ja es va fer el 9-N i tornar-hi seria seria preocupant.

El cap de llista de CDC, Francesc Homs, ha rebutjat un RUI amb l’argument que la gent del “no” el boicotejaria i davant la comunitat internacional seria difícil sostenir-ne la seva legitimitat”. Homs considera que no es pot fer un RUI “si els del “no” no el reconeixen, i ha arribat a dir “que la democràcia no es pot imposar “ (l’espanyola sembla que sí).

Una opinió una mica diferent la de Ramon Tremosa, l’eurodiputat de CDC, que ha piulat: “A Escòcia només la decidida voluntat de l’SNP de convocar el referèndum unilateralment va forçar Cameron a pactar-lo”.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha considerat que el RUI és possible tècnicament, però que ara s’ha d’intentar aconseguir l’opció majoritària del país, és a dir, un referèndum pactat.

Per Jorge Fernández Diaz del PP la RUI no té cap recorregut jurídic i legal, és política ficció està fora de la Constitució, l’estat de dret i la UE”.

A Catalunya Nord podran organitzar un referèndum d’autodeterminació amb el permís dels tribunals

El Tribunal Superior de Perpinyà s’ha negat a dissoldre el comitè per a l’autodeterminació de la Catalunya Nord, tota una victòria dels independentistes dels Pirineus Orientals davant l’estat francès. Els magistrats consideren, a més, que fer un referèndum és una manifestació de la llibertat d’expressió, segons informa France Bleu.

El litigi va començar el 2014, quan el prefecte dels Pirineus Orientals va acudir als tribunals per impedir la celebració d’una consulta privada a la Catalunya Nord semblant a les que s’estaven duent a terme al Principat des que Arenys de Mar va obrir la veda.

Aquest dijous, però, l’alt tribunal de Perpinyà es va negar a dissoldre el comitè d’autodeterminació perquè entén que no entra en les seves competències. En les seves conclusions, els magistrats sostenen que la consulta independentista que es volia organitzar és una manifestació de la llibertat d’expressió i que el comitè d’autodeterminació no pretén desmuntar el sistema republicà.

L’estat francès, que havia invocat la integritat del territori francès, ha estat condemnat a pagar les costes del judici (1.500 euros). El Tribunal Superior també ha considerat que, si es vol continuar amb el litigi, el debat ha de ser inclòs en l’agenda del Consell de Ministres, que és qui ha de decidir si es dissol l’associació.

Mentre això no passa, el Comitè per a l’autodeterminació de la Catalunya Nord té l’oportunitat d’organitzar la consulta i sembla que no desaprofitarà l’ocasió. El president de l’entitat, Robert Casanova reconeix que la data encara no està definida, però assegura que li agradaria cridar els ciutadans a les urnes a principis de 2017, coincidint amb un referèndum a Catalunya que ara mateix no sembla tenir viabilitat.

La Justícia francesa vol dissoldre el Comitè per a l’Autodeterminació de Catalunya Nord

Robert Casanovas, Me Codognes i Gérard Lenfant, responsables del Comitè per a l’Autodeterminació de Catalunya Nord, han informat que aquesta entitat podria ser dissolta per una resolució judicial, sota l’acusació “d’atemptar contra la integritat del territori nacional francès.

Ara fa poc més d’un any el comitè va ser creat a Perpinyà, i legalment registrat com associació, el 27 de gener de 2014, segons la llei de 1901, a la Prefectura dels Pirineus Orientals, i amb la seva publicació al butlletí oficial.

Aquesta associació estaria en el punt de mira de l’Estat, representat pel prefecte dels Pirineus Orientals, perquè vol organitzar una consulta popular d’autodeterminació a Catalunya del Nord, i per això, s’hauria procurat la llista de 300 mil votants del departament.

El comitè vol fer dues preguntes als votants. La primera és: Està a favor de la gran Catalunya, ajuntant la Catalunya Nord i la Catalunya Sud en un Estat independent i sobirà”? i la segona: “Està a favor que Catalunya Nord es converteix en un estat independent i sobirà?

Casanovas, Codognes i Lenfant, responsables del Comitè. Foto de L’Independant,

Els responsables opinen que aquest és un enfocament responsable, democràtic i transparent. També afirmen que no han dit que anessin a declarar la independència. Només és tracta d’una reflexió intel·lectual. No som una institució. L’interès era conèixer l’opinió dels ciutadans sobre el que està succeint a Catalunya, afirmen des del comitè.

Per aquesta dissolució l’estat francès argumenta que en els seus estatuts el Comitè formula consideracions, com que l’idioma català seria col·locat “sota la supervisió de la República Francesa del Departament dels Pirineus Orientals “o que” la dominació de la República Francesa a la Catalunya Nord, va conduir a un atur massiu, l’èxode dels joves, l’augment de la pobresa, la disminució dels nivells de vida i la destrucció del teixit econòmic. Per aquestes reflexions i per les qüestions plantejades en la consulta, es considera que hi ha un atac a la integritat del territori nacional.

El diari nord-català L’Independant, que recull la noticia, està realitzant una enquesta sobre si es creu que l’Estat francès té dret a intervenir contra el comitè per l’autodeterminació o no.

Los Angeles Times: 100 anys després de la Gran Guerra el principi d’autodeterminació segueix a prova a Catalunya i Escòcia

En un article per commemorar els 100 anys de la Primera Guerra Mundial, o Gran Guerra, Los Angeles Times recorda que aquest conflicte va marcar l’auge dels Estats Units i l’alba d’un segle nord-americà, i que amb ell el principi d’autodeterminació de les nacions es va arrelar, però que avui encara segueix a prova, perquè en tres mesos Escòcia votarà sobre la independència de la Gran Bretanya i Catalunya busca un referèndum similar sobre la secessió d’Espanya.

El diari californià diu que la idea d’ajuntar a les nacions juntes en una organització internacional encaminada mantenir la pau, també cristal·litzà de les cendres de la Primera Guerra Mundial.

L’article recorda que aquesta setmana, els líders europeus( Rajoy no hi era, estava visitant el dictador guineà Obiang) es van reunir a Ypres, per retre homenatge al gran nombre de soldats que van caure sobre els camps enfangats de Flandes, després que l’assassinat, ara fa 100 anys, de Francesc Ferran, l’hereu al tron de l’Imperi Austro-Hongarès, i la seva dona, Sofia, per un jove nacionalista serbi als carrers de Sarajevo, va desencadenar una reacció en cadena que, tot just un mes després, va culminar en una guerra continental que va tornar a dibuixar el mapa d’Europa.

Los Angeles Times carrega en part contra les monarquies, com a responsables de la mort de centenars de milers de soldats, recordant també que, en certa manera, la Guerra va ser un assumpte de família: El rei Jordi V de Gran Bretanya, el Kàiser Guillermo II d’Alemanya i el tsar Nicolau II de Rússia eren cosins, i que la guerra es va estendre a la majoria d’aquestes dinasties. La Revolució Russa va marcar el començament de primer estat comunista del món, una Alemanya derrotada va ser testimoni del naixement de la República de Weimar, l’Imperi Otomà es va trencar en trossos, així com l’Austro-Hongarès, i el mapa de l’Orient Mitjà es va tornar a dibuixar.

Els moviments socials d’Escòcia, Flandes i Catalunya convoquen una manifestació a Brussel·les a favor de l’exercici de l’autodeterminació

Els moviments socials d’Escòcia, Flandes i Catalunya organitzen una manifestació conjunta a Brussel·les a favor de l’exercici del Dret d’Autodeterminació el 30 de Març del 2014 com a primera cloenda de la campanya internacional d’1 milió de signatures

Avui al migdia a l’Ateneu Barcelonès, l’ICEC ha presentat la manifestació del 30 de Març del 2014 per exercir l’Autodeterminació, la mesa era composta per:

-Steven Vergauwen, director del VVB i portaveu de l’ICEC a Flandes.

-Anna Arqué, portaveu de l’ICEC a Catalunya

-Enric Canela, portaveu manifestació a Brussel·les 2009

-Carles Riera, President CIEMEN

-Carme Teixidó, portaveu de Catalunya Diu Prou i Ara o Mai.

El president de la VVB Bart de Valck ha estat present mitjançant un vídeo

L’ICEC és impulsada conjuntament per els seus membres fundadors: Scottish Independence Convention, Escòcia (membre de la YES Campaing), VVB, Flandes i WMP, de Catalunya (en col·laboració amb moltes altres associacions Catalanes).

L’acte també ha comptat amb la presència del Vicesecretari General d’ERC, Eduard López, la professora d’economia a la UB, Elisenda Paluzie, Xavier Martínez de Sobirania i Progrés entre altres. Tots ells s’afegeixen a una significant llista de suports d’entitats i personalitats com el Dr. Ulises Moulines, catedràtic emèrit de la Universitat de Munich, el Dr. Dídac Ramírez, Rector de l’UB o populars actors com en Toni Albà o el Quim Masferrer, entre molts d’altres.

Durant la presentació ha estat significatiu l’anunci que l’organització facilitarà centenars d’allotjament gratuïts en llars flamenques gràcies que l’ICEC neix internacional i permet una organització logística compartida entre les diferents entitats internacionals.

S’ha presentat la web des d’on es coordinarà la gent que vulgui desplaçar-se a Brussel·les a través de l’organització de l’ICEC.

S’ha explicat també que l’objectiu de la manifestació és el de visualitzar davant el món la inequívoca defensa dels ciutadans Europeus a l’exercici d’Autodeterminació tot rebutjant les dificultats que l’estat espanyol pugui eventualment posar. Aquesta és una manifestació per interpel·lar les institucions europees que portin a la pràctica allò que defensen en la teoria: el valor de la Democràcia i els Drets Universals, entre els que es troba el d’Autodeterminació. L’organització de l’ICEC vol amb aquest esdeveniment internacional deixar clar que els ciutadans no farem ni un pas enrere en la defensa de la democràcia i l’exercici dels nostres drets i que cal que Europa sigui una garantia formal i ho emmarqui explícitament rebutjant tota oposició antidemocràtica davant una majoria social i/o política favor de votar Sí o No sobre la independència del seu país.

Per deixar clara aquesta interpel·lació la manifestació es farà justament allà on són les Institucions Europees a Brussel·les. La manifestació s’emmarca dins de tot un seguit d’actes i reunions amb diferents actors polítics en motiu de l’entrega del milió de signatures recollides per tota Europa. En aquests moments portem recollides al voltant de 355.000 signatures (per signar cliqueu aquí).

A Catalunya la campanya de recollida de signatures, que té una primera cloenda amb aquesta manifestació a Brussel·les, gaudeix d’un gran suport de personalitats i representants socials i polítics, avui l’ICEC publica el vídeo testimoni de la presidenta d’Òmnium, la Muriel Casals, dins la campanya de vídeos amb més de 40 plurals testimonis: Vila d’Abadal (President AMI), Carme Arenas (presidenta PEN), Carles Sastre (President de la Intersindical), Eugeni Rodríguez (portaveu de l’observatori contra l’homofòbia) etc…

“It’s about Democracy”! és l’eslògan de la campanya.