Segueix viu el Tigre de Tasmània?

Aquesta filmació pel programa Mundos Perdidos de TVE, feta a Austràlia el 2012, va posar de nou sobre la taula la possible supervivència d’una espècie que és donava per extingida: El Tigre de Tasmània.

Tigre de TasmàniaEl llop marsupial (Thylacinus cynocephalus), era el més gran marsupial carnívor conegut dels temps moderns. Era nadiu d’Austràlia i Nova Guinea. Al continent australià sembla que s’extingí molt abans ( potser milers d’anys) de l’arribada dels europeus, però sobrevisqué a la veïna illa de Tasmània, on era conegut pel anglesos com “tigre de Tasmània”.

L’últim exemplar viu del que es té coneixement cert, va ser capturat el 1933, i enviat al zoològic de Hobart, on va sobreviure tres anys, fins que morí el 7 de setembre del 1936, quan al quedar tancat a fora del seu refugi, fou exposat a un rar fenòmen meteorològic, poc freqüent a Tasmània, calor extrema de dia i  temperatures glacials a la nit.

Aquest exemplar protagonitzà la seva darrera i breu  pel·lícula, de prop d’’un minut, filmada pel naturalista David Fleay, l’any 1933 al zoo de Beaumaris, a la ciutat de Hobart, capital de Tasmània. Hi ha filmacions prèvies.

Fins aquí la història oficial, però fins els anys 60, a zones remotes del nord-oest de Tasmània es van trobar petjades i excrements suggestius de pertànyer a l’animal, i persones de la zona relataren udols que podrien correspondre a llops marsupials, així com albiraments  puntuals, encara que mai es van aportar proves contundents que poguessin confirmar amb rotunditat la seva supervivència. A altres zones com Austràlia o Papua Occidental, a la frontera amb Papua Nova Guinea, s’han relatat situacions similars.

Bulletin Tasmanian TigerEls investigadors Buck i Joan Emburg, de Tasmània, han recollit fins a  360 vistes a Tasmània i 269 al continent des del 1936, xifra calculada a partir de diferents fonts. Un altre investigador de Tasmania, Hans Naarding, que pertany al Parks and Wildlife Service,  va relatar al 1982 que una nit, i  durant tres minuts, observà un llop marsupial. A prop del Mount Carstensz, a Papua Occidental, s’han relatat múltiples i repetides observacions durant anys.

La revista, The Bulletin, que va tancar el 2008, va arribar a oferir una recompensa per aquelles persones que aportessin proves definitives sobre l’existència d’un llop marsupial en l’actualitat.

L’Australian Museum de Sydney començà un projecte de clonació el 1999, i per l’any 2002 havia aconseguit extreure ADN d’espècimens naturalitzats, encara que el febrer del 2005 es va aturar el projecte, degut a la poca qualitat d l’ADN obtingut.

En relació a la filmació de TVE, en que d’una forma incidental, es pot veure un animal en bastant mal estat, que s’està menjant un walabi (un petit cangur), la visualització no és prou clara i tampoc es pot confirmar. També cal considerar que, segons d’altres experts, els dingos (cànid australià emparentat amb el llop), quan estan molt prims, es poden confondre amb el llop marsupial. Una gravació, bastant dolenta, del 1973, mostra un animal similar, però impossible de demostrar que és un llop marsupial.

Malgrat tot plegat, de moment, ni una fotografia o filmació clara, ni restes d’un animal mort, ni un os o un pèl, han pogut confirmar que el llop marsupial segueixi viu. Però no es pot descartar en absolut que sigui així, i molt menys a Austràlia.

El 9N ja ha començat. Els primers vots

MarcMentre Madrid intenta aturar-ho, el 9-N ja ha començat, però a Austràlia. A les antípodes la votació s’ha iniciat a les nou del matí, hora de Sidney, les onze de la nit a Catalunya.

Catalans arribats de diferent parts d’Austràlia i Nova Zelanda s’han trobat al col·legi electoral situat a les oficines d’ACC10, Suite 603, 46 Market Street de  Sidney

Via Marc Fonoll, @marcfonoll i Adrià Goméz, @adriam, haurien  estat els primers a votar el 9-N.

La dura rèplica d’Alex Salmond al Primer Ministre d’Austràlia per qüestionar la independència escocesa, exemple a seguir

Drum

La dura rèplica del President escocès, Alex Salmond, al Primer Ministre d’Austràlia per qüestionar la indepedència escocesa, troba suports al país de les antípodes.

A veure si  n’aprenem i el nostre govern respon amb més contundència a personatges com Hollande, Barrosso, Van Rompuy i d’altres quan ataquen els nostres drets.

La Independència no sembla haver fet cap mal Austràlia, així que per què el nostre Primer Ministre s’oposa a la independència per a Escòcia? Amb aquestes paraules s’expressa Ben Wellings (1) a The Drum, la pàgina web del programa de debat del mateix nom a la televisió ABC, i que és un dels més seguits al país dels cangurs.

En el seu article diu que troba desconcertant que el Primer Ministre australià sembli rebutjar la possibilitat, o dubti de la conveniència, de la independència d’Escòcia. Si estem discutint des dels mateixos principis, com es pot negar l’autogovern a una nació quan nosaltres mateixos ja l’hem aconseguit? es pregunta Wellings.

Fa 2 dies el primer ministre australià, Tony Abbott, es va oposar a la independència d’Escòcia en unes declaracions al diari britànic The Times. Abbott va dir que els que volen la desintegració del Regne Unit no són amics de la llibertat i la justícia, i que els països que hi donen suport no són millors.

Aquestes paraules del premier australià van rebre una dura resposta de part del President escocès, Alex Salmond, que va dir que els comentaris del primer ministre australià eren una ximpleria, hipòcrites i ofensius, perquè la independència no sembla haver fet cap mal Austràlia.

Per descomptat, que Alex Salmond, té raó, diu Wellings, i recorda que Austràlia no té la classe de nacionalisme subestatal  del Regne Unit. Per tant les objeccions d’Austràlia no es poden basar en els temors d’un precedent secessionista com les expressades pel president sortint de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, o l’esquerp silenci que emana de Madrid, preocupat pel referèndum sobre la independència de Catalunya que se celebrarà al novembre

Wellings recorda que hi ha altres líders internacionals fent cua per reiterar el suport a un “Regne Unit Unit “, en paraules del primer ministre xinès, Li Keqiang,  sentiment que també ha expressat el president nord-americà, Barack Obama, però que es difícil saber quin efecte poden tenir les opinions d’aquests líders en l’electorat escocès.

La votació per mantenir Gran Bretanya unida per tal de servir als interessos estratègics de la Xina pot ser una perspectiva poc edificant, igual que les convocatòries de Gran Bretanya per separar-se de la Unió Europea, més l’opinió internacional que afavoreix l’estatus quo, amb l’esperança que Escòcia es queda al Regne Unit, i el Regne Unit es mantingui a la UE, sentencia l’article.

A part de l’estratègia i la política, aquestes opinions no tenen en compte el caràcter distintiu de la política escocesa, amb  un sòlida tercera part de l’electorat a favor de la independència durant aproximadament els darrers 20 anys es pot llegir.

Wellings opina que Escòcia possiblement no votarà ara a favor de la independència, però que això no serà cap derrota, i que comportarà un augment de les competències per a Escòcia ( de fet els dos principals partits de la Gran Bretanya ja ho han anunciat), i que molts escocesos serien feliços amb una trajectòria gradual cap a la independència, com la que va tenir  Austràlia durant el segle XX.

 

(1) Ben Wellings és professor d’Estudis Europeus a la Monash University, de Melbourne (Austràlia),  i forma part de l’European Union Centers of Excellence, una xarxa de 37 universitats amb programes dedicats a la promoció de l’estudi de la Unió Europea, així com l’enfortiment dels llaços entre les nacions europees i la resta de països del món