Aquesta filmació pel programa Mundos Perdidos de TVE, feta a Austràlia el 2012, va posar de nou sobre la taula la possible supervivència d’una espècie que és donava per extingida: El Tigre de Tasmània.
El llop marsupial (Thylacinus cynocephalus), era el més gran marsupial carnívor conegut dels temps moderns. Era nadiu d’Austràlia i Nova Guinea. Al continent australià sembla que s’extingí molt abans ( potser milers d’anys) de l’arribada dels europeus, però sobrevisqué a la veïna illa de Tasmània, on era conegut pel anglesos com “tigre de Tasmània”.
L’últim exemplar viu del que es té coneixement cert, va ser capturat el 1933, i enviat al zoològic de Hobart, on va sobreviure tres anys, fins que morí el 7 de setembre del 1936, quan al quedar tancat a fora del seu refugi, fou exposat a un rar fenòmen meteorològic, poc freqüent a Tasmània, calor extrema de dia i temperatures glacials a la nit.
Aquest exemplar protagonitzà la seva darrera i breu pel·lícula, de prop d’’un minut, filmada pel naturalista David Fleay, l’any 1933 al zoo de Beaumaris, a la ciutat de Hobart, capital de Tasmània. Hi ha filmacions prèvies.
Fins aquí la història oficial, però fins els anys 60, a zones remotes del nord-oest de Tasmània es van trobar petjades i excrements suggestius de pertànyer a l’animal, i persones de la zona relataren udols que podrien correspondre a llops marsupials, així com albiraments puntuals, encara que mai es van aportar proves contundents que poguessin confirmar amb rotunditat la seva supervivència. A altres zones com Austràlia o Papua Occidental, a la frontera amb Papua Nova Guinea, s’han relatat situacions similars.
Els investigadors Buck i Joan Emburg, de Tasmània, han recollit fins a 360 vistes a Tasmània i 269 al continent des del 1936, xifra calculada a partir de diferents fonts. Un altre investigador de Tasmania, Hans Naarding, que pertany al Parks and Wildlife Service, va relatar al 1982 que una nit, i durant tres minuts, observà un llop marsupial. A prop del Mount Carstensz, a Papua Occidental, s’han relatat múltiples i repetides observacions durant anys.
La revista, The Bulletin, que va tancar el 2008, va arribar a oferir una recompensa per aquelles persones que aportessin proves definitives sobre l’existència d’un llop marsupial en l’actualitat.
L’Australian Museum de Sydney començà un projecte de clonació el 1999, i per l’any 2002 havia aconseguit extreure ADN d’espècimens naturalitzats, encara que el febrer del 2005 es va aturar el projecte, degut a la poca qualitat d l’ADN obtingut.
En relació a la filmació de TVE, en que d’una forma incidental, es pot veure un animal en bastant mal estat, que s’està menjant un walabi (un petit cangur), la visualització no és prou clara i tampoc es pot confirmar. També cal considerar que, segons d’altres experts, els dingos (cànid australià emparentat amb el llop), quan estan molt prims, es poden confondre amb el llop marsupial. Una gravació, bastant dolenta, del 1973, mostra un animal similar, però impossible de demostrar que és un llop marsupial.
Malgrat tot plegat, de moment, ni una fotografia o filmació clara, ni restes d’un animal mort, ni un os o un pèl, han pogut confirmar que el llop marsupial segueixi viu. Però no es pot descartar en absolut que sigui així, i molt menys a Austràlia.
araomai.home.blog 