Els ajuntaments catalans podrien obrir de forma massiva el dia de la Constitució

L’ajuntament de Badalona (foto) i una quarentena més de municipis ja van obrir el passat 12 d’octubre.

La proposta per obrir els ajuntaments catalans el 6 de desembre, Dia de la Constitució, que ja va es va considerar en una reunió de l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), està ara en fase de converses entre els partits independentistes, que volen portar el pes de l’acció.

Així, PDECat, ERC i CUP ja haurien arribat a un principi d’acord per tirar endavant la proposta des dels ajuntaments en què són majoria, cosa que garantiria que la immensa majoria de consistoris obrissin el dia de la Constitució. Per no comprometre els funcionaris i estan estudiant la manera legal de fer-ho.

Ara s’està parlant amb les diferents confluències dels “comuns” que hi ha als ajuntaments per a que també se sumin a la convocatòria, i molt en concret de si Barcelona en Comú s’afegeix a l’acció, pel ressò que tindria. De moment Xavier Domènech, cap de llista i portaveu de En Comú Podem al Congrés ja ha dit que no ho veuen malament.

Per la seva part a la CUP també són partidaris que el 6 de desembre el Parlament obri les portes.

Manifest de suport als ajuntaments de Celrà, Viladamat i Berga

Des d’Ara o Mai iniciem una campanya de suport als ajuntaments que estan rebent represàlies de l’estat per defensar la voluntat expressada en les urnes pel poble català. En aquest moment la iniciativa és a favor dels Ajuntaments de Celrà, Viladamat i Berga, però és extensiva a qualsevol altre ajuntament que es posicioni en la mateixa línia.

Fem públic aquest manifest, i en un primer pas s’obre la campanya per entitats, per a decidir entre tots si cal realitzar altres accions. Per adherir-se a la campanya es pot contactar al correu info@araomai.cat

Manifest

Havent observat el posicionament de resistència dels ajuntaments de Celrà i Viladamat i Berga vers la persecució intolerable de l’Estat Espanyol.

Des d’Ara o Mai, volem mostrar públicament el nostre suport incondicional als representants d’aquests dos municipis, en la seva lluita.

Admirem la seva resposta valenta, la resistència mostrada, l’assertivitat en el seu gest, aquesta és la resposta que ha de tenir l’Estat Espanyol, i és per això, que hem decidit donar-los tot el suport, posant a la seva disposició, tot allò del que disposem i que els pugui fer servei.

Invitem amb aquesta manifestació pública a totes les entitats independentistes del País, a sumar-se en el suport a aquest dos exemples de resistència pacífica vers l’estat opressor.

Compteu amb nosaltres, compteu amb la majoria independentista que conformem el poble Català

Viurem lliures!!!

Espanya podria intentar anul·lar la presa de possessió dels regidors independentistes

La menció a l’autodeterminació i a l’estat català que avui facin els regidors independentistes quan prenguin el càrrec, podria ser el motiu escollit pel govern espanyol per anu·lar la presa de possessió de l’acta.

La fórmula triada serà la següent: “Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anunci que va quedar a disposició del nou Parlament, del President i del Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre de 2015, per exercir la autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les institucions, l’Estat català, lliure i sobirà “.

Aquestes paraules seran afegides al text habitual en què es comprometen a “complir fidelment les obligacions del càrrec de regidor”.

La Junta Electoral Central ja va amenaçar que la fórmula impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència no és vàlida, i que no compleix el requisit d’acatar la Constitució que estableix la llei.

De moment la Delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, ja ha enviat una carta als Secretaris d’Administració local en la que els indica com han d’actuar davant la utilització pels candidats electes de la fórmula de jurament o promesa proposada per l’AMI .

Un informe de SITxCAT (Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local per la Independència) ja ha advertit que la Delegada del Govern del l’Estat s’atribueix funcions que la llei no li atorga i pretén condicionar la fe pública i l’assessorament legal preceptiu, que ostenten aquests funcionaris, de forma esbiaixada,

L’informe conclou que la resolució de la JEC “és tant sols una manifestació d’opinió, sense cap altra conseqüència (no vinculant d’acord amb l’article 19. LOREG), i evidencia la seva nul·la incidència en el procés de presa de possessió de regidors i regidores, així com la superficialitat de la conclusió que conté, i per tant, la seva escassa transcendència jurídica”.

Aquests funcionaris també lamenten la “parcial exegesi que la Delegada fa en la seva carta de l’assessorament legal preceptiu, fins el punt de fixar com ha de ser actuat, pretenent convertir aquests professionals en els seus subordinats”, i ho consideren intolerable”.

Així el govern espanyol podria intentar anul·lar els actes de presa de possessió basant-se en La Llei de Bases del Règim Local permet, en el seu article 67, que el delegat del Govern suspengui actes o acords d’entitats localsque atempten greument contra l’interès general d’Espanya. D’aquesta manera, es podria pretendre anul·lar els plens de constitució dels ajuntaments.

Mentre persegueixen als ajuntaments catalans, Castella la Manxa incompleix la ”ley de banderas” per motius religiosos

La bandera d’Espanya oneja des del dijous a mitja asta a l’Alcazar de Toledo, un dels símbols del franquisme. L’edifici que també és seu del Museu de l’Exèrcit deixarà la bandera hissada només a mig pal fins al diumenge, per la celebració de la Setmana Santa i en senyal de dol per la mort de Jesús, obviant la seva pròpia llei, o als que no són catòlics.

El delegat del Govern a la comunitat de Castilla la Manxa, Jesús Labrador, ha decidit guardar dol i incomplir la tant famosa llei de banderes, que en canvi si que obliga als ajuntaments catalans a hissar la bandera espanyola, sota amenaces i sancions de la “Delegación del Gobierno” a Catalunya.

Però sembla que això no afecta a Castella La Manxa que es permet fer el que vulgui amb la bandera, en un edifici amb una cripta on es troben les restes de militars colpistes com Moscardó o Jaime Milans del Bosch, que cada 27 de setembre són venerats amb una processó pels carrers de Toledo, mentre a la catedral els excombatents feixistes celebren actes religiosos amb la benedicció de l’Església.

El Ministeri de Defensa diu que és una “tradició” que les unitats militars decideixin per Setmana Santa que la bandera onegi a mig pal, però al citat recinte ja no hi ha cap unitat militar, i segons el Reglament d’Honors Militars, només es mantindrà a mig pal quan les autoritats decretin dol per un període de temps determinat.

El PP espera el suport del PSC per boicotejar la consulta des dels seus ajuntaments

Els ajuntaments del PP a Catalunya no cediran a l’Idescat les seves dades del padró perquè puguin ser utilitzades com a cens en una eventual consulta sobre el futur polític de Catalunya. Ho ha anunciat la líder dels populars, Alícia Sánchez-Camacho, que ha reclamat als alcaldes i governs municipals del PSC que s’uneixin al boicot.

“La consulta il·legal no pot basar-se en un cens que també podria ser il·legal. L’únic cens per votar és el que està autoritzat a la llei orgànica de règim electoral general”, argumenta la presidenta dels populars per justificar l’actitud dels seus representants municipals.

Camacho creu que el seu partit no hauria de ser l’únic a promoure aquest bloqueig de dades. “Demano als ajuntaments del PSC que no estiguin a favor ni ajudin a facilitar dades dels ajuntaments per poder fer un cens per a una consulta il·legal. Els ajuntaments del PPC no ho faran, per això demano als socialistes responsabilitat i aplicació de la legalitat, que no formin part ni facilitin dades a aquesta comparsa fictícia”, ha dit.

Portar la llei de consultes al TC i al Consell de Garanties

Aquesta de l’Idescat, però, no és l’única acció que preparen els populars per intentar evitar la celebració d’una consulta que consideren il·legal. La llei de consultes que ultima el Parlament podria ser el següent pas a atacar. Sáchez-Camacho creu que Artur Mas “vol una llei de consultes a mida” que sigui “un instrument per fer una consulta il·legal”. És per això que ha assegurat que si després de l’aprovació de la llei es confirma la seva sospita, “el PPC la impugnarà” al Consell de Garanties Estatutàries i “explicarà als catalans que aquest no pot ser un mitjà per fer consultes il·legals d’autodeterminació”. “Mas sap que no té competències per fer això. La sobirania d’Espanya i el fet que Catalunya pertanyi a Espanya no són dues competències de la Generalitat, sinó de tots els espanyols”, ha afegit.

Des de Madrid, a més, Sánchez-Camacho s’ha mostrat segura que el president espanyol, Mariano Rajoy, acabarà portant la llei de consultes al Tribunal Constitucional “si és un instrument per fer un referèndum d’autodeterminació”. “Evidentment, el govern d’Espanya farà complir la llei, perquè aquesta competència només la tenen els 47 milions d’espanyols”, ha conclòs.

No a la solució “transitòria” de Mas

D’altra banda, Alícia Sánchez-Camacho ha considerat inviable la proposta que Artur Mas va fer pública en una entrevista a un diari italià de negociar una solució “transitòria” que evités que una eventual Catalunya independent quedés fora de la UE. “Mas no es pot inventar el dret internacional europeu. S’ha cregut que és un messies i que pot disposar de les lleis espanyoles i europees com ell vulgui”, ha criticat.

Per Camacho, només és possible mantenir-se dins l’euro com fan altres països que no són dins la Unió Europea, però considera que igualment “no tindríem capacitat decisòria, no podríem decidir sobre la nostra moneda i Catalunya quedaria fora de la UE i dels tractats internacionals”. “No es pot negociar amb la UE. El procés és entrar o no entrar. No es pot negociar amb la UE l’aplicació de tractats, de l’espai Schengen, mantenir-se a l’ONU o l’OTAN. O s’està dins dels tractats i la UE, o no”, ha considerat la líder del PPC, que creu que Mas “ens vol fer fora de la UE per començar un camí d’espines, llarg i dificultós per no entrar-hi mai més”.