Cop d’efecte de l’independentisme. L’ANC es presenta a l’aeroport del Prat

Un nombrós grup de membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha irromput avui a l’aeroport del Prat per denunciar la situació de col·lapse que pateix l’aeroport català. Els membres de l’ANC han repartit uns opuscles informatius on s’explica, en català espanyol i anglès, que AENA gestiona de forma opaca l’aeroport del Prat, i que Eulen gestiona 27 aeroports però només es fa vaga a Barcelona. Potser ara podreu entendre millor els catalans diu el document.

Potser ara entens perquè molts catalans direm Sí al referèndum de l’1-O, és el títol d’aquest full informatiu que els activistes de l’ANC han entregat als turistes que feien cua al control del Prat.

La desmesurada reacció de Norwegian Airways contra el diari Ara i el president Puigdemont fa el joc a l’unionisme

De tots es conegut que les companyies aèries, diferents d’Iberia, tenen múltiples problemes per realitzar vols directes des de l’aeroport del Prat a destinacions internacionals de llarg recorregut, ja siguin al continent americà o a l’Àsia, com a conseqüència dels acords que ha signat l’estat espanyol, situació que ja s’ha comentat àmpliament des de fa anys en diferents articles i estudis, i que perjudiquen clarament el desenvolupament de l’aeroport barceloní.

El darrer episodi ha estat el vol directe que Norwegian Airways volia posar en marxa entre El Prat i Tokio, i que no ha estat possible perquè un acord, revisat el juny del 2016, decreta que Madrid és l’única aeroport d’entrada i sortida al Japó. I per reblar el clau l’estat va signar un acord bilateral amb Rússia que estableix quins aeroports poden sobrevolar espai aeri rus i l’aeroport del Prat no està autoritzat. El vol directe entre la capital espanyola i la japonesa només es pot realitzar des de Madrid i amb Iberia.

El conseller delegat i fundador de Norwegian, Bjørn Kjos, va afirmar fa pocs dies en un dinar al Círculo Ecuestre que ells tenien un especial interès en oferir el vol Barcelona i Tòquio però que ara per ara i” per raons tècniques no podien i que la situació depenia dels polítics”.

Kjos es va queixar del proteccionisme de diferents països en relació a les seva politica de vols aeris i va dir que haurien de deixar de protegir a les aerolínies de bandera, en clara al·lusió a Iberia, i va afegir que els “drets de vol són el principal inconvenient contra el desenvolupament. Tot això està recollit per agències de notícies com Europa Press o diaris espanyols com El Mundo, el País o el Periódico.

El diari Ara va publicar una noticia amb el títol de Norwegian començaria a volar entre Barcelona i Tokio si no fos pel veto de l’estat. Noticia que va ser citada pel president Puigdemont per demostrar la discriminació a que està sotmès l’aeroport català

Però el compte de Twitter de Norwegian va reaccionar de forma fulminant i furibunda assegurant que “desautorizamos lo escrito por el diario Ara acerca de una posible ruta BCN-Tokio. Se trata de un caso de manipulació informativa de manual”. En una segona piulada es van dirigir directament al president Puigdemont: “Sr. President l’article de l’Ara és una manipulació de manual. Norwegian no ha patit mai cap veto de l’estat”

Davant les respostes del cap de l’àrea d’Economia del diari Ara, Àlex Font Manté, en que inclús posava un àudio amb les paraules de Kjos, el compte de Twitter va replicar que “no se’ns pot vetar una cosa que mai havíem sol·licitat”. I no ho havies sol·licitat potser perquè ja sabies que estava “vetat” ..?.

Potser es podria haver usat una altra paraula?. no ho sembla, si resulta que no pots realitzar un acte que d’altres fan, és que estàs vetat, o que ho tens prohibit..

Per què aquesta dura reacció de Norwegian? No ho sabem, però potser algú amb molt de poder a l’estat espanyol s’ha molestat o ha volgut aprofitar per carregar contra el president? Qui sap.., però el que és ben segur és que amb aquesta piulada Norwegian ha servit uns sucosos titulars als mitjans espanyols i catalans contraris a l’independentisme per intentar desprestigiar Puigdemont, com “Norwegian deja en evidencia a Puigdemont” ( Meneame), “el zasca de una aerolínea a Puigdemont” ( ABC) o una aerolínea internacional tumba a Puigdemont de un solo tuit” ( diario.es) i molts d’altres

Prohibit volar des de l’aeroport del Prat. L’obscura privatització d’AENA

Imatge aèria de l’aeroport de Barcelona- El Prat.

Aquest dimecres el grup de CDC al Congrés va denunciar que el Govern espanyol està pressionant diverses aerolínies asiàtiques que pretenen establir vols directes a Barcelona perquè arribin fins a Madrid si volen arribar a la capital de Catalunya.

Res de tot això és nou, sinó part d’una ja molt vella història de coaccions que com sempre l’estat espanyol intenta justificar amb algun tipus de normativa o llei.

Normativa internacional

Després de la Segona Guerra Mundial el model aeroportuari europeu va establir una aerolínia per estat i un aeroport de referència, Iberia i Barajas en el cas espanyol, el que va provocar la discriminació d’altres aeroports.

Ara fa 4 anys el Parlament europeu va aprovar una recomanació en forma d’esmena (a proposta de CiU), que instava els estats membres a no donar preferències formals a un aeroport en concret per poder volar d’un país a un altre, però aquesta esmena no és d’obligat compliment.

Prohibit volar des del Prat

Del prop de centenar d’acords signats pel govern espanyol en les darreres dècades, només una quarta part no contemplen la possibilitat que una aerolínia d’un altre estat no europeu es pugui arribar a la capital catalana sense passar per Madrid.

En un informe realitzat el 2009 per la Cambra de Comerç de Barcelona es constatava que a l’Àfrica i a l’Amèrica Central és on Madrid ha signat més acords que exclouen la possibilitat d’enllaç directe amb el Prat. El mateix passa a l’Orient Mitjà amb països com l’Iran, el Líban o l’Aràbia Saudita, país on consta una renúncia verbal específica des del 1999 a operar des de Barcelona. Altres convenis no especifiquen quins aeroports de l’estat poden enllaçar i una revisió habilitaria l’arribada a El Prat. És el cas de Nova Zelanda, Panamà, Hong Kong, Senegal, Veneçuela, Síria o Sud-àfrica entre d’altres.

El Prat la joia d’AENA

Aena sempre han defensat la configuració en xarxa, i així els beneficis d’una aeroports compensen les pèrdues d’altres. La realitat és que les darreres xifres del gestor aeroportuari mostraven que només 14 dels 48 aeroports de l’estat espanyol de la xarxa d’Aena van obtenir un resultat, abans d’impostos, positiu l’any 2014.

Madrid-Barajas és el primer per ingressos i per resultat brut d’explotació (Ebitda*) amb 567 milions, seguit de Barcelona-El Prat (510), Palma (181), Màlaga (114) i Alacant-Elx (96 milions).

Però Barcelona-El Prat ha tingut molt menys inversions i per això té menys amortitzacions per pagar. És per això que si es té en compte el resultat abans d’impostos, Barcelona-El Prat és amb molta diferència el número 1 en beneficis.

Concretament va obtenir un beneficis de 339 milions enfront dels 27,5 milions de Barajas és només el vuitè i es veu també superat per aeroports com Palma (159 milions), Tenerife Sud (73 milions), Gran Canària (70) o Alacant-Elx (50). També obtenen beneficis Lanzarote, Eivissa, Fuerteventura, Màlaga, Sevilla, Bilbao, València i Girona. Els 36 restants tenen pèrdues

Malvenent El Prat per amortitzar el deute de l’estat. L’obscura privatització d’AENA.

La venda d’una part d’Aena al sector privat (el 49%) va deixar 4.200 milions als comptes de l’estat. Però, la normativa europea impedeix que els ingressos derivats de la venda d’una empresa pública es puguin destinar a reduir els números vermells. És per això que aquests 4.200 milions es dedicaran a amortitzar deute públic estatal.

A ningú se li escapa que el preu pagat per la venda del paquet AENA no hauria estat el mateix sense l’aeroport del Prat.

Quan ara fa 6 mesos es va privatitzar AENA, va ser valorada en uns 8.700 milions d’euros, però ara ja està prop dels 15.000 milions de capitalització borsària. No sembla llavors que estiguem davant d’una operació especialment profitosa veient el seu preu de mercat actual, que s’ha revaloritzat en un 72%.

Un negoci molt fàcil pels grans bancs i fons d’inversió

I quins van ser els compradors de les accions que AENA va posar a la venda el passat 11 de febrer?: La majoria grans bancs i fons d’inversió i de pensions, que als 6 mesos ja han aconseguit unes plusvàlues totals de 3.200 milions d’euros. Per què l’estat no va valorar adequadament el que el mercat estava disposat a pagar, és un misteri.

Encara que Madrid insisteix que no va malvendre AENA, les xifres semblen confirmar un altre negoci ruïnós del govern espanyol ( Bankia, el magatzem Castor, etc..), perquè la venda d’accions ja ha donat ràpids beneficis a bancs com Morgan Stanley, un dels intermediaris que només per col·locar un 1,5% del capital d’AENA, amb una revaloració del 46%, va guanyar 50 milions d’euros, o per a la financera Lazard, que va assessorar el Govern en l’OPV (Oferta de Venda Pública)i va obtenir alhora una alta rendibilitat comprant i venent títols en un curt espai de temps. Com es pot aconsellar i ser client alhora ho hauria d’explicar el govern espanyol.

^*Ebitda (Earnings Before Interest, Taxes, Depreciation, and Amortization). Benefici abans de calcular els interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions, és a dir, el benefici brut d’explotació calculat abans de deduir-ne les despeses financeres.