ACN. El departament de la Vicepresidència que encapçala Oriol Junqueras i el d’Exteriors que lidera Raül Romeva assumiran la competència de la compra de les urnes que hauran de servir per al referèndum de l’1 d’octubre. Fonts del Govern de la Generalitat han explicat que el proper dimarts el vicepresident i el conseller d’Exteriors demanaran que de manera oficial se’ls autoritzi per assumir aquesta competència, actualment en mans de Governació, i el Consell Executiu acceptarà amb un acord de Govern que sigui així. Aquest moviment farà que la gestió de la compra d’urnes es gestioni i es lideri formalment entre els departaments de Junqueras i Romeva, però a hores d’ara està per determinar qui efectuarà l’operació de compra concreta.
Categoria: Juliol
Que diu i que no diu la “Ley de Seguridad Nacional” que voldrien aplicar a Catalunya
Darrerament diversos mitjans han publicat la possibilitat de que el govern de Rajoy opti per aplicar la “Ley de Seguridad Nacional”, en lloc del famós article 155 de la Constitució, que suspèn l’autonomia, i que molts no desitgen perquè desfaria la imatge internacional de l’estat com una democràcia. Aquesta llei que van començar a negociar Rajoy i Rubalcaba (llavors líder del PSOE) va ser aprovada el 2015 quan Pedro Sánchez ja feia més d’un any que estava al capdavant dels socialistes.
Però tampoc és tant clar que aquesta llei es pugui aplicar a un referèndum com és el cas català.
Objectiu de la llei
L’objectiu de la llei és “protegir la llibertat i el benestar dels ciutadans, garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals”, per això és busca la coordinació de les diferents administracions públiques organitzant a diversos nivells i de manera integral, l’acció coordinada dels agents i instruments al servei de la Seguretat Nacional”.
D’entrada ja es veu és inversemblant aplicar aquesta llei a una votació perquè no atempta contra la seguretat ni contra els valors constitucionals.
Com s’aplica?
Mitjançant un reial decret signat pel President del Govern que ha de definir: Quina és la crisi, a quins àmbit geogràfic del territori afecta, quan ha de durar, i si s’escau nomenar una autoritat funcional i determinar-ne les seves competències.
Quin àmbit d’aplicació té?
Aquesta llei és aplicable a les diferents administracions públiques però també a les persones físiques o jurídiques.
Que permetria controlar
Tots els serveis bàsics, des de la ciberseguretat a l’economia, els espais marítim aeri i “ultraterrestre”, així com la seguretat energètica i també la sanitat.
És un estat d’excepció?
No ho és. La mateixa llei especifica que els estats d’alarma i excepció, es regeixen per la seva normativa específica.
Quin paper hi tenen les comunitats autònomes?
En l’article 4 de la llei es diu què “sota la direcció del president del Govern i la responsabilitat del Govern, hi participen totes les Administracions Públiques, d’acord amb les seves respectives competències, i la societat en general, per respondre a les necessitats de la Seguretat Nacional”. Aquesta cooperació es realitzarà a través de la Conferència Sectorial per a assumptes de la Seguretat Nacional.
Això significaria que la Generalitat hauria d’estar present en aquest Conferència.
Afecta als ciutadans privats?
Sí, la llei especifica que “les entitats privades, sempre que les circumstàncies ho aconsellin i, en tot cas, quan siguin operadores de serveis essencials i d’infraestructures crítiques que puguin afectar la Seguretat Nacional, han de col·laborar amb les administracions públiques”
Però també diu que el Govern ha de coordinar-se amb les comunitats autònomes per fomentar la participació del sector privat en la formulació i execució de la política de Seguretat Nacional.
Quins són els components de la “Seguretat Nacional”?
La llei considera tres components fonamentals de: “La defensa”, la Seguretat Pública i l’Acció Exterior, mentre que els Serveis d’Intel·ligència i Informació de l’Estat donaran suport permanentment .
Societat Civil
La llei estableix de nou en coordinació amb les comunitats autònomes, que el Govern ha d’establir mecanismes que facilitin la participació de la societat civil i les seves organitzacions en la formulació i l’execució de la política de Seguretat Nacional.
Qui coordina la crisi?
Un Consell de Seguretat del que formen part el president del govern de l’estat (que el presidirà), els vicepresidents del Govern, difuntes ministres (Afers Exteriors Justícia, Defensa, Hisenda Indústria o Sanitat..), el director del Gabinet de la Presidència del Govern, el Cap d’Estat Major de la Defensa o el secretari d’Estat-director del Centre Nacional d’Intel·ligència entre d’altres.
Tractats internacionals
A la disposició addicional segona es diu que les normes i procediments de gestió de crisi del Sistema de Seguretat Nacional hauran de ser compatibles i homologables amb els instruments de gestió de crisi de les organitzacions internacionals de les que l’estat en formi part.
Tampoc sembla gens creïble que qualsevol organització internacional accepti que cal aplicar una llei de seguretat nacional per evitar una votació decidida per un Parlament sobirà i organitzada per un Govern lliurement elegit per la ciutadania.
En el seu moment la Generalitat ja va impugnar els articles que definien l’objecte de la llei (art. 3), que permetien al president del govern declarar la situació d’interès nacional i fer-ho per un decret llei (15 c i 24), però el TC ho va tombar.
Els comuns fan el joc al poder espanyol i no s’implicaran en el referèndum de l’1-O
ACN: La coordinadora nacional de Catalunya en Comú (CatComú) ha decidit participar en el referèndum de l’1 d’octubre però entenent-lo com a un exercici de “mobilització” i no com a referèndum amb caràcter vinculant.
L’òrgan polític dels comuns ha ratificat aquest dissabte en una reunió al Casal Cívic de Sant Pere de Terrassa la posició oficial sobre la consulta. La coordinadora havia de triar entre tres documents: l’oficialista, que aposta per participar en l’1-O com a mobilització; un altre que insta a fer campanya per la participació de manera “crítica” i un tercer a favor de rebutjar qualsevol implicació amb la consulta.
Els comuns han avalat finalment per 85 vots el text que va proposar l’executiva i han rebutjat el text que reclamava més implicació, per 29 vots. El text que rebutjava totalment donar cap mena de suport a la consulta independentista s’ha retirat.
El coordinador general dels comuns, Xavier Domènech, ha explicat en una atenció als mitjans que des de la seva formació consideren que el referèndum que impulsa el govern “no és una proposta de resolució de conflicte” sinó “d’afirmació de sobirania de Catalunya i del dret a decidir enfront de la negativa del PP”.
En aquest context, Domènech ha afegit que deixen per més endavant el debat sobre si des de Catalunya en Comú han de fer una crida a la participació en l’1-O, tal com demanava el segon text, que no ha aconseguit els avals suficients. No obstant això, aquesta decisió es podria prendre en els debats que els comuns celebraran al setembre a vuit vegueries catalanes.
Les frases de Xosé Manuel Beiras sobre el referèndum que desmunten el discurs de Barcelona en Comú
La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya comença a ser un calvari pels “comuns”. Si ahir era un assistent el que retreia durament a Xavier Domènech, el líder de Barcelona en Comú que no donessin suport al referèndum, avui ha estat l’economista i polític nacionalista gallec, Xosé Manuel Beiras, el que ha deixat retratat els comuns, desmuntant, potser sense voler, un per un per els seus arguments per no donar suport al referèndum català.
Beiras ha deixat diversos i contundents missatges als “comuns”, en presència de nou de Domenech. Aquestes són les frases que deixen en evidència el discurs de Barcelona en Comú contra el referèndum.
El referèndum s’ha de fer passi el que passi, perquè el referèndum és un posicionament previ a un procés d’independència.
Si el 80% de la ciutadania catalana diu que té dret a decidir i es realitza el referèndum és una “hostia” monumental pel poder autocràtic, i si a sobre la majoria surt un 40% de sí i un 60% de no, llavors doble “hostia” perquè significa que estan muntant paranoicament un fantasma que no era realitat.
El que està en joc és una altra cosa, és el sistema de la troika i l’estratègia d’una monarquia con únic baluard de poder d’una política reaccionaria i oligàrquica.
El problema és que aquest estat és una monarquia indecent i il·legítima que no va passar per cap aprovació popular.
I la meva posició és claríssima, no s’han de tenir dubtes sobre el referèndum.
No hi ficaran l’exèrcit, passi el que passi, encara que l’esquirol de Felipe González ja s’apunti a això l’article no , sé quants de la Constitució.
I en la meva opinió En Comú Podem no pot tenir dubtes en aquest sentit, no els pot tenir, però no em vull ficar en les decisions d’una organització política. Altra cosa és la diversitat d’opinions sobre quina sortida donar al procés.
Cal distingir entre nacionalismes opressors i emancipadors. Si defenso la sobirania nacional la defenso en clau social.
L’exèrcit espanyol “desembarca a l’Escala com un element d’animació”
Aquest matí els banyistes que hi havia a la cala Illa Mateua, de l’Escala, han pogut veure un exercici d’assalt a durant el qual 17 militars i 6 membres del Grup Especial d’Activitats Aquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil, s’han tirat a l’aigua i han fet ràpel carregats amb tot l’equip, incloent-hi armes d’assalt fins arribar a la costa instal·lacions del càmping Illa Mateua
Aquesta exhibició militar davant les costes es vol introduïr com un element més d’animació i per mostrar als clients “el nostre compromís amb les forces de seguretat i la cultura de la pau, ”en declaracions del propietari del càmping Illa Mateua i regidor a l’Ajuntament de l’Escala, Martí Guillem Sureda, de grup de CiU, que ha recalcat, segons informa el canal de notícies 324, que s’ha pogut realitzar per primera vegada gràcies “a l’excel·lent relació” que tenen amb els diferents cossos de seguretat.
La llei del referèndum empara als funcionaris i ciutadans
ACN. La llei del referèndum, que es presentarà demà, regula la celebració de la votació i com anirà la jornada de l’1-O i es basa en resolucions de les Nacions Unides i del Tribunal de la Haia per justificar la via unilateral. Al preàmbul diu que és “la resposta a la frustració” que va provocar l’Estatut, segons ha avançat El Món a RAC1, mentre que El Matí de Catalunya Ràdio explica que la llei té en compte el pacte de drets civils i polítics de l’ONU, subscrits per Espanya.
“Aquesta Llei estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i a garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya”, resa l’escrit, al mateix temps que vol deixar clar que la llei “preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya”.
A més, també dona empara als funcionaris i ciutadans que s’hi impliquin d’alguna manera. “Totes aquelles autoritats, persones i empreses que participin ja sigui directament, ja sigui indirectament en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, queden emparades per aquesta Llei atès que desenvolupa l’exercici del dret a l’autodeterminació que forma part de l’ordenament jurídic vigent.
Aquí hi podeu llegir l’esborrany.
.
Presentació al territori
La llei, que té 34 articles, un preàmbul i una disposició addicional i una final, serà explicada per tot el territori gràcies a la celebració de 200 actes que serviran per aclarir dubtes. El primer serà un cop presentada la Llei, demà al vespre, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
La intenció és que es faci com qualsevol altra convocatòria electoral, això sí, amb dos canvis: es crearà la sindicatura electoral formada només per juristes nomenats pel Parlament per així substituir la junta electoral i s’habilitarà una comissió de verificació internacional, integrada per juristes i politòlegs de tot el món.
Només s’aprovarà si guanya el ‘sí’, però es tramitarà a finals d’agost al Parlament. Més tard es tramitarà la llei de transitorietat.
El manifest en suport al referèndum que els alcaldes del PDeCat no van signar
Ahir dissabte més de 500 alcaldes reunits al Paranimf de la Universitat de Barcelona van voler donar suport al govern per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, en un acte organitzat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
El manifest mostra el suport a la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat per fer efectiva l’organització, convocatòria, celebració i aplicació del referèndum anunciat per al proper 1 d’octubre, així com la predisposició i compromís a col·laborar en totes aquelles actuacions que es requereixin, i per això, “en el moment que es faci la convocatòria, posar a disposició de l’organització del referèndum els locals habituals on se celebren totes les conteses electorals als nostres municipis”. I finalment es manifesta que no “ens fariem enrere per cap entrebanc polític jurídic o de qualsevol índole que pugui articular l’estat en contra de la celebració d’aquest referèndum”.
Paraules clares, per això sembla lògic que si es va a un acte de suport, amb aquest manifest a la mà, sigui signat pels assistents, cosa que van fer alcaldes d’ERC i la CUP, però no els del PDeCAT.
Per quins motius?, clarament no s’han dit, però, la “Delegación” del Govern espanyol, per boca d’Enric Millo, que ha iniciat una estratègia per tal d’atemorir qualsevol persona o entitat que es comprometis amb el referèndum (fabricants d’urnes, funcionaris) va aprofitar la circumstància per dir que hi ha “por entre els regidors del PDeCAT a prevaricar”i que era un fracàs en la seva intenció de fer un gest de força de l’independentisme.
El que digui Millo no ho escolta massa gent, però si que de cara a la base de l’independentisme es bo que en un moment clau del procés com aquest no s’observin fissures i tots anem plegats, i situacions com aquesta, no ajuden. Cal valorar molt a partir d’ara el que es fa i els que han de donar la cara perquè han estat elegits no han de dubtar en fer un pas endavant quan calgui.
araomai.home.blog 