Més internacionalització. La destitució del consol finlandès a Barcelona pot arribar al Parlament del país bàltic

Agències. El cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, ha estat destituït a petició del govern espanyol. La destitució, avançada per ‘El Nacional’ i confirmada per l’ACN de fonts del ministeri d’exteriors finlandès, s’ha produït arran d’una sol·licitud del govern espanyol en la qual demanava la destitució del cònsol perquè “està actuant d’una manera inapropiada per al seu càrrec”. Segons ha pogut saber l’ACN, el ministeri d’afers exteriors finlandès ha sol·licitat més informació sobre aquesta petició al govern espanyol, però encara no ha rebut cap resposta.

Segons ‘El Nacional’, la destitució de Ginjaume estaria relacionada amb el fet que va convidar la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, a un dinar amb cònsols acreditats a Barcelona. El ministeri d’afers exteriors espanyol no va veure amb bons ulls, segons ‘El Nacional’, que s’hi convidés l’alcaldessa d’un municipi que forma part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El parlamentari finlandès Mikko Kärnä ja ha dit que l’acomiadament del cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona a causa de la pressió espanyola “és un escàndol” i que el Sr. Ginjaume s’hauria de restablir com a cònsol si “encara vol continuar després del que ha passat”, i ha afirmat a l’ACN que presentarà una pregunta sobre aquest afer al Parlament de Finlàndia la pròxima setmana.

Cal recordar que Finlàndia era un dels estats que es deia que podria reconèixer Catalunya després del referèndum de l’1-O.

Ni al cap ni enlloc

https://youtu.be/2pWQojQ-89o

Aquest és el manifest que ens han fet arribar des del col·lectiu que ha engegat la campanya “Ni al cap ni enlloc”!!!, en relació a les desproporcionades càrregues dels mossos d’esquadra durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 a Tarragona, en que el Magí, un nen de 13 anys en aquell moment, va rebre un cop de porra que li va provocar una ferida contusa, i en que les persones que van anar a donar-li auxili també van rebre el mateix tracte.

El judici està previst pel proper 27 de febrer. El dia 20 hi ha prevista una roda de premsa. També trobareu els cartells de la campanya i de la convocatòria de la concentració de suport per si en voleu fer difusió.

Manifest

Ja fa més de cinc anys que vam sortir al carrer per la vaga general del 14 de novembre. Vam exercir el nostre dret a vaga i manifestació lliurement i decidides a reclamar el que ens pertany.

Aquell dia moltes vam rebre abusos policials per part dels Mossos d’Esquadra i en cap d’aquests casos encara no s’ha fet justícia. Sembla que molta gent n’ha oblidat molts, sembla que de cop i volta tots els atacs que hem rebut s’han esborrat i que ara tinguem la “nostra policia”, que per ser “catalana” o per portar la senyera, se’ls ha de tolerar i perdonar tot el que han fet i que ara intenten encobrir.

Ni al cap ni enlloc, vol recordar i demanar justícia pel cas del Magí, que amb només 13 anys va rebre un cop de porra al cap i, a més, les persones que van acudir a ajudar-lo així com altres manifestants o vianants que també van rebre el mateix tracte.

Ell anava a manifestar-se pacíficament acompanyat de la seva mare i altres companys en una manifestació que sortia de la plaça Imperial Tàrraco. La marxa va dirigir-se tranquil·lament cap a la Torre dels Vents per després tornar al lloc d’inici a l’Imperial. Quan els manifestats van arribar a l’alçada del carrer Vidal i Barraquer va ocórrer la càrrega i, sense previ avís, van accelerar les furgonetes d’antidisturbis, van desembarcar els uniformats i, totalment desorientats, van començar a perseguir a qui podien.

El Magí i el grup de gent amb qui anava es van quedar en un racó de la vorera pensant que allà estaven segurs. Quan semblava que la càrrega ja s’havia acabat, un Mosso que perseguia un noi amb la porra tota l’estona enlaire, fent un ús irresponsable de la seva arma, va colpejar el cap del Magí. Ell va caure a terra i tot seguit un altre Mosso es va encarregar de rematar el noi ferit. Els seus companys el van protegir dels altres cops i l’Anna, la noia que va anar a alertar els mossos que estaven pegant a un nen també va ser agredida gratuïtament.

També volem denunciar que se li va denegar el dret a ser assistit per una ambulància, que la va haver d’avisar una persona que era al lloc dels fets i que, un cop va arribar, va ser retinguda i que va ser un veí anònim que veient els fets el va dur amb el seu cotxe a l’hospital.

Els diversos cops que van rebre tots ells han estat considerats faltes i no han suposat cap greuge a cap dels mossos; no es consideren prou greus per dur-los a judici com tampoc la falta d’auxili al ferit.

Més de cinc anys després, s’apropa el judici i ens veiem en aquesta situació: obrir-li el cap a un menor d’edat tan sols suposa una falta lleu per a l’agressor.

Per això fem una crida als diferents col·lectius perquè donin suport a la nostra campanya i a la solidaritat de totes. Perquè els abusos policials són quelcom gairebé quotidià i no podem permetre més impunitat sigui la policia que sigui qui l’exerceixi. Per això demanem justícia per al Magí, solidaritat amb totes les que han patit agressions i prou impunitat dels Mossos d’Esquadra.

Us convoquem a la concentració de suport i a l’esmorzar solidari que farem el 27 de febrer de 2018 a les 9h del matí davant l’Audiència Provincial de Tarragona (Rambla Lluís Companys, 10 de Tarragona) per donar-li el nostre escalf i suport.

Els cops de porra, ni al cap ni enlloc!

Tarragona, febrer de 2018

Demanen que Dinamarca faci de mediador entre Catalunya i Espanya

El controvertit periodista danès, David Trads, ha publicat un article al diari digital Altinget, on demana que Dinamarca actuï de mediador entre Espanya i Catalunya aprofitant la seva experiència en la gestió d’altres territoris que desitgen la independència com les Illes Fèroe o Groenlàndia.

Trads creu que l’harmonia que existeix en el Regne de Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe, és molt millor que el que hi ha al Regne Unit entre Anglaterra i Escòcia, mentre que qualifica de completament incomprensible la crisi que en aquests mesos marca la relació entre Espanya i Catalunya.

Explica com l’enfocament pragmàtic sempre ha caracteritzat a les negociacions entre els governs a Copenhaguen i la majoria política a Nuuk (Groenlàndia) i Tórshavn( Illes Fèroe) amb una discussió civilitzada i honesta sobre la sobirania, amb una gran minoria de groenlandesos i feroesos volen una ràpida independència però acceptant el ritme marcat, i Dinamarca també ha acceptant que perd la seva influència, i implementant plans d’independència als respectius parlaments.

Per tant, veu com molt positiu que a Copenhaguen, Carles Puigdemont informes al Parlament i la Universitat sobre la situació, i veu bé que l’esquerra participi activament en aquest procés i també que es digui que volen reunir-se de forma oficial amb Espanya.

Trads afirma que parlar amb Puigdemont no és el mateix que anar contra el govern espanyol, i recorda com els governs danesos dels anys vuitanta també es van reunir amb l’ANC de Nelson Mandela o amb el moviment Charta 77 de Vaclav Havel.

Trads qualifica d’indigna la situació que s’està produint a Espanya ara mateix amb l’ús de la força, enviant a la policia espanyola als carrers i les ordres de detenció emeses contra Puigdemont. L’estil militarista diu que desperta records desagradables en un país que va abandonar la dictadura després de la mort de Franco en 1975.

Per això creu que Dinamarca ha de tenir l’oportunitat d’assumir un paper constructiu en el conflicte espanyol-català. Inicialment no a nivell governamental, sinó a un nivell més baix i menys controvertit. Això podria ser en forma de suport per a reunions entre representants d’universitats, intel·lectuals i ONG, i que un bon lloc de trobada podria ser la capital groenlandesa, Nuuk.

Fomento pretén destruir el sindicat català Intersindical-CSC amb una demanda pel 8-N que podria retallar el dret de vaga

Fomento del Trabajo, la gran patronal espanyolista amb seu a Catalunya, no ha perdonat a Intersindical- CSC l’èxit de la vaga general convocada a Catalunya el dimecres 8 de novembre pel sindicat català. El dia previ Fomento ja havia intentat aturar la vaga demanant unes mesures cautelars en contra de la convocatòria, que la sala del Social del TSJC va desestimar, i que va permetre que la vaga es pugues desenvolupar de forma legal

Però ara la gran patronal ha interposat una nova demanda contra Intersindical-CSC, i els hi demana 100.000 euros per danys i perjudicis, una xifra que el sindicat ha qualificat d’astronòmica per a la seva organització, i que pot ser augmentada quan se celebri el judici el proper 28 de febrer. Fonts del sindicat consideren que amb aquesta demanda la organització patronal busca la seva “mort civil i social”.

Fomento basa la seva demanda en tres punts: El primer referent a terminis, el segon de legitimitat, perquè consideren a Intersindical-CSC un sindicat massa petit per convocar una vaga genera, i que només UGT i CCOO podrien fer una convocatòria d’aquest tipus, una opinió similar a la que ja van manifestar alguns dels portaveus d’aquests sindicats espanyols, declaracions que ara aprofita Fomento per refermar les seves tesis davant el jutjat.

El tercer punt de Fomento en la demanda contra el sindicat català és que es tractava d’una vaga política, una opinió que segons Intersindical també coincideix amb UGT i CCOO.

Però més enllà de la repercussió al sindicat català la sentencia del tribunal, en cas que la demanda sigui acceptada, crearia jurisprudència i suposaria una retallada d’un dels drets més fonamentals de tots els treballadors del país, com és el de vaga, independentment de la seva afiliació sindical.

Davant d’aquest greu atac cap a les llibertats Intersindical-CSC demana el suport del conjunt de forces sindicals, socials i polítiques que van participar de la jornada del 8N.

Cal recordar també que a la vaga del dia 3 d’octubre convocada per protestar contra l’actuació de les forces policials espanyoles durant la votació del referèndum de l’1 d’Octubre i que va comptar amb el suport d’UGT i CCOO no ha estat objecte de cap demanda per part de Fomento.

Ara és el moment de donar suport a Intersindical-CSC i enfortir el sindicalisme d’obediència catalana. Els treballadors per compte aliè us podeu afiliar en aquest enllaç i els autònoms a la secció somautonoms que el sindicat té per aquest col·lectiu, o també us podeu fer simpatitzants.

Tres noticies internacionals que mostren que el procés català està molt viu

Malgrat que una part important de la classe política espanyola, i també dels seus mitjans de comunicació, donaven el procés independentista català per acabat fiant-se de les afirmacions d’un programa de la premsa del cor espanyola, i dels missatges de whatsapp robats a Toni Comín, a nivell internacional tres noticies venen a dir tot el contrari.

1/ Preocupació econòmica a la Unió Europea

A Brussel·les, Pierre Moscovici, comissari europeu d’Afers Econòmics, ha situat avui la crisi política a Catalunya, al costat de les eleccions a Itàlia i la no formació de govern a Alemanya, com un dels tres problemes que provoquen incertesa a l’economia europea. En aquest sentit Moscovici ha afirmat que “estem esperant que Espanya resolgui la crisi a Catalunya. Són assumptes d’incertesa, però encara poden comptar amb Europa, que té un sistema financer fort”, ha advertit Moscovici.

I no ho ha dit en qualsevol lloc, sinó en l’apertura de la conferència anual sobre serveis financers organitzada per BNP Paribas, i davant la plana major dels sectors financers europeus.

2/ Expert de l’ONU: Règims com l’apartheid també eren legals

També avui a Brusel·les, Alfred De Zayas, l’expert independent sobre Democràcia a l’ONU, ha afirmat que “la democràcia és el referèndum” i que l’argument “legalista” utilitzat per l’estat espanyol no s’aguanta, perquè règims com l’apartheid a Sud-Àfrica, l’esclavitud i la segregació als EUA, o les lleis de Nuremberg a Alemanya, eren “perfectament legals. Ha demanat de no fer “fetitxisme de la llei”, perquè les normes es poden canviar.

Aquestes declaracions les ha fet a l’acte titulat “Drets Fonamentals i Civils a la Unió Europea: el cas català”, on De Zayas s’ha mostrat preocupat pel fet que a l’estat espanyol hi hagi presos polítics, situació que ha qualificat d’escandalosa A Europa, i ha denunciat que la Comissió Europea calli i no es pronunciï sobre aquestes greus violacions de drets. L’acte ha comptat amb la presència de víctimes de la violència de l’1-O com Roger Español i Virginia Martínez, i també de la consellera Clara Ponsati.

3/ Invitació a Puigdemont per anar a Beverly Hills

El passat 28 de gener, l’ex-alcalde de Beverly Hills durant dos mandats, John Mirisch, va fer un tuït dient que estaria “encantat de rebre el president en funcions i únic candidat a la presidència de la Generalitat”. Mirisch va dir que a Beverly Hills “respectem la democràcia” i que allà els representants electes tenen permís per ser als plens via Skype i també per poder votar de forma telemàtica. Mirisch ja va felicitar als catalans després de les eleccions del 21-D.

The Guardian: “Els dirigents independentistes catalans apel·len a les Nacions Unides per empresonament il·legal”

El diari The Guardian publica avui un article en el que es fa ressò de que advocats de Londres, Barcelona i París, que actuen en representació dels presos independentistes catalans, han apel·lat a les Nacions Unides al·legant que estan detinguts il·legalment.

Per això explica que han presentat comunicacions al grup de treball de la ONU sobre detenció arbitrària, demanant que intervingui en els casos del vicepresident Oriol Junqueras, i també de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

El diari explica, però, que qualsevol determinació formulada per grup, que es reuneix a Ginebra, no serà vinculant per als tribunals espanyols, però serà una clara senyal de desaprovació internacional.

Ara fa dos anys, el grup de treball va declarar que Julian Assange, que roman a l’ambaixada de l’Equador a Londres, estava “detingut arbitràriament”.

L’advocat responsable de representar als detinguts, Ben Emmerson , va dir ahir en una roda de premsa a Londresque “Espanya ha acusat de càrrecs insostenibles de sedició i rebel·lia els líders de Catalunya … La seva detenció per part d’Espanya és una ofensa als drets humans, dissenyada per evitar la seva funció de representants polítics del poble català.

El seu empresonament “se surt del dret internacional”, va dir l’advocat, i els tres veuran negada la seva la llibertat d’expressió, d’associació i de participar en la vida pública”. “Imagineu si el Regne hagués empresonat als líders del Partit Nacionalista Escocès per defensar la independència d’Escòcia. Aquestes detencions són arbitràries i pertanyen a una època passada de la història espanyola “, va declarar Emmerson segons recull el rotatiu anglès.

El document de 26 pàgines serà enviat al grup de treball de l’ONU, i és el “primer pas en una campanya legal sistemàtica i àmplia” destinada a alliberar els empresonats, va dir Emmerson.

No em pregunteu més

Foto Nicolas Maeterlink. AFP

Reproduïm aquest text de la Neus Matamala publicat al seu blog pel seu valor humà i també polític.

NO EM PREGUNTEU MÉS

Jo no sóc política, ni ho he estat mai. Vaig tenir l’honor de ser regidora del meu poble però això no em converteix en cap experta en el que està passant. Tinc també l’honor de conèixer el President Carles Puigdemont des de fa molts anys, i de que sigui el meu pare qui convisqui dia a dia amb ell a Brussel·les, però no en sé més del que ara us explicaré…

Des de la meva humil opinió, crec que això no va de partits ni d’independència, va de democràcia.

Crec que Junts x cat representa un moviment transversal on hi ha lloc per tots el demòcrates, siguin del partit que siguin.

Crec que vam cometre l’error de no anar junts a una única llista conjunta.

Crec que si seguim pensant en partits, tàctiques i conselleries, la cagarem.

Crec que ara ja sabem fins a quin punt és capaç d’arribar el govern espanyol i per tant, ens cal gent MOLT MOLT MOLT valenta per encapçalar llistes, presidències i direccions de les entitats que ens mobilitzen.

Crec que en Carles Puigdemont ens pot portar a ser un dels millors països d’Europa.

Crec que ens ha demostrat sobradament que se la juga, que arrisca i que ens ha posat a tots per davant dels seus interessos personals, i li hauria de caure la cara de vergonya a cada persona que dubta d’ell.

Crec que si tots li fem confiança, ens en sortirem.

Crec que hem de deixar de dubtar de cada pas que dona, encara que no l’entenguem.

Sé, i no crec, sinó que sé i no en dubto, que és en Carles Puigdemont qui ha de liderar aquest moviment.

Que fàcil que és tuitar des del sofà de casa mentre la nena es dutxa i el nen juga al playmobil, oi?

Que fàcil que és parlar per whats al grup de la família donant lliçons de com s’ha de fer política….

En Carles porta 3 mesos a l’exili, vivint única i exclusivament per portar-nos a l’objectiu que tant anhelem, la nostra República.

Ni les seves filles, ni la seva dona, ni els seus pares, ni germans, ni amics,… us ha posat a tots vosaltres per davant dels seus interessos i necessitats més naturals.

Confieu en ell, anem junts, deixem-los fer i estiguem a punt pel que se’ns demani.

Una República Catalana en 3G

Les famoses estructures d’Estat podrien implementar-se finalment a la xarxa. Aquesta podria ser l’estratègia que Carles Puigdemont pot haver ordenat iniciar des de Brussel·les als seus col·laboradors, segons informen alguns mitjans.

Des d’una criptomoneda catalana, tipus bitcoin o ethereum, fins a estructures virtuals de gestió estatal (Parlament, sanitat, impostos, tràmits amb l’administració, etc.) a la xarxa. L’objectiu seria per una part facilitar que la ciutadania pugui participar a traves de les xarxes en tot aquest procés de creació d’estructures públiques, i per altra evitar el control físic del govern espanyol, perquè tot estaria en un núvol a la xarxa.

Després de l’1-0 alguns articles de la premsa espanyola ja es van fer ressò de que diversos alts funcionaris catalans havien viatjat repetidament a Estònia per copiar el seu model de govern via Internet. Estònia va posar ja fa temps tota la seva administració a la xarxa per evitar atacs i ingerències russes.

Ara aquest projecte es podria reactivar, es basaria en la col·laboració de la ciutadania i gairebé no precisaria cap inversió en diner públic, prenent d’exemple l’experiència improvisada l’1-0 i millorant la seva operativitat. L’elecció electrònica dels diputats al Parlament i la interacció amb la ciutadania per elaborar les lleis seria un dels punts clau del nou sistema.

A ningú se li escapa que Barcelona aspira a convertir-se en un hub europeu en l’àmbit de 5G cap al 2020. La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, el Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), l’empresa europea de serveis Atos i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) donen suport a aquesta ‘iniciativa.

La tecnologia 5G seria la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil. És la successora de la tecnologia 4G. Està previst que estigui en marxa per ús comú cap al 2020.

Barcelona ja comptaria en aquests moments amb tots els condicionants per liderar la tecnologia 5G (entorn de recerca i innovació, inversions estrangeres i startups tecnològiques), gràcies a l’impuls generat pel Mobile World Congress (MWC) i totes les fires tecnològiques que se celebren a la ciutat.

Tot aquest ecosistema tecnològic és el que voldria aprofitar Puigdemont i el seu entorn per impulsar la República virtual.

La xirigota de Cadis que carrega contra el govern espanyol i lloa la lluita dels catalans

Atenció al minut 8:21 del vídeo de l’actuació de la comparsa La Playa al concurs oficial d’agrupacions del Carnaval de Cadis.

Dures crítiques als que lluiten per la unitat del territori, però no contra la misèria i el govern espanyol que empobreix al país, i lloances a la defensa que fan els catalans de la seva terra.

Aquesta és la lletra:

“Toca los cojones que en tu nación hay gente que grita fervientemente que ellos no son españoles. Te tiras a la calle por tu sentimento patrio por tu país y por tu tierra. Por tu gente que tuvieron que dejar Andalucia que a Catalunya se fueron y por lo que siguen todavia. Pero que pena españolito que esa rabia no te dio de igual manera por todos esos exiliados españoles que cruzaron la frontera, y que desgracia que ese patriotismo no te sirva para salir y echarle huevos a un gobieno sinverguenza que esta hundiendo en la misèria a tantisimos obreros. Más tu adelante, sigue agitando banderitas incansable por la unidad del territorio de tu España, aunque tu España siga rumiando su hambre, tu sigue así però aunque a ti te duela te lo tengo que decir, aunque te hiervan las entrañas, porque ellos luchan por su Catalunya lo que en tu vida nunca tu has luchado por tu España.”

Els presentadors que comenten per la radio d’Onda Cadis queden sorpresos i no saben que dir al començament i després comenten que hi ha llibertat d’expressió, i que pot agradar i que el tema català és molt present.

A Alemanya paguen per consumir electricitat mentre a l’estat espanyol puja més d’un 10%

Alhora que Endesa, la principal empresa d’energia elèctrica de l’estat espanyol, canviava la seva seu social de Barcelona a Madrid el passat mes de desembre, l’entitat seguia castigant els consumidors de tot l’estat amb la seva enèsima pujada de preus. La informació de l’Associació d’Empreses amb Gran Consum d’Energia (AEGE) de la setmana 49 d’aquest any, acabada el 4 de desembre, revela de nou que paguem una energia elèctrica molt més cara que la gran majora de països europeus.

En aquest sentit, es pot observar que el preu del megawatt-hora a Espanya (preu mitjà diari al mercat) era de 47,2 euros. Els preus per a aquest any són de 52,6 euros a l’estat espanyol, una pujada superior al 10%, mentre que Alemanya com a França han baixat. En el cas alemany, el preu és ara 17,8 euros més barat i en el de França, 7,9 euros.

Segons dades de l’agència estadística de la UE els preus més barats de la llum a la Unió Europea corresponen a Finlàndia (12,8 €) Luxemburg (13,5 €) i Holanda (14,2 €), mentre que Espanya figura entre els tres països amb el peu més car com Bèlgica i Polònia i per darrere d’Alemanya (34,2 €) i França (44,9 €), segons dades del Baròmetre energètic d’AEGE).

La mitjana del mercat a Espanya es va situar al mes de desembre en 63,64 euros per megawatt-hora, el que suposa un 78% més que els 35,75 euros de mitjana a Alemanya en el mateix mes, o el doble de la regió elèctrica del Nord d’Europa, operada per Noordpool, on els consumidors pagaven 32,66 euros.

A Alemanya, que els darrers vint anys ha invertit més de 166.000 milions d’euros per promoure fonts netes i renovables d’energia elèctrica, hi ha moments en que els consumidors cobren per utilitzar-la, com va passar el cap de setmana abans de Nadal, en que els preus van baixar per sota de zero durant part del diumenge i les primeres hores del dia de Nadal, com a conseqüència de la baixa demanda, perquè feia més calor i això proporcionava una gran quantitat d’energia eòlica.

Encara que aquesta situació no és l’habitual, tampoc és inusual, perquè els consumidors alemanys poden haver cobrat pel consum elèctric més de 100 vegades aquest any, quan l’oferta de potència supera la demanda, especialment els caps de setmana i festius, quan les fàbriques estan sense activitat. Com exemple l’últim cap de setmana d’octubre els preus energètics van mantenir-se durant 31 hores sota zero, amb preus de menys 83 € per megawatt-hora.

Però aquesta situació no només passa a Alemanya, sinó que altres països d’Europa com França, Bèlgica, Països Baixos, Gran Bretanya o Suïssa, també han tingut preus negatius pel consum elèctric.

Això és degut a que el vent i de l’energia solar no depenen de la necessitat de consum i la seva capacitat d’emmagatzematge encara és limitada, i a diferencia de la tecnologia convencional que utilitza combustibles fòssils, aquesta no es pot produir segons la demanda, sinó que es produeix segons la climatologia

Aquests preus sota zero no significa que els consumidors alemanys rebin diners al seu compte corrent, perquè, com a l’estat espanyol, el preu de l’energia elèctrica només és una part de la factura (un 35%) , i la major part són impostos i altres taxes. Tot i així sí que suposa una reducció del preu considerable, amb uns preus molt inferiors als que serien habituals.