Una tinta que resisteix 2.000 anys sota l’aigua

La cala d’Aiguablava, a Begur, un dels paratges preferits per Josep Pla per a molts dels seus relats, ha donat un regal excepcional al món. Els arqueòlegs han trobat una àmfora única al Mediterrani, que data de finals del segle II dC. Però el que té d’excepcional és que és la primera del seu tipus que conserva la inscripció sobre el producte què s’hi guardava al seu interior.

Una tinta que ha resistit el pas de gairebé 2.000 anys, i a sota l’aigua, ha conservat  les paraules “Oleum dulce” (un determinat tipus d’oli que servia per cuinar), escrita a la part alta del recipient. La troballa té molta importància a nivell científic internacional, perquè fins ara s’havien trobat moltes àmfores d’aquesta mena, però no se sabia amb quin producte s’omplien, perquè no s’hi havia trobat cap inscripció.

La campanya a la cala de Begur, l’última que s’hi ha fet, també ha tret a la llum una copa de vidre decorada de finals del segle II, la primera que es troba submergida a Catalunya.

Vuit anys després de començar-hi a excavar, els arqueòlegs han tancat aquest 2014 les campanyes al fondejador d’Aiguablava. Aquesta cala de Begur (Baix Empordà) s’ha revelat com un jaciment prolífic: s’hi han arribat a trobar les restes de tres vaixells romans (d’entre els segles II aC i IIdC), un de medieval i un cinquè de modern (dels segles XVIII-XIX).

La darrera de les campanyes, la que ha tancat el cercle, s’ha centrat en el darrer derelicte romà que es va descobrir. Batejat com a “Aiguablava VI”, es va enfonsar durant un temporal a finals del segle II dC, a tan sols 3 metres de fondària. La violència de l’onatge va fer que s’enfonsés cap per avall, i que el seu carregament quedés a redós dels segles.

Carregament heterogeni

A diferència dels altres dos derelictes romans trobats a Aiguablava, que només transportaven vi, aquest vaixell duia un carregament del tot heterogeni. Portava àmfores de vi (africanes, gregues i del sud de França), àmfores d’oli i salaons i també teules de construcció.

L’excavació feta durant el 2014 ha permès fer una troballa excepcional. Els arqueòlegs han tret del fons del mar una àmfora única al Mediterrani. És la primera del seu tipus, coneguda amb el nom científic de ‘Dressel 20 parva’, que conserva la inscripció sobre què contenia.

Escrit en tinta a la part superior, s’hi poden llegir les paraules en llatí “Oleum dulce”. “Sabíem pels textos sobre receptes que aquest era un oli que servia per cuinar, però desconeixíem quin tipus d’àmfora el transportava”, explica l’arqueòleg i director del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Gustau Vivar.

Ara, gràcies a la troballa feta a Aiguablava, s’ha pogut resoldre aquest misteri de l’antiguitat. De fet, des del CASC ja s’ha posat la descoberta en coneixement de la comunitat científica internacional. I és que a Roma s’han trobat nombroses àmfores d’aquest tipus, però com que cap conservava la inscripció, no se sabia què contenien. “Ara podem dir que, per entendre Roma, haurem de passar per Aiguablava”, bromeja Vivar.

Vidre del segle II dC

L’última campanya al fondejador també ha permès extreure més peces excepcionals del vaixell ‘Aiguablava VI’. Els arqueòlegs hi han trobat una copa de vidre, de finals del segle II dC, que és la primera d’època romana que s’ha conservat enfonsada arreu de Catalunya. “És de vidre bufat, conserva la part de dalt i fins i tot el peu, i té filigranes incloses”, explica Vivar. El director del CASC explica que, precisament, el fet que el vaixell donés la volta en enfonsar-se és el que ha permès preservar-la durant segles. “La mateixa càrrega va fer espais buits, la copa va quedar en un d’ells i això és el que ha fet que la peça no patís les inclemències del mar durant 2.000 anys”, diu.

A més, durant l’excavació també s’ha trobat un cistell romà de la mateixa època en excepcional estat de conservació. Conserva el mànec de fusta i, segurament, serviria per treure l’aigua que pogués entrar a l’embarcació. És un dels pocs que s’ha localitzat arreu del Mediterrani d’aquesta cronologia.

Per últim, al derelicte s’hi ha trobat una moneda (un dupondi del 166 dC) amb el cap llorejat de l’emperador Marc Aureli. I un anell decorat amb pasta de vidre que conté la silueta d’una figura humana. És de dimensions reduïdes i, segons precisa Vivar, “segurament es faria servir com un segell de lacre per tancar contractes o estampar altres documents”.

Vaixell ibèric

Al voltant de l’última dècada del segle I aC, durant el regnat d’August, una embarcació construïda probablement amb la tècnica dels ibers va rebre una càrrega d’unes 200 àmfores a Baetulo, l’actual Badalona. Les àmfores havien estat produïdes en una terrisseria de la mateixa Baetulo i contenien milers de litres de vi de la zona. Probablement va posar rumb a Narbona, al sud-est de França però un temporal va impedir l’avanç de la nau . Els mariners van llençar l’àncora per no estavellar-se contra les roques, però l’aigua va penetrar a l’interior del vaixell i es va enfonsar lentament. Durant més de 2.000 anys ha estat encallat en el fons sorrenc, a uns 25 metres de profunditat i prop del Port de la Selva, a la província de Girona.

Els arqueòlegs també han acabat d’estudiar el vaixell, el primer que s’ha trobat d’aquestes característiques. S’ha acabat de fer la planimetria del jaciment, se n’ha documentat una part del timó i s’han tret de l’aigua elements com ara àmfores, ceràmica de cuina o les correderes de les veles.