
Ahir es va despertar un sobtat interès a tots els mitjans de comunicació espanyols pel waterpolo femení que acabava de guanyar la medalla d’or de al Mundial de Barcelona. Donava la impressió que ni sabien que existís amb comentaris de l’estil de “tenemos que recordar que se juega a waterpolo durante todo el año” el resultado de un gran trabajo” o els habituals tòpics “las chicas de oro”, o “ las guerreras de oro”, etc…-
Els voltors xuclaven de nou l’èxit de l’esforç realitzat majoritàriament per jugadores i equips catalans, que integren l’equip espanyol i que treballen el waterpolo dia a dia fa anys des de la base.
Marta Bach i Roser Tarragó del CN Mataró, Anna Espar, Laura Ester, Mari Carmen Garcia, Matilde Ortiz, Jennifer Pareja (designada MVP del Mundial) i Pilar Carrasco del C.N. Sabadell, i Ona Messeguer del C.N. Sant Andreu formen la base de l’equip.
També en formen part Andrea Blas ( Wat. Zaragoza), Miranda Dorado ( Dos Hermanas) i Patricia Herrera i Laura López (C.N Moscardo), però amb un paper molt secundari que podria ocupar qualsevol altra jugadora catalana.
A banda que el C.N. Sabadell és el campió de la Divisió d’Honor de la Lliga Femenina, entre el cinc primers classificats hi trobem quatre equips catalans. Els tres primer classificats de la Primera Divisió també són catalans. El mateix passa a la categoria masculina.
Cap mitjà de comunicació o de la Federació fa referència a la procedència catalana de les jugadores o als seus equips, però si que ho fa a la pàgina de la Federació Madrilenya on es pot llegir “El País se fija en el carácter madrileño como parte del éxito del waterpolo femenino español en el Mundial, o al mateix diari El País amb el títol “De Madrid al cielo de la Picornell”
Tot plegat mentre els responsables catalans deixen que els èxits els rendibilitzi Espanya callant, enlloc de manifestar obertament que és Catalunya qui ha guanyat el Mundial.