El Col·legi de Metges al servei de la Conselleria de Sanitat?

Editorial

Ara fa uns dies el Col·legi de Metges de Barcelona, en paraules del seu vicepresident Jaume Sellarès, va anunciar la suspensió a col·legiats que siguin denunciats per recomanar no posar alguna vacuna, encara que després va afegir que en funció de cada cas pot ser variable.

D’entrada sembla molt adient que el col·legi vetlli per la millor qualitat assistencial, però en realitat alguns ja veuen en aquestes declaracions una maniobra per tapar la gestió de la Conselleria i desviar l’atenció cap a altres temes. El conseller Boi Ruiz, qüestionat per una gran part dels professionals sanitaris i per la immensa majoria d’usuaris de la Sanitat, va anunciar el seu suport entusiasta a la mesura, a la darrera Universitat Catalana d’Estiu de Prada.

Ruiz podria pensar haver trobat en aquesta tema una forma de netejar la seva malmesa imatge (potser pensant ja en una propera legislatura?), mentre que l’actuació del Col·legi provoca encara més pressions als professionals sanitaris, que sens dubte ja actuen en conseqüència en cada pacient, buscant el seu màxim benefici, així com per la comunitat, encara que les paraules de Sellarès no semblen contemplar-ho.

Coneixent l’immens valor de les vacunes i la seva importància en els darrers decennis de la història de la medicina pe salvar vides, aquest sobtat atac de zel del Col·legi contrasta amb el seu silenci dels darrers anys davant la demanda d’algunes mesures sanitàries molt importants, entre elles precisament algunes vacunes que no estan finançades pes Servei Català de la Salut, com la vacuna antipneumocòccica trivalent, demanada des de fa temps per l’Atenció Primària i les societats de Medicina Pediàtrica per la seva efectivitat, i que en d’altres comunitats de l’estat s’administra als 4 i 12 mesos i als 6 anys, i que en canvi no s’implantarà al calendari de vacunacions català fins el 2016.

La Societat Catalana de Pediatria la recomana des de fa temps, a l’igual que d’altres vacunes no finançades. Actualment només es vacunen els majors de 60 anys. Però el col·legi no diu res i calla sobre aquest tema relacionat amb les vacunacions, llavors, com s’entén això?

Per entendre-ho cal recordar el també flagrant i absolut silenci del Col·legi davant les múltiples retallades de tot tipus i el tancament de llits i serveis mèdics que ha afectat milers de catalans, fruit de les mesures de l’actual Conselleria de Sanitat, però que de fet ja es van iniciar més tímidament, en temps del tripartit.

Tot això deixant de banda les pèssimes condicions laborals dels professionals sanitaris que diu representar el Col·legi, i passant de puntetes, quan no obviant, les denuncies que han fet alguns metges i caps de servei en relació al als perjudicis per als pacients que han significat moltes de les mesures preses per la Conselleria, i que els ha portat en alguns casos a patir represàlies per manifestar la seva opinió contrària a la política sanitària del govern català, i en defensa dels pacients, mentre el Col·legi de Metges restava callat.

Cal recordar que en el cas dels metges la col·legiació és obligatòria i els professionals han de pagar les quotes que fixa el col·legi per poder exercir. El col·legi de Metges de Barcelona és un lobby de poder, que es manté sempre al costat d’aquest, en lloc d’adoptar una funció de protecció dels seus associats, sobretot quan aquests defensen els pacients, la seva independència i dignitat professional i la qualitat professional, i manifesten el seu rebuig a polítiques economicistes a la sanitat, i hauria d’estat al seu costat encara que les seves opinions posin de manifest i denunciïn les mancances i dèficits de la política sanitària dels governs establerts.

La resistència dels professionals evita que els aprenents de bruixot es carreguin totalment la sanitat pública

Només la resistència titànica dels professionals sanitaris pot explicar que les polítiques d’una bona part dels gestors sanitaris, no hagin liquidat encara la credibilitat en la sanitat pública,

(ACN) La 2a onada del Baròmetre sanitari ha registrat que segons l’opinió dels catalans enquestats -hagin o no estat pacients- la sanitat pública és normal (31,3%), bona (41,4%) o molt bona (11,7%). Això vol dir que un 80% dels ciutadans considera que la resposta que rep per part del sistema és “correcte”, ha subratllat el subdirector del Servei Català de la Salut, Francesc Brosa. Per contra, un 42% també pensa que l’assistència sanitària ha empitjorat en relació a l’any anterior. En aquesta enquesta, a més, la puntuació que obté la pública és de 6,80 mentre que la de la privada és de 7,39. En sentit contrari, en cas de malaltia greu, set de cada deu persones confiarien prioritàriament en la pública.

Els resultats de l’enquesta mostren que els ciutadans creuen que l’assistència sanitària pública a Catalunya és de qualitat -més d’un 80% considera que és normal, bona o molt bona- però alerten que està empitjorant en relació al 2014. Per contra, només un 8,2 % creu que ha millorat. El gerent d’Atenció Ciutadana, Joan Lluís Piqué, ha admès que allò desitjable seria que els resultats fossin uns altres però també ha matisat que aquest percentatge ha baixat des del juliol de 2012.

El tracte rebut del personal sanitari és l’aspecte de l’assistència sanitària que millor valoren, amb un 8,16. En segon lloc destaquen la proximitat del centre, amb un 8,01. En tercer lloc situen la confiança i seguretat que transmet el metge, 7,95. Per la cua destaquen el temps que dura la consulta, 7,23, la facilitat per aconseguir cita, 6,89, el temps d’espera per entrar a la consulta, 6,28 i el temps que costa fer les proves diagnòstiques, 5,92.

Per serveis, l’atenció primària és la més ben valorada, amb un 7,14, seguida de l’atenció especialitzada, 6,71, i de l’atenció hospitalària, 7,03. El darrer lloc és per l’atenció a urgències, 6,18.

Un 30% dels ciutadans tenen una mútua privada. De fet, el sector privat obté una millor puntuació, 7,39, en comparació amb el públic, 6,80. En cas de malaltia greu, però, la majoria de la població es posaria en mans de la pública. “Tant els que tenen pòlissa com els que no tenen dret a rebre l’atenció pública”, ha recordat Piqué.

Una altra dada que ha donat l’escrutini és que la mesura del copagament dels medicaments en funció de la renda amb l’objectiu de frenar la despesa farmacèutica divideix a la població. Un 46% dóna suport a aquesta decisió però un altre 46% es mostra contrari.

Les retallades i la fatiga provoquen que Catalunya perdi un 14% dels seus metges d’Atenció Primària

Imatge habitual d’un Centre d’Atenció Primària (CAP) col·lapsat. Un metge hi sol atendre un promig de 35-45 visites dia.

(Europa Press) La sanitat pública catalana ha perdut un total de 1.077 metges d’Atenció Primària des del 2010, fet que suposa una caiguda de més del 14% en el nombre de professionals, segons ha revelat el secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, al ‘Simposi d’atenció primària, a 30 anys de la reforma’, organitzat aquest dijous per aquest sindicat a Barcelona.

“Reincorporar aquests professionals i incrementar el pressupost en Primària seria la millor manera de combatre la fatiga que pateixen els facultatius”, ha destacat en declaracions als mitjans el president del simposi, David Arribas, que ha explicat que aquests professionals atenen cada vegada més pacients, però disposen de menys recursos. En els últims anys, han passat a atendre pacients de més complexitat i a incorporar l’ús de les noves tecnologies sense que l’administració els hagi facilitat la formació: “I tot això ho estem fent mantenint la proximitat i la qualitat assistencial”.

Ha lamentat que, sovint, els gestors sanitaris donen prioritat a l’atenció hospitalària per sobre de la Primària, fet que suposa “un error i falta de perspectiva, ja que la bona reputació de la sanitat pública és gràcies principalment a la tasca de la de la Primària”, més propera i recurrent.

Un dels efectes de les retallades en aquest àmbit ha estat la marxa a l’estranger de professionals catalans: l’any passat se’n van anar 588 facultatius de Catalunya, la segona comunitat amb més pèrdues, per darrere de Madrid, amb 728. Per especialitats, els facultatius que més han apostat per marxar a l’estranger han estat els metges de família, els pediatres i els anestesistes, la qual cosa evidencia la fugida de professionals de la Primària i la pèrdua de talent en aquest àmbit.

En relació amb el pressupost de Primària, Arribas ha advocat per incrementar-lo fins a representar el 25% del total de la despesa sanitària, tal com recomanen les principals societats mèdiques i científiques: “Aquí estem en un 17% i el nostre punt màxim es va assolir el 2010, amb un 18,4%”, ha assegurat.

El govern català manté els treballadors públics sota mínims en comparació amb la resta de l’estat

El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va dictar fa uns dies una resolució conjunta de les Secretaries d’Estat de Pressupostos i d’Administracions Públiques, en la qual es dicten les instruccions oportunes perquè els funcionaris de l’Estat recuperin en la seva nòmina d’aquest mes el 25% de la paga extraordinària que va ser suprimida el 2012 pel Govern.

Hisenda signa l’ordre perquè els funcionaris cobrin aquest mes el 25% de la paga extra de 2012 El cost d’aquesta devolució serà d’un 230.800.000 d’euros, el 0,5% de la despesa en personal de l’Administració Central per a aquest any.

A Andalusia els empleats de les agències públiques de la Junta recuperaran també el 5% de salari que els va ser retallat a conseqüència del pla d’ajust econòmic-financer i la implantació de les 37,5 hores setmanals que va emprendre l’Administració andalusa el 2012. La mesura s’aplicarà durant aquest 2015.

A Canàries el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat nul·la la retallada salarial del 5% que el Govern canari està aplicant des de 2010 als seus treballadors de les seves empreses públiques, en una sentència que CCOO creu que obligarà a tornar a les plantilles entre 105 i 132 milions de euros.

Al País Basc les retallades quasi no han existit i van ser molt discretes.

I a Catalunya…res de res. Des que el conseller de Castells, que ara ens dóna lliçons de com enfocar el procés, va decidir ser un dels alumnes més aplicats i avantatjats, i va retallar entre un 5 i un 8% als treballadors públics durant el darrer tripartit, mesura que va mantenir i augmentar el govern de CiU amb Mas-Colell al front, afegint-hi la pèrdua d’una paga doble, alhora que mantenien congelat l’ IPC de la majoria de treballadors des del 2009. Tot plegat representa una pèrdua de poder adquisitiu de més del 20% des del 2009 per a molts d’aquests treballadors. Però aquestes grans retallades i sacrificis dels treballadors ni tan sols han servit per mantenir els serveis públics, que es van degradant progressivament, amb tancaments i limitacions, manca de personal a educació o bombers, caos i massificació a la sanitat, que només salva la gran tasca dels professionals sanitaris, el darrer cas la mort d’un pacient en una ciutat de 135.000habitants, Tarragona, per haver tancat la planta d’hemodinàmica del Joan XXIII. Fins quan i fins a on arribarà tot plegat, mentre el govern decideix si fa o no eleccions….

El Servei Públic de Salut podria donar la victòria als independentistes escocesos

Mentre el conseller de Sanitat, Boi Ruiz (que ja va dir que si es fa la consulta i es guanya, després s’hauria de fer un altre referèndum), segueix amb la política de retallades als usuaris i de càstig als treballadors de la sanitat, la campanya escocesa és absolutament diferent.

El futur dels serveis de salut podria ser la clau en la campanya per la independència d’Escòcia. Encara que de moment les enquestes segueixen donant un marge per la victòria del no, aquest es va escurçant a mesura que es van coneixent les perspectives de retallades i de gradual privatització de serveis públics, entre ells del National Health (NHS), que està impulsant el govern de Londres.

Aquesta plans del govern de Cameron estan donant ales als partidaris de la independència. Fa dues setmanes, una enquesta d’ICM per a Escòcia mostrava un increment del vot independentista de 4 punts, que prové del grup de votants indecisos que van definint la seva posició davant del referèndum, i el tema dels serveis públics sembla que hi té una importància fonamental, sobre tot entre les dones.

Conscient d’això, el president escocès, Alex Salmond, està intentant posar el focus en el manteniment i la protecció d’aquests serveis públics, i molt especialment del Servei Públic de Salut en una Escòcia independent, en el que ja es descriu com una nova declaració d’Arbroath, el lloc on es va realitzar la declaració d’independència d’Escòcia l’any 1320.

I és que els partidaris de la independència són absolutament contraris al desmantellament del Servei Públic de Salut britànic, i encara que el govern escocès ja ha augmentat la despesa en sanitat per compensar les retallades que arriben de Londres, això només podrà ser per un període curt de temps, perquè Escòcia no disposa de prou recursos econòmics per compensar-ho indefinidament si els unionistes guanyen el referèndum.

Ara, a menys d’un mes per a decidir si Escòcia es converteix en un país independent, la campanya pot fer un gir i convertir un vot a favor de la independència en sinònim de mantenir un model econòmic i social, allunyat de les polítiques de Londres, i que permeti protegir els serveis públics, i molt especialment la sanitat.

Cafèambllet denuncia que la sectorial de Sanitat de l’ANC dóna cobertura al lobby corrupte que vol privatització

En un vídeo adreçat directament a la Presidenta de l’Assemblea Nacional, Carme Forcadell, la revista Cafèambllet, dedicada a tractar sobre la corrupció a la sanitat catalana, denuncia que el document presentat per la sectorial de Sanitat de l’ANC dóna cobertura als lobbys de poder que volen privatitzar la sanitat.

Albano Dante Fachin, el periodista de Café amb Llet que ha gravat el missatge, afirma que el document el signaria amb els ulls tancats tota la dreta privatitzadora espanyola, perquè les 13 planes del document són una defensa de la privatització i opacitat del sistema sanitari

Albano li recorda que en la presentació del document Forcadell estava present en l’acte

I dóna dades concretes:el document proposa que els consorcis sanitaris de Catalunya quedin exclosos de la normativa europea SEC 95, demanda històrica dels empresaris que diu s’han enriquit amb aquesta mesura, i que 8 dies després del document CiU i PP van pactar-la.

Recorda que el document el va presentar ,Helena Ris, directora de la Unió Catalana d’hospitals, que aplega la patronal hospitalària, i que abans tenia com president Boi Ruiz.

Albano diu que un lobby de la sanitat privada fa servir el nom de l’ANC pels seus interessos, i que ja estan treballant per a que a la Catalunya del futur les màfies de la sanitat segueixin intactes, i guanyant més poder, que això es fa sota el paraigües de l’ANC, i que el document encara que és de la sectorial de Sanitat, el presenten amb el segell de l’ANC, i amb la presència de la seva presidenta,

Acaba demanant que l’ANC no doni cobertura als que defensen la privatització de la sanitat, i diu que queda a l’espera d’una resposta.

Breu explicació:

Cal llegir entre línies el document per entendre que cafèambllet dedueix que en el document de la sectorial de Sanitat de l’ANC es defensa, entre d’altres, que els consorcis realitzin la seva comptabilitat com si fossin una empresa privada, encara que estiguin en mans públiques – un cas paradigmàtic és el de l’Hospital Cínic, traspassat a la Generalitat el 2008 –

El segon tripartit va incloure els consorcis sanitaris en l’administració pública, segons va dir per adaptar-se a la normativa de la Unió Europea, coneguda com Secció 95, que és la que es cita en el vídeo.

El que defensa la patronal Hospitalària es tot el contrari, que els consorcis siguin tractats com “unitats productores de mercat”, adduint que els seus “ingressos per vendes superen el 50% dels costos de producció”, i que no s’hagin d’adaptar ni rendir comptes de la forma que es demana a la norma de la UE, i quedar així fora del control públic.