Ahir dimecres el President del Banc de Sabadell, Josep Oliu, al ser preguntat pel procés sobiranista català, va afirmar que veu molt poques possibilitats per a la independència de Catalunya, i que “la seva entitat no té voluntat de pertinença a cap regió,  perquè som un banc europeu i amb vocació de créixer internacionalment”, va sentenciar Oliu en una roda de premsa des de Londres, on la cúpula de l’entitat va presentar el seu pla estratègic Triple 2014-2016.

El president del Sabadell va desitjar que qualsevol discrepància política se solucioni per via democràtica (potser votar no és la més democràtica de les vies?), i que, si s’ha de canviar alguna qüestió bàsica, se segueixin les vies establertes ( és a dir la Constitució). Oliu va afegir que si se segueix la legalitat, el debat polític “no ha de preocupar perquè és la via de la discrepància democràtica”.

És la segona vegada en poc temps que el nom del Banc Sabadell i el seu president surten associats amb declaracions contràries a la independència de Catalunya, el passat 19 d’octubre es van filtrar unes suposades paraules seves, en una reunió amb potencial inversors, en que Josep Oliu, hauria dit que si Catalunya s’independitza d’Espanya, posarien en marxa un pla B, que implicaria el trasllat de la seu social a Madrid.

Fins fa poc el Banc de Sabadell, sempre s’havia mostrat absolutament discret en relació al procés sobiranista català, i inclús s’havia valorat com menys hostil al procés que la Caixa, o al menys allunyat de qualsevol polèmica. Llavors, per què ara el Sabadell es mostra tant bel·ligerant amb el procés català ?? L’explicació la trobem en la lenta però progressiva ocupació del seu Consell d’Administració, i del seu accionariat, per persones clarament hostils i bel·ligerants amb el procés independentista català, procedents de la ultradreta espanyolista, que pretenen controlar els bancs catalans, tal i com ja vam explicar en un article publicat a l’estiu del 2013.

I es que a per darrera del president, Josep Oliu, hi trobem, com a vicepresident primer mi més ni menys que a José Manuel Lara, reconegut enemic  del dret a decidir dels catalans, i que lidera les amenaces de boicot contra Catalunya, i mou els fils per enfonsar el procés, i que també ha dit que traslladarà les seves empreses fora de Catalunya si triomfa la independència.Curiosament, el passat setembre de 2013, Lara va substituir Isak Andic, president de Mango, en el càrrec de vicepresident, i van començar les declaracions contra el procés català.

Encara que a títol personal Lara Bosch disposa de menys d’un 1% de les accions del banc, en controla una altra part mitjançant  societats interposades com Jaipur Investment o el holding Hemisferio.

El vicepresident segon de l’entitat és Javier Echenique, president del Banco Guipuzcoano, absorbit pel Sabadell el 2010 (encara que manté el nom de SabadellGuipuzcoano), també conseller general de Repsol.

Entre els principals accionistes, encara que no forma part de la Junta, s’hi troba el president de Mercadona, el  valencià Juan Roig, que va reconèixer fa poc que feia donatius a la FAES, la fundació d’Aznar.

Ja com a consellers del nucli dur hi trobem la multimilionària catalana Sol Daurella, presidenta de Coca -Cola Iberian Partners, únic embotellador de la beguda nord-americana a l’estat espanyol, que recentment va traslladar la seu social de Barcelona a Madrid, o el castellonenc, Héctor Maria Colonqués, president del gegant de la ceràmica Porcelanosa, considerat en algunes llistes l’home més poderós del País Valencià i amb vincles amb el PP.

També trobem entre els consellers, però sembla que amb molt menys poder de decisió, al sabadellenc Joan Llonch Andreu, a Joaquín Folch-Rusiñol Corachán, president de Corver  SA, una empresa catalana dedicada a la importació i distribució d’accessoris i recanvis per a motocicletes, i que també controla Pintures Titán, o a Maria Teresa Garcia Milà vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia, i consellera d’ENAGAS, entre d’altres.

Actualment els principals accionistes del Sabadell són el colombià Jaime Gilinski, president del fons Itos Holding, i el mexicà David Martínez, de Fintech, tots dos amb un 5% aproximadament del capital. Altres accionistes importants són la inversora nord-americana, BlackRock, la més possiblement la més important del món, Lloyds, o el BCP(Banc  Comercial Portuguès).

Inversors a títol personal com José Manuel Lara (Planeta), Isak Andic (Mango) o el ja citat Juan Roig de Marcadona , no arriben ni a l’ 1% de les accions, i són superats per d’altres accionistes com  Joaquín Folch-Rusiñol Corachan, Sol Daurella, el president Josep Oliu, Josep Permanyer , Miguel Bosser Rovira, Joan Llonch Andreu o Francesc  Casas.