Analitzant l’article de Felipe González en 6 punts: Amenaces, xantatge, insults i no respecte a la democràcia

Gonzaléz acomiadant Vera i Barrionuevo quan ingressen a presó.

Felipe González, el que fou president socialista del govern espanyol durant l’escàndol dels GAL, els grups armats parapolicials que practicaren el terrorisme d’Estat a Espanya durant la dècada dels 80, amb la col·laboració d’alts càrrecs del govern, en el context d’una trama de corrupció generalitzada amb fons reservats del Ministeri de l’Interior, s’ha animat avui a entrar en les eleccions del 27-S i a donar la seva opinió en un article publicat al diari “El País” i titolat “Als catalans“.

Però si analitzem l’escrit de González, el podríem anomenar pamflet, trobem que està carregat de falsedats, amenaces, insults, xantatge i sobretot de manca de respecte al que decideixin els ciutadans votant, i gairebé cap argument real.

Analitzem-ho:

1/D’entrada González ja no reconeix el resultat de la eleccions del 27-S, i diu que el resultat, sigui el que sigui, no tindrà valor, perquè serà fals.

Així diu que: “La proposta de l’estranya coalició” unida només pel rebuig a Espanya, sigui quin sigui el resultat de la falsejada contesa electoral, pot ser el començament de la veritable “via morta”.

2/ A continuació ignora a una part majoritària de de Catalunya i parla de fractura només en un sentit

“Desconnectarien una part substancial de la societat catalana, fracturant dramàticament, i neguen la seva identitat -catalana i espanyola- que la viuen com una riquesa pròpia i no com una contradicció”.

Per l’ex-president la gran part de catalans que no vol sigui connectada a Espanya no tenen cap dret. Han de seguir a Espanya per no traumatitzar a la resta, i se’ls hi pot imposar tranquil·lament el fet de veure’s obligats a sentir-se espanyols. El conegut argument dels protaurins “el toro no siente dolor, nunca tendria una vida mejor”

I també, no hi podia faltar, una al·lusió a Tarradellas, el gran recurs de tots els unionistes i feixistes.

3/ Després González intenta sembrar la discòrdia i separar els catalans (per pedigrí diu ell). Concretament escriu:

“Ja se sent aquesta fractura en la convivència i es comencen a escoltar veus de rebuig als que no tenen pedigrí català”.

4/ També hi ha lloc per les amenaces ja conegudes i la prepotència sense sentit, com dir que quedarem aïllats d’Europa o d’Iberoàmerica, com si només poguéssim tenir relacions de la mà d’Espanya, com un infant que no sap caminar.

“Desconnectarien d’Europa, aïllant a Catalunya en una aventura sense propòsit ni avantatge per a ningú. Imaginen un Consell Europeu de 150 o 200 membres en la ja difícil governança de la Unió? “Desconnectarien de la dimensió iberoamericana (que tant valor i transcendència té per a tots) i especialment de Catalunya perquè aquest vincle es fa a través d’Espanya com a Estat nació”.

5/ Tampoc hi falta el xantatge en la comparació amb Grècia al reconèixer que el que decideixi el poble votant no servirà per res:

“Què va passar quan es va proposar als grecs una consulta per rebutjar l’oferta de la Unió Europea i “negociar amb més força”? Després que més del 60% dels grecs ho creguessin, Tsipras va acceptar condicions molt pitjors que les que havien rebutjat en referèndum “Sabien que no hi havia una altra sortida i van enganyar els ciutadans?”, diu González.

6/ Per finalitzar la comparació amb les dictadures, primer amb l’Albània maoista d’Enver Hoxha: “Com és possible que es vulgui portar al poble català a l’aïllament, a una espècie d’Albània del segle XXI?” i després la traca final amb el nazisme i el feixisme: És el més semblant a l’aventura alemanya o italiana dels anys trenta del segle passat”, escriu l’expresident.

Com és possible que una persona amb tant poc d’arguments i amb un discurs al nivell del PP hagi estat un dels líder més representatius de l’esquerra, segueix i segurament seguirà sent un misteri, de moment, potser fins que no es pugui accedir als fons reservats del Ministeri d’Interior espanyol, i es conegui a fons que va passar durant la “Transición”.

La crueltat d’alguns refugiats espanyols contra els refugiats catalans. “No figura la bandera espanyola”

Els atacs contra els catalans d’una part de les elits espanyoles, són una constant, però a vegades són d’una crueltat inqualificable, inclús en condicions extremes, sense ni respectar el dol pels morts. Aquest és el cas que es relata avui a la contra de la Vanguardia, amb el testimoni esgarrifós d’Artur Bladé Font, fill de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila (1907-1995), que descobreix uns fets que mostren la infàmia d’alguns refugiats espanyols, que compartien el mateix vaixell que els refugiats catalans,

Bladé explica com quan era un noi, navegant amb els seus pares en el vaixell Nyassa, de bandera portuguesa, fugint de l’Espanya feixista, una nena de vuit mesos, Núria Mora Soler, va emmalaltir de broncopneumònia i va morir. Els seus pares la van vetllar, i en el un petit fèretre blanc, que contenia les seves restes, hi van col·locar una bandera portuguesa al peu, perquè era l’única reglamentària, però també van posar a la capçalera una bandera catalana.

Eduardo Frapolli, que segons hem pogut trobar era un catedràtic de Màlaga, diputat pels lerrouxistes del Partido Radical, i també Bruno Alonso, un càntabre, diputat al Congrés pel PSOE, i dirigent sindical de l’UGT, segons hem esbrinat, es van presentar davant el cadàver de la nena i van recriminar als pares que no hi hagués una bandera espanyola: “Observem que no figura aquí la bandera nacional. És que el pare de la nena no és espanyol?”, van dir, i van portar una bandera republicana. Però una amiga dels pares de la nena, una noia madrilenya, de nom, Josefina Callao, casada amb Antoni Maria Sbert, exconseller de Cultura, els va retreure la seva conducta i els va engegar.

Com a conseqüència d’això, Bladé explica que Frapolli va escalfar a altres espanyols, i un valencià va cridar a llençar a l’aigua els catalans: “A l’aigua, a l’aigua, els catalans ens han fet perdre la guerra!“. Bladé diu que en altres vaixells havien passat coses similars.

Finalment refereix que Palazón, un amic del seu pare va argumentar “No diuen vostès que Catalunya és Espanya? La bandera catalana és una bandera espanyola”. “Però són vostès espanyols o no?”, inquiria altre. I van posar la bandera.

El PSOE relaciona la unitat d’Espanya amb la Coca Cola

El líder del PSOE madrileny, Tomás Gómez, ha relacionat tancament de diverses plantes embotelladores de Coca-Cola, com la de Fuenlabrada, al procés sobiranista de Catalunya.

El líder dels socialistes madrilenys ha afirmat que darrera el tancament de diverses plantes, per produir a Catalunya, hi ha raons “fosques i opaques, sense cap justificació, i que no es deu a raons econòmiques, sinó a una operació política per beneficiar Catalunya, i ha senyalat directament a Sol Daurella, presidenta de l’embotelladora Cobega, de la que ha recordat que é relacions familiars i de negocis amb Convergència i amb la família Pujol .

Per això Gómez, en lloc de defensar amb arguments socials o econòmics els llocs de treball, ha preferit carregar contra Catalunya, afirmant que “defensar la unitat d’Espanya “és” defensar els treballadors de Coca-Cola a Fuenlabrada. No hem sentit dir res al PSOE quan empresaris com Lara i d’altres han amenaçat amb marxar de Catalunya.

Sol Daurella, és la presidenta de Coca -Cola Iberian Partners, únic embotellador de Coca Cola a l’estat espanyol, una de les empreses que ha aconseguit superar els efectes de la crisi, i està casada amb Carles Vilarrubí, actual vicepresident del F.C. Barcelona.

El PSOE donarà suport al Govern i al PP “per dir un no com una casa a la independència de Catalunya”

Així s’ha expressat avui, Elena Valenciano, la vicesecretària general del PSOE, en una entrevista a la SER, on ha afirmat aquest dilluns que el seu partit donarà suport al Govern i al PP “per dir un no com una casa a la independència de Catalunya”, però no per “una política frontista ” ni per no fer “res” i no resoldre l’esquerda que s’està obrint en aquesta comunitat .

“Nosaltres hem parlat molt amb el Govern sobre el desafiament sobiranista a Catalunya i el Govern sap que pot comptar amb nosaltres per dir un ‘no’ com una casa a la independència de Catalunya però no pot comptar amb nosaltres per a no fer res”, ha dit en una entrevista a la Cadena Ser

Valenciano ha dit que el Govern i tots els partits s’han de prendre molt seriosament el que està succeint a Catalunya i diu apostar pel diàleg, si cal , per ” recompondre les regles del joc ” , inclosa una reforma de la Constitució, si cal, per seguir convivint de manera que tots els espanyols siguin” iguals “però pugui reconèixer-se com ” diversos ” .

En relació als tres diputats del PSC al Parlament català que van votar a favor de demanar al Congrés que es transfereixi la competència per convocar un referèndum, Valenciano ha afirmat que correspon al “partit germà” del PSOE decidir com actua si no deixen el seu escó , tal com els ha demanat el líder del PSC , Pere Navarro.

Avui en una entrevista al programa Els matins de TV3, Elena ha tornat a dir que no lliurarà l’acta de diputat, com els hi ha demanat la direcció del PSC a ell i a les diputades Marina Geli i Núria Ventura, i ha dit no tenir cap por de la decisió que pugui prendre aquesta tarda la Comissió de Garanties del partit. En aquest sentit, ha opinat que la reunió de la comissió “és una garantia” per ells.

Per la seva part el president del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha lligat el seu futur a la carrera pel lideratge del partit a la capital a les mesures disciplinàries que els socialistes apliquin als tres diputats crítics que van incomplir les directrius de votació al Parlament en la petició de la consulta al Congrés. En un comunicat, Martí assegura que “si hi ha una sola expulsió”, no es presentarà a les primàries, un procés per al que aquest dilluns té previst inscriure’s i on ja havia anunciat que participaria. El regidor, a més, ha alertat a la cúpula del PSC que la decisió que prengui la comissió de garanties sobre els díscols té “el perill d’engegar a rodar” les primàries.

El regidor socialista ha aprofitat per “tornar a agrair” el gest dels tres diputats que van trencar la disciplina de vot la setmana passada.