Ministre d’Afers Europeus noruec: Hi ha maneres de resoldre l’adhesió d’un nou estat independent

ACN

El ministre d’Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen, està convençut que la política espanyola té processos democràtics i procediments que permetran tractar’ la situació a Catalunya.

En una entrevista a l’ACN, Helgesen admet que “Noruega està observant Catalunya” i avisa que “com en el cas d’Escòcia” no vol comentar “sobre els temes que hi ha en joc” . Amb tot, Helgesen reconeix que és ‘impossible tenir resposta’ sobre què passaria amb la participació d’un nou estat a l’ONU o l’OTAN. ‘Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, però hi ha procediments per tractar aquests temes quan i si sorgeixen, assegura.

Noruega, un país amb una gran reputació internacional com a mediador de conflictes, adverteix però que no pot implicar-se en la situació catalana si ningú li demana. La línia base de qualsevol mediació és que les dues parts o més involucrades en un problema l’acceptin, i mentre aquest no sigui el cas, no hi ha cap raó perquè un tercer tingui aspiracions d’aquest tipus, assegura Helgesen.

Confio que a la política espanyola teniu els processos democràtics i procediments que permetran tractar aquest tema’, afegeix el ministre. Helgesen, però, rebutja precisar quins haurien de ser aquests ‘processos democràtics i procediments’ si Espanya rebutja el referèndum. La gràcia de la democràcia nacional és que li correspon als del país en qüestió parlar i resoldre els temes, i no els toca als de fora tenir una opinió sobre el camí que tenen per endavant, indica.

En cas de declaració d’independència de Catalunya, Noruega decidiria la seva reacció d’acord amb el context global. “Seguiríem les normes internacionals i el que passés”, diu el cap de gabinet de la primera ministra noruega.

Noruega no forma part de la Unió Europea perquè en dos referèndums, el 1972 i el 1994, els ciutadans hi van votar en contra. Tot i això, el ministre Helgesen remarca que participen profundament en la integració europea . No estic segur que Noruega sigui massa diferent d’altres països europeus’, explica. Els noruecs participen del sistema de lliure circulació de persones, Schengen, del que en canvi no és part un estat membre de la UE com el Regne Unit, per exemple. També participem en altres programes com l’Erasmus o Horitzó 2020, diu Helgesen.

L’OTAN

Amb tot, Noruega, un dels països fundadors de l’OTAN, i d’on és el seu actual secretari general, Jens Stoltenberg, admet que la comunitat internacional intentaria evitar forats negres al mig d’Europa.

Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, no només per a l’OTAN, sinó també per a l’ONU’, diu Vidar Helgesen preguntat sobre les conseqüències de la independència en matèria de defensa i seguretat. Assumeixo que qualsevol país a Europa, nou o antic, voldria garantir el màxim de seguretat possible, precisa. !Hi ha procediments per tractar aquests temes, quan i si sorgeixen”, afegeix.

L’antecedent de Iugoslavia

Quan els Balcans van separar-se, Sèrbia va heretar el seient de Iugoslàvia a l’ONU però els altres països van demanar l’adhesió i van ser acceptats com a membres’, explica Helgesen. Iugoslàvia és un cas important a estudiar i instructiu pel que fa a la llei i els procediments internacionals tot i que no és comparable amb Catalunya ni Escòcia perquè llavors es tractava d’un conflicte, afegeix. Amb tot, el cas demostra que la comunitat internacional té precedents en els que es pot basar, conclou.

La geo-estratègia dels EUA veu l’exèrcit espanyol fora de Catalunya, que diu serà la nova potència militar a la zona

La pàgina web de l’Atlantic Council, un think tank amb seu a Washington, especialitzat en temes de política i seguretat internacional, que assessora a l’Aliança Atlàntica (OTAN), ha publicat un article titulat “Les implicacions militars de la secessió d’Escòcia i Catalunya”’ signat per James Hasik, on analitza la repercussió que suposaria per a l’Aliança Atlàntica la independència d’Escòcia i Catalunya.

Hasik diu que l’OTAN no s’hauria de prendre a la lleugera ambdós casos, però opina que la independència de Catalunya plantejaria menys problemes militars a l’Aliança que la d’Escòcia.

Hasik explica que els moviments independentistes dels dos països han aprovat unir-se a la UE i l’OTAN, però que l’adhesió no és automàtica, i depèn de l’aprovació de tots els estats membres i recorda ”la infantil i inacable exclusió de Macedònia pels grecs”.

També diu que no creu que Espanya pugui evitar la independència de Catalunya, però es pregunta si altres estats membres, com Bèlgica, amb problemes independentistes podrien considerar també un perill la integració de Catalunya

Recorda que Griffe Witte, en un article al Washington Post, va sostenir que a llarg termini, la secessió d’Escòcia podria ser un repte per mantenir la força de submarins Trident de Gran Bretanya, perquè el Partit Nacional Escocès (SNP) té com a objectiu fer fora del seu territori les armes nuclears, encara que creu que a l’hora de la veritat els escocesos preferirien mantenir els milers de llocs de treball industrials que suposen les bases de l’OTAN.

L’article diu que és important tenir en compte els plans dels moviments independentistes, i diu que a Escòcia, un país amb una població de de 5,3 milions de persones, amb més de 200 mil milions de dòlars de PIB, l’SNP té en ment una versió diminuta de les forces armades britàniques, però que el problema és que els recursos d’Escòcia no és probable que puguin cobrir aquests objectius.

Per contra diu que Catalunya compta amb 7,3 milions d’habitants, amb més de 300 mil milions de dòlars de PIB, i que només que gastés un 1.6% d’aquest en la defensa, tindria el mateix pressupost de Dinamarca, que té unes forces armades molt eficients.

Veu Catalunya molt ben situada, amb ports excel·lents a Barcelona i Tarragona, per ser d’entrada una potència naval menor a la Mediterrània. Encara que diu que ara no hi cap pla concret pel futur exèrcit català, creu que després d’uns anys, Catalunya assumiria la seva responsabilitat com “actor principal a la Mediterrània”, amb avions de patrulla marítima amb base a terra, i petits escamots de combat de superfície. Amb el temps, diu l’ambició nacionalista podria incloure un grup expedicionari i centenars d’infants de marina, per agafar un paper seriós en la seguretat col·lectiva.

Potser no hi hauran més Álvaro de Bazáns (la fragata de darrera generació espanyola) a Barcelona, però poden haver-hi noves forces marítimes que l’OTAN necessita a la perifèria de la Mediterrània, conclou l’article.

L’Atlantic Council, lligat a l’OTAN, adverteix Europa i es posiciona a favor d’una Catalunya independent

El poderós think tank nord-americà, Atlantic Council, una organització estretament lligada a l’OTAN, assegura que Europa està tractant el tema de la independència com un assumpte intern d’Espanya i el Regne Unit, i que això és un error que corre el risc de provocar esquerdes a la delicada unitat del continent, i que ara és el moment de que la UE sigui proactiva i desenvolupar una política per fer front a la crida de Catalunya per l’autodeterminació i la seva possible independència .

En un article amb un títol demolidor “How the Voters of Catalonia May Change Europe” (Com els votants catalans poden canviar Europa), afirma que Catalunya ha sol·licitat formalment al govern d’Espanya que autoritzi un referèndum sobre la independència, i que Europa s’enfrontarà a un repte d’aquest any per al qual sembla no preparada, i recorda que tot i que Espanya s’ha oposat fermament al referèndum, els catalans estan segurs de seguir endavant.

Segueix dient que serà Europa, la que al final decidirà si Catalunya serà un Estat independent, i que la fòbia del continent a la lliure determinació i la seva falta d’enfocament coherent dels nous Estats independents, els deixa mal preparats per prendre aquesta decisió, que posarà a prova el fonament mateix d’Europa.

I també treu tot valor al debat jurídic entre Espanya i Catalunya, sobre el dret de Catalunya a celebrar un referèndum i declarar la independència, que diu que és en gran mesura irrellevant. Si els catalans opten per la independència, aniran a buscar el reconeixement internacional com a estat independent basat en la voluntat de la gent, no en les disposicions de la Constitució Espanyola.

Adverteix que el dret internacional no permet ni prohibeix la celebració de referèndums pels estats que hi aspiren. Segons el dret internacional, un Estat ha de tenir un territori amb una població sotmesa al control d’un govern – criteris que Catalunya reunirà, sentencia.

I assegura que és poc probable que Europa en el seu conjunt es negui al reconeixement de Catalunya, perquè això crearia un conflicte enquistat al cor del continent que drenaria el capital polític i els recursos econòmics d’una Espanya econòmicament fràgil, i que en molts països europeus el no reconeixement seria percebut com anti-democràtic, i extremadament difícil de justificar, ja que més de dues dotzenes d’estats han aconseguit el reconeixement en els darrers vint anys, i que Escòcia és probable que s’uneixi aquesta llista.

Els objectius de l’Atlantic Council són tractar sobre qüestions de seguretat política i econòmica, promovent la cooperació i la relació transatlàntica.

L’OTAN també parla ja d’una Catalunya independent. El proper mapa de l’Aliança Atlàntica

La propera estructura de l’OTAN a Europa (en blau països membres, en taronja països no membres).

Avui l’OTAN ha parlat per primera vegada del que passaria amb una Catalunya Independent i ha dit que d’entrada en quedaria fora d’aquesta organització militar, i que per reingressar-hi caldria el “consens de tots” els seus 28 membres, inclosa Espanya.

Aquesta és la resposta que ha donat la portaveu, “Això és una qüestió hipotètica, ha afirmat la portaveu de de l’Aliança Atlàntica, Oana Lungescu, en l’habitual roda de premsa per preparar la pròxima reunió de ministres d’Afers Estrangers.

En general, perquè qualsevol nació s’incorpori a l’Aliança necessitarien obtenir el consens de tots els aliats de l’OTAN”, i qualsevol petició d’aquest tipus hauria de ser aprovada per tots els països de l’OTAN per consens seguint els procediments normals”.

En el cas d’Escòcia, els nacionalistes del Partit Nacionalista Escocès, ja s’han manifestat a favor de negociar la transició per continuar a dins de l’OTAN com a nou estat membre.

En el cas català aquest no és un tema que preocupi gaire, i segons com encara podria portar més gent a la causa independentista. Països com Suïssa, Àustria, Suècia, Finlàndia o Irlanda, no pertanyen a l’OTAN