Open Democracy desemmascara Ciudadanos i el situa a l’extrema dreta

Revisió: Josep Maria Bellmunt (Ara o Mai)

En un contundent article –The naked truth about Ciudadanos, Spain’s counter-revolutionaries, Open Democracy, la coneguda pàgina nord-americana de debat sobre política internacional, explica com, analitzant els posicionaments del Partit de Rivera al Parlament català, s’observa una gran quantitat de polítiques conservadores, fins i tot reaccionàries, que es contradiuen amb la imatge de partit centrista que Ciudadanos està venent a l’exterior.

Kate Shea Baird, l’autora de l’article reconeix que l’habilitat mediàtica del partit és inqüestionable, i que això és fa més evident per la forma en què la formació que lidera Rivera, està sent tractada i descrita pels mitjans de comunicació i grups de reflexió a l’estranger, com Vincenzo Scarpetti a Open Europe que els va descriure com “centristes”, un recent article a la pàgina web de BBC News, que li posava l’etiqueta de reformista moderat i constructiu, o inclús, The Guardian, que el qualifica del Podemos de la dreta, destacant la seva retòrica anti-corrupció.

Però l’articulista recorda que des del 2006, quan Ciudadanos va aparèixer a Catalunya guanyant tres escons al Parlament, els votants catalans l’identifiquen constantment com el segon partit més dretà al Parlament, només superat pel PP, i més a la dreta que CiU, però que a la resta d’Espanya encara no el coneixen. I per deixar-ho clar recorda com el partit també ha dut a terme manifestacions al costat dels partits i organitzacions d’extrema dreta, o va votar en contra del finançament de la memòria històrica pels crims del franquisme.

I diu que això és així perquè, de fet, Albert Rivera és un ex membre del PP, i la seva número dos, Carina Mejías, va ser regidora i diputada del PP a Catalunya durant més de vint anys. I que de fet el s’han fet un nom oposant-se al moviment independentista català, i inclús a la celebració d’un referèndum , en contra de la voluntat d’una majoria de la població catalana, fent costat al PP i a la branca català del PSOE.

També es diu que en matèria d’immigració la seva retòrica i polítiques són típiques de l’extrema dreta, negant, per exemple, l’assistència sanitària als immigrants indocumentats, el que el situa a la dreta del PP, o destacant que la seva postura sobre qüestions de gènere també és conservadora, exigint el consentiment patern per a dones menors de 18 o un període de reflexió obligatòria a les dones adultes. El mateix Albert Rivera va escollir dia internacional de la dona per anunciar la seva oposició a la política per garantir la representació equitativa de les dones en les llistes electoral.

L’article segueix dient que encara que Ciudadanos neguen ser el Podemos de la dreta, gaudeixen amb la comparació, però que Ciudadanos és un partit amb poca transparència, i l’únic partit català que no va proporcionar informació sobre les seves subvencions, donacions o préstecs, i que això ja va ser criticat en un informe de Sindicatura de Comptes, el gener d’aquest any

També que el seu exlíder, Jordi Cañas, va haver de dimitir quan va ser acusat de frau fiscal a l’abril de 2014, però que va ser contractat pocs mesos més tard com a assessor d’eurodiputat Juan Carlos Girauta, i que el partit es va quedar tant ample a justificant que els 429.000 euros en impostos impagats havien estat un “assumpte personal”.

Així és Ciutadans, només el PP amb millors abdominals? El temps ho dirà, conclou Shea Baird.

Opendemocracy: Dura crítica contra la discriminació del català a Espanya i a la UE

A cada article i noticia que es publica la discriminació, de tot tipus, cap als catalans es va internacionalitzant i agafant força

En un article que signa, Alessio Colonnelli, a la web nordamericana de debat sobre politica internacional, OpenDemocracy, titulat “Spain’s Partido Popular’s snide attacks on Catalan” ( atacs deliberats del PP contra el català), s’explica que malgrat els 11,5 milions de persones que viuen als territoris de parla catalana, el català no és un dels 24 idiomes reconeguts a la UE, i en canvi si que ho són llengües minoritàries i poc parlades, com el gaèlic irlandès o el maltès,

I que això succeeix tot i que a la seva pàgina web oficial, la Comissió Europea diu que “manté la política que tots els ciutadans de la UE tenen dret a accedir a tots els documents de la Unió en el seu idioma, i rebre una resposta en la seva pròpia llengua “.

EL motiu de tot això explica Colonelli, és que la classe política espanyola ha demanat a la UE que el català-valencià, que són el mateix idioma, no sigui inclòs, i només hi consti l’espanyol. També refereix com el govern de Madrid vol fer veure que són llengües diferents.

I fa la comparació amb el gaèlic a Irlanda, que és un orgull per al país, mentre el català a Espanya és una cosa de la que es voldria amb molt de gust prescindir, com un parent vergonyós, amb el que no et vols veure relacionat, com un esquelet a l’armari.

Recorda com al 1981 dues bombes van esclatar a la casa de l’escriptor Joan Fuster, que defensava la unitat de la llengua, però que ningú no va ser acusat, i com ara mateix el ministre d’Educació, José Ignacio Wert intenta evitar l’aprenentatge del català a Catalunya, el País Valencià i les Illes, intentant fragmentar la força de l’idioma, i que res semblant passa en cap altre país de la UE a ta escala, perquè estem parlant de milions de persones, sense que la UE faci res.

Compara l’espanyol amb una planta sana i pròspera en sòl nodrit, que treballa per crear un continu de perspectives lingüístiques i sensibilitats, però en el cas de català-valencià diu que s’està injectant arsènic en el seu sòl.

Tampoc oblida la censura i el sabotatge a TV3 al País Valencià , i com el 1983 amb una idea innovadora, i gràcies a antenes repetidores del canal privat amb seu a Barcelona, va anar augmentant gradualment la seva extensió fora de Catalunya a les zones de parla catalana. Tot un èxit, diu, fins a 2007, quan la Comunitat Valenciana governada pel PP va prohibir TV3.

Open Democracy: “Podemos, un gat entre coloms a Catalunya”. L’última oportunitat d’Espanya

OpenDemocracy dedica un article a l’arribada de Podemos a Catalunya amb un títol significatiu: “A cat among pigeons in Barcelona”( un gat entre coloms a Barcelona), parodiant potser el títol d’una novel·la d’Agatha Christie, on explica que els dos principals moviments que amenacen amb desestabilitzar el sistema polític espanyol, van xocar de front aquest diumenge amb la primera aparició oficial de Pablo Iglesias a Catalunya, des que va ser elegit com a secretari general de Podemos el passat mes de novembre.

L’article signat per Kate Shea Baird, explica que encara que Iglesias va dir que esperen que els catalans votarien a favor de romandre a Espanya en un hipotètic referèndum, és ben clar que l’autodeterminació de Catalunya no forma part de l’agenda política de Podemos, i que els candidats del partit quan tracten el tema català parlen de sobirania o del dret a decidir.

Per això opina que encara que Podemos podria, en teoria, ajudar a la causa independentista, la reacció de molts catalans independentistes suggereix que no són tan optimistes sobre el potencial del nou partit per ajudar-los a avançar en els seus objectius.

D’aquesta manera assegura l’article, Podemos podria suposar un desafiament profund a un dels principals arguments dels independentistes d’esquerra: Que Espanya és impossible de reformar des de dins, com el propi lema de la CUP diu: “’independència de canviar-ho tot”. I es fa ressò de les paraules de Pablo Iglesias atacant directament l’abraçada de David Fernández, amb Artur Mas, que explica va provocar un allau de comentaris a Twitter en defensa Fernández.

I opina que aquest episodi en realitats és un moviment astut d’Iglesias, que sap que és poc probable que guanyi el suport dels votants de la CUP, o de fet de qualsevol persona per a qui la independència és la seva prioritat absoluta, però que en realitat la seva tasca a Catalunya és aconseguir el suport d’aquells que se senten alienats pel debat de la independència, i també d’aquells votants d’esquerra que han estat recolzant la independència com un mitjà per a un fi, i no per raons d’identitat nacional. Si Iglesias és capaç de convèncer aquests votants que Podemos els pot proporcionar el canvi que estan buscant, Catalunya podria decidir donar a Espanya una última oportunitat, sentencia l’article.

Des dels EUA recomanen a Rajoy que negociï la separació amistosa de Catalunya si no vol que Espanya es converteixi en un país “mediocre”

Traducció i anàlisi. Josep Maria Bellmunt (Ara o Mai)

Lúcida i complerta anàlisi de la situació del procés independentista a Catalunya, la que fa OpenDemocracy, una pàgina de referència i debat sobre política internacional, en la qual col·laboren prestigiosos acadèmics, periodistes i polítics, que inclou Kofi Annan, George Soros, Paul Rogers (Global Security) o Mary Kaldor (Human Security), entre molts d’altres.

L’escrit publicat amb el títol de “Catalonia vs Spain, a clash of two nationalisms”, insta Rajoy negociar amb Catalunya, perquè si no una independència en termes poc amistosos, podria ser molt costosa per a Espanya.

L’article, signat per Patrick Beer, recorda a Rajoy que a més de perdre la seva comunitat més rica, la seva segona ciutat i el seu port principal, també perdria una de les seves úniques connexions per carretera i ferrocarril amb la resta d’Europa (l’altra és a través del País Basc), que la UE ja ha rebutjat el pla de Rajoy del Corredor Central, i que tot plegat podria desposseir Espanya del seu lloc entre les principals potències de la UE, i reduir-la a la condició humiliant d’un país de “mig pèl”. Molt dur per a una nació que des de fa segles es considera una potència mundial, sentencia Beer

La web nord-americana no té els dubtes espanyols sobre els manifestants de la Diada, i recorda que els anys 2012 i 2013, entre un i dos milions de persones van manifestar-se per la independència d’Espanya, d’una població total de 7,5 milions, una mica més que la de Dinamarca, i diu que de moment, en la consulta prevista a Catalunya, i d’acord amb les enquestes d’opinió més recents, més de dos terços dels votants votaria “sí” a la primera pregunta i que per una petita majoria guanyaria la independència, però que aquest “sí” podria convertir-se en un “no”, si l Mariano Rajoy accedís a deixar de manipular els drets lingüístics i culturals catalans, i atorgués un Pacte Fiscal com el del País Basc, per recaptar els impostos.

Opendemocarcy ho contrasta amb la posició més realista del govern britànic que ha acceptat el referèndum escocès, mentre feia campanya pel “no” .

Però Beer afirma que els polítics de Madrid i els mitjans de comunicació que s’oposen fermament a un referèndum, han sobrepassat tots els límits, i han comparat els nacionalistes catalans amb nazis, retratant a Mas amb un bigoti hitlerià, i amenaçant d’enviar l’exèrcit a Barcelona

OpenDemocracy adverteix que tractant a Artur Mas com un extremista i irresponsable, i negant-se a negociar sobre qüestions fonamentals constitucionals, econòmiques, socials i culturals, Rajoy està donant ales a ERC, i que unes noves eleccions probablement portarien al poder a una coalició liderada pels republicans.

També veu especialment important que un nombre significatiu dels nou-catalans, els procedents de la resta d’Espanya i de l’estranger, s’hagin unit recentment a la causa independentista, i que Rajoy està paralitzat per l’ala radical del seu partit liderada per Aznar, mentre que els socialistes espanyols són conscients que no tornaran a guanyar sense els vots catalans.

Per arrodonir-ho diu que encara que l’escàndol Pujol pot haver entelat la imatge del catalanisme, l’expresident està lluny de ser el més corrupte dels catalans o dels espanyols, d’esquerra o de dretes, afegeix, i que en contra de les esperances de Madrid, això no afecta al procés, perquè malgrat tot, potser els catalans prefereixen ser governats – per bé o per mal – pels seus propis parents i amics.