ACN

El ministre d’Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen,  està convençut que la política espanyola té processos democràtics i procediments que permetran tractar’ la situació a Catalunya.

En una entrevista a l’ACN, Helgesen admet que “Noruega està observant Catalunya” i avisa que “com en el cas d’Escòcia” no vol comentar “sobre els temes que hi ha en joc” . Amb tot, Helgesen reconeix que és ‘impossible tenir resposta’ sobre què passaria amb la participació d’un nou estat a l’ONU o l’OTAN. ‘Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, però hi ha procediments per tractar aquests temes quan i si sorgeixen, assegura.

Noruega, un país amb una gran reputació internacional com a mediador de conflictes, adverteix però que no pot implicar-se en la situació catalana si ningú li demana. La línia base de qualsevol mediació és que les dues parts o més involucrades en un problema l’acceptin, i mentre aquest no sigui el cas, no hi ha cap raó perquè un tercer tingui aspiracions d’aquest tipus, assegura Helgesen.

Confio que a la política espanyola teniu els processos democràtics i procediments que permetran tractar aquest tema’, afegeix el ministre. Helgesen, però, rebutja precisar quins haurien de ser aquests ‘processos democràtics i procediments’ si Espanya rebutja el referèndum.  La gràcia de la democràcia nacional és que li correspon als del país en qüestió parlar i resoldre els temes, i no els toca als de fora tenir una opinió sobre el camí que tenen per endavant, indica.

En cas de declaració d’independència de Catalunya, Noruega decidiria la seva reacció d’acord amb el context global. “Seguiríem les normes internacionals i el que passés”, diu el cap de gabinet de la primera ministra noruega.

 

UE

Noruega no forma part de la Unió Europea perquè en dos referèndums, el 1972 i el 1994, els ciutadans hi van votar en contra. Tot i això, el ministre Helgesen remarca que participen profundament en la integració europea . No estic segur que Noruega sigui massa diferent d’altres països europeus’, explica.  Els noruecs participen del sistema de lliure circulació de persones, Schengen, del que en canvi no és part un estat membre de la UE com el Regne Unit, per exemple. També participem en altres programes com l’Erasmus o Horitzó 2020, diu Helgesen.

L’OTAN

Amb tot, Noruega, un dels països fundadors de l’OTAN, i d’on és el seu actual secretari general, Jens Stoltenberg, admet que la comunitat internacional intentaria evitar forats negres al mig d’Europa.

Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, no només per a l’OTAN, sinó també per a l’ONU’, diu Vidar Helgesen preguntat sobre les conseqüències de la independència en matèria de defensa i seguretat. Assumeixo que qualsevol país a Europa, nou o antic, voldria garantir el màxim de seguretat possible, precisa. !Hi ha procediments per tractar aquests temes, quan i si sorgeixen”, afegeix.

L’antecedent de Iugoslavia

Quan els Balcans van separar-se, Sèrbia va heretar el seient de Iugoslàvia a l’ONU però els altres països van demanar l’adhesió i van ser acceptats com a membres’, explica Helgesen. Iugoslàvia és un cas important a estudiar i instructiu pel que fa a la llei i els procediments internacionals  tot i que no és comparable amb Catalunya ni Escòcia perquè llavors es tractava d’un conflicte, afegeix. Amb tot, el cas demostra que la comunitat internacional té precedents en els que es pot basar, conclou.