La premsa internacional converteix en derrota de l’estat espanyol el seu intent de controlar els Mossos

Diferents mitjans de gran abast mundial es fan ressò de que el Govern català s’ha negat a acceptar el control de Madrid sobre els Mossos.

Al govern espanyol li ha sortit un altre tret per la culata en el seu intent de control de la policia catalana, fins al punt que han d’intentar minimitzar la derrota dient que l’estat no vol controlar els Mossos sinó aconseguir una millor coordinació policial.

És el cas del Washington Post i múltiples diaris de diferents estats nordamericans que publiquen la mateixa noticia que el diari de la capital dels EUA, que recull les declaracions del conseller d’Interior del govern català, Joaquim Forn, a TV3, en que va denunciar l’intent de l’Estat d’intervenir a les forces policials de Catalunya”, el va qualificar d’inacceptable, i va afirmar que el cap màxim de la policia catalana va expressar la seva oposició a que Madrid envies un delegat a fer-se càrrec dels Mossos durant una reunió aquest dissabte amb el fiscal general de Catalunya i els caps de les dues forces policials nacionals espanyoles, Policia Nacional i Guàrdia Civil.

El diari, cita fonts del Ministeri de l’Interior espanyol que van demanar l’anonimat, que ara diuen que la mesura del dissabte “no volia fer-se càrrec” de la policia catalana, sinó que era “simplement un acord sobre un mitjà de coordinació“.

Un altre mitjà de gran abast com Político, explica que ahir el govern català va dir que es resistiria les mesures de l’estat per controlar la policia catalana, després que Madrid anomenés Diego Pérez de los Cobos, un coronel de la Guàrdia Civil d’Espanya, com”director tècnic” per supervisar el treball de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els “Mossos”.

Per la seva part, Reuters, la principal agència de notícies internacional, també cita la intervenció a la televisió del conseller de l’interior de Catalunya, Joaquim Forn, en la que va dir que el seu departament i els Mossos d’Esquadra “no acceptaven la decisió de Madrid d’intervenir la policia catalana, i que denunciaven la intervenció de l’estat per controlar les forces policials de Catalunya.

Reuters recorda que els Mossos són un dels símbols de l’autonomia de Catalunya i que per a molts catalans la decisió del fiscal recorda la Guerra Civil espanyola de 1936-39, i la posterior dictadura de Francisco Franco, quan es van abolir els Mossos.

També explica que entre 3.000 i 4.000 policies provinents de tota Espanya ja han arribat a Catalunya, o estan en camí, i que s’afegiran als 5.000 policies estatals que ja hi ha, i que els Mossos disposen de 17.000 efectius.

També el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha fet diferents piulades dient que Espanya havia intentat fer-se amb el control del Mossos, perquè sense ells no pot controlar el carrer.

Molts altres mitjans com per exemple els francesos més propers com l’emissora francòfona de Barcelona, Equinox o mitjans regionals com L1Dex diuen obertament que els Mossos es rebel·len a l’intent espanyol de prendre’n el control, o alemanys també recullen la negativa del govern català a deixar que l’estat prengui el control de la policia catalana.

Els Mossos desallotgen els concentrats a Terrassa entre crits de “no us mereixeu la senyera que porteu”

Centenars de manifestants han bloquejat durant més de deu hores a la Guàrdia Civil a les portes de l’empresa de missatgeria Unipost, a Terrassa, per impedir l’entrada del secretari judicial que havia de fer escorcolls per la a la recerca de material relacionat amb el referèndum de l’1-O.

Des de la cinc de la tarda la comitiva judicial estava aturada a les portes de l’empresa per dur fer de registre, perquè els concentrats s’havien assegut a terra davant de la porta per impedir-ho.

Ha sigut llavors que han arribat els Mossos i després d’intentar convèncer els concentrats han procedit al desallotjament sense detenir a ningú. Els concentrats han cridat contra els Mossos lemes com “No us mereixeu la senyera que porteu” i persones que exclamaven que “trist” quina pocavergonya”, o “traidors”. Una de les imatges que sens dubte buscava des de fa dies l’estat espanyol.

Finalment el secretari judicial encaputxat i acompanyat per la Guàrdia Civil ha pogut entrar a l’empresa.

Podeu veure un dels vídeos del desallotjament en el compte de Twitter de @estermatali

Impressionant entrevista al Major Trapero que desmunta totes les mentides sobre l’actuació dels Mossos

En una entrevista realitzada avui al programa, El Matí de Catalunya Ràdio, el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha tallat de soca rel la campanya mediàtica d’alguns mitjans espanyols que qüestionaven el treball de la policia catalana, ha desmuntat moltes de les mentides que s’han dit, i ha deixat en evidència els mitjans que no contrasten informacions.

A la pregunta de que si el fet que l’Audiència Nacional havia investigat l’imam de Ripoll en l’operació Xacal havia arribat als Mossos, Trapero ha sigut contundent, mai. El cos de Mossos no tenia cap informació de les escoltes telefòniques de la policia ni de de cap investigació on aquesta persona sortís relacionada, ha explicat el Major, i ha afegit que igual que de seguida va sortir la gestió de la policia belga i hem hagut de donar explicacions, els que van gestionar aquella informació són els que han de donar explicacions

El cap dels Mossos ha lamentat que malgrat que la policia catalana és la policia central de Catalunya, que és el cos que té les patrulles al carrer i rep les denúncies, encara regeix la llei 2/86 que regula el model policial espanyol que té 30 anys, i que la informació arriba a Madrid a una finestreta que controla la Policia nacional, i que la policia catalana no surt ben parada d’aquest repartiment d’informació, que no flueix cap el cos dels Mossos. Té sentit que un cos que ja no és el de referència a Catalunya gestioni i es guardi aquesta informació s’ha preguntat Trapero, i ell mateix ha respost, no té sentit, ha sentenciat.

En relació a l’imam de Ripoll, Trapero ha explicat que en sabíem ben poc, per no dir que pràcticament res, només el nom de pila. Tot i així el major dels Mossos també ha volgut recordar que no vol dir que si haguéssim tingut la informació hauríem pogut evitar necessàriament l’atemptat.

També ha lamentat que no es qüestioni en relació a les informacions que diuen que la jutgessa sospitava que la primera explosió d’Alcanar era una qüestió d’àmbit terrorista, i que les sospites no van aparèixer fins la segona explosió, on van trobar peròxid. Trapero ha dit que la policia fa el que el jutge li diu, i que si la jutgessa tenia sospites seria normal que hagués iniciat la investigació, cosa que no va fer.

En relació al fet que la Guàrdia Civil havia ofert els seus Tedax o havia demanat intervenir, el Major ha dit que “això no és cert i ha passat a ser portada de diaris”, i que el cos català ha de donar explicacions de portades de mitjans que no es qüestionen res de les seves fonts. També ha dit que no feia cap falta perquè els Mossos ja tenen els seus propis Tedax, i que tampoc no deixarà que es digui que els Tedax de la Guàrdia Civil són millors que els dels Mossos.

En relació a la suposada alerta de la CIA sobre un atemptat, ha explicat que si ja tenen problemes d’informació a nivell de l’estat, encara menys reben informació de la CIA que és un servei d’intel·ligència que no es relaciona amb cossos policials. Això és mentida ha dit.

En relació a que la policia belga va alertar als Mossos ha dit que és una mentida més i irresponsabilitat. Quin sentit té difondre la identitat d’un sergent dels Mossos dedicat a l’àmbit d’informació, i ha demanat als mitjans que facin una valoració de la seva actuació.

La policia belga no va alertar de res, un col·lega d’una policia local d’un poble de Bèlgica, va preguntar a un agent, si tenia informació sobre aquesta persona. I sembla que l’ajuntament d’aquest poble belga estava intentant contractar aquella persona, i com que no havia facilitat el certificat de penals, perquè tenia antecedents, ens ho demanava. Mai ens van alertar de res, ha sentenciat Trapero.

I que fa el sergent?, diu el cap dels Mossos, mira les bases pròpies i li respon. Nosaltres era la informació que teníem, tampoc sabem si es van adreçar a la Policia Nacional i van respondre, no ho sé. Si s’haguessin adreçat de forma oficial a Madrid i des d’allà ens haguessin consultat, tornariem a respondre igual, ha conclòs el cap de la policia catalana.

Trapero també ha dit que s’està traslladant la idea que aquella mesquita era el lloc on es va originar (l’atemptat), i que això no és cert, si aquesta persona hagués estat entrenador de futbol no criminalitzaríem a tot l’equip, ha dit. Aquella no era ni és una comunitat problemàtica, però ha recordat que les investigacions (i per tant la responsabilitat) corresponen als tres cossos policials, no només als Mossos.

El principal diari alemany presenta Trapero com un heroi i lloa l’eficiència dels Mossos

Mentre alguns mitjans de l’estat espanyol intenten buscar errades a l’actuació de la policia catalana, els elogis de tot el món no paren d’arribar. Avui és el diari muniqués Süddeutsche Zeitung, el de més tirada a Alemanya, el que traça un perfil del cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, al que presenta com un heroi, alhora que lloa l’eficiència dels Mossos, dels que recorda que van ser fundats el 1719, i que són la força de policia més antiga d’Europa.

Tota història de malfactors té com a contrapartida un heroi, que en aquest cas és Josep Lluís Trapero, del que diu que s’ha convertit en un heroi a nivell de tot l’estat espanyol (potser no han llegit del tot els diaris de Madrid i alguns de Catalunya).

Süddeutsche Zeitung explica com només em tres dies els Mossos van detenir o abatre 12 terroristes que havien provocat 15 morts en els atemptats de Barcelona i Cambrils, i que durant aquests dies agitats, Trapero va ser la cara tranquil·la de la investigació, amb la seva prudència i el seu capteniment allunyat de la precipitació a les conferències de premsa, el que va incrementar de forma quasi incalculable la seva autoritat i la seva reputació.

També es fa ressò de l’eficiència de la policia catalana, quan un sol agent dels Mossos va poder abatre 4 terroristes a Cambrils armats amb ganivets i destrals, la identitat del qual ha estat sempre protegida per Trapero.

Del Major dels Mossos recorda el seu naixement a Santa Coloma de Gramenet, i els seus inicis a la policia i aficions, i només fa broma quan diu que no sembla català perquè no li agrada el futbol. Recorda que quan un periodista li va demanar que parlés en espanyol a una pregunta feta en català o marxava de la sala, Trapero en una barreja de català i espanyol, va respondre “bueno pues molt bé pues adiós”, una frase que va esdevenir Trending Topic i que es pot trobar en tasses i samarretes amb la seva cara impresa.

I acaba dient que cal mostrar respecte a Trapero i els seus Mossos perquè han salvat el país del malson d’aquests terroristes.

El Washington Post lloa la preparació de Catalunya per la lluita contra el terrorisme

En un extens article amb el títol de “Spain’s Catalonia has long been a tourist magnet – and a terrorism hotspot”, i amb una foto dels Mossos d’Esquadra, el diari nord-americà Washington Post comença recordant com l’estat espanyol, i especialment Catalunya, s’han convertit en un centre yihadista mundial des que Al-Qaeda ho va escollir com lloc de les seves primeres bases a Europa occidental. I que Barcelona i els seus voltants segueixen sent “el principal centre de radicalització a Espanya”, ara d’’Estat islàmic, que busca atraure joves. I que prop d’una tercera part de tots els sospitosos de terrorisme islàmic espanyol detinguts entre 1996 i 2013 van ser capturats a Catalunya, segons l’Institut Real Elcano.

En aquest context explica que la policia catalana ha hagut de fer front a diferents ideologies i nacionalitats que van venir a Catalunya amb augment sobtat de la immigració, en comparació amb altres països on les autoritats es dediquen principalment a una regió o país d’origen.

“No diria que les autoritats catalanes han fracassat, diu Peter Neumann, director del Centre Internacional per a l’Estudi de Radicalització i Violència Política (ICSR) de Londres. “De fet, les autoritats catalanes s’han preparat sistemàticament per evitar atacs en els últims anys”.

D’aquesta manera, els policies catalans van buscar emprar funcionaris antiterroristes capaços de parlar amb els diferents accents comuns en diferents parts de les comunitats musulmanes de Catalunya. Reconeixent la necessitat d’un intercanvi d’informació entre països, que segueix sent imperfecte, en altres parts d’Europa, els funcionaris de la policia catalana també van llançar incursions i operacions coordinades amb els seus homòlegs belgues o marroquins.

I segueix dient que mentre que les autoritats britàniques o alemanyes s’han enfrontat a les crítiques per no arrestar sospitosos que van demostrar signes de radicalització, aquí, a l’estat, s’ha triat el camí contrari. Les lleis són més dures i han fet que sigui especialment fàcil que les autoritats arrestin sospitosos, en comparació amb Gran Bretanya o Alemanya, tot i que aquest països tenen un nombre més elevat d’individus radicalitzats en comparació amb Catalunya o l’estat espanyol.

El #notincpor es fa viral

El no tinc por barceloní s’ha estès per tot el món. Diaris revistes i televisions es fan ressò en català i en d’altres idiomes del crit que va aparèixer ahir durant la concentració contra els atemptats de Barcelona, i que s’ha convertit en un lema global de rebuig a les intencions del terrorisme d’atemorir a la població. També la majoria de mitjans de l’estat, alguns mantenint el català i traduint a l’espanyol com ABC o El País i d’altres obviant el català, com RTVE

Cal recordar que el #notincpor va ser utilitzat fa uns mesos per les xarxes socials per demostrar que no es tenia por a les conseqüències de fer el referèndum de 1-O, i a les amenaces de Madrid. Hi ha una cançó del Club Super 3 amb aquest nom, i això va provocar comentaris de burla des de cercles unionistes, que ara usen aquest hashtag.

Aquests són alguns exemples de diaris de fora de l’estat:

BBC News (Gran Bretanya): An estimated 100,000 people turned out for the minute’s silence in Barcelona #notincpor.

The Telegraph‏ (Gran Bretanya): Barcelona declares ‘we are not afraid’ after terror attack.

Corriere della Sera (Itàlia): Attentato Barcellona, il minuto di silenzio poi l’urlo della piazza: «Non abbiamo paura».

Tucumán Noticias (Argentina): #NoTincPor (#NoTengoMiedo) resuena en todo el mundo.

Vídeo de L’Express (França): No Tinc Por: “Je n’ai pas peur”, mot d’ordre des Barcelonais après le drame.

Irish Times (Irlanda): I am not afraid’: Barcelona vigil sends out defiant message.

Vídeo a The Guardian(Gran Bretanya): I am not afraid’: Barcelona vigil sends message of defiance.

Vídeo a Business Insider (EUA): Mourners chant ‘I’m not afraid’ in tribute to Barcelona attack victims.

First Post (India): Barcelona terror attack: Catalans shout ‘not afraid’ following minute of silence over incident

Equinox Magazine (França): Barcelone n’a pas peur.

Infobae (Argentina) “No tinc por”: el conmovedor grito de resistencia que unificó a Barcelona y a España contra el terror.

Rediff News (india): We are not afraid’: Barcelona comes out to remember those killed in attack.

Nova York elogia la resposta dels Mossos als atemptats terroristes de Catalunya

Les comptes de Twitter de l’ajuntament de Nova York i de l’oficina de contraterrorisme d’aquesta ciutat, han lloat la tasca dels Mossos d’Esquadra després de la ràpida resposta de la policia catalana als atemptats que hi ha hagut a Barcelona i a Cambrils, primer encerclant i protegint Barcelona després de que una camioneta atropelles desenes de vianants a la Rambla assassinant 14 persones i ferint-ne un centenar més, i poques hores després evitant un nou atemptat massiu Cambrils, on han abatut 5 terroristes.

Aquests són alguns dels missatges:

Les nostres condolences a les víctimes de l’atac terrorista a #Barcelona. Elogiem la resposta de tots els primers auxilis @mossos

A mesura que segueixen sorgint notícies a #Barcelona, els nostres pensaments són amb els afectats per l’atac i ens mantenim al costat dels nostres socis policials @mossos

Un alt comandament dels Mossos apunta a que el cos policial català garantirà l’1-0

En una entrevista realitzada ahir a la cadena SER Tarragona, David Boneta, un comissari dels Mossos d’Esquadra va afirmar que el cos policial català seguirà les ordres polítiques del Govern de la Generalitat, i va deixar entreveure sense matisos que garantirà que es pugui celebrar el referèndum de l’1 d’octubre.

Boneta és el cap de la regió policial del Camp de Tarragona des del mes de maig quan es van produir diversos canvis a la cúpula de comandament dels Mossos.

Boneta deixa ben clar que policia està sota les ordres del Govern de la Generalitat i prou. En l’àudio Boneta diu: “Els Mossos d’Esquadra ens devem al Govern de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya. Nosaltres tenim un conseller, un director general … Ells són els que donen les directrius polítiques”.

De Alfonso va ser condecorat per la Conselleria d’Interior a proposta de Germà Gordó

Aquest passat mes abril Daniel De Alfonso va rebre una de les 235 medalles que els Mossos d’Esquadra atorguen a agents, per alguna acció destacable, però també persones alienes al cos que mantenen relacions institucionals amb els Mossos.

Algunes persones són proposades per la direcció de la policia i d’altres per la conselleria de l’Interior. Entre els que van rebre la distinció el passat mes d’abril, es troba el director de la Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, que segons les converses pel diari Público hauria conspirat amb el ministre Fernández Díaz, entre d’altres coses, per substituir Artur Mas per Germà Gordó, al capdavant de CDC.

Tot plegat seria poc rellevant sinó fos que, segons informa El País, que cita fonts policials consultades pel diari, la proposta de distinció a de Alfonso va venir del mateix Germà Gordó, diputat i actual president del Comitè de Justícia del Parlament i conseller de Justícia fins al mes. Qui va donar el vistiplau final a aquest reconeixement va ser l’actual conseller d’Interior, Jordi Jané.

El govern espanyol a prop de perdre una nova batalla. La presència dels Mossos a Europol

Un dels principals esculls de la polícia catalana per millorar la seva coordinacio amb altres polícies, és la dificultat que li posa l’estat i el govern espanyol per estar present a organismes internacionals.

La presidenta de la Confederació Europea de Policia (Eurocop), el sindicat europeu de policies, i caporal dels Mossos, Àngels Bosch, ha afirmat avui en una entrevista a l’ACN, que tots els cossos policials europeus demanen un canvi legislatiu per a què a organismes com Europol, hi puguin participar tots els cossos policials que tenen competències plenes a cada part del territori.

Actualment només hi és present un únic membre per cada estat, que és l’enllaç per tot el territori. Això passa a Catalunya, però pot passar a Escòcia o Irlanda del Nord, on hi ha policies que són integrals i amb plenes competències en el territori on desenvolupen l’activitat”, explica la presidenta de l’European Confederation of Police (EuroCOP), una organització que aplega 35 sindicats i organitzacions de policia de tot Europa, que representen a més de mig milió de funcionaris de 27 països europeus, i s’ocupen de qüestions que van des de la cooperació policial transfronterera a un entorn de treball més segur.

Bosch explica amb un exemple com aquesta manca de representativitat perjudica a Catalunya la feina dels Mossos: Una patrulla dels Mossos d’Esquadra atura un vehicle a la Jonquera a la una de la matinada d’un dissabte, i li calen dues hores i mitja per saber si el conductor té una ordre de recerca i captura. Si l’atura la Policia Nacional espanyola, obté la informació en cinc minuts. “Això no pot passar, fa que la nostra feina sigui menys eficaç, som menys capaços de protegir la ciutadania i a nosaltres també ens posa en perill”, adverteix Bosch.