El MACBA amb una Fundació plena de monàrquics i unionistes posa en ridícul a Barcelona censurant una escultura

Que una ciutat que es ven al món com oberta, tolerant i cosmopolita, censuri una obra d’art, és una taca pel seu nom dífícil de netejar, però això és el que ha passat avui a Barcelona.

El Museu d’Art Contemporani (MACBA), és un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El 1987 es va constituir la Fundació Museu d’Art Contemporani, de caràcter privat, que es va unir al consorci format per les dues administracions públiques. És molt possible que la composició de la seva Fundació, hagi influit en la decisió, però cal dir que la responsabilitat final de la censura de l’obra, correspon a les administracions públiques( Ajuntament de Barcelona i la Generalitat)

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha decidit a darrera hora cancel·lar l’exposició “La bèstia i el sobirà”, segons ha referit “a causa de les desavinences entre l’equip de comissaris i la direcció del Museu sobre els continguts inclosos en la mostra”.

Un eufemisme per no dir que el museu català no ha volgut exposar una escultura de l’artista, Ines Doujak”, anomenada “Haute Couture 04 Transport”, que mostra un gos penetrant a la líder feminista de Bolívia, Domitila Barrios de Chúngara, que a la vegada també penetra un home amb serioses semblances amb el rei Juan Carlos, personatge que alhora vomita flors envoltat de cascs de guerra nazis, en el que vol ser “una representació visceral de l’explotació”, segons la pròpia artista.

El director del museu, Bartomeu Marí, ha afirmat que ha decidit no incloure l’obra perquè la considera inapropiada, i que davant de la negativa dels comissaris i de l’artista a retirar-la, ha decidit que l’exposició no es dugui a terme.

Però si mirem la composició de la direcció de la Fundació del Museu, potser trobarem moltes pistes dels motius de l’anul·lació d’una exposició que ja s’havia exhibit, per exemple, a la Biennal de São Paulo al Brasil.

La presidenta d’honor de la Fundació MACBA, és la ex-reina espanyola Sofia, mentre que el president és, Leopoldo Rodes, un actiu militant unionista contra la independència de Catalunya, ex-president del Banco Urquijo i del consell d’administració de La Caixa, president de la Mútua Asepeyo, del Patronat de la Universitat Ramon Llull, vicepresident del RAAC, entre molts altres càrrecs, i el vicepresident primer, és un altre destacat unionista, Javier Godó, Conde de Godó, propietari de La Vanguardia o 8TV. Per curiositat en el consell d’honor encara hi trobem a l’imputat i ex -conseller, Macià Alavedra.

Pablo Iglesias, considera que Felip VI té una enorme simpatia

(Europa Press) El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, considera que Felip VI “tindria moltes possibilitats de guanyar unes eleccions com a cap d’estat” perquè té una “enorme simpatia” per part dels espanyols, i així li ho dirà quan es reuneixi amb ell. En una entrevista amb Reuters recollida per Europa Press, Iglesias es mostra convençut que tindrà ocasió de parlar “aviat” amb el rei, perquè ja ha sol·licitat aquesta reunió i li han assegurat que es produirà. “Seria bo per a la democràcia que sigui cap d’estat no per raons hereditàries, sinó perquè els espanyols l’han votat i crec que tindria moltes possibilitats de guanyar”, insisteix l’eurodiputat, que recorda que Podemos vol obrir un “procés constituent en el qual es puguin discutir moltes qüestions que tenen a veure amb el model d’estat “.

La germana del rei espanyol s’asseurà al banc dels acusats

El jutge José Castro ha decidit finalment acusar a la germana del rei espanyol, Cristina de Borbón, de dos presumptes delictes fiscals, en el judici que tindrà lloc i en el que l’acusació popular reclama per a ella penes que sumen fins a 8 anys de presó. Així es pot llegir en la interlocutòria d’obertura de judici oral del cas Nóos, on també li imposa una fiança de responsabilitat civil.

De moment sembla pràcticament impossible que pugui evitar asseure’s al banc perquè l’obertura de judici oral no es pot recórrer, encara que la fiscalia havia apuntat la possibilitat que sí. La defensa i la Fiscalia argumentaven que no es podia obrir judici oral contra la infanta perquè ni la Fiscalia Anticorrupció ni l’acusació particular, la part perjudicada, és a dir Hisenda, ho demanaven, i només ho feia l’acusació de Manos Limpias.

El vídeo de la televisió francesa sobre la monarquia espanyola censurat a Espanya

Recuperem avui en un dia d’estiu, amb poques notícies, el vídeo fet pel Canal + de la Televisió francesa al novembre de 2013, sobre la cara oculta de la monarquia espanyola, que no s’ha pogut veure als principals canals espanyols, i que va emetre en primícia, el canal basc, ETB2.

“Juan Carlos, Le crépuscule d’un roi”, comença al Palau de Marivent amb els borbons fent-se una la tradicional foto d’estiu, una família ideal es planteja el reportatge, la darrera que es van fer tots junts, sentencia, i acaba a Barcelona amb una xiulada a Felipe i Leticia quan arriben al Liceo i explicant que els serveis d seguretat estan desconcertats per la situació, com s’anul·la la tradicional sessió de fotos, i després diu que l’impensable va passar quan els llavors encara “Príncipes” van rebre ja a a llotja del Liceu, una sonora xiulada. Aquesta vegada és la bona societat la que xiula, davant la incrèdula mirada principesca que s’adonen que també les monarquies són mortals, es pot escoltar al reportatge.

Durant prop d’una hora van apareixent tots els afers que envolten a la família real espanyola i que aquí s’intenten amagar o menystenir reiteradament amb el suport de tot l’aparell estatal i de gran part dels mitjans de comunicació. Hi podem trobar coses com:

La monarquia espanyola costa deu vegades més que la britànica

Les escasses fotos i la factura d’una profitosa trobada a Palma de Mallorca sobre “Turisme i esport” , on per dues hores de discussió l’empresa d’Urdangarín i Cristina es va embutxacar 1.200.000 euros.

Un dels sketchs amb Toni Albà del Polònia a TV3, de la que es diu que, de moment és l’única televisió que s’atreveix a parodiar al rei.

El passat del rei al costat de Franco i la seva dictadura feixista.

La fortuna de Juan Carlos.

Joan Tardà dient que no se li respon quan demana les factures de la monarquia.

La relació del rei amb Corinna i la seva influència amb els negocis d’Urdangarin.

Els presumptes fills ocults del rei.

La mort al 1956 d’ Alfonso, el germà de Juan Carlos, per un tret accidental del rei espanyol-Un afer amagat per la dictadura, i que diu que deixà a Juan Carlos en deute amb Franco, i posteriorment podem sentir unes declaracions de l’ara ex-rei a la televisió suïssa, dient que Franco és un exemple de devoció i patriotisme.

La germana de Felipe VI imputada per per delictes fiscals i de blanqueig de capitals

ACN. El titular del jutjat d’Instrucció número 3 de Palma, José Castro, manté imputada la infanta Cristina pels delictes fiscals i de blanqueig de capitals, segons ha fet públic el magistrat en una interlocutòria. D’aquesta manera, Castro dóna per finalitzada la instrucció la peça del cas Nóos, en què també ha resolt mantenir les imputacions del duc de Palma, Iñaki Urdangarin i el secretari de les infantes, Carlos Garcia Revenga, entre d’altres.

La interlocutòria no és definitiva i les parts poden presentar recurs davant el mateix Castro o bé l’Audiència de Palma. El titular del cas dóna 20 dies a les parts perquè formulin els seus escrits sol·licitant l’obertura del judici oral o perquè s’arxivi el cas.

Les investigacions del cas Nóos, una peça separada del cas Palma Arena, va esclatar el novembre del 2011, quan es va registrar la seu de l’Institut Nóos.

La germana de l’actual monarca està imputada pels delictes de frau fiscal i blanqueig de capital en la gestió d’Aizoon, la societat patrimonial que compartia al 50% amb el seu marit, i va declarar davant del jutge el passat 8 de febrer. En la seva declaració, la infanta Cristina va respondre en centenars d’ocasions que no recordava, no sabia o no li constava el que li preguntava el jutge José Castro, de Palma.

En les diverses hores que va durar la intervenció de l’instructor del cas Nóos, la filla del rei va voler deixar clar que ella no s’encarregava de la gestió econòmica familiar, que no parlava de diners amb el seu marit, Iñaki Urdangarin, i que no sabia ben bé a què es dedicaven ni Aizoon ni Nóos, dues empreses de les quals ella formava part. Tot i així, va assegurar que confiava en ell i per tant li feia cas.

Les bromes de Rajoy y Juan Carlos sobre la selecció xilena no fan gens de gràcia a Xile

Les bromes de Juan Carlos y Rajoy sobre la selecció xilena abans del partit en aquesta va derrotar a Espanya en el campionat mundial de futbol que se celebra a Brasil, no han agradat gens al país andí.

Duran el dinar de comiat que el rei va oferir al Palau de la Zarzuela, i mentre posaven per als fotògrafs, Mariano Rajoy va comentar, en to irònic, que ja tenien “arreglat” el partit amb la selecció de Xile, i Juan Carlos li va continuar preguntant: “Quant ens ha costat?”, al que Rajoy va contestar amb un “gratis, gratis”.

Posteriorment la conversa va seguir amb la derrota de Portugal davant d’Alemanya per quatre a zero, amb Juan Carlos preguntant a Rajoy: “Has vist les protestes de Ronaldo? Com es va posar!” Finalment, Rajoy va acabar dient que “l’esperança és l’últim que es perd i que “sinó la culpa serà del Govern.

Totes aquestes brometes no han caigut gens bé a Xile que se’n van fer ressò. A Diaris com AmericaEconomica es podia llegir “La broma del Rey y Rajoy sobre el partido de España no hace ni pizca de gracia a los chilenos”. Altres mitjans xilens com ‘El Gràfico titulaven “El partit entre Xile i Espanya està arreglat? i es preguntaven “Serà cert o és pura broma?”. També La Tercera i La Cuarta xilenes, entre d’altres, informaven de la poca gràcia de la conversa.

Partits, entitats i sindicats convoquen una manifestació el dia 22 contra la monarquia i pel referèndum del 9-N

Una trentena d’organitzacions polítiques, sindicals i socials, han presentat avui a la seu del CIEMEN, la manifestació convocada pel proper diumenge 22 de juny, amb el lema: Cap pacte, cap rei, el poble català decideix. La mobilització sortirà de Plaça de la Universitat a les 11.30 hores.

L’objectiu dels convocants es rebutjar la coronació del nou rei borbó espanyol Felip VI i la monarquia, una institució antidemocràtica i caduca, rebutjar qualsevol nou pacte que perpetuï la situació actual, i refermar el dret a la independència del poble català en base al referèndum d’autodeterminació del 9-N.

Els portaveus de la plataforma, Rosa Cañadell i Carles Riera, han recordat que el rei Joan Carles “va ser designat a dit pel dictador”, i que, per aquesta raó, és una mostra de la “continuïtat del règim”. També han afirmat que cap pacte podrà substituir mai el dret d’autodeterminació del poble català, i que l’única via possible és la d’obeir la voluntat popular dels catalans.

Les organitzacions convocants són:

Intersindical-CSC, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC), Ara o Mai, Catalunya Diu prou, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Treballadors per la Independència (sectorial laboral de l’Assemblea Nacional Catalana), Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Joves d’Esquerra Verda (JEV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), CIEMEN, Arran, Endavant, Moviment de Defensa de la Terra (MDT), Coordinadora Sindical Obrera (COS), CADCI, Procés Constituent, Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), Sobirania i Progrés, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i la Fundació Francesc Macià, tot i que la llista està oberta a les entitats que hi vulguin participar.

Aquest és el manifest

Les entitats convocants consideren que cal manifestar-se per mostrar el seu rebuig a l’entronització del rei Felip VI en base a tres elements centrals:

L’esgotament del règim del 78, nascut amb la Constitució, dóna per tancada l’anomenada transició; no podem permetre que un canvi de rei representi una nova transició que perpetuï un sistema injust amb les persones i els pobles de l’estat.

La monarquia espanyola és una institució antidemocràtica i caduca. Denunciem el paper que se li atorga en el manteniment de la unitat d’Espanya, i com a garant dels privilegis de les oligarquies dominants en contra dels drets socials de la majoria de la població.

El poble català ha de poder exercir el seu dret a decidir el seu estatus polític i la seva relació amb els altres pobles del món. L’exercici del dret a l’autodeterminació té a veure amb la necessària celebració del referèndum sobre la independència, però també amb decidir en relació al model de relacions socials i econòmiques en el qual vol desenvolupar-se.

Financial Times no creu que Felipe pugui actuar en el procés català i li recomana que es mantingui al marge

El Financial Times intenta respondre avui si el nou rei espanyol pot ajudar a resoldre la crisi entre Catalunya i Espanya.

L’article, signat pel corresponsal a Madrid, Tobias Buck, explica com el Felipe ja està sent aclamat com el mascaró de proa d’un moviment més ampli de renovació per alguns sectors, que creuen que podria ajudar a negociar un nou acord entre Madrid i Barcelona.

Recorda que en el seu primer discurs va fer una òbvia referència a Catalunya, declarant que desitjava servir a un país alhora “unit i divers”, però també que des de Catalunya ja s’ha assegurat que l’arribada d’un nou rei no debilitarà la seva determinació d’impulsar una ruptura amb Espanya.

Alguns espanyols estan intentant veure un vincle directe amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, en que el seu pare es va afermar en el tron, apunta Buck, però també opina que la situació de l’estat espanyol i de la monarquia, no és ara com al 1981, quan la democràcia espanyola estava en els seus inicis i la majoria dels líders electes van ser tancats a l’interior del Congrés per militars colpistes, i que en aquesta situació el més prudent seria que es mantingui al marge, perquè Felipe no gaudeix de la mateixa legitimitat popular que el seu pare tenia el 1981 – sobretot a Catalunya. Finalment expressa dubtes sobre la capacitat de l’hereu borbó per moderar un conflicte tan complex com el que ara mantenen Espanya i Catalunya.

I conclou que es tracta d’una crisi que els polítics, i no els reis, han de resoldre.

Contundent reportatge de France Press: “El Borbons no tenen res a fer aquí”. Desafiament català al nou rei

Amb aquest titular es despatxa avui l’Agència de Notícies, France Press, que el manlleva del comentari que els hi ha fet, Enrique Martínez, un taxista de Girona. Per la principal agència de notícies francesa aquesta opinió reflecteix el sentiment que inspira la monarquia espanyola a la capital gironina, objecte del reportatge, de la que diuen que la seva gent està més preocupada pel referèndum que per la successió reial en curs.

Explica que Girona és un dels centres més actius de l’independentisme català, i que també té una estreta relació amb el futur rei Felip VI, que és Príncep de Girona, però que ara la majoria de càrrecs electes es preparen per demanar que Leonor, que es convertirà als vuit anys, en l’hereva al tron d’Espanya, no utilitzi el títol de Princesa de Girona, i que als carrers medievals empedrats de Girona, on les banderes independentistes onegen als balcons i finestres, la figura del nou rei inspira més aviat indiferència o rebuig.

“La ciutat no se sent identificada amb aquest títol. Això no és un signe d’hostilitat. Simplement no encaixa al Girona 2014 “, va dir l’alcalde Carles Puigdemont.

A cinc mesos del referèndum d’autodeterminació anunciada pel president Artur Mas, tot i l’oposició del govern central, diu que el cas català serà un dels més calents per al nou rei.

“Per a mi, la monarquia està molt lluny. El debat aquí està en una altra part: la independència o no “, reflexiona Teresa Gasulla, professora universitària de 48 anys.

Recull més declaracions, com la de Blanca Lorman, una estudiant de medicina de 21 anys que diu: Jo no crec en absolut en la monarquia. Em sento catalana i independentista, i només vull una cosa, deixem aquest país fer el que vulgui amb el seu rei”.

L’article explica que el mateix nom de Felip inspira desconfiança a molts, que recorden a Felip V, el rei borbó Rei que el 1714, després de la Guerra de Successió, va abolir l’autonomia de Catalunya. “No ens hem oblidat de Felip V. A causa d’això, no hi tenim confiança. Però esperem que la llibertat que vam perdre es recuperarà en aconseguir la nostra independència durant el regnat de Felip VI “, diu el taxista, Enrique Martínez.

Allau de dimissions a “El Jueves” després de la retirada de la portada del rei

El Jueves torna a estar al centre d’un nou cas de possible censura relacionada amb la Casa Reial.

El dilluns 2 de juny, el setmanari va publicar a la seva web una portada de l’humorista gràfic, Manel Fontdevila, en què es podia veure al rei Juan Carlos passant amb unes tenalles, una corona plena de excrements i de mosques al príncep Felip, amb el títol de “El rei abdica”.

Però “El Jueves” va endarrerir sorprenentment la publicació (surt els dimecres) i finalment ha tret la revista avui dijous, però amb la portada que tenia prevista abans de que es conegués la notícia de l’abdicació, i que estava protagonitzada per Pablo Iglesias de Podemos.

Tot i aquesta estranya decisió la revista nega oficialment que hagi patit censura. Però segons publica avui El Confidencial Digital, Albert Monteys, penúltim director d’El Jueves, ha explicat que la direcció de RBA, el grup propietari, va decidir vetar-la malgrat que ja s’havien imprès 60.000 exemplars, que es van destruir. No només això sinó que RBA hauria prohibit que el Rei tornés a aparèixer en les pròximes setmanes a la portada de la revista.

Monteys, del consell de redacció de “El Jueves”, ha anunciat avui dijous des del seu compte de Twitter que ha abandonat la revista. També, ara segons eldiario.es, alguns treballadors de la revista confirmen que es van imprimir els 60.000 exemplars que posteriorment es van destruir.

Monteys diu desconèixer si el motiu de la retirada ha sigut una decisió de l’empresa, per no enemistar-se amb la Casa Reial, o de pressions d’aquesta. Però Monteys no ha estat l’únic que ha abandonat El Jueves, també ho ha fet Manel Fontdevila, dibuixant de portada, que ha assenyalat: “Així es mata una revista”.

També ha abandonat el diari Manuel Bartual, un altre dels dibuixants, així com Bernardo Alcazar que ha escrit en el seu blog: “En aquestes condicions, jo no em sento a gust quedant-me a la revista. La decisió de RBA ha estat absurda i va en contra de l’esperit d’El Jueves. Si la cosa no canvia, no li veig sentit a seguir. Em costa pensar en la decisió que estic prenent sense que em faci un nus a la gola, però així són les coses.

A hores d’ara el futur del El Jueves podria ser molt incert després de l’allau de dimissions i el veto de RBA.