L’Associació de Fiscals espanyols amenaça directament Oriol Junqueras

El portaveu de l’Associació de Fiscals Espanyols, Emilio Frias, ha fet avui una velada amenaça a Oriol Junqueras, al dir que l’obligatorietat de complir les sentències del Tribunal Constitucional (TC) és “indiscutible”, i s’ha dirigit directament al president d’ERC al que ha advertit que “desobeir una resolució judicial té sempre conseqüències jurídiques”.

En unes declaracions fetes a Servimedia en relació a les paraules d’Oriol Junqueras, on afirmava que el 9-N és “innegociable”, Frias ha dit que “allò que digui el TC ha de ser complert per tot el món, i també pel senyor Oriol”,

Frias també ha dit que les competències recollides en la Constitució són ambigües i en aquest sentit declara que “el marc de decisió de les comunitats autònomes és poc clar i complex a nivell jurídic, que caldrà analitzar el contingut de la norma que s’aprovarà a Catalunya, després veure si es decideix recórrer la llei i finalment conèixer el contingut de la sentència”, però que desobeir una resolució judicial té sempre unes conseqüències jurídiques” i ha insistit que les resolucions del TC, “agradin o no agradin”, han de complir-se des de qualsevol àmbit i per qualsevol persona, “inclosos els polítics “.

Junqueras adverteix a Mas abans de la reunió amb Rajoy

(ACN).- El president d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha avisat el president Artur Mas que no negociï cap altra proposta amb Mariano Rajoy que no sigui la consulta del 9 de novembre. “Perquè hem d’especular amb altres escenaris quan el 9-N és el millor escenari possible?”, s’ha preguntat Junqueras, durant l’acte polític central de l’Acampada Jove, aquest dissabte a la tarda a Montblanc. Sense parlar explícitament de la reunió que han de mantenir els presidents dels governs espanyol i català, Junqueras ha insistit que “hi ha un pacte i els pactes s’han de complir”.

Junqueras disposat a entrar al govern per garantir la consulta del 9-N

ACN. El president d’ERC, Oriol. Junqueras, està “absolutament disposat” a entrar al Govern si d’aquesta manera contribueix a “culminar el procés” cap a la independència. En una entrevista a l’ACN, Junqueras deixa clar que no ha rebut una oferta concreta per incorporar-se a l’executiu més enllà de les genèriques proclames que rep de CiU. En tot cas, el líder republicà avisa la federació que si ERC hi acabés entrant seria perquè existeix un acord en “tots” els temes i, per tant, CiU hauria de renunciar a buscar “socis alternatius” com els que ha trobat en el projecte de BCN World. Pel que fa als pressupostos del 2015, la predisposició d’ERC per aprovar-los dependrà de l’actitud de CiU amb la consulta del 9-N. “Si per culminar el procés l’actual partit majoritari necessita concentració, concentrem-nos”, explica el líder republicà, que no té sobre la taula cap proposició concreta perquè ERC s’incorpori a l’executiu. Esquerra està disposada a fer el pas sempre que quedi clar el full de ruta a seguir. Això, segons Junqueras, té a veure amb la destinació final (independència) i la via per aconseguir-la (consulta el 9 de novembre), però també amb la manera com s’organitza el Govern. “Quan formes part d’un govern tothom vota el mateix. Per tant, no pot ser que quan CiU vol aprovar una cosa i no té el suport d’ERC la vagi a pactar amb PSC i PPC”, subratlla.

No és la primera vegada que Junqueras critica públicament els acords als que la federació nacionalista ha arribat amb socialistes i populars (externalització del departament comercial de TV3) o amb socialistes en solitari (BCN World). Una qüestió que no es podria repetir en el futur si ERC acabés incorporant-se a l’executiu català: “si estàs en un govern vol dir que estàs d’acord amb tot i quan el soci et diu que no ho veu clar, no te’n vas a pactar amb uns altres”. “No es pot anar a buscar socis alternatius cada vegada que et convé”, insisteix Junqueras, que està convençut que CiU també és “conscient” d’aquesta qüestió.

El president d’ERC posa les mateixes condicions en cas que el Govern concentrés a més partits, per exemple a tots els que defensen la consulta del 9-N. “Un govern de concentració implica que els membres del govern no se’n van a buscar socis alternatius per aprovar coses que els socis de govern no volen”, recalca.

Des de les eleccions europees han tornat els cants de sirena de CiU, però els republicans no han rebut cap oferta formal. “A mi no m’han dit mai de quina manera ho hauríem de fer ni de quines àrees concretes ens podríem ocupar”, explica. “No m’han dit mai que per convocar el referèndum posin com a condició que entrem al Govern”, insisteix un Junqueras que, en cas que rebés una pressió d’aquest tipus la “valoraria”.

El principal objectiu pel líder d’Esquerra és la independència de Catalunya i la via ideal per aconseguir-la la consulta del 9-N. “El referèndum és el que genera més consens en la societat catalana i és la via més fàcil d’entendre per a la comunitat internacional. Per què hauríem d’especular sobre alternatives a la millor de les alternatives?”, es pregunta. És per això que els republicans no renunciaran “en cap cas” a la convocatòria del referèndum el proper 9 de novembre, tal com van pactar CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP.

Convençut com està que “tothom” complirà amb el compromís adquirit el passat 12 de desembre -hi hagi o no un govern de concentració amb dos, tres o quatre partits-, el president d’ERC assumeix que el proper 9 de novembre hi haurà urnes en les que els catalans dipositaran el seu vot per decidir lliurement si volen o no constituir un estat independent (Junqueras només contempla una victòria abassegadora del ‘Sí-Sí’). “Oi que hi ha un compromís per fer el referèndum el 9-N? Que tothom compleixi els seus compromisos”, sentencia.

De fet, de l’actitud de CiU en la gestió de la consulta dependrà la predisposició d’ERC a negociar els pressupostos del 2015, que ja comencen a planificar-se des de l’executiu. “Absolutament sí”, és la resposta de Junqueras quan se li pregunta per aquesta qüestió. “No participarem de l’elaboració d’un pressupost que no comporti simultàniament la garantia que estem fent tot el necessari per portar el país a la independència”, garanteix. “O hi ha un camí molt clar, molt compromès i es compleixen els pactes o nosaltres no participarem d’una gestió que seria impossible” conclou.

Un altre aspecte important de l’actualitat és la negociació del nou model de finançament, que encara no ha començat i que el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, no preveu que assoleixi cap acord per poder disposar d’aquest nou model el 2015. “Catalunya no tindrà el finançament que necessita i es mereix fins que sigui un país independent”, subratlla Junqueras. El líder republicà insta l’executiu a centrar-se en fer tot el possible per aconseguir la independència, “una causa de justícia i necessitat” i deixar de banda qualsevol negociació sobre un model de finançament que continuarà sent “injust”.

“El govern espanyol no ha complert mai els pactes. Ni amb l’Estatut del 1979, ni amb el del 2006, ni amb el finançament ni amb les infraestructures. Quan algú no ha complert mai, quina confiança es mereix?”, opina. Algú es creu que el govern espanyol millorarà el finançament de Catalunya sense buscar paral·lelament tants mecanismes com li siguin necessaris per retallar aquest finançament?”, afegeix

L’article d’Oriol Junqueras en relació a la pregunta de la consulta en 12 frases

El Punt Avui publica un extens article d’ Oriol Junqueras on deixa clara la posició d’ERC respecte a la pregunta de la consulta.

1.-Canviar el curs de la història és a les nostres mans. I ho plantegem de manera estrictament democràtica i pacífica, votant.

2.- Allò que un majoria social expressa amb claredat no té una traducció mimètica al Parlament

3.- La Via Catalana va ser una mobilització gegantina que no té punt de comparació a Europa. En cert que en democràcia el que compta són els vots, i justament per això es imprescindible saber si aquest clam del carrer, aquesta il·lusió col·lectiva és el reflex de la majoria de catalans.

4.- El Consell de Transició Nacional (CATN) no podia ser més clar i va recomanar una pregunta directa sobre el vot favorable o no que Catalunya esdevingui un estat independent.

5.- S’evidencia una resistència partidista creixent a acceptar aquesta recomanació

6.- Es lògic preguntar-se si el preu del “consens” i la “inclusivitat” que es volen cobrar alguns es vetar una pregunta clara com han acordat el Regne Unit i Escòcia.

7.- També hi ha qui ara ens vol fer creure que la pregunta no és important. Certament, no sempre el nom fa la cosa. Però la conseqüència de no dir les coses pel seu nom sovint és molt pitjor

8.- Les conseqüències de la consulta depenen d’entrada de la pregunta que es presenti als electors. I, malgrat la claredat i l’advertència del CATN, hi ha dirigents de formacions polítiques que pretenen fer creure ara que “la pregunta no és important”

9.- Si hi ha formacions polítiques que pretenen fer circumloquis, en el millor dels casos, ha arribat l’hora que ens ho facin saber, a tots, a la societat catalana en el seu conjunt.

10.- Tothom ha de tenir clar què anem a votar, tant si és per dir sí com per dir no.

11.- Seria un error no aconseguir una majoria parlamentària a favor de la pregunta. Però també ho seria formular una pregunta sense ànima, que no fos clara, que confongués la ciutadania o una interpretació a conveniència del resultat.

12.- Els ciutadans han de ser conscients de la seva força i exigir una pregunta clara. Si la societat es mostra exigent, la pregunta serà directa i clara, expressió de la voluntat democràtica.

Junqueras ironitza sobre els semafors vermells de La Vanguardia

Avui s’han celebrat al Centre Moral d’Arenys de Munt les jornades Municipals d’Esquerra, amb títol “els ajuntaments en el procés d’independència, que ha aplegat alcaldes i regidors, i on s’han debatut en 3 taules rodones temes que afecten al món municipal.

Oriol Junqueras, que com alcalde de Sant Vicenç dels Horts, i president d’ERC, ha tancat l’acte que dit que el procés sortirà bé “perquè farem que surti bé”, i que només acceptaran una pregunta clara sobre la independència que generi una resposta clara, i que si no en deixessin votar no ens resignarem i “defensarem el nostre dret a votar de forma democràtica i que ens mobilitzarem per aconseguir-ho. En relació a les seves declaracions a Brussel·les sobre aturar l’economia catalana si no ens deixen votar, ha explicat que Espanya va dient que això de Catalunya és una febrada i que ja en està passant i que per això calia dir el que va dir i on ho va dir. També ha ironitzat sobre els semàfors vermells que li posen ( en referència a La Vanguardia) dient que “si algú és pensa que deixarem de fer el que fem perquè ens posen un semafor vermell, és que no ens coneixen”, i “ara imagineu-vos que ens en posen cent, que em farem de cent, i si algú pensa que estem aquí en funció del que diran, i que ho deixarem de dir, estan molt equivocats, estem aquí per fer el que hen de fer i el que creiem que és el milor per aquest país”.

A la primera taula, que tractava sobre la consulta, hi han intervingut Jordi Fabrega, alcalde de Sant Pere de Torelló, la diputada d’ERC, Gemma Calvet, i la secretària general dels republicans, Marta Rovira. Fabrega ha recordat que tot el moviment es va iniciar amb la consulta d’Arenys de Munt, mentre que Marta Rovira ha recordat que el procés depèn de la gent i no dels partits, i que són els ciutadans els que dirigeixen, i ha advertit a les elits que han d’entendre que no poden dirigir el procés perquè és un mandat democràtic, i que no es pot seguir marejant amb la gent amb formalitats i que aquest desembre s’ha de tenir data i pregunta, i que si la via del 150.2 fracassa i ens torpedinen l’autonomia, el món local ha d’estar preparat per assumir el procés-

La segona taula tractava sobre la hisenda pròpia i la sobirania fiscal i comptava amb la presència de Carme Teixidó, presidenta d’Ara o Mai i portaveu de Catalunya Diu Prou, Andreu Francisco, alcalde d’Alella, Pep Andreu, alcalde de Montblanc i Dionís Guiteras, diputat i alcalde de Moià.

Carme Teixidó ha explicat con es va iniciar des de la societat civil i la importància de l’acció de pagar els impostos directament a l’Agència Tributària Catalana, que ha impulsat Catalunya Diu Prou i ha desfet dubtes en relació al procediment i la legalitat de l’acció en el marc de l’estat, i a la col·laboració amb l’ATC per facilitar el pagament. Per la seva part Andreu Francisco ha explicat la seva experiència a Alella i Pep Andreu ha parlat com a part de la junta directiva de l’AMI que dóna suport a l’acció.

La darrera taula amb Marc Sanglas, diputat al Parlament, Bernat Solé, alcalde d’Agramunt i Josep Salabanyà de l’Associació Catalana de Municipis, ha tractat sobre com els ajuntaments han d’enfrontar-se a les demandes de la delegada del govern Llanos de Luna, en temes com les banders, la sobirania fiscal o les declaracions de territori lliure i sobirà, que han aprovat molts ajuntaments.

Ha tancat l’acte

Els tres tuïts de Junqueras que fan intuir més pals a les rodes del procés

En tres tuïts, Oriol Junqueras, adverteix a aquells que vaticinen que ERC es quedarà sola defensant una pregunta clara amb resposta explícita, que obliden que també hi haurà gran part de CiU i d’ICV, molts socialistes, tota la CUP, l’ANC i tots els de la via catalana, demanant el mateix, i que seran els vells i nous establishments, que volen imposar preguntes arbre, gens clares i poc explícites, els que es quedaran sols.

Aquestes piulades de líder dels republicans reafirmant el que sembla lògic, apareixen davant dels primers dubtes dels independentistes, en relació a una pregunta trampa, i per les hipòtesis sobre la tercera via, i una pregunta poc explícita o amb més de dues opcions, que ja s’han deixat sentir des de sectors catalans, i més tímidament, també des d’alguns grups espanyols. Junqueras torna a dir que aposta per una pregunta clara i única, però ara cal saber realment si es preguntarà directament si els catalans volen la independència, o s’optarà per nou estat d’Europa o algun terme similar. Ahir en una entrevista a TVE, Junqueras va dir que “desconfiem, i crec que amb raó, de les institucions de l’Estat.

CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP es van comprometre en l’últim debat de política general a acordar abans d’acabar aquest 2013 que tindríem la pregunta i la data de la consulta del 2014. I falten només 60 dies per finalitzar l’any.