En la roda de premsa celebrada avui a La Moncloa, Rajoy ha qualificat la consulta catalana de propaganda política, però li ha atribuït la màxima gravetat al no haver-se fet cas de la prohibició del TC i haver estat organitzada pel govern català, i ha reiterat que mai permetrà un referèndum d’autodeterminació oficial a Catalunya. Però hi ha hagut un moment, en el torn de preguntes, en el que ha dubtat, ha estat quan ha hagut de sortir-se de les respostes que tenia preparades, al preguntar-li pels contactes previs al 9N entre representants del govern català i de l’espanyol.
El president espanyol s’ha vist obligat a confirmar que, efectivament hi havien hagut converses, i ha donat noms, l’assessor de la Presidència del Govern espanyol, Pedro Arriola, el socialista José Enrique Serrano i el President del Pacte Nacional per Dret a Decidir (PNDD), Joan Rigol.
L’objectiu d’aquestes trobades era intentar aturar la consulta, o si més no circumscriure-la a l’àmbit estrictament civil, i evitar en tot cas que la Generalitat liderés el procés.
Les informacions que han sortit en diferents mitjans els darrers dies, i les paraules d’avui del propi Rajoy, han deixat clar que el govern espanyol comptava amb Joan Rigol, i també amb Joana Ortega, com aliats per evitar la més mínima implicació de la Generalitat en la consulta.
Si repassem algunes declaracions del mes d’agost, veurem com el president del PNDD, es mostrava contrari a fer consulta sense l’aval del TC, declaracions que van ser immediatament subscrites per la vicepresidenta, i que ja indicaven que aquest era el camí triat per Moncloa.
Però la reacció sobretot de la societat civil, també de partits, rebutjant les declaracions de Rigol, ja van fer adonar-se als que pensaven que podrien bloquejar la consulta que això no seria així.
Llavor es va posar en marxa el segon pla, que tampoc va reeixir. En un darrer intent Rigol va apuntar, 8 dies abans del 9N, la possibilitat que si el Tribunal Constitucional suspenia la consulta, fos la societat la que n’assumís l’organització (i la responsabilitat). De nou hi van haver reaccions ràpides, i a la reunió del PNDD el divendres abans de la consulta, alguns partits i entitats es van conjurar per abandonar la trobada si es traspassava la línia vermella de que la responsabilitat del 9N passes a la societat civil.
Sembla que tota aquesta pressió, i la decisió final del President Mas, van portar el 9N fins al seu format final del passat diumenge.
Ara la Moncloa ha cremat Rigol i Ortega, i es troba sense aliats de pes al govern català o al seu entorn. Descartat Duran pel rebuig que provoca, queda Espadaler, però a l’igual que Ortega sembla que seran imputats per la Fiscalia. La resta de possibles aliats clars tenen poc pes, com és el cas del conseller Pelegrí, o del conseller Santi Vila, que també es va apuntar al carro de no fer la consulta si era il·legal, però que després es va despenjar declarant que calia sortir corrent de l’estat espanyol.
Sembla que a la Moncloa, i no especialment Rajoy, sinó sobretot entre alts càrrecs del PP, no cal dir ja en el PP català, hi ha molt malestar, i retrets al president espanyol, perquè tenien força esperances en tot aquest joc de bastidors, que els hi ha explotat a la cara, sobrepassats una vegada més per la força de l’independentisme, que els ha posat en evidència davant de tot el món, mostrant una Catalunya que ha fet cas omís del govern i dels tribunals espanyols.


