Les reunions secretes de Moncloa amb Rigol per aturar el 9N. Història d’un fracàs

En la roda de premsa celebrada avui a La Moncloa, Rajoy ha qualificat la consulta catalana de propaganda política, però li ha atribuït la màxima gravetat al no haver-se fet cas de la prohibició del TC i haver estat organitzada pel govern català, i ha reiterat que mai permetrà un referèndum d’autodeterminació oficial a Catalunya. Però hi ha hagut un moment, en el torn de preguntes, en el que ha dubtat, ha estat quan ha hagut de sortir-se de les respostes que tenia preparades, al preguntar-li pels contactes previs al 9N entre representants del govern català i de l’espanyol.

El president espanyol s’ha vist obligat a confirmar que, efectivament hi havien hagut converses, i ha donat noms, l’assessor de la Presidència del Govern espanyol, Pedro Arriola, el socialista José Enrique Serrano i el President del Pacte Nacional per Dret a Decidir (PNDD), Joan Rigol.

L’objectiu d’aquestes trobades era intentar aturar la consulta, o si més no circumscriure-la a l’àmbit estrictament civil, i evitar en tot cas que la Generalitat liderés el procés.

Les informacions que han sortit en diferents mitjans els darrers dies, i les paraules d’avui del propi Rajoy, han deixat clar que el govern espanyol comptava amb Joan Rigol, i també amb Joana Ortega, com aliats per evitar la més mínima implicació de la Generalitat en la consulta.

Si repassem algunes declaracions del mes d’agost, veurem com el president del PNDD, es mostrava contrari a fer consulta sense l’aval del TC, declaracions que van ser immediatament subscrites per la vicepresidenta, i que ja indicaven que aquest era el camí triat per Moncloa.

Però la reacció sobretot de la societat civil, també de partits, rebutjant les declaracions de Rigol, ja van fer adonar-se als que pensaven que podrien bloquejar la consulta que això no seria així.

Llavor es va posar en marxa el segon pla, que tampoc va reeixir. En un darrer intent Rigol va apuntar, 8 dies abans del 9N, la possibilitat que si el Tribunal Constitucional suspenia la consulta, fos la societat la que n’assumís l’organització (i la responsabilitat). De nou hi van haver reaccions ràpides, i a la reunió del PNDD el divendres abans de la consulta, alguns partits i entitats es van conjurar per abandonar la trobada si es traspassava la línia vermella de que la responsabilitat del 9N passes a la societat civil.

Sembla que tota aquesta pressió, i la decisió final del President Mas, van portar el 9N fins al seu format final del passat diumenge.

Ara la Moncloa ha cremat Rigol i Ortega, i es troba sense aliats de pes al govern català o al seu entorn. Descartat Duran pel rebuig que provoca, queda Espadaler, però a l’igual que Ortega sembla que seran imputats per la Fiscalia. La resta de possibles aliats clars tenen poc pes, com és el cas del conseller Pelegrí, o del conseller Santi Vila, que també es va apuntar al carro de no fer la consulta si era il·legal, però que després es va despenjar declarant que calia sortir corrent de l’estat espanyol.

Sembla que a la Moncloa, i no especialment Rajoy, sinó sobretot entre alts càrrecs del PP, no cal dir ja en el PP català, hi ha molt malestar, i retrets al president espanyol, perquè tenien força esperances en tot aquest joc de bastidors, que els hi ha explotat a la cara, sobrepassats una vegada més per la força de l’independentisme, que els ha posat en evidència davant de tot el món, mostrant una Catalunya que ha fet cas omís del govern i dels tribunals espanyols.

CiU posa número i límit alhora l’èxit del Nou9N

“Dos milions de votants són suficients”, així s’ha expressat Joan Rigol en una entrevista ahir nit a RAC1.

De fet no sembla que vulguin passar d’aquest número, i algunes dades ho avalen, la limitació de punts de votació, la manca de cens per saber quantes persones poden anar a votar, o alguns comptes fets de forma ràpida, però amb força sentit, com la piulada de Liz Castro: “És a dir, si votar triga 2 minuts, i les urnes estan obertes 11 hores, només hi ha temps per 2.121.900 votacions (11h x 30m x 6430 u)”.

Joan Rigol, el coordinador del Pacte Nacional pel dret a decidir, que fa unes setmanes ja va dir que la consulta no es faria si no complia la legalitat espanyola, va posar xifra ahir a la participació del nou 9N per considerar –ho “un èxit”, en declaracions a la nit a RAC1

Rigol va negar que hagués dit que patia per la participació. En aquest sentit va dir que li sembla bé la xifra de 2 milions que ja va donar l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, una xifra que va qualificar de “raonable per pensar que hem aconseguit un cert èxit”. “La participació en aquest moment és tan important com el resultat final”, va indicar RigoL. En aquest sentit va recomanar que cadascú del 1.800.000 persones que eren a la V baixa ( hi van anar molts menors), convidi a una persona a anar a votar.

De la reunió d’ahir del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, en el que només van participar 57 de les 3.000 entitats adherides, Rigol la va presentar com una bassa d’oli.

Rigol va fugir d’estudi i encara que va dir que el 9N es podrà realitzar una protesta per denunciar que l’estat espanyol no deixa expressar la voluntat dels catalans, no va saber especificar en que constaria la protesta, perquè va dir que no ho sabia. També va voler treure ferro al fet que algunes veus haguessin parlat de tensions durant la reunió, o que algú vagi protestar perquè no s’hagués respectat el 9N original, i va qualificar de testimonials les eleccions del nou 9N. També va reconèixer que algú s’havia queixat perquè no s’havia convocat abans el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, però va negar autocrítica pel fet de no haver mantingut la consulta del 9N en el seu format original, i es va contradir després reconeixent que si que hi havia hagut una intervenció molt vital que havia demanat als grups polítics que estesin a l’alçada de la situació.

Rigol dispara contra la línia de flotació del procés i es mostra contrari a fer consulta sense l’aval del TC ” perquè el resultat no seria democràtic”

Que el militant d’Unió i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, digui, encara que sigui a títol personal i sense consultar a les 3.000 entitats que hi estan adherides deixi anar aquesta bomba contra la línia de flotació del procés, mereix una resposta ràpida i potser la seva dimissió del càrrec. I per més escarni perquè diu que “no seria democràtica”.

(ACN) Joan Rigol, s’ha mostrat contrari a que la consulta se celebri si no compta amb “la legalitat al darrere”. En una entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio’ aquest dilluns, Rigol ha dit que si les urnes surten al carrer havent suspès la convocatòria el TC s’estaria “menysvalorant” la consulta i el resultat “no seria prou democràtic com perquè fos el fonament d’una política de futur”. Rigol, a més, veu que “probablement” Catalunya està abocada a unes eleccions plebiscitàries, però demana fer esforços “fins el 8 de novembre” per intentar que l’Estat “al menys toleri” la consulta. “Hem de trobar la complicitat de l’Estat perquè, si no, no tenim recorregut de negociació posterior”, diu.

La setmana passada, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va reclamar celebrar la consulta “al marge del que digui el Tribunal Constitucional (TC)”. Aquest dilluns, però, el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir ha deixat clar que veu l’estratègia de manera ben diferent. Joan Rigol ha considerat, en ser preguntat sobre si cal o no l’aval del TC, que “posar les urnes al carrer sense tenir la legalitat al darrere, és menysvalorar aquesta convocatòria”. I és que si la consulta se celebrés malgrat la suspensió per part del tribunal, l’expresident del Parlament creu que “la polèmica no estaria en el resultat sinó en si s’ha de fer o no”.

“No seria prou clar ni evident, per a mi”, ha sentenciat, tot afegint que aquesta decisió unilateral de convocatòria al marge del TC només “tindria sentit” si “hi hagués una unanimitat total del poble i tothom volgués votar, però no és així”. Segons Rigol, treure les urnes sense un aval legal clar faria que el resultat de la consulta “no fos democràtic com perquè fos el fonament de tota una política de futur”.

Amb això, el coordinador del Pacte Nacional veu venir la possibilitat que el TC tombi la convocatòria i que Catalunya acabi abocada a celebrar unes eleccions plebiscitàries. “Probablement, aquest és el final del recorregut. Però no m’agradaria arribar-hi, perquè sempre hem fet les coses per la via del diàleg, el civisme i la democràcia, i això vol dir que sempre hauríem de negociar amb l’Estat”, ha sentenciat, tot afegint que “tot allò que sigui aixecar un mur entre uns i altres, no li veig viabilitat”.

Malgrat aquest escenari, Joan Rigol és positiu i es mostra favorable a parlar i intentar un acord amb l’Estat perquè “al menys, toleri la consulta”. “Hem de veure com i de quina manera podem encabir la claredat de la pregunta que fem i que això formi part del conjunt de la legalitat”, ha dit, assegurant que “hem de mirar de trobar la complicitat de l’Estat perquè sinó no tenim recorregut de negociació posterior”. I és que en cas contrari, Rigol creu que el 9-N s’acabaria convertint en una consulta “com la d’Arenys de Munt, sense valor de compromís concret”.

Aquesta negociació amb l’Estat que demana, Rigol sap que és complicada, però no la veu impossible. “No podem demanar al president espanyol que abdiqui de l’article 1 i 2 de la Constitució perquè el cremarien en la plaça pública a Madrid, i tampoc als catalans podem renunciar a votar perquè el tema quedaria tancat a casa i es pot podrir. Entre una cosa i l’altra hi ha una escletxa que permeti la consulta? Aquesta és la complicitat amb l’Estat que s’ha de buscar, i jo em comprometo a buscar-la fins el 8 de novembre a les 12 del vespre”, ha sentenciat el coordinador del Pacte Nacional.