Europa avisa a Espanya que banalitzar el nazisme “ha de ser sancionable penalment”

Toc d’atenció de la Comissió Europea a Espanya per la banalització del nazisme. “L’exculpació, negació o trivialització flagrant intencionada i pública” dels crims comesos per règims totalitaris “han de ser sancionables penalment”, ha advertit l’eurocomissària de Justícia, Viviane Reding. Després de la denúncia dels eurodiputats catalans per l’homenatge a la División Azul en què va participar la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, i de les comparacions de l’independentisme amb l’Alemanya nazi, Brussel·les avisa que a partir de l’any que ve podrà castigar els estats membres que no sancionin “penalment la incitació a la violència i l’odi”.

En una resposta parlamentària als eurodiputats Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV), Izaskun Bilbao (PNB) i Ana Miranda (BNG), Reding recorda que “tots els estats membres de la UE estan obligats a sancionar penalment la incitació pública i intencionada a la violència i l’odi contra grups o persones per la seva raça, color, religió, ascendència o origen nacional o ètnic”. A partir de l’1 de desembre del 2014, a més, la Comissió Europea tindrà competències per “incoar procediments d’infracció” als que no ho facin, assegura l’eurocomissària luxemburguesa, també responsable de Drets Fonamentals i Ciutadania.

Informe europeu a finals d’any

“L’exculpació, negació o trivialització flagrant intencionada i pública dels crims nazis també han de ser sancionables penalment”, reclama Reding. I defensa la “importància de preservar la memòria dels crims comesos per règims totalitaris”. L’executiu comunitari, de fet, està “supervisant actualment” quin és el grau de compliment dels estats membres per elaborar un informe a finals d’aquest 2013, segons Reding.

Precisament els eurodiputats catalans també han denunciat a Brussel·les en els darrers mesos el reprotatge de TeleMadrid que equiparava Artur Mas amb Hitler i Mussolini perquè “tots tres perverteixen la llengua per imposar ideologies”. O la comparació que el director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, va fer del mosaic i les estelades del Camp Nou amb l’estadi dels Jocs Olímpics de Berlín del 1936. Fins ara, Reding havia evitat haver d’interferir i cridar l’atenció a les autoritats espanyoles i havia respost amb evasives a les queixes dels eurodiputats. Però l’homenatge de Llanos de Luna als combatents espanyols de l’exèrcit nazi, vestits amb l’uniforme de la Falange, al maig passat, l’hauria obligat finalment a intervenir, segons les fonts consultades.

En nom de la Comissió Europea, Reding reivindica que “les autoritats públiques, els partits polítics i la societat civil han de condemnar enèrgicament els comportaments racistes i xenòfobs i lluitar-hi en contra”. I recorda que és responsabilitat de les autoritats estatals “investigar els casos d’incitació a l’odi o de negació de l’holocaust i jutjar els seus perpetradors”. La resposta parlamentària, que Reding signa aquest passat 30 d’agost, coincideix amb , la branca juvenil del PP.

També el PSOE ha banalitzat el terror nazi contra l’independentisme. L’expresident d’Aragó Marcelino Iglesias va afirmar, durant la campanya del 25-N, que el nacionalisme de Mas és com l’hipernacionalisme alemany i francès que va provocar milions de morts durant les guerres mundials. Poc després l’expresident del Congrés José Bono va comparar les persecucions dels jueus amb la del sentiment espanyol a Catalunya. I l’expresident d’Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra va comprar Mas amb Hitler i Mussolini. (ACN)

Espanya té 143 anys i ha tingut només 4 reis. El que no explicaran els llibres del Sr.Wert

Interessant cerca bibliogràfica de Marcel Mañé: Espanya va ser des de temps dels romans la denominació geogràfica dels territoris de la península ibèrica, malgrat això, el primer Rei que es va autoanomenar “Rey de España” va ser l’italià Amadeo I el 1870.Tots els anteriors s’ anomenaven a si mateixos reis de Castella més una llarga llista de territoris que anaven guanyant o perdent.

Fins al rei Fernando VII, les numeracions són les de Castella. La reina Isabel II s’apropià de la numeració del regne de Castella, pretenent que el regne de les Espanyes era l’únic regne continuador del regne de Castella. El rei Alfonso XII i el rei Alfonso XIII s’apropiaren de la numeració del regne de Castella, pretenent que el regne d’Espanya era l’únic regne continuador del regne de Castella.

No hi ha cap dubte de que la mentalitat política actual no ha canviat i segueix essent castellana. En un Estat de nova constitució, segons els entesos en el tema, l’hipotètic futur Rei Felipe s’ hauria d’ anomenar Felipe I de España i no Felipe VI, o sigui el sisè Rei Felipe de Castella i tristament successor de Felipe V.

En el seu estudi Mañé conclou que s’anomenen reis (o reines) de Castella fins a 14 monarques ( des d’Isabel la Catòlica fins a Fernado Vll). Ells mateixos trien el seus propis títols lliurament en documents oficials que mostra.

S’anomena rei de les Espanyes i de les Índies només José I ( el germà de Napoleó). S’anomena reina de les Espanyes Isabel II.

I finalment només 4 s’anomenen reis d’Espanya (Amadeo I, Alfonso XII, Alfonso XIII i Juan Carlos I)

Espanya com entitat política només té 143 anys ( molt menys que els Estats Units de Nord-America o la majoria de països sud-americans com Argentina, Xile, Perú…)

Margallo replica a Cameron dient que Espanya es indivisible. Comencen els problemes internacionals pel no de Madrid a la consulta

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, ha respost aquest dijous al primer ministre britànic, David Cameron, que ahir va advertir a Mariano Rajoy que “No es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat. Cal deixar que la gent decideixi. Aquesta és la manera de fer les coses al Regne Unit.

Encara que no voldria dir als espanyols com han de fer front a aquests temes perquè es cosa del govern espanyol i del primer ministre espanyol”, va sentenciar el premier britànic

García-Margallo ha recordat que “cada país té un ordenament constitucional intern” i mentre que el Regne Unit no té una constitució escrita “i la decisió de Cameron pot ser correcta des del punt de vista intern”, en el cas espanyol la Constitució parla de la “indivisibilitat d’Espanya”.

Per la seva part el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha assegurat en una entrevista a Ràdio 4, que el primer ministre britànic, David Cameron, pot “sentir-se molt orgullós d’haver reconegut la realitat britànic, d’haver-la afrontar de cara i d’haver obert la porta a la consulta” d’una gran “transcendència” per Escòcia i sobre el futur del Regne Unit. “Cameron pensa en guanyar i farà el que calgui dins de les limitacions democràtiques molt clares”, ha assegurat, fent evident les diferències amb el cas català i la postura del govern espanyol.

Malgrat que no va citar a Catalunya la referència es clara. David Cameron va fer aquestes declaracions durant precs i preguntes que va seguir a la conferència que va fer a la Foreing Press Association, de Londres, després que presentés davant la premsa internacional l’agenda del seu govern per la pròxima cimera del G8, que s’obre la setmana vinent a Irlanda del Nord, i que presidirà el Regne Unit.

El 15 d’octubre passat, David Cameron i Alex Salmond, primer ministre escocès i cap del Partit Nacional Escocès (SNP), van signar l’Acord d’Edimburg, en què s’autoritzava el Parlament de Holyrood (Edimburg) a convocar un referèndum, legal i vinculant, sobre la independència el 18 de setembre del 2014.

La Coronela a l’Hospitalet

Nota de premsa de La Coronela

El proper 19 de Juny, a les 20:00 h. la Coronela de Barcelona assistirà a la commemoració del 300 aniversari del Conveni de l’Hospitalet, que deixava a la nostra Nació en mans del Duc d’Anjou, el qual va ocupar el nostre país i va anorrear totes les nostres llibertats, constitucions, prerrogatives etc, i que va sotmetre a Catalunya a l’estat d’ocupació que encara avui en dia patim.

Com bé sabeu, l’Ajuntament de l’Hospitalet, esta governat pel PSC, i aquest ajuntament, s’ha posicionat en contra que el nostre poble pugui decidir lliurement el seu destí, amb l’afegit que també farà campanya pel No.

Es per això que la Coronela demana la col·laboració de tothom , per intentar combregar el màxim de patriotes possibles per aquesta data i lloc, amb Estelades i creus de Sant Jordi perquè vegin que l’Hospitalet també pertany a Catalunya.

Ens agradaria moltíssim que es veies la determinació del poble de Catalunya, en un territori governat per persones hostils al nostre procés d’alliberament nacional, i que la Coronela de Barcelona està totalment recolzant, el procés de llibertat de la nostre Nació.

Que primer quedi la noticia i després la crida !!!

El Conveni signat a l’Hospitalet de Llobregat el 22 juny 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Starhemberg, cap de l’exèrcit de l’arxiduc Carles d’Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit de Felip V, acordava finalitzar les hostilitats de la Guerra de Successió. L’acord estipulava l’evacuació de les tropes aliades de Catalunya, Mallorca i Eivissa, així com el lliurament de Barcelona, o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia.

Les autoritats austriacistes de Barcelona ocultaren els acords d’evacuació del Principat (conveni de l’Hospitalet) coneguts aviat per la població catalana, i que feren que la junta general de braços de Catalunya decidís seguir la resistència a Felip V, mentre s’intentava, per la via diplomàtica, la intervenció de l’emperador i de la reina d’Anglaterra en la defensa de les constitucions catalanes. Però la Gran Bretanya deixà d’interessar-se pel problema i l’emperador acabà signant també la pau a Rastatt.

La Comissió Europea demana “una reacció” a Espanya després de l’homenatge a la División Azul

“Necessitem que els líders europeus parlin i s’oposin a aquests fenòmens amb totes les eines i les possibilitats que tenen a la seva disposició”, ha explicat Cercone en referència a la creixent aparició de grups de tendència feixista a Europa, o a la celebració de manifestacions d’extrema dreta com les dels nostàlgics del franquisme. El portaveu ha demanat “lideratge polític” i que els governants parlin “amb la veu alta” contra els extremistes.

Cercone ha explicat que la Unió Europea reconeix “la llibertat d’expressió” i la resta de drets fonamentals, com el de la protecció de les minories, però que “correspon als estats garantir que es respecten”. Remarcant que la Comissió no pot interferir en un afer intern com el de Llanos de Luna, des de Brussel·les es limiten a defensar els seus missatges generals sobre el respecte democràtic i la lluita contra els radicals.

El portaveu d’Interior admet que “no hi ha una solució fàcil” i que Europa “preocupa” el creixement dels moviments extremistes. “Des del final de la Segona Guerra Mundial que no vèiem tants grups extremistes, xenòfobs, partits populistes, que algunes vegades fins i tot tenen presència als parlaments nacionals”, ha destacat Cercone. Segons ell, la UE té un repte però la prohibició dels radicals “no és la manera apropiada” no és la manera de combatre’l. “El més important és tenir un lideratge polític per contrarestar el seu missatge”, ha reiterat.

Precisament els eurodiputats catalans van enviar aquest dimecres una pregunta parlamentària a la Comissió Europea sobre el cas de Llanos de Luna. Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (del BNG, en representació d’ERC) van denunciar la participació de la delegada del govern espanyol en un homenatge a la Divisón Azul perquè consideren que “contradiu els principis de la Unió Europea” i calen “mesures per depurar responsabilitats”. El portaveu Michele Cercone ha evitat valorar la possible resposta a la carta perquè, segons ha dit, no coneix “els detalls” del cas.

Més proves que Colom va salpar de Pals (Baix Empordà) i no de Palos

araomai.cat/noticies/361

Des del Cercle Català d`Història(CCH) s`han aportat dades que permeten concloure que, al segle XV, la vila de Pals (Baix Empordà) tenia port.

La investigadora Eva Sans ha localitzat un albarà amb segell sigil·logràfic de la Cort de la Batllia del Castell de Pals a l`Arxiu de la Corona d`Aragó de Barcelona. El manuscrit, datat el 29 de juliol de 1406, demostra que Joan Abril, batlle de Pals, atorga a n`Antoni Vinyals, patró de llagut de Palamós, acta notarial per “haver carregat en el port de Pals una saca de farina que ha de descarregar a Barcelona. Això certifica que a la vila reial de Pals es realitzaven transaccions navals.

Sans ja va documentar en el seu dia que en el seu segon viatge, Cristòfol Colom va salpar des del port de Barcelona, i assegura que aquest document evidencia que el port de Pals estava operatiu el mateix segle que el descobridor va salpar.

Aquesta nova troballa permet seguir aprofundint en la tesi que Colom va partir en el seu primer viatge de la vil•la empordanesa en lloc de fer-ho de Palos de la Frontera (Huelva), que mai s`ha demostrat que hagi tingut port, com Jordi Bilbeny va qüestionar per primera vegada el 1990.

Joaquim Ullan, president del CCH, explica que Colom va poder salpar d`aquest port per diversos motius, com el fet de que era un lloc amagat i així els portuguesos no poguessin avançar-se, també perquè tenia una infraestructura capaç de dur endavant un projecte d`aquestes característiques, i finalment era vila reial propietat del rei Ferran el Catòlic i disposava de persones de confiança, com Joan de Gamboa, senyor de la vila de Pals.

Altres proves com un gravat antic de la sortida de Colom a Amèrica en que hi apareix una ciutat emmurallada, a Palos tampoc es te constància que mai hi hagi hagut muralla, i que segons els experts té moltes similituds amb el recinte emmurallat original de Pals.

Eva Sans, lamenta que el món acadèmic no contribueixi al revisionisme de la historiografia catalana. Defensora de la teoria de la catalanitat de Cristòfol Colom, diu que Colom no s`amagava, l`han amagat. Segons Sans, la història oficial està esbiaixada per fer desaparèixer el paper de Catalunya i de la Corona d`Aragó, abonant així la teoria que va iniciar Jordi Bilbeny, quan el 1990 va llançar per primer cop la seva teoria sobre el port