El director del Financial Times afirma que a una Catalunya independent anirà bé, millor que a dins d’Espanya.

En una entrevista concedida a La Vanguardia el director associat del Financial Times Martin Wolf, afirma que una Catalunya fora d’Espanya és viable en termes econòmics. No només això sinó que veu una Catalunya independent molt més viable que una Escòcia fora del Regne Unit El director del prestigiós rotatiu raona els motius següent:” Econòmicament, a Catalunya li aniria bé, potser millor que a dins d’Espanya”, sentencia Wolf.

Wolf assegura que els països petits tenen més avantatges i que un Estat català independent es beneficiaria de la seva capacitat per desenvolupar i consolidar la seva economia i el seu model productiu. Els Estats petits tenen avantatges competitius, sempre que tinguin accés als mercats dels altres. I a Europa ho tindrien perquè és un mercat únic. També hi ha alguns avantatges relacionats amb la identitat, en un país més petit, com la sensació d’estar tots junts en el mateix projecte ”

En comparació amb Escòcia veu a Catalunya més viable.”Escòcia és molt dependent dels ingressos petroliers, i aquests són molt volàtils. La despesa pública per càpita és més gran a Escòcia que la mitjana britànica i no crec que això pogués mantenir si Escòcia s’independitza “, assegura Martin Wolf. Al final, si Escòcia s’independitzés tindria complicacions en els mercats de deute, els interessos que hauria de pagar per col·locar el seu deute i finançar els serveis públics serien inassolibles.

Jo crec en l’autodeterminació, i per això vaig donar suport al referèndum escocès, explica Wolf, que afegeix: “Si una majoria aclaparadora dels catalans vol la independència, llavors s’hauria d’acceptar”.

El Financial Times carrega durament contra Espanya, i acusa Madrid de jacobinisme i de negar la llibertat a Catalunya

L’editor internacional del Financial Times, David Gardner, ha publicat aquest divendres un article al prestigiós rotatiu britànic amb un títol molt indicatiu de :“Espanya i el Regne Unit no han de tenir por a la lletra F”, on parla del temor de Madrid a negociar amb Catalunya alternatives com un federalisme asimètric.

Gardner, analitza les diferent reaccions del Regne Unit i d’Espanya davant dels processos independentistes escocès i català, i assenyala que la possible resposta al problema no ha de ser separatisme o unionisme, sinó que podria ser una forma creativa de federalisme, encara que reconeix que aquesta expressió provoca calfreds a la columna política vertebral de tots dos països. Gardner opina que l’estat propi de Mas podria encaixar en una constitució reformada.

L’editor internacional prestigiós rotatiu britànic afirma que “negar la llibertat en nom de la igualtat és un concepte jacobí obsolet “, però que en canvi no ho és la solidaritat fiscal, i titlla de nacionalistes majoritaris a espanyols i britànics, als quals demana que mirin amb més empatia cap als seus nacionalistes minoritaris, per detectar les ambigüitats i la indecisió que hi ha darrere dle discurs separatista

Però quan parla d’Espanya Garner és més contundent i diu que Madrid utilitza la Constitució d’Espanya com una bíblia per colpejar a catalans i bascos, i recorda que la petició de Catalunya d’un pacte fiscal va rebre el rebuig de Mariano Rajoy, i que juntament amb la sentència del Tribunal Constitucional ha fet créixer l’independentisme fins a convertir-lo en majoritari. També lamenta que oferir als catalans una elecció com l’escocesa, és a dir un referèndum , “sembla que supera el sistema governamental espanyol i atrapa el debat en el reduccionisme de la política d’identitats”, i situa als que suggereixin solucions federals en un foc creuat

De Londres diu que amenaça els escocesos amb deixar-los sense la lliura esterlina, que ambdues capitals adverteixen que la que la independència significarà la probable sortida de la UE.

Gardner finalitza dient que “no hi ha cap raó perquè algunes comunitats, especialment les que tenen un sentit més profund de nació, no puguin tenir més autogovern que la resta, si això és el que desitgen”.

Contundent article al Financial Times desmuntant les mentides del PP sobre Catalunya

Revisió: Josep Maria Bellmunt

Fa uns dies la diputada del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, publicava un article al Financial Times en el que carregava contra els independentismes català i escocès, i els hi negava qualsevol raó històrica, alhora que demanava una reacció de la UE contra l’independentisme.

Avui, l’ex-cònsol general del Regne Unit a Barcelona, Geoff Cowling, ha publicat un article al mateix diari, en el que respon durament a la diputada del PP. Amb el títol de “Catalonia’s very real grievances” (Els ben reals greuges de Catalunya), Cowling afirma que és un error descriure el referèndum sobre la independència d’Escòcia com “un greu desafiament dels separatistes “regionals”, perquè Escòcia no és una regió sinó que és una nació que es van unir a Anglaterra per en un “l’acte de la unió” al 1707.

I segueix dient que Catalunya també és una “nació”, com ho defineix l’Estatut per una llei aprovada pel Parlament espanyol el 2006, i carrega contra la diputada popular al dir que descriure les dues nacions com a “tribus” traeix una ment colonialista.

Cowling continua: ‘L’ONU és molt clara sobre els drets de les nacions. “Tots els pobles tenen el dret de l’autodeterminació.” En relació a l’article d’Álvarez de Toledo que feia una crida als dirigents a la Unió Europea per “enfrontar-se a l’independentisme, desemmascarar la hipocresia del nacionalisme i jugar la carta legal dels tractats de la UE” contra Escòcia i Catalunya, adverteix que seria trepitjar un terreny molt controvertit.

L’ex-cònsol desmunta tots els arguments populars, recordant que Catalunya va lluitar en solitari contra francesos i anglesos, després de ser aliada d’Anglaterra i que el seu vell Parlament, la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura van ser aixafades, i que grans zones de la ciutat de Barcelona van ser arrasades. I recorda que Catalunya no es va unir voluntàriament a Espanya, sinó que va ser brutalment conquerida.

També es refereix all bombardeigs per l’aviació de Franco matant a 1300 persones, i que el president electe de Catalunya Lluís Companys fugit a França, va ser extradit i executat al Castell de Montjuïc amb vistes a Barcelona. l’únic president en exercici a Europa que ha estat executat, i que encara no s’ha demanat cap disculpa o perdó pòstum.

Recorda que el Parlament de Westminster ha donat Escòcia el dret a decidir el seu futur . En canvi, però que el Parlament espanyol a Madrid es nega a debatre la petició de Catalunya.

I conclou que la democràcia no és temuda al Regne Unit, es acceptada amb els braços oberts, i per això tampoc hauria de ser temuda a Espanya.

El Financial Times afirma que la paciència dels catalans s’està esgotant

El Financial Times (F.T.) torna a dedicar un extens article a Catalunya, on recorda que la cadena humana del dia 11 de setembre va ser l’últim acte d’una sèrie de manifestacions massives a Catalunya, que insten a una ruptura històrica amb Espanya, i a la creació d’un Estat català independent.

El diari diu que ara l’atenció s’ha desplaçat dels manifestants als polítics, i per això el govern català ja ha presentat un document de 50 pàgines amb una estimació dels greuges econòmics que Catalunya té contra Espanya, després d’anys de suposada falta d’inversió i d’un excés d’impostos.

Per F. T. dos esdeveniments mostren acuradament les dues cares de la política catalana d’avui: per una banda, el fet que cada vegada són més els catalans que volen viure en un estat propi, un desig que té les seves arrels en la història, i connectat amb la terra, el llenguatge la cultura i un veritable sentit de nació, un desig que creu que no pot ser calmar mitjançant concessions financeres o la promesa d’una major autonomia dins d’Espanya.

D’altra banda, el gran nombre de catalans als que no agrada l’estatus quo actual, però que segueixen sent reticents a trencar amb Espanya, encara que estan molestos pel repartiment fiscal per comunitats, i per les recents mesures preses per Madrid per a restringir l’ús del català a les escoles estatals,

El rotatiu britànic recorda que encara que Mas es l’actual president català, que ha donat suport a les manifestacions a favor de la independència, el partit que guanyaria ara les eleccions seria Esquerra Republicana, els seus aliats separatistes de línia dura.

Per l’articulista la paciència s’està esgotant, perquè les enquestes mostren que la meitat de la població catalana vol un estat independent, amb un fort augment en comparació amb els últims anys, i el més important és el deteriorament palpable de la manera en que els catalans pensen i parlen d’Espanya, i la resta d’Espanya pensa i parla dels catalans. El que uneix a les dues parts, s’està desgastant dia a dia.

Llevat que aquesta tendència s’inverteixi, conclou que Espanya s’enfronta a una crisi constitucional en una escala no vista des que el país va retornar a la democràcia ara fa quatre dècades.