The New Yorker, duríssim: Espanya utilitza a Cervantes, quan era un escriptor antiespanyol que es burlava de Castella

Revisíó: Josep Maria Bellmunt

La que és possiblement la més prestigiosa revista cultural dels Estats Units, The New Yorker, de referència no només a tota Amèrica del Nord, sinó també a molts llocs de tot el món, fa una duríssima i àcida critica de la recerca dels ossos de Cervantes, i de la manipulació de la seva figura, de la seva obra i del seu pensament.

Per començar afirma que una broma habitual sobre el Premi Cervantes, el premi literari establert pel Ministeri de Cultura d’Espanya l’any 1976, és que el mateix Cervantes no l’hagués rebut mai. El motiu és que en el seu cor, Cervantes era el més anti-espanyol dels escriptors espanyols, i perquè, com a escriptor, no se’l tenia en gran estima. Recorda que en la seva obra mestra, “Don Quixot”, es burla de gairebé tots els aspectes de la vida a Castella del segle XVII, des de la Inquisició, fins al llenguatge i la literatura mateixa, i que el seu sentit de l’humor va mostrar tot el país com a miserable

Però la famosa revista novaiorquesa diu que tot això no ha dissuadit Espanya, que està disposada a estimar-lo, sense importar el motiu, i que ara un grup d’espanyols format per un historiador, un geofísic, i els experts forenses sembla haver desenterrat els ossos i de Cervantes i els de la seva esposa, Catalina de Salazar, i que encara que la caixa que suposadament conté algunes de les restes, té les inicials MC, és molt dubtosa la seva veracitat, perquè “francament, l’ortografia espanyola no va aconseguir estandarditzar-se fins a molt més tard”.

Ilan Stavans, l’autor de l’article, que porta el títol de “The Downside to Digging Up Cervantes” ( La inconveniència de desenterrar a Cervantes), diu que quan Cervantes va escriure la novel·la estava perdent la paciència, amb ell mateix, i molt probablement, amb Espanya.

Però el més interessant potser arriba quan diu que, en temps de crisis Espanya recorre a Cervantes. Així va ser al 1898 quan les restes de l’imperi espanyol es van ensorrar, amb la pèrdua de les seves colònies d’Ultramar, Cuba, Puerto Rico i Filipines. Llavors l’elit intel·lectual coneguda com la Generació del 98, amb l’ultracatòlic Miguel de Unamuno, al capdavant va intentar trobar sentit religiós i anima espanyola en l’obra de Cervantes, sense importar-li com Cervantes ridiculitzava i era contrari tot això.

El mateix explica que va passar durant la dictadura franquista, quan l’obra mestra de Cervantes era la cola que mantenia enganxats les decadents estructures de l’estat en el seu conjunt, i que ara, amb la crisi actual (abdicació de Juan Carlos, alta taxa atur i col·lapse fiscal) que situen Espanya com el pròxim país a caure després de Grècia, està succeint el mateix.

Conclou que amb un Cervantes que no tenia domicili fix a Espanya, sense llocs amb que es conegués relació directa, com el cas de Shakespeare amb Stratford-upon-Avon i el Globe Theatre de Londres, que atrauen milers de visitants, el circ que envolta el treball forense està posant la primera pedra d’una naixent indústria del turisme Cervantes. Clarament, els ossos de Cervantes són bons per als negocis, sentencia Stavans

La Banca Privada d’Andorra (BPA) intervinguda en resposta a una denúncia Tresor dels Estats Units

(ACN) La Banca Privada d’Andorra (BPA) ha estat intervinguda aquest dimecres pel govern andorrà en resposta a una denúncia presentada pel Tresor dels Estats Units que acusa l’entitat de blanqueig de diners procedent del crim organitzat.

El govern nord-americà ha acusat BPA de participar de forma activa en el blanqueig de diners procedents d’organitzacions criminals de Rússia, la Xina i Veneçuela, fins al punt de facilitar operacions de la màfia russa a canvi de comissions.

En un comunicat, l’agència de crims financers del Tresor nord-americà assegura que “durant anys, alts càrrecs de BPA han facilitat, sent-ne coneixedors, transaccions en nom de blanquejadors de diners que actuaven per organitzacions criminals transnacionals”. En concret, l’agència nord-americana diu que BPA va oferir “ajuda substancial” a Andrei Petrov, un blanquejador de diners que treballa per “organitzacions criminals russes implicades en corrupció”, i que va ser arrestat a Espanya l’any 2013.

“Els directius corruptes de BPA i els seus febles controls de blanqueig de diners han fet que es convertís en un vehicle fàcil pels blanquejadors de diners per canalitzar els guanys del crim organitzat, la corrupció i el tràfic de persones a través del sistema financer dels Estats Units”, ha assegurat en un comunicat Jennifer Shasky Calvery, la directora del departament de lluita contra els crims financers als EUA, el FinCEN.

Blanqueig de diners

L’agència remarca que els casos de blanqueig de diners vinculats a BPA es van fer “principalment a través de la seva seu a Andorra”. El FinCEN lamenta que BPA va treballar amb guanys “del crim organitzat de Rússia, la Xina, la corrupció internacional i altres activitats criminals”. L’entitat andorrana “té accés al sistema financer dels EUA a través de comptes en quatre bancs nord-americans, a través dels quals ha processat centenars de milions de dòlars”.

El comunicat assenyala que els directius de BPA “van establir serveis financers fets a mida per a clients que blanquejaven diners per amagar l’origen dels fons”. “A canvi d’alguns d’aquests serveis, alts directius de BPA van acceptar pagaments i altres beneficis dels seus clients criminals”, assegura el Tresor nord-americà.

Entre les activitats que denuncia el FinCEN, hi ha la d’un alt directiu de BPA a Andorra que “va oferir ajuda substancial a Andrei Petrov, un blanquejador de diners que treballava per organitzacions criminals russes vinculades a la corrupció”. Petrov, arrestat a Espanya el 2013, també és sospitós de conèixer “Semion Mogilevich, un dels 10 fugitius més buscats de l’FBI”.

El comunicat també parla d’un directiu que “va acceptar comissions exagerades per processar transaccions relacionades amb blanquejadors de diners de Veneçuela”. En concret, parla de 2.000 milions de dòlars en transaccions relacionades amb “productes financers complexos de fons de la petroliera Petroleos de Venezuela”. BPA també hauria ajudat al blanquejador Gao Ping, relacionat amb les activitats de blanqueig de diners d’una organització de tràfic de persones i “nombrosos empresaris espanyols”. Ping va ser arrestat també a Espanya l’any 2012.

Acusen Madrid d’intentar coaccionar a congressistes del EUA per evitar una resolució favorable a Gibraltar

Nou ridícul internacional del ministeri de Garcia Margallo

El diari britànic, Sunday Express, acusa a Madrid de tenir un comportament “vergonyós”, per utilitzar el seu suport a la lluita antiterrorista contra el grup Estat Islàmic, per forçar a polítics nord-americans a que no donin suport oficialment a la reclamació britànica sobre Gibraltar.

Al setembre, el Sunday Express ja va revelar els plans de diferents congressistes nord-americans per proposar una resolució al Congrés que recolzes oficialment el dret d’autodeterminació de Gibraltar.

Segons el diari el pànic va arribar al govern espanyol, que llavors va recórrer al “joc brut”, per “persuadir” els congressistes nord-americans que volien donar suport a la resolució, que fessin marxa enrere.

Aquesta amenaça estava continguda en una carta escrita per l’ambaixador d’Espanya als EUA,Ramón Gil-Casares, al principal impulsor de la iniciativa, el senador republicà de Carolina del Nord, George Holding

Documents desclassificats mostren el gran interès dels EUA en el procés escocès, i també es cita a Catalunya

Uns arxius amb centenars de pàgines obtinguts pel diari, Scotish Express, revelen l’enorme interès amb el que el govern dels Estats Units (EUA) va seguir el debat de la independència escocesa des del dia en què l’SNP va accedir per primer cop al poder el 2007.

Entre d’altres, els documents revelen com el govern de Barack Obama va fer un seguiment dels ciutadans nord-americans que es van pronunciar a favor de la independència escocesa, entre ells el Premi Nobel Joseph Stiglitz, assessor de Salmons, i també el professor David Scheffer. També com van qualificar a Alex Salmond “d”alenada d’aire fresc”, encara que mostraven preocupació per la seva política “contra la guerra de l’Afganistan”, o com els observadors esperaven que Espanya, degut al procés independentista català, poses “greus obstacles” en el camí de l’adhesió d’Escòcia a la UE.

El diari escocès fent ús de la llei de Llibertat d’Informació ha estat batallant des del gener del 2012 per obtenir informació del Departament d’Estat dels EUA sobre qualsevol document relacionat amb el referèndum d’independència escocès

Finalment, després de molts correus electrònics i trucades telefòniques transatlàntiques, la divisió Central de Polítiques Exteriors ha enviat 60 documents – 22 alliberats en la seva totalitat i 19 alliberats amb informació censurada. Altres 14 documents han estat “mantinguts en secret en interès de la defensa nacional o la política exterior”, mentre que altres cinc estan encara sota revisió.

La revelació més sorprenent està continguda dins d’un “briefing” sensible però “no classificada”, del 15 de febrer del 2013 on revela que Marisa Plowden, la cap de la política interna de l’Ambaixada dels Estats Units a Londres, es va posar en contacte amb un funcionari de la oficina del govern del Regne Unit a Escòcia per discutir un nou informe de Whitehall sobre la independència.

“Ells (els anglesos) van suggerir que els EUA podríen ser preguntatats per la premsa, si havien de reconèixer la resta del Regne Unit com a estat successor legal. I des dels EUA es va recomanar que no s’alterés la pràctica de dir que el referèndum era un assumpte polític intern.

Els documents també destaquen la difícil posició dels laboristes a Escòcia, ja que tractaven de distanciar-se de l’impopular govern de Cameron sense trencar amb la coalició unionista”.

Els informes també revelen que els sectors empresarials i financers mostraven en privat temors sobre la independència, especialment la manca de detall en els plans de l’SNP. Els propis nord-americans també estaven preocupats per la manca de dades concretes, i deien que referèndum sobre la independència d’Escòcia estava creant un clima d’intriga política a Escòcia, amb fets i rumors generalment relacionats.

L’ambaixada espanyola als EUA organitza dinars a la Plataforma anticonsulta Libres e Iguales

Amb els diners públics, i també dels catalans. l’ambaixada espanyola a Wahington es permet organitzar un acte ideològic de la plataforma Libres e Iguales, que lidera una de les persones que més odi traspua contra Catalunya, Mario Vargas Llosa. La noticia l’ha publicat El Periódico, i la web d’aquesta entitat nascuda amb l’únic objectiu d’atacar el dret dels catalans a decidir, la recull sense donar-ne més detalls.

Segons explica el diari, que diu ha tingut accés a la carta, l’ambaixador espanyol als EUA, aquest ha enviat una invitació a think-tanks nord-americans i altres grups d’opinió, explicant que l’ambaixada espanyola farà d’amfitriona de la plataforma, amb un “dinar informal” a la seu diplomàtica a Washington, el proper 4 de novembre, cinc dies abans del 9N. L’objectiu es traslladar els postulats de Libres e Iguales als EUA, i evidentment intentar desprestigiar al procés català i la consulta del 9N

L’actual ambaixador, Ramón Gil-Casares, presentarà el seu antecessor, Javier Rupérez, un dels signants del manifest, que explicarà la ideologia de la plataforma.

Libres e Iguales s’ha caracteritzat per demanar més mà dura a Rajoy contra Catalunya, i demanat a l’Executiu més contundència contra Catalunya i que l’Estat que apliqui tota la llei i amenaci a tots aquells que vulguin desacatar la llei. Aquesta plataforma amb un discurs propi de la ultradreta més rància creu que els “desafiament secessionista no ha rebut la resposta que mereix”.

És evident que Rajoy i Margallo i la desesperació han fet traspassar tots els límits, però cal recordar que internacionalment les ambaixades no han de tenir color ideològic, i estan per donar suport als ciutadans del seu estat, independentment de la seva ideologia, i no per promocionar la política concreta del govern de torn.

La geo-estratègia dels EUA veu l’exèrcit espanyol fora de Catalunya, que diu serà la nova potència militar a la zona

La pàgina web de l’Atlantic Council, un think tank amb seu a Washington, especialitzat en temes de política i seguretat internacional, que assessora a l’Aliança Atlàntica (OTAN), ha publicat un article titulat “Les implicacions militars de la secessió d’Escòcia i Catalunya”’ signat per James Hasik, on analitza la repercussió que suposaria per a l’Aliança Atlàntica la independència d’Escòcia i Catalunya.

Hasik diu que l’OTAN no s’hauria de prendre a la lleugera ambdós casos, però opina que la independència de Catalunya plantejaria menys problemes militars a l’Aliança que la d’Escòcia.

Hasik explica que els moviments independentistes dels dos països han aprovat unir-se a la UE i l’OTAN, però que l’adhesió no és automàtica, i depèn de l’aprovació de tots els estats membres i recorda ”la infantil i inacable exclusió de Macedònia pels grecs”.

També diu que no creu que Espanya pugui evitar la independència de Catalunya, però es pregunta si altres estats membres, com Bèlgica, amb problemes independentistes podrien considerar també un perill la integració de Catalunya

Recorda que Griffe Witte, en un article al Washington Post, va sostenir que a llarg termini, la secessió d’Escòcia podria ser un repte per mantenir la força de submarins Trident de Gran Bretanya, perquè el Partit Nacional Escocès (SNP) té com a objectiu fer fora del seu territori les armes nuclears, encara que creu que a l’hora de la veritat els escocesos preferirien mantenir els milers de llocs de treball industrials que suposen les bases de l’OTAN.

L’article diu que és important tenir en compte els plans dels moviments independentistes, i diu que a Escòcia, un país amb una població de de 5,3 milions de persones, amb més de 200 mil milions de dòlars de PIB, l’SNP té en ment una versió diminuta de les forces armades britàniques, però que el problema és que els recursos d’Escòcia no és probable que puguin cobrir aquests objectius.

Per contra diu que Catalunya compta amb 7,3 milions d’habitants, amb més de 300 mil milions de dòlars de PIB, i que només que gastés un 1.6% d’aquest en la defensa, tindria el mateix pressupost de Dinamarca, que té unes forces armades molt eficients.

Veu Catalunya molt ben situada, amb ports excel·lents a Barcelona i Tarragona, per ser d’entrada una potència naval menor a la Mediterrània. Encara que diu que ara no hi cap pla concret pel futur exèrcit català, creu que després d’uns anys, Catalunya assumiria la seva responsabilitat com “actor principal a la Mediterrània”, amb avions de patrulla marítima amb base a terra, i petits escamots de combat de superfície. Amb el temps, diu l’ambició nacionalista podria incloure un grup expedicionari i centenars d’infants de marina, per agafar un paper seriós en la seguretat col·lectiva.

Potser no hi hauran més Álvaro de Bazáns (la fragata de darrera generació espanyola) a Barcelona, però poden haver-hi noves forces marítimes que l’OTAN necessita a la perifèria de la Mediterrània, conclou l’article.

La portaveu de Seguretat de la Casa Blanca afirma que la Via Bàltica és l’exemple a seguir pels nous estats en transició

La portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Caitlin Hayden, ha felicitat avui en un comunicat, i en nom del president Obama i dels Estats Units, als pobles d’Estònia, Letònia i Lituània, en el 25è aniversari de la Via Bàltica,

En el seu comunicat, la portaveu del principal òrgan del President dels Estats Units per tractar qüestions de seguretat i de política exterior, recorda que fins a dos milions de persones es van unir el 23 d’agost de 1989 per formar una cadena humana de prop de 400 quilòmetres des de Tallinn a Riga i a Vilnius, i que aquesta impressionant manifestació, pacífica es va organitzar contra el pacte de 1939, entre nazis i soviètics, conegut com Molotov-Ribbentrop, que va provocar l’ocupació d’aquests països per la Unió Soviètica.

Però el més important arriba quan diu que la Via Bàltica serveix de model per a tots els estats en transició avui, perquè va demostrar ser un impressionant pas cap a la democràcia per uns estats que ara són membres valuosos de les organitzacions internacionals, i que estan compartint la seva experiència en la democràcia i en el desenvolupament amb d’altres estats de tot el món.

Acaba dient que en aquest dia especial, els Estats Units envien els seus millors desitjos als pobles d’Estònia, Letònia i Lituània, mentre continuem treballant junts per crear un futur millor per a tothom, en l’esperit de la pacífica i innovadora Via Bàltica.

Des dels EUA recomanen a Rajoy que negociï la separació amistosa de Catalunya si no vol que Espanya es converteixi en un país “mediocre”

Traducció i anàlisi. Josep Maria Bellmunt (Ara o Mai)

Lúcida i complerta anàlisi de la situació del procés independentista a Catalunya, la que fa OpenDemocracy, una pàgina de referència i debat sobre política internacional, en la qual col·laboren prestigiosos acadèmics, periodistes i polítics, que inclou Kofi Annan, George Soros, Paul Rogers (Global Security) o Mary Kaldor (Human Security), entre molts d’altres.

L’escrit publicat amb el títol de “Catalonia vs Spain, a clash of two nationalisms”, insta Rajoy negociar amb Catalunya, perquè si no una independència en termes poc amistosos, podria ser molt costosa per a Espanya.

L’article, signat per Patrick Beer, recorda a Rajoy que a més de perdre la seva comunitat més rica, la seva segona ciutat i el seu port principal, també perdria una de les seves úniques connexions per carretera i ferrocarril amb la resta d’Europa (l’altra és a través del País Basc), que la UE ja ha rebutjat el pla de Rajoy del Corredor Central, i que tot plegat podria desposseir Espanya del seu lloc entre les principals potències de la UE, i reduir-la a la condició humiliant d’un país de “mig pèl”. Molt dur per a una nació que des de fa segles es considera una potència mundial, sentencia Beer

La web nord-americana no té els dubtes espanyols sobre els manifestants de la Diada, i recorda que els anys 2012 i 2013, entre un i dos milions de persones van manifestar-se per la independència d’Espanya, d’una població total de 7,5 milions, una mica més que la de Dinamarca, i diu que de moment, en la consulta prevista a Catalunya, i d’acord amb les enquestes d’opinió més recents, més de dos terços dels votants votaria “sí” a la primera pregunta i que per una petita majoria guanyaria la independència, però que aquest “sí” podria convertir-se en un “no”, si l Mariano Rajoy accedís a deixar de manipular els drets lingüístics i culturals catalans, i atorgués un Pacte Fiscal com el del País Basc, per recaptar els impostos.

Opendemocarcy ho contrasta amb la posició més realista del govern britànic que ha acceptat el referèndum escocès, mentre feia campanya pel “no” .

Però Beer afirma que els polítics de Madrid i els mitjans de comunicació que s’oposen fermament a un referèndum, han sobrepassat tots els límits, i han comparat els nacionalistes catalans amb nazis, retratant a Mas amb un bigoti hitlerià, i amenaçant d’enviar l’exèrcit a Barcelona

OpenDemocracy adverteix que tractant a Artur Mas com un extremista i irresponsable, i negant-se a negociar sobre qüestions fonamentals constitucionals, econòmiques, socials i culturals, Rajoy està donant ales a ERC, i que unes noves eleccions probablement portarien al poder a una coalició liderada pels republicans.

També veu especialment important que un nombre significatiu dels nou-catalans, els procedents de la resta d’Espanya i de l’estranger, s’hagin unit recentment a la causa independentista, i que Rajoy està paralitzat per l’ala radical del seu partit liderada per Aznar, mentre que els socialistes espanyols són conscients que no tornaran a guanyar sense els vots catalans.

Per arrodonir-ho diu que encara que l’escàndol Pujol pot haver entelat la imatge del catalanisme, l’expresident està lluny de ser el més corrupte dels catalans o dels espanyols, d’esquerra o de dretes, afegeix, i que en contra de les esperances de Madrid, això no afecta al procés, perquè malgrat tot, potser els catalans prefereixen ser governats – per bé o per mal – pels seus propis parents i amics.

La Intel·ligència dels EUA deixa entreveure que veu Catalunya prop de la independència

“L’home que creu que pot ser el nou president d’una república independent”. Així qualifica a Mas la Intel·ligència dels EUA

L’Agència nord-americana Stratfort, empresa privada especialitzada en serveis d`intel·ligència i espionatge, que treballa entre d’altres per l’administració dels Estats Units, ha fet un nou anàlisi de la situació actual de Catalunya. No és la primera vegada que s’ocupen del procés català, ja ho van fer, per exemple, després de la Diada del 2012.

“Leaders of a Divided Spain Square Off Yet Again” ( Els líders d’una Espanya dividida s’enfrontaran una vegada més) és el titol triat per un extens informe sobre el procés català

Els nord-americans inicien el seu relat de la trobada Mas-Rajoy, com si fos una novel·la o una pel·lícula del llunyà Oest.

El primer ministre espanyol, Mariano Rajoy va mirar als ull al president Mas i li va estrènyer la mà. Estaven a punt d’entrar al Palau Presidencial espanyol quan un fotògraf els va demanar que es donessin la mà un cop més per a la càmera. Amb les banderes espanyola i catalana onejant darrere d’ells, els dos líders van repetir el gest – aquest cop amb intermitents i tímids somriures, relaten els nord-americans

Més enllà de la descripció “hollywodiana”, Stratfor explica que les trobades entre els presidents espanyols i els de les comunitats autònomes són freqüents i que si això hagués passat fa cinc o deu anys hagués passat desapercebut, però que aquesta reunió era diferent. Aquesta era la tensa reunió d’un home que representa a una monarquia parlamentària que es troba sota una gran pressió, i un home que creu que pot convertir-se en el primer president d’una república independent.

L’anàlisi de l’agència dels EUA aporta poques novetats. Stratfort recorda que la història de l’estat espanyol ha estat definida per la constant lluita del per superar dos obstacles: la manca de recursos econòmics i la dificultat de crear un Estat unificat, el que ha creat una tensió permanent entre el poder central a Madrid i els governs de Catalunya i el País Basc, que es resisteixen a la seva autoritat.

Però els nord-americans si que es mullen en una cosa, quan diuen que l’impuls actual de Catalunya per la independència és molt més important del que hi havia al País Basc, perquè es realitza en un context és radicalment diferent en què Espanya està vivint la pitjor crisi econòmica de la seva història recent, i deixen entreveure clarament que això és seriós i que té difícil volta enrere.

El que va començar com un rebuig als intents del Madrid per exercir un control més estricte del pressupost de la regió s’han convertit en una demanda oberta per la independència, informa Stratfort. Tot ben alimentant, segons els americans, per la profunda desconfiança cap als polítics de Madrid i el sentiment generalitzat que Catalunya està sent robada pel govern central d’Espanya.

En relació a la monarquia diuen que els recents escàndols de corrupció han disminuït el seu prestigi, i que un nombre creixent dels espanyols vol la seva abolició.

La confessió de Jordi Pujol una mala notícia per a Madrid. Les 4 conseqüències immediates

Josep M. Bellmunt

La confessió de Jordi Pujol en forma de comunicat, en relació a que la seva família tenia diners a l’estranger sense regularitzar, encara que per alguns sembli el contrari, pot ser una mala notícia per Madrid i per tot l’unionisme. De moment pot tenir quatre conseqüències immediates per al procés independentista.

La primera conseqüència és que la confessió de l’antic president remata una forma de fer política a Catalunya, que representava el que quedava del “peix al cove, “de l’ara no toca”, i en definitiva, era l’últim lligam important del catalanisme hegemònic durant anys, amb unes elits polítiques i econòmiques espanyoles, hereves del tardo-franquisme i reciclades a la Transició, i amb una forma de fer política amb una Espanya que es volia reformar des de Catalunya.

La segona és la constatació de que el poder de Jordi Pujol, i el seu entorn sobre Convergència, fins ahir encara omnipresent, queda definitivament trencat.

Ara CDC té l’oportunitat de parlar clar, i d’encarar una nova etapa amb un llenguatge i un estil nous. Falta que sàpiguen aprofitar-ho. De moment el flamant nou coordinador general de CDC, Josep Rull, ja s’ha afanyat a afirmar aquest matí a Rac 1 que Jordi Pujol, actual President d’Honor de la formació hauria de fer una reflexió i prendre alguna decisió sobre la seva relació amb el partit, en el que és una clara invitació a deixar el càrrec, que sembla el més raonable.

La tercera és que una vegada deixat el llast Pujol, cal deixar anar tots els altres llasts que hi puguin haver. No ens podem permetre, en aquestes alçades de la pel·lícula, que els ciutadans vegin que les persones que estan al capdavant del moviment polític, social o sindical, que lidera el procés independentista, estan afectades per irregularitats judicials, o comptables, és a dir de manca d’ètica. Situacions reiterades d’aquest tipus, sí que podrien fer perdre la confiança als ciutadans.

La quarta, i més important conseqüència, és que tot plegat pot i ha d’enfortir l’independentismes i la consulta del 9N, un moviment al que estan donant suport moltes persones que han confiat cegament en Jordi Pujol durant dècades, però també un moviment al que donen suport moltes més que ni han votat a Pujol, ni el tenien com a referent.

Si a Madrid es pensen que aquest episodi provocarà una davallada del procés, és constata una vegada més, que definitivament, no han entès res, i que sense les hipoteques de les patums, el moviment és més lliure i encara més difícil de controlar per l’estat espanyol, o pels poders fàctics que des de Catalunya col·laboren amb ell en aquest sentit. Perquè aquest no és un procés que depengui d’una, dues, deu o vint persones, sinó que està arrelat a la gent i a la voluntat popular

La tercera via sembla haver mort definitivament amb el comunicat de Jordi Pujol. Ara o Mai.