El vergonyós espoli del patrimoni del CADCI, i el silenci de partits i sindicats. Una ferida oberta

Josep Maria Bellmunt

El líder del POUM, Andreu Nin, el dirigent comunista i secretari general de l’UGT de Catalunya, Antoni Sesé, el vicepresident del Barça, Nicolau Casaus, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, el famós pedagog, Alexandre Galí, els dirigents d’Estat Català, germans Badia, l’historiador Josep M. Ainaud de Lasarte, el dirigent del BOC i Acció Catalana, Miquel Sanchis, el comissari de propaganda de la Generalitat, Jaume Miravitlles, els activistes del complot del Garraf, Daniel Cardona i Jaume Compte, tots ells, i molts més noms coneguts, i alguns que ara no es poden demostrar documentalment (per l’espoli i la pèrdua de d’una part dels arxius), eren socis del CADCI, que també comptava amb la col·laboració de destacats intel·lectuals, com l‘escriptor i historiador Carles Rahola (assassinat pels franquistes), o el mateix Pompeu Fabra, una entitat amb seu central a la Rambla Santa Mònica de Barcelona, que ha estat la màxima receptora en nombre dels anomenats “papers de Salamanca”, però que inexplicablement, 38 anys després de les primeres eleccions “democràtiques” segueix espoliada.

Seu del CADCI a la Rambla de Santa Mònica a Barcelona. Actualment seu de la UGT

L’any 1986 el Ministeri de Treball, propietari de l’edifici després de l’espoli franquista, va permetre al sindicat UGT instal·lar-se al local a compte de la “devolució del patrimoni sindical”. La UGT n’havia demanat la cessió, i en la resolució del Ministeri que ho aprovà, es pot llegir que se li concedeix “ al no haber terceros interesados con mejor derecho, y haber sido acreditadas las necesidades del solicitante”. Una veritable vergonya, més si és té en compte que dos anys abans, el 1984 el seu legítim propietari, el CADCI, havia posat una demanda per a la seva devolució. Ara, i des del 1996, l’entitat només disposa d’un petit desptax al seu propi edifici.

Però com hem arribat fins aquí?

Creació del CADCI

Després d’algunes reunions als Quatre Gats, el març del 1903, catorze dependents provinents del comerç (els saltataulells) i del món industrial, van fundar El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), amb la voluntat de ”lluitar per les reivindicacions catalanes enfront de l’acció tirànica de l’estat”, alhora que afavorir la instrucció com eina de promoció i el mutualisme. La voluntat era de pluralisme, però inicialment els socis havien de ser assalariats, però després es van crear la secció de botiguers (els autònoms), i també de soci protector (aportacions).

L’entitat es va estructurar en seccions. La secció de Propaganda Autonomista. La d’Educació i Instrucció, que va crear les Escoles Mercantils que impartien classes de tot tipus a tothom que es matriculés. S’impartien matèries com matemàtiques, comerç, química, cal·ligrafia, castellà, anglès, francès, o les primeres classes de màrqueting, també classes de català per immigrants. La secció de Socors Mutus, proveïa subsidis per atur, malaltia, vellesa o defunció i també serveis mèdics.

Casa del Mar del CADCI

Posteriorment s’hi van afegir la secció d’Organització del Treball, una secció clarament reivindicativa, que va començar a dirigir, confluint amb d’altres organitzacions obreres, les demandes dels dependents mercantils de Barcelona, com el descans dominical, la setmana anglesa, campanya pro-tancament a les 8 de la nit, salari mínim, vacances estivals, contra el treball intensiu, o finalitzar amb el règim d’internat que obligava als treballadors a dormir als locals, donant impuls a la creació del gremis professionals. També sota el seu impuls es va celebrar el 1913 la Primera Assemblea de Dependents de Catalunya.

Entre moltes accions es van crear cases per obrers, les famoses cases barates del CADCI a Pedralbes (imatge) que va inaugurar Francesc Macià (1932), i també a Sarrià.

La secció d’Esports i Excursions, amb una activitat excursionista molt intensa des dels primer moment, va potenciar posteriorment la vessant esportiva, adquirint un Camp d’esports al carrer Muntaner. Disposava d’equips de futbol, atletisme , tir, esgrima, esquí i d’altres, així com un club de Mar amb local al Port de Barcelona, i amb seccions de rem i vela.

Manifestació organitzada pel CADCI el 1932 en suport a l’Estatut, que reconeixia el dret d’autodeterminació

En pocs anys, passà del catalanisme imperant a l’època, marcat per la Lliga (Cambó i els coneguts emresaris Jorba havien estat socis protector), a convertir-se en la primera gran entitat clarament separatista i bressol de molts dels principals esdeveniments obrers, tendència que ja mai més abandonaria. El creixement del CADCI va ser exponencial. Entre 1920-25 el CADCI tenia al menys uns 10.000 socis, encara que potser molts més, però manca documentació. Cal recordar que per la mateixa època la poderosa CNT tenia uns 110.000 afiliats a tot l’estat. En el període 1931-36 s’apropava als 20.000 socis, 30.000 segons altres fonts, tot un rècord. A més de la seva seu central, a Rambla Santa Mònica, tenia locals a Sabadell, Terrassa, Mataró, i moltes altres poblacions.

Entre molt altres esdeveniments, al CADCI es va fundar Estat Català el 1922, o el 1923 s’hi va signar el primer pacte GALEUSKA entre partits nacionalistes de Galicia, el País Basc i Catalunya. La majoria de dirigents del CADCI també formaven part de la constitució original del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1932 el CADCI va organitzar una multitudinària manifestació en suport a l’Estatut del 1932, que reconeixia el dret d’autodeterminació.

La connexió irlandesa.

L’independentisme del CADCI ha esta sempre d’acció i sense concessions, per això ha sigut incòmode per a molts sectors, i es va emmirallar en la lluita per la independència irlandesa, i va mantenir contactes amb les organitzacions independentistes d’aquest país, així com va participar en actes en el seu suport, com quan la mort per vaga de fam, després de quaranta dies, del batlle de Cork.

Repressió

Local del CADCI bombardejat per l’Exèrcit el 1934.

El 1919 el CADCI rep la primera clausura per un enfrontament a la Rambla entre catalanistes i la policia i membres de la Liga Patriòtica Española. El 1923, amb el cop d’Estat de Primo de Rivera, alguns dels seus dirigents són empresonats, i una nova junta titella formada per membres del “Sindicato Libre” (organització integrada per carlistes, i pistolers de la patronal, responsable de l’assassinat del molts sindicalistes, entre ells, Salvador Seguí ) incauta el local de la Rambla i es fa càrrec de l’entitat. El 1925 el CADCI es clausurat degut a la impossibilitat de controlar les seccions comarcals.

El 1931 amb l’arribada de la República el CADCI recupera la legalitat i el local (imatge), i aconsegueix la màxima afiliació. Durant els fets del 6 d’octubre del 1934, un grup d’uns 20 dependents del CADCI es fa fort a l’edifici i s’enfronta a l’exercit que bombardeja el local, on hi moren Jaume Compte, Manuel Gonzalez Alba i Amadeu Bardina. L’edifici es saquejat, el CADCI de nou clausurat, i els seus dirigents empresonats. El seu secretari Institucional, Joan Ferrer Àlvarez, morirà a presó.

Amb el triomf del Front Popular el CADCI torna a ser legalitzat i recupera el local de la Rambla.

Durant la guerra la UGT va voler absorbir el CADCI, que incomodava per la seva ideologia independentista, i va intentar que s’integrés a la seva Federació Mercantil , però no se’n va sortir, i per evitar el traspàs de gent catalanista del sindicat al CADCI, UGT va mantenir el nom de l’Associació de Funcionaris de la Generalitat: AFGC-UGT

Dictadura feixista

La dictadura franquista incauta tot els bens del CADCI. El local de la Rambla Santa Mònica va passar a mans de la Falange i mitjançant un decret del 31 de gener de 1944, es va entregar al Ministeri de l’Exèrcit. La resta d’immobles també van ser espoliats i van seguir camins diferents de la mà dels feixistes.

La Transició i l’actualitat. Continua l’espoli

Quan el 1977 Tarradellas, que havia sigut soci del CADCI, i on hi havia estudiat, va pactar el seu retorn amb el president espanyol, Adolfo Suárez, segons fonts orals va ser contactat pel llavors president de l‘entitat a l’exili, Joaquim Nuñez, sindicalista i home d’acció que acompanyà Francesc Macià en el complot de Prats de Molló, i posteriorment Creu de Sant Jordi, que va entregar al CADCI. Nuñez va demanar a Tarradellas que ajud els ajudés i intercedís per legalitzar el CADCI, però aquest sembla que no se’n va sortir o no va fer la gestió. Cal recordar que així com es va legalitzar tots els partits d’esquerra (PCE, PSUC….) no va passar el mateix amb els partits i entitats independentistes. ERC no va ser legalitzada, el CADCI tampoc, i no es va poder inscriure fins gener del 1979.

Tot el patrimoni del CADCI a comarques havia estat trossejat, venut, enderrocat per construir-hi, etc, però el local de Rambla Santa Mònica no.

L’any 1986 el Ministeri de Treball, tal i com s’ha explicat al començament de l’article, va cedir el local a la UGT, i va ignorar la demanda que havia fet el CADCI. El fet que la llei de devolució sindical de l’espoli franquista nomé afectés inexplicablement a sindicats i partits va evitar que les entitats, com el CADCI, així com molts Ateneus i particulars, poguessin recuperar allò que el feixisme els havia robat.

En una posterior negociació amb intercessió de la Generalitat, que no té cap capacitat real sobre el patrimoni espoliats, UGT es va avenir a deixar un petit despatx a l’immens edifici de la Rambla als seus legítims propietaris, el CADCI, que malgrat tot segueix actiu i treballant pel país, i col·laborant en diferents campanyes com la de sobirania fiscal, i sempre amb l’amenaça latent de ser foragitat de nou de casa seva, la que es va adquirir amb l’esforç del seus associats.

Des de la celebració de Barcelona Decideix, en que el CADCI va col·laborar activament, les relacions amb UGT han empitjorat i l’amenaça de fer fora de casa seva al CADCI es repeteix, segons indiquen fonts de la mateixa entitat, “perquè es compromet les activitats sindicals”.

Potser el futur del CADCI va indestriablement lligat a la llibertat de Catalunya, i quan aquesta sigui lliure el CADCI veurà reconeguts els seus drets, però el CADCI segueix lluitant per aconseguir la independència, com sempre, sense matisos, per dignitat i per la memòria dels milers dels seus socis que van ser assassinats o van patir presó i represàlies per defensar a Catalunya,

Tots aquells que vulgueu col·laborar amb el CADCI podeu contactar al correu cadci@cadci.net

Primera sentència judicial que declara nul·la una sanció de #novullpagar

Una sentència judicial dóna la raó a un ciutadà que va es va negar a pagar el peatge l’agost de l’any passat al País Valencià, en el marc de la campanya contra els peatges de #novullpagar.

Després d’haver presentat les al·legacions, que li van ser desestimades, aquesta persona va ser condemnada a una multa de 100 euros, i llavors es va presentar un contenciós administratiu, mitjançant l’advocada Anna Oliver. Ara el jutjat li ha donat la raó.

Entre d’altres es diu que la resolució sancionadora desestima les al•legacions i canvia uns fets fonamentals perquè no s’identifica a l’empleat de l’autopista com agent d’autoritat, i per això entén que al formular la denúncia es falta a la veritat.

També és diu que s’anul•la la sanció perquè es basa en una senyal inexistent ( la de pagar el peatge) i que els senyals que es troben a l’autopista i els seus semàfors són elements de l’empresa per l’organització del seu treball intern. També es diu que no es pot passar un peatge sense aixecar la barrera i per això no s’ha vulnerat cap norma

També es declara que s’han vulnerat diferents articles del Reglament Sancionador de Tràfic.

Per tot això s’estima el recurs contenciós presentat, s’ordena que es retorni la quantitat que el ciutadà va pagar i es condemna a pagar les costes del judici a la part demandada.

Aquesta és la primera sentència que reconeix la nul·litat d’una sentència en ferm contra un acte de #novullpaga,r després d’haver seguit tota la via administrativa. Recordem que les primeres sancions van arribar del País Valencià, de la Dirección General de Tráfico. Ara cal esperar la resolució dels contenciosos del Principat, que va posar Catalunya Diu Prou, i per això el Servei Català de Trànsit sembla que hauria d’aturar tots els expedients, i revisar tot allò que ha fet fins ara perquè podria tenir greus conseqüències pels responsables d’iniciar les sancions, i pel prestigi de la Institució.

Raons per la independència. Extremadura abonarà una paga complementària a les pensions més baixes

Mentre Catalunya retalla i paga, Extremadura decideix gastar més.

El president del Govern extremeny, José Antonio Monago, ha anunciat aquest dissabte l’abonament d’una paga complementària, al gener de 2014, de 200 euros per als titulars de pensions no contributives a la regió extremenya, “almenys fins a la recuperació del PIB “.

Monago ha tret pit i ha dit: “Per primera vegada en la història de la nostra regió apujarem les pensions més baixes a Extremadura durant un discurs pronunciat en l’acte institucional de commemoració del Dia d’Extremadura, que s’ha celebrat a la nit d’aquest dissabte al Teatre Romà de Mèrida. La mesura ha estat rebuda amb aplaudiments pel públic assistent.

En el seu discurs, Monago ha dit que Extremadura és la comunitat autònoma amb les pensions més baixes d’Espanya, i que així “és reconeix l’esforç dels pensionistes extremenys aquests anys, alhora que amb aquest pagament es dignifiquen les seves pensions”.

La veritat de Madrid 2020. Des de l’enquesta increïble de Botella al suport de la UGT, CCOO o Sabina, a la implicació d’Urdangarín.

( Actualitzat el 08.09.13 )

Ja estava tot preparat per a la celebració de l’elecció de Madrid 2020. Dotze músics van“col·laborar” (el que cobraran no s’ha donat a conèixer) amb la propaganda oficial, entre ells Joaquín Sabina, Miguel Ríos, Víctor y Ana, La Unión, La Orquesta Mondragón, Auryn, La Oreja de Van Gogh, Juan Magán, Melendi, Los Secretos, Cómplices i Nacha Pop.

L’actuació musical a la Puerta de Alcalá va ser retransmesa per TVE, i es va garantir un ampli desplegament per tapar les protestes ciutadanes contra la candidatura.

Botella també va aconseguir el suport dels secretaris generals d’UGT, Cándido Méndez, i de CCOO, Fernández Toxo, encara que les federacions madrilenyes s’hi oposen. Per això els líders del sindicats a Madrid, José Ricardo Martínez d’UGT i, Jaime Cedrún, de CC.OO s’han negat a viatjar a Buenos Aires amb fons públics per donar suport a la candidatura, per por a la reacció dels seus afiliats.

Possiblement una candidatura olímpica mai ha tingut tanta oposició ciutadana com Madrid 2020, que preveia gastar 1516 milions d’euros en un esdeveniment que la majoria de la població madrilenya vincula al malbaratament i a la corrupció política. De moment els uniformes ja han costat 50.000 euros i els ha fabricat “El Corte Inglés”.

Tampoc hi falta el cas “cas Urdangarin”, relacionat amb Madrid 2020. El jutjat està intentant aclarir perquè Ruiz Gallardón, actual ministre de Justícia, li va pagar un sou milionari al gendre del rei per informes falsos sobre les Olimpíades, o el fet que el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, hagi plagiat la seva tesi doctoral, recentment recordat per la premsa alemanya.

Per això Ana Botella ha encarregat a Mediapost, una enquesta, una empresa de màrqueting i publicitat sense cap experiència en realització de grans enquestes, un sondeig que ha causat hilaritat i vergonya entre les empreses de sondejos que van quedar excloses de l’encàrrec

L’enquesta no només ha evitat preguntar per la corrupció política entre les causes d’oposició a les Olimpíades, quan segons el CIS és el segon problema de l’estat per darrere de l’atur, sinó que dóna una adhesió tan alta a la candidatura que la desacrediten totalment i li treuen tota credibilitat. Segons l’enquesta un 85 % dels madrilenys i un 77 % dels “espanyols”( no especifica si han preguntat a Catalunya), donen suport a les Olimpíades a Madrid, impossible d’entendre amb 6 milions d’ aturats a l’estat.

Recordem que a Viena es va fer un referèndum popular que va dir no a la ha a possible candidatura, i que evidentment l’alcalde va respectar.

Anonymous afirma que publicarà documents que relacionen el PP amb el narcotràfic

El col·lectiu Anonymous a Espanya ha anunciat aquest diumenge a través de dos vídeos a Youtube que “en breu” publicarà una sèrie de documents que vinculen el PP amb narcotraficants i que també recullen tràfic d’influències d’aquesta formació.

Una veu en off en sengles vídeos alerta que “ja no hi ha marxa enrere” en la publicació d’aquests documents oficials, que estan emmarcats en una operació que el col · lectiu ha anomenat ‘Secret Files Part 2’.

En concret, Anoymous assegura que els documents demostren la vinculació del partit amb narcotraficants, així com “tràfic d’influències” de la formació amb el sistema judicial, caps de policies i duanes.

“El poble s’ha cansat i ha arribat l’hora d’actuar, tenim documents oficials i el deure i l’obligació de donar-los”, afirma en el primer dels vídeos, que alterna l’esmentada veu en off amb imatges de la pel·lícula Matrix i on explica que publicarà la relació del PP amb el narcotràfic.

En el segon vídeo, alterna imatges de la pel·lícula dels germans Wachowski amb altres de polítics, entre les que s’inclou la imatge de Rajoy amb el braç en alt davant d’una bandera preconstitucional. “Anonymous condemna a Rajoy per no ser capaç de gestionar els drets que li ha donat. És el començament de la seva fi”, ha assenyalat.

Així mateix, insta els ciutadans espanyols a rebel·lar-se contra l’actual situació. “Poble d’Espanya, aixequi i faci veure que ja està fart. Els espanyols s’han quedat sense sanitat, educació ni treball per culpa d’un Govern ignorant que només treballa per les grans corporacions i en benefici propi”, ha apuntat.

Anonymous ja va penjar en servidors gratuïts d’Internet els comptes del PP entre 1990 i 2011. La majoria dels 21 arxius filtrats corresponien a la comptabilitat del partit que el Tribunal de Comptes va lliurar al magistrat de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, encarregat del cas Gürtel de suposada finançament irregular en el PP.

Una Catalunya independent seria el setzè destí turístic mundial

Al 2012 Catalunya va rebre 19.9 milions de turistes, un 9,9% més que el 2011, i que van generar 12.607 milions d’euros de despesa total. D’aquests 14.4 milions eren de fora de l’estat i 4,1 milions de la resta de l’estat. El Principat va ser la primera destinació total en turistes amb un 25,5% i també en despesa, un 22,2%.

Actualment l’estat espanyol és el tercer destí turístic mundial junt amb la Xina. El 2012 va rebre 57,7 milions de visitants, només superat per Franca i els Estats Units, però d’aquests 14,4 milions van venir a Catalunya. Sense els visitants del Principat Espanya hagués tingut 43,3 baixaria a la cinquena posició del rànquing, per sota d’Itàlia.

Però es que Catalunya es convertiria en el vuitè destí turístic europeu i el en setzè mundial (si mantingués els 4,1 visitants de la resta de l’estat). Enel molt improbable supòsit que no vingués cap turista de la resta de l’estat Catalunya (només del País Basc venen 340.000 visitants cada any), Catalunya passaria al novè lloc europeu ( la superaria per poc Grècia amb 15,5 milions de turistes) i en el divuitè destí mundial ( la superaria també Canada amb 16,3 milions), emparellada amb Polònia, i seguiria de molt per sobre de destins com Macau, Holanda, Egipte, la República Txeca, Hongria, Suècia, Marroc o Sudàfrica

Els turistes catalans han realitzat un total de 27,7 milions de viatges amb una despesa total de 5.080 milions d’euros. El 67,3 dels desplaçaments dels catalans, el 19,9 a la resta de l’estat i el 12,8% a l’estranger, però la despesa presenta un patró diferent. A Catalunya s’ha fet el 33,6% de la despesa, a la resta de l’estat el 27,1% i a fora de l’estat el 12,8%.

Els turistes de la resta de l’estat han fet una despesa a Catalunya de 1.006,9 milions d’euros, en el mateix període els catalans van gastar a la resta de l’estat 1.376,4 milions d’euros.

A Catalunya els catalans van fer una despesa de 1.704,8 milions d’euros i a fora de l’estat de 1998,7 milions d’euros.

Con exemple aquest 2013 les pernoctacions en establiments hotelers a la Costa Brava han augmentat un 1,8% el mes de juliol respecte al juliol del 2012, tant entre el turisme estranger (1,7%) com entre el de l’estat(2,1%), incloent aquí tant el turisme procedent de la resta de l’estat com els catalans. No sembla que el sobiranisme faci perdre ni el turisme espanyol .

El passat mes de juliol van visitar Catalunya 2.100.000 turistes estrangers, un 3% més que el juliol de l’any passat, amb un creixement del 5% des de començaments d’any, segons l’enquesta de moviments turístics a les fronteres, del mateix govern espanyol. Catalunya va ser la principal destinació del turisme estranger, ja que va captar un 27% de tots els visitants que van entrar a l’estat espanyol.

Fins el mes de juliol uns de 8,78 milions de turistes han visitat Catalunya. El segon destí són les Illes amb 6,2 milions. En el mateix període Madrid ha perdut un 10.75 de visites i només ha rebut 2,4 milions de turistes.

La Faes podria ser l’encarregada del càlcul de les balances fiscals

Fa poc el Govern central que presideix Mariano Rajoy es va comprometre a elaborar les balances fiscals, un tema que va celebrar el conseller Mas-Colell. Fins ara només l’executiu del PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero, les havia presentat l’any el 2008, amb els números de 2005.

Però l’alegria de Mas-Colell podria convertir-se en estupefacció si com publica avui Economia Digital, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, encarrega aquest càlcul a la Fundació ultradretana Faes, la fundació que dirigeix José María Aznar.

De fet la Faes ja està preparant un estudi sobre la reforma fiscal que precisaria l’estat espanyol i la idea seria utilitzar la metodologia “càrrega-benefici”, segons la qual el dèficit fiscal i l’espoli de Catalunya és molt menor que el calculat fins ara.