Duran dimiteix

(ACN) El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, deixarà aquest dilluns la secretaria general de CiU aprofitant la reunió de la Comissió Executiva Nacional de la federació, segons ha pogut saber l’ACN. En aquesta trobada es nomenarà també el seu relleu, Ramon Espadaler, que també és president del consell nacional d’UDC i conseller d’Interior.

Duran ha pres aquesta decisió després de reflexionar-ho durant vàries setmanes i d’analitzar-ho amb el seu soci de federació, el president de la Generalitat, Artur Mas. El dirigent democratacristià continuarà al capdavant del seu partit i també com a portaveu de CiU al Congrés.

Després de les eleccions europees, Duran va fer públic que havia obert un període de reflexió sobre la seva continuïtat com a secretari general de CiU, i ja va avançar que no prendria cap decisió sense acordar-ho primer amb Artur Mas.

En un primer moment, des de CDC es van qüestionar que pogués seguir sent el portaveu de la federació a Madrid, però la polèmica es va esvair després que el líder d’Unió refermés el seu compromís amb la consulta.

En una de les seves últimes intervencions públiques, a l’Escola d’Estiu d’Unió, Duran va apostar per recuperar l’espai de centre a Catalunya.

Que hi ha darrera la portada d’El Periódico sobre la dimissió de Duran Lleida?

Un titular de portada i un article signat pel mateix director del diari, per una notícia que no s’ha confirmat, les casualitats no existeixen.

Que es pretén amb la noticia d’una suposada dimissió de Duran, que per altre part tampoc seria tal, ja que de confirmar-se la informació, només significaria una major presència del líder d’Unió a Catalunya. Obrir més ferides a CiU?, preparar el terreny per desembarcar a Catalunya, ara que sembla que estar a Madrid ja no té cap influència sobre el procés català? Situar a Duran com una figura clau en un possible nou govern català, després d’unes eleccions plebiscitàries, que sembla que ja es donen per segures, per frenar l’entesa amb ERC i el procés independentista…..?

El Periódico dedica avui la portada a Duran Lleida, amb el títol: “Duran també abdica”. El rotatiu informa que el líder d’Unió hauria decidit dimitir com a número dos de Convergència i Unió, i com a President de la Comissió d’Exteriors, però sembla que de fet el PP i PSOE podrien revocar el nomenament de Duran i Lleida d’aquest càrrec, després de l’abstenció de CiU en la successió monàrquica.

Duran tampoc repetiria com a portaveu de la federació al Congrés, i també deixaria la secretaria general de CiU.

Però en realitat, segons explica el Periódico, que cita com a font “una reflexió que Duran hauria compartit amb el seu entorn més proper”, el President d’Unió es planteja ser candidat pel seu partit en les eleccions catalanes, si Mas les convoca amb caràcter plebiscitari. De fet, sempre segons el diari barceloní, Duran conservaria el càrrec de portaveu de CiU al Congrés, com una plataforma útil per si finalment opta per presentar-se a les eleccions catalanes.

Encara que es parla d’un possible Duran candidat, i que alguns mitjans parlen ja de que anirà separat de CDC, en cap moment es deixa clar que es presenti només amb Unió, sap que no té cap possibilitat, i tot sembla respondre a una forma de pressió dins de la federació.

Josep Antoni Duran i Lleida formalitzaria la seva renúncia després de la cerimònia de proclamació de Felip VI el proper 19 de juny.

El Periódico atribueix la decisió a les tensions internes a la federació pel procés sobiranista, i a la desfeta electoral que Duran preveu per CiU. L’abstenció de CiU davant la successió a la corona i les crítiques de membres de CDC cap al futur monarca, l’entesa entre CDC i ERC per la consulta del 9-N, així com la immobilitat de l’executiu espanyol de Mariano Rajoy, també són factors que haurien pesat en la seva decisió.

De moment la vicepresidenta del govern, i militant d’Unió, Joana Ortega, ha contribuït al joc al dir en una entrevista al programa “El Diumenge” del canal 324 cat, de la Televisió Catalana, que Duran s’ho està pensant. Cap comentari als comptes de Twitter d’Unió, CiU o del mateix Duran.

ERC adverteix directament a Duran i envia un missatge a CDC en relació a la consulta

En la seva intervenció al Consell Nacional d’ERC, en el què s’ha anunciat que el filòsof Josep Maria Terricabras seria el candidat del republicans a les properes eleccions europees, la secretària general formació, Marta Rovira, ha advertit que: “Els que vulguin o pretenguin complicar-ho, marejar la perdiu, obstaculitzar-ho, els que pensin que les elits polítiques i econòmiques ho podran controlar, s’equivocaran”. El missatge anava dirigit directament al líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i més indirectament a Convergència. Duran va afirmar ahir que CDC ha “mal acostumat” ERC.

Rovira ha assegurat que aquest procés no es pot dirigir des dels despatxos, sinó que qui pren les decisions són els ciutadans, que a la política no pot girar l’esquena a la majoria del país, i que per això “cal tancar un acord polític perquè els ciutadans pugin conèixer què votaran i quan”

Per això ha deixat clar que ERC defensarà fins les últimes conseqüències el mandat popular que passa perquè la consulta pregunti sobre la independència política del país, i així es farà creïble la consulta o referèndum d’independència. Rovira també ha assegurat que la societat catalana farà tot el que estigui a les seves mans per poder votar encara que l’Estat ho impedeixi.

Espanya ja treballa intensament per la Via Duran. Fent números, canvi d’estratègia de l’unionisme

Josep Maria Bellmunt

L’estratègia de la por ha fracassat, i Espanya ho sap, per això ara ja tenim pistes molt clares de cap a on està portant l’estat espanyol, i els seus còmplices catalans, la nova estratègia per acabar amb l’independentisme.

La ja famosa via Duran, que és la mateixa dels socialistes, i a la que més tard s’hi afegiran Ciudadanos i el PP, que ho fessin ara deixaria massa clara l’estratègia, és l’elegida.

La Vanguardia ja l’ha beneïda, i en breu ho faran públicament els altres grans defensors de l’espanyolisme a Catalunya, Foment, potser La Caixa, etc.

Aquesta estratègia és una tercera pregunta, alternativa al sí o al no a la independència, i on es plantejaria un enèsim engany oferint “una nova relació amb Espanya”, que obriria la possibilitat de que Madrid acceptes algun tipus de consulta.

La intenció es aconseguir esgarrapar aquells electors que ja han decidit que les coses no poden seguir igual i que votaran independència, però que per raons emotives o d’altres, encara confiarien una vegada més en la possibilitat “d’una nova relació de Catalunya amb l’estat espanyol”, i que estarien disposats a votar aquesta tercera opció. Són certament pocs, però suficient per portar el vot del sí a la independència per sota del 50%.

Cal recordar que perquè la consulta tingui legitimitat internacional, s’ha de portar a votar a més del 50% de la població amb dret a vot, i que l’opció del sí superi el 50%. Diguin el que vulguin a Madrid, quan s’hagi aconseguit això, les portes de la independència per Catalunya s’obren de bat a bat. Amb dues preguntes això sembla assegurat, i Espanya sap que es quedaria sense arguments davant de total món. Per això l’objectiu es intentar que no s’arribi a aquest 50% de vots favorables al sí.

Un mitjà tan poc favorable a l’independentisme com El Periódico, ho confirma, publicant avui una enquesta, on només quan hi ha tres preguntes, el sí a la independència baixa del 50%. Amb dues peguntes el sí sempre supera el 50%, un 59,5% amb una participació del 77,7% i un 52,1% amb una participació del 82,8%.