La empresa de seguretat cibernètica Hacking Team ha estat paradoxalment víctima d’un atac informàtic.
L’atac a aquesta companyia amb seu a Itàlia, que ofereix serveis de seguretat a la policia i els organismes de seguretat estatals de tipus ofensiu, usant malware i vulnerabilitats per accedir a les xarxes de destinació, ha posat al descobert documents que mostren que han estat treballant amb nombrosos governs dictatorials i repressius com, Bahrain, Uzbekistan, Etiòpia o el Sudan, situació que l’empresa havia negat explícitament.
Entre els clients de Hacking Team hi trobem el Centro Nacional de Inteligencia ( CNI), que va signar un contracte amb l’empesa el 2010. Recordant els atacs que va patir la pàgina web de la consulta del 9-N, es pot veure que segons els registres el CNI és un client actiu, amb un contracte de manteniment fins al 31 de gener de 2016, i del que s’han publicat diverses factures.
En el moment de la signatura del contracte, la contraprestació de l’estat espanyol a l’equip de hackers era de 3,4 milions d’euros. Entre les dades filtrades ahir dilluns també s’esmentava a la Policia espanyola.
Entre els serveis adquirits pel CNI a Hacking Team hi trobem una eina per poder accedir terminals mòbils i ordinadors amb diferents sistemes operatius: IOS i Mac OSX , Windows -Mobile, XP i Vista, Android, Blackberry i Symbian.
La nit del diumenge a dilluns 6 de juliol el propi compte de l’empresa Hackging Team va començar a emetre missatges, amb un tuït inicial que deia: Com que no tenim res a amagar, estem publicant tots els nostres correus electrònics, arxius i codi font “, i es publicaven dos enllaços a arxius torrents per descarregar més de 400GB de dades. En un exercici d’ironia el nom de l’empresa a Twitter es va canviar per “Hacker Team”, d’equip que hackejador a equip hackejat .
El 2013 un informe de Reporters sense Fronteres ja els va assenyalar com un dels “enemics corporatius d’internet” per la seva posició com a “mercenari digital”, el que va provocar una resposta indignada de l’empresa. Altres investigacions de Citizen Lab mostraven que aquestes eines informàtiques s’han utilitzat contra activistes de drets humans i partidaris de la democràcia.
Altres font s ja han alertat que aquestes empreses de vigilància no temem capacitat d’auto-regular-se de manera responsable a si mateixos, posant el benefici econòmic per sobre de l’ètica reiteradament.
No ha estat possible verificar de forma independent la veracitat dels documents.





