La recent victòria de Donald Trump ha donat ales als partidaris de la secessió de California dels EUA, el Calexit, un moviment de moment força menor.

Però a “Opinio Juris”, un fòrum de discussió sobre el dret i les relacions internacionals, han publicat un article signat per Chris Borgen, professor de dret a la “St. John’s University”, en el que analitza el fenomen independentista californià des del punt de vista jurídic, i es pregunta: Si la majoria dels californians diuen “sí a Califòrnia,” tenen dret a convertir-se en el seu propi país segons el dret intern o el dret internacional?.

La millor analogia, que troba per comparar és Catalunya. Un país que qualifica de relativament ric, amb una gran economia d’exportació, i l’eix de les indústries creatives de l’estat espanyol, i és diu que Catalunya, fins i tot es veu com determinades zones de Califòrnia (o viceversa), i que una queixa comuna d’ambdues comunitats és que la riquesa generada es redistribueix a regions que són econòmicament més febles.

Seguint amb la comparació amb Catalunya afirma que mentre que els catalans tenen un argument creïble en el fet que són un poble diferent amb el seu propi idioma i cultura i un patrimoni com a nació important en la història europea, aquest no és el cas dels Calexiters, que estan sobretot molestos per la recent elecció del nou president i els  agradaria disposar de més ingressos fiscals.

Tot això sona bastant exòtic pels calexiters, diu l’articulista que torna a referir-se a Catalunya. Parleu amb els catalans sobre això, diu, han reunit centenars de milers de persones als carrers en protestes diaris durant anys i anys, però, tot i així el Tribunal Constitucional d’Espanya es nega a autoritzar un referèndum.

Per Borgen la secessió pot no ser un dret però tampoc ha de ser necessariament il·legal, segons el dret internacional. Els actes secessionistes solen ser il·legal sota les lleis nacionals existents, però en conjunt, sigui o no una secessió, es comença com una lluita política interna, emmarcada pel sistema legal del país preexistent i, de vegades implicant  el dret internacional a causa de la intervenció d’altres països.

En qualsevol cas, afirma Borgen, des del naixement de les Nacions Unides, diplomàtics i juristes han posat èmfasi que el dret a la lliure determinació no proporciona un remei de la secessió fora del context de la descolonització.

Fora del context de la descolonització, el dret d’autodeterminació de les comunitats que es troben dins dels estats ja existents s’entén com un dret a la lliure determinació “interna”, l’exercici de la política, cultural, lingüística, i altres drets en l’estat existent. No obstant això, afirma que la separació no és en si mateixa il·legal segons el dret.