Diferents entitats insten el govern a que actuï després de l’expulsió de Catalunya del mundial de futbol sala

Les enitats Ara o Mai, CADCI, Catalunya Diu Prou, Sobirania i Progrés, Catalunya Acció i Fundació TIC, hem fet arribar una carta a Presidència, el Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris sobiranistes i als seus portaveus, així com també al Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), instant a actuar de forma ràìda i contundent, a la discriminació que suposa com a país l’expulsió de la selecció catalana de futbol-sala del proper Mundial, per part del govern de Bielorússia.

Aquest és el comunicat:

Davant de la notícia que la selecció catalana de Futbol Sala ha estat expulsada de Mundial d’aquest esport que s’ha de celebrar a Bielorússia, de forma unilateral, per una ordre directa del President de la Federació corresponent d’aquest país, avalada pel govern bielorús, segons reconeix el mateix president de la Federació Catalana de Futbol, considerem que:

Aquest acte de discriminació contra l’equip que representa a un país és una falta de respecte i discriminació directa cap a tots els ciutadans d’aquest país, que són tractats pel govern bielorús sense cap mena de consideració als seus drets més elementals, i per això mereix una resposta directa i contundent del nostre govern i institucions, denunciant a tots els àmbits el que ha succeït.

Que, si com el president de la Federació Catalana explica, aquesta decisió ha vingut condicionada per una actuació del govern de l’estat espanyol, del que encara formem part, cal esbrinar la seva responsabilitat i portar a les instàncies corresponents els responsables d’aquests actes, que signifiquen un atac cap als ciutadans que tenen l’obligació de defensar.

Cal fer arribar al govern de Bielorússia una nota demanant explicacions, disculpes i que facin marxa enrere en aquesta decisió, així com informar a les instàncies esportives internacionals del que ha succeït perquè actuïn en conseqüència, davant la vulneració dels mateixos estatuts que permetien a la selecció catalana participar oficialment en aquest campionat, per al qual s’havia classificat.

Finalment donar un missatge a la ciutadania catalana de que cap agressió a persones o col·lectius del poble de Catalunya quedarà sense resposta, i que tots el ciutadans catalans seran emparats ara i per sempre més davant qualsevol atac, mostrant alhora tot el món la nostra voluntat de lluita pacífica perquè els nostres drets siguin respectats.

És per tot això, que les entitats sotasignades ens adrecem al nostre govern demanant la seva immediata intervenció.

Ara o Mai

CADCI

Catalunya Diu Prou

Sobirania i Progrès

Catalunya Acció

Fundació TIC

El PNDD opta per un 27-S no plebiscitari, mentre la CUP s’absenta i entitats qüestionen el seu funcionament intern

Actualitzada 07/03/15 a les 17:00

El coordinador general d’ICV, Joan Herrera, “s’ha felicitat” aquest dissabte que en la reunió del Pacte Nacional del Dret a Decidir, celebrada el divendres, “el dret a decidir hagi quedat pendent“, i que és una “lluita” que cap líder, partit o candidat “podrà manipular”.

De fet les paraules d’Herrera ja les havia confirmat, només sortir de la reunió, el mateix president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD), Joan Rigol, que va explicar que ICV, CCOO i també el Moviment Laic, havien evitat que en la reunió es considerés plebiscitari el 27-S.

A sis mesos per unes eleccions que els dos principals partits de Catalunya han dit que consideren plebiscitàries, una entitat que aplega centenars d’entitats, partits i sindicats, no ha pogut publicar un document que doni suport al caràcter plebiscitari del 27-S, i ha cedit a un plantejament minoritari dins del Pacte, mentre la CUP s’bsentava de la reunió (després que en la darrera trobada ja va qüestionar la democràcia interna del Pacte), i també avui algunes de les entitats adherides, han fet arribar un comunicat al PNDD on manifesten el seu desconcert davant del que consideren funcionament poc democràtic del Pacte Nacional Dret a Decidir (PNDD), i l’opacitat de la seva direcció.

Aquestes entitats recorden que a dia d’avui mai han estat convocats a cap reunió particular ni assemblea general, on poder expressar la seva opinió, i no s’ha debatut cap proposta perquè no hi hagut espai pel diàleg. També demanen el motiu pel qual el Govern ha seleccionat a unes poques organitzacions a decidir per la resta, i quin ha estat el criteri de la mostra per escollir-les i quines son les formules per deliberar.

També opinen que Joan Rigol no és la persona més adient per presidir el PNDD, perquè ha expressat en diverses ocasions opinions que qüestionaven la seva imparcialitat al respecte del dret a decidir. Per tot això demanen un debat públic, en igualtat de condicions, i aclarir aquestes qüestions, perquè en cas contrari es veuran en l’obligació de retirar públicament la seva adhesió, per enviar així un missatge a la ciutadania.

El PNDD ha fet arribar avui, després de la reunió, un document a les entitats adherides, en el que manifesta que institucions i entitats “reafirmen a títol personal” la “voluntat de promoure i defensar el dret a decidir democràticament i cívicament el futur institucional i polític de Catalunya com a Nació”, i fa una crida a la participació ciutadana a les eleccions del 27 de setembre, que “mantenen el dret a decidir exigit reiteradament i multitudinàriament per una gran part del poble català”, però evita parlar d’eleccions plebiscitàries.

El vergonyós espoli del patrimoni del CADCI, i el silenci de partits i sindicats. Una ferida oberta

Josep Maria Bellmunt

El líder del POUM, Andreu Nin, el dirigent comunista i secretari general de l’UGT de Catalunya, Antoni Sesé, el vicepresident del Barça, Nicolau Casaus, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, el famós pedagog, Alexandre Galí, els dirigents d’Estat Català, germans Badia, l’historiador Josep M. Ainaud de Lasarte, el dirigent del BOC i Acció Catalana, Miquel Sanchis, el comissari de propaganda de la Generalitat, Jaume Miravitlles, els activistes del complot del Garraf, Daniel Cardona i Jaume Compte, tots ells, i molts més noms coneguts, i alguns que ara no es poden demostrar documentalment (per l’espoli i la pèrdua de d’una part dels arxius), eren socis del CADCI, que també comptava amb la col·laboració de destacats intel·lectuals, com l‘escriptor i historiador Carles Rahola (assassinat pels franquistes), o el mateix Pompeu Fabra, una entitat amb seu central a la Rambla Santa Mònica de Barcelona, que ha estat la màxima receptora en nombre dels anomenats “papers de Salamanca”, però que inexplicablement, 38 anys després de les primeres eleccions “democràtiques” segueix espoliada.

Seu del CADCI a la Rambla de Santa Mònica a Barcelona. Actualment seu de la UGT

L’any 1986 el Ministeri de Treball, propietari de l’edifici després de l’espoli franquista, va permetre al sindicat UGT instal·lar-se al local a compte de la “devolució del patrimoni sindical”. La UGT n’havia demanat la cessió, i en la resolució del Ministeri que ho aprovà, es pot llegir que se li concedeix “ al no haber terceros interesados con mejor derecho, y haber sido acreditadas las necesidades del solicitante”. Una veritable vergonya, més si és té en compte que dos anys abans, el 1984 el seu legítim propietari, el CADCI, havia posat una demanda per a la seva devolució. Ara, i des del 1996, l’entitat només disposa d’un petit desptax al seu propi edifici.

Però com hem arribat fins aquí?

Creació del CADCI

Després d’algunes reunions als Quatre Gats, el març del 1903, catorze dependents provinents del comerç (els saltataulells) i del món industrial, van fundar El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), amb la voluntat de ”lluitar per les reivindicacions catalanes enfront de l’acció tirànica de l’estat”, alhora que afavorir la instrucció com eina de promoció i el mutualisme. La voluntat era de pluralisme, però inicialment els socis havien de ser assalariats, però després es van crear la secció de botiguers (els autònoms), i també de soci protector (aportacions).

L’entitat es va estructurar en seccions. La secció de Propaganda Autonomista. La d’Educació i Instrucció, que va crear les Escoles Mercantils que impartien classes de tot tipus a tothom que es matriculés. S’impartien matèries com matemàtiques, comerç, química, cal·ligrafia, castellà, anglès, francès, o les primeres classes de màrqueting, també classes de català per immigrants. La secció de Socors Mutus, proveïa subsidis per atur, malaltia, vellesa o defunció i també serveis mèdics.

Casa del Mar del CADCI

Posteriorment s’hi van afegir la secció d’Organització del Treball, una secció clarament reivindicativa, que va començar a dirigir, confluint amb d’altres organitzacions obreres, les demandes dels dependents mercantils de Barcelona, com el descans dominical, la setmana anglesa, campanya pro-tancament a les 8 de la nit, salari mínim, vacances estivals, contra el treball intensiu, o finalitzar amb el règim d’internat que obligava als treballadors a dormir als locals, donant impuls a la creació del gremis professionals. També sota el seu impuls es va celebrar el 1913 la Primera Assemblea de Dependents de Catalunya.

Entre moltes accions es van crear cases per obrers, les famoses cases barates del CADCI a Pedralbes (imatge) que va inaugurar Francesc Macià (1932), i també a Sarrià.

La secció d’Esports i Excursions, amb una activitat excursionista molt intensa des dels primer moment, va potenciar posteriorment la vessant esportiva, adquirint un Camp d’esports al carrer Muntaner. Disposava d’equips de futbol, atletisme , tir, esgrima, esquí i d’altres, així com un club de Mar amb local al Port de Barcelona, i amb seccions de rem i vela.

Manifestació organitzada pel CADCI el 1932 en suport a l’Estatut, que reconeixia el dret d’autodeterminació

En pocs anys, passà del catalanisme imperant a l’època, marcat per la Lliga (Cambó i els coneguts emresaris Jorba havien estat socis protector), a convertir-se en la primera gran entitat clarament separatista i bressol de molts dels principals esdeveniments obrers, tendència que ja mai més abandonaria. El creixement del CADCI va ser exponencial. Entre 1920-25 el CADCI tenia al menys uns 10.000 socis, encara que potser molts més, però manca documentació. Cal recordar que per la mateixa època la poderosa CNT tenia uns 110.000 afiliats a tot l’estat. En el període 1931-36 s’apropava als 20.000 socis, 30.000 segons altres fonts, tot un rècord. A més de la seva seu central, a Rambla Santa Mònica, tenia locals a Sabadell, Terrassa, Mataró, i moltes altres poblacions.

Entre molt altres esdeveniments, al CADCI es va fundar Estat Català el 1922, o el 1923 s’hi va signar el primer pacte GALEUSKA entre partits nacionalistes de Galicia, el País Basc i Catalunya. La majoria de dirigents del CADCI també formaven part de la constitució original del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1932 el CADCI va organitzar una multitudinària manifestació en suport a l’Estatut del 1932, que reconeixia el dret d’autodeterminació.

La connexió irlandesa.

L’independentisme del CADCI ha esta sempre d’acció i sense concessions, per això ha sigut incòmode per a molts sectors, i es va emmirallar en la lluita per la independència irlandesa, i va mantenir contactes amb les organitzacions independentistes d’aquest país, així com va participar en actes en el seu suport, com quan la mort per vaga de fam, després de quaranta dies, del batlle de Cork.

Repressió

Local del CADCI bombardejat per l’Exèrcit el 1934.

El 1919 el CADCI rep la primera clausura per un enfrontament a la Rambla entre catalanistes i la policia i membres de la Liga Patriòtica Española. El 1923, amb el cop d’Estat de Primo de Rivera, alguns dels seus dirigents són empresonats, i una nova junta titella formada per membres del “Sindicato Libre” (organització integrada per carlistes, i pistolers de la patronal, responsable de l’assassinat del molts sindicalistes, entre ells, Salvador Seguí ) incauta el local de la Rambla i es fa càrrec de l’entitat. El 1925 el CADCI es clausurat degut a la impossibilitat de controlar les seccions comarcals.

El 1931 amb l’arribada de la República el CADCI recupera la legalitat i el local (imatge), i aconsegueix la màxima afiliació. Durant els fets del 6 d’octubre del 1934, un grup d’uns 20 dependents del CADCI es fa fort a l’edifici i s’enfronta a l’exercit que bombardeja el local, on hi moren Jaume Compte, Manuel Gonzalez Alba i Amadeu Bardina. L’edifici es saquejat, el CADCI de nou clausurat, i els seus dirigents empresonats. El seu secretari Institucional, Joan Ferrer Àlvarez, morirà a presó.

Amb el triomf del Front Popular el CADCI torna a ser legalitzat i recupera el local de la Rambla.

Durant la guerra la UGT va voler absorbir el CADCI, que incomodava per la seva ideologia independentista, i va intentar que s’integrés a la seva Federació Mercantil , però no se’n va sortir, i per evitar el traspàs de gent catalanista del sindicat al CADCI, UGT va mantenir el nom de l’Associació de Funcionaris de la Generalitat: AFGC-UGT

Dictadura feixista

La dictadura franquista incauta tot els bens del CADCI. El local de la Rambla Santa Mònica va passar a mans de la Falange i mitjançant un decret del 31 de gener de 1944, es va entregar al Ministeri de l’Exèrcit. La resta d’immobles també van ser espoliats i van seguir camins diferents de la mà dels feixistes.

La Transició i l’actualitat. Continua l’espoli

Quan el 1977 Tarradellas, que havia sigut soci del CADCI, i on hi havia estudiat, va pactar el seu retorn amb el president espanyol, Adolfo Suárez, segons fonts orals va ser contactat pel llavors president de l‘entitat a l’exili, Joaquim Nuñez, sindicalista i home d’acció que acompanyà Francesc Macià en el complot de Prats de Molló, i posteriorment Creu de Sant Jordi, que va entregar al CADCI. Nuñez va demanar a Tarradellas que ajud els ajudés i intercedís per legalitzar el CADCI, però aquest sembla que no se’n va sortir o no va fer la gestió. Cal recordar que així com es va legalitzar tots els partits d’esquerra (PCE, PSUC….) no va passar el mateix amb els partits i entitats independentistes. ERC no va ser legalitzada, el CADCI tampoc, i no es va poder inscriure fins gener del 1979.

Tot el patrimoni del CADCI a comarques havia estat trossejat, venut, enderrocat per construir-hi, etc, però el local de Rambla Santa Mònica no.

L’any 1986 el Ministeri de Treball, tal i com s’ha explicat al començament de l’article, va cedir el local a la UGT, i va ignorar la demanda que havia fet el CADCI. El fet que la llei de devolució sindical de l’espoli franquista nomé afectés inexplicablement a sindicats i partits va evitar que les entitats, com el CADCI, així com molts Ateneus i particulars, poguessin recuperar allò que el feixisme els havia robat.

En una posterior negociació amb intercessió de la Generalitat, que no té cap capacitat real sobre el patrimoni espoliats, UGT es va avenir a deixar un petit despatx a l’immens edifici de la Rambla als seus legítims propietaris, el CADCI, que malgrat tot segueix actiu i treballant pel país, i col·laborant en diferents campanyes com la de sobirania fiscal, i sempre amb l’amenaça latent de ser foragitat de nou de casa seva, la que es va adquirir amb l’esforç del seus associats.

Des de la celebració de Barcelona Decideix, en que el CADCI va col·laborar activament, les relacions amb UGT han empitjorat i l’amenaça de fer fora de casa seva al CADCI es repeteix, segons indiquen fonts de la mateixa entitat, “perquè es compromet les activitats sindicals”.

Potser el futur del CADCI va indestriablement lligat a la llibertat de Catalunya, i quan aquesta sigui lliure el CADCI veurà reconeguts els seus drets, però el CADCI segueix lluitant per aconseguir la independència, com sempre, sense matisos, per dignitat i per la memòria dels milers dels seus socis que van ser assassinats o van patir presó i represàlies per defensar a Catalunya,

Tots aquells que vulgueu col·laborar amb el CADCI podeu contactar al correu cadci@cadci.net

Entitats signants del Pacte Nacional Pel Dret a Decidir demanen al govern que segueixi endavant amb la consulta

Les entitats que vulguin adherir-se al manifest poden enviar un correu a comunicacio@catalunyadiuprou.cat amb el nom de l’entitat i el de la persona responsable de l’adhesió

Comunicat

Les entitats sotasignades, totes elles adherides al Pacte Nacional Pel Dret a Decidir, volem manifestar que davant la nova suspensió del 9N, expressem el nostre desacord tant en la submissió de la Generalitat a les arbitrarietats de l’Estat Espanyol, com en la desnaturalització del procés per part del govern català en base a les següents consideracions:

– Que els partits catalans que donen suport al govern català es van presentar a les darreres eleccions amb el compromís de celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya.

– Que el Parlament de Catalunya en data 23 de gener del 2013 per majoria clara va declarar-se sobirà en aquests termes «el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà».

– Que la majoria dels partits catalans acordaren que en data del 9 de novembre es celebraria una consulta per fer efectiu el dret a decidir en base a la declaració de sobirania precedent.

– Que el proppassat 26 de juny de 2013 es firma el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, on la societat civil i les institucions catalanes es comprometien a donar suport a l’exercici del dret a decidir i a la celebració de la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

– Que el Tribunal Constitucional espanyol en data 29 de setembre d’enguany suspèn la consulta prevista pel 9 de novembre, que el govern català acata aquesta decisió de forma unilateral sense consulta prèvia amb la resta d’actors polítics i civils implicats en el procés.

– Que el passat 14 d’octubre el govern proposa una alternativa participativa no electoral a la consulta prèviament pactada, que aquesta fou acceptada pels partits impulsors del Pacte del Dret a Decidir, que hores d’ara que no s’ha explicat a la ciutadania quins son els efectes d’aquest procés participatiu ni com s’implementarà el resultat.

Per tot plegat i a tenor dels fets precedents:

Exigim dignitat al President de la Generalitat perquè assumeixi el seu compromís de consultar a la ciutadania el futur polític del nostre país, i que per tant no acati la nova suspensió, exigim responsabilitat als partits que donen suport al govern i/o al pacte pel dret a decidir, perquè aquest 9 de novembre les institucions publiques estiguin al costat dels anhels del poble català.

Rebutgem que la Generalitat cedeixi la responsabilitat del procés participatiu a tercers, rebutgem de repetir les consultes civils que ja vam realitzar amb èxit entre el 2009 i 2011.

Ara es l’hora d’exercir la sobirania, el govern català té el deure moral d’estar al costat dels voluntaris fins a les darreres conseqüències, com així ho estarem la resta del poble català, cal recolzar als funcionaris que arreu del país faran possible la jornada, el govern no es pot rentar les mans, és l’hora de ser ferms, la unitat ens permet ser responsables dels nostres actes, ser conscients del moment històric que vivim tots junts i la legitimitat democràtica que ens empara.

Ara o Mai

CADCI

Catalunya diu prou

Confederació Sindical Catalana – Intersindical

DeuMil.cat

Club FNEC

Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui

Societat Catalana de Lliure Opinió.

Iniciativa Animalista

Fundació TIC

Sobirania i Progrés

Col·lectiu Drassanes

Fundació Francesc Macià

Welcome

Moviment de Cultura Popular “El Sotrac”

Comunicat Oficial d’Ara o Mai, CADCI, Catalunya Diu Prou i Fundació Tic de rebuig a les declaracions de membres del Govern sobre la consulta del 9-N

Comunicat Oficial d’Ara o Mai, CADCI, Catalunya Diu Prou i Fundació Tic de rebuig a les declaracions de membres del Govern i del President del Pacte Nacional Pel Dret a Decidir sobre la consulta del 9-N

Davant les darreres declaracions d’alguns consellers (Joana Ortega i Santi Vila) i d’altres membres del partits que conformen el govern català, així com pel President del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, en el sentit de que el referèndum per consultar al poble català si vol accedir a la seva independència, podria no realitzar-se degut a considera-se il·legal segons l’Estat Espanyol, les entitats sotasignades manifestem que:

El referèndum i la data per consultar al poble de Catalunya es irrenunciable i innegociable, perquè sinó es vulneraria la voluntat popular expressada a les urnes.

La legalitat del referèndum ve donada per la Declaració de Sobirania efectuada pel Parlament de Catalunya, i per l’elecció majoritària a les darreres eleccions a la cambra catalana de partits polítics que portaven en el seu programa aquesta opció.

La presa de decisions polítiques alienes a la voluntat expressada pel poble de Catalunya, situarà a les formacions responsables d’aquestes decisions, fora del marc general acordat majoritàriament pels partits, entitats socials i sindicats del nostre país.

Rebutgem les declaracions fetes per Joana Ortega i Santi Vila com a consellers del govern de Catalunya, i molt especialment com a entitats adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, les fetes per Joan Rigol, la persona que n’ostenta la Presidència, i declarem que s’han realitzat sense consultar-nos, i encara que siguin a títol personal, no desitgem seguir representats per persones que puguin utilitzar el seu càrrec per donar opinions absolutament contràries a les de les nostres entitats, i per posar en dubte el desig d’una majoria dels ciutadans de Catalunya lliurement expressada, de ser consultats sobre el seu futur.

Demanem a totes les altres entitats que formen part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que manifestin el més ràpidament possible la seva posició.