Daniel Laspra. Coordinador Jurídic de Catalunya Diu Prou i del CADCI.

Personal de l’Hospital de Valdedios, Gener del 1937. Foto Constantino Suárez

Aquests darrers dies vivim el que es pot dir un viatge al passat. Tots els menors de 40 anys que no hem viscut de cap forma el franquisme, ens llevem amb noticies sobre un candidat popular menysprea les dones, o un altre diu que “ o votais a Cañete o sus pego una paliza”, i sí,  podria ser broma, però no ho és. Parlem d’un estat, Espanya, governat per un partit que en qualsevol democràcia occidental podria ser titllat de feixista pels valors que defensa contra els drets de les dones, i de tots els col·lectius socials que no conjuguen amb la seva idea retrograda de la societat, però el pitjor ja no és això, el pitjor és el revisionisme històric i la negació de l’extermini de milers de catalans i espanyols, en el que ells anomenen el  “ Glorioso Alzamiento Nacional” i la posterior “cruzada”, que fa de l’Estat Espanyol el país amb més desapareguts  del món després de Cambodja (unes 120.000 persones). Dguem-ne que estem vivint damunt d’una gegant fossa comú de desmemoria i mala fe.

Avui però us faré el detall de com l’horror s’ha normalitzat, i com als criminals se’ls ha fet herois, resulta que a Iruña (Pamplona pels integrats) el PP i UPN s’han posat d’acord en ajudar a l’exèrcit espanyol fer un homenatge al “Regimiento de Infantería América nº 23”, amb el títol “Història de 250 de Servicio a España”. Però en que va consistir aquest gran servei a la pàtria?

Ho explico, resulta que aquest regiment, també anomenat “Regimiento IV de Arapiles”, arribaà l’Hospital Psiquiàtric de la Calellada, a Valdedios, segons els testimonis el dia 26 d’octubre de 1937. Els fets succeïts allí ha estat volgudament oblidat pels successius governs i pel “glorioso” exèrcit espanyol.

Resulta que els comandaments van decidir que els soldats tenien que divertir-se, i així van organitzar un “baile” al que van obligar anar a totes les infermeres del centre. Després del sopar els soldats, per torns, van començar a violar indiscriminadament a totes les noies i dones presents, per mes oprobi el capella castrense que acompanyava als soldats al ser cridat per aturar el crim respongué que els beneïa, i “que hagan lo que tienen que hacer”. Quan s’afartaren van fer sortir a tot el personal del centre fins i tot a la cuinera i la seva xiqueta de 15 anys, els obligaren a cavar les pròpies tombes, i els mataren un a un, els cossos van ser exhumats al 2003 per petició dels familiars que els hi volien donar sepultura cristiana, malgrat se’ls hi havia negat durant anys. 33 persones entre infermeres i personal no facultatiu foren assassinats, les dones  foren vexades i violades abans de ser mortes com la resta del personal masculí.

Tot plegat seria una pàgina més de l’holocaust franquista sinó fos perquè avui, 23 de maig del 2014, s’inaugura aquesta exposició homenatge als assassins, als violadors d’aquestes pobres noies. I per escarni a la historia, i a les víctimes, dir-vos que aquest batallo “ Arapiles” segueix en actiu. Imagineu que avui dia les Wafen SS formessin part de les forces de l’exèrcit alemany, oi que es inconcebible? Sí, ho és, però per l’exèrcit espanyol no hi ha res  de que avergonyir-se. Però  el que segur que no endevineu és on son destinats els hereus del batallo amb aquest nom infame, “Arapiles”, el nom dels violadors i assassins de Valdedios, sí a Catalunya, són els soldats que es passegen per Esplugues armats fins a les dents, sí son els soldats que cada estiu es dediquen a disparar morters a la Serra de l’Albera, des de la seva base a Sant Climent. Prenguem nota perquè la historia no es repeteixi.