La dura rèplica del President escocès, Alex Salmond, al Primer Ministre d’Austràlia per qüestionar la indepedència escocesa, troba suports al país de les antípodes.

A veure si  n’aprenem i el nostre govern respon amb més contundència a personatges com Hollande, Barrosso, Van Rompuy i d’altres quan ataquen els nostres drets.

La Independència no sembla haver fet cap mal Austràlia, així que per què el nostre Primer Ministre s’oposa a la independència per a Escòcia? Amb aquestes paraules s’expressa Ben Wellings (1) a The Drum, la pàgina web del programa de debat del mateix nom a la televisió ABC, i que és un dels més seguits al país dels cangurs.

En el seu article diu que troba desconcertant que el Primer Ministre australià sembli rebutjar la possibilitat, o dubti de la conveniència, de la independència d’Escòcia. Si estem discutint des dels mateixos principis, com es pot negar l’autogovern a una nació quan nosaltres mateixos ja l’hem aconseguit? es pregunta Wellings.

Fa 2 dies el primer ministre australià, Tony Abbott, es va oposar a la independència d’Escòcia en unes declaracions al diari britànic The Times. Abbott va dir que els que volen la desintegració del Regne Unit no són amics de la llibertat i la justícia, i que els països que hi donen suport no són millors.

Aquestes paraules del premier australià van rebre una dura resposta de part del President escocès, Alex Salmond, que va dir que els comentaris del primer ministre australià eren una ximpleria, hipòcrites i ofensius, perquè la independència no sembla haver fet cap mal Austràlia.

Per descomptat, que Alex Salmond, té raó, diu Wellings, i recorda que Austràlia no té la classe de nacionalisme subestatal  del Regne Unit. Per tant les objeccions d’Austràlia no es poden basar en els temors d’un precedent secessionista com les expressades pel president sortint de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, o l’esquerp silenci que emana de Madrid, preocupat pel referèndum sobre la independència de Catalunya que se celebrarà al novembre

Wellings recorda que hi ha altres líders internacionals fent cua per reiterar el suport a un “Regne Unit Unit “, en paraules del primer ministre xinès, Li Keqiang,  sentiment que també ha expressat el president nord-americà, Barack Obama, però que es difícil saber quin efecte poden tenir les opinions d’aquests líders en l’electorat escocès.

La votació per mantenir Gran Bretanya unida per tal de servir als interessos estratègics de la Xina pot ser una perspectiva poc edificant, igual que les convocatòries de Gran Bretanya per separar-se de la Unió Europea, més l’opinió internacional que afavoreix l’estatus quo, amb l’esperança que Escòcia es queda al Regne Unit, i el Regne Unit es mantingui a la UE, sentencia l’article.

A part de l’estratègia i la política, aquestes opinions no tenen en compte el caràcter distintiu de la política escocesa, amb  un sòlida tercera part de l’electorat a favor de la independència durant aproximadament els darrers 20 anys es pot llegir.

Wellings opina que Escòcia possiblement no votarà ara a favor de la independència, però que això no serà cap derrota, i que comportarà un augment de les competències per a Escòcia ( de fet els dos principals partits de la Gran Bretanya ja ho han anunciat), i que molts escocesos serien feliços amb una trajectòria gradual cap a la independència, com la que va tenir  Austràlia durant el segle XX.

 

(1) Ben Wellings és professor d’Estudis Europeus a la Monash University, de Melbourne (Austràlia),  i forma part de l’European Union Centers of Excellence, una xarxa de 37 universitats amb programes dedicats a la promoció de l’estudi de la Unió Europea, així com l’enfortiment dels llaços entre les nacions europees i la resta de països del món